BAXI Manresa: Els millors moments de 2024

S’apropa el final d’any i arriba l’hora de repassar els millors moments del BAXI Manresa aquest 2024. Un període intens en el qual l’equip ha tornat a superar les expectatives, amb moltíssimes més alegries que desgracies. Mirem de resumir-ho en un decàleg d’onze punts, ordenats de forma més o menys cronològica.

1. Steinbergs no coneix la pressió

El 4 de febrer el BAXI Manresa guanyava a la pista del Granada i sumava la seva tercera victòria consecutiva. En un duel espectacular, els andalusos van arribar per davant (93-91) als segons finals del partit. I aquí va ser quan va aparèixer Steinbergs, el més inesperat. La jugada decisiva estava preparada per Badio, a qui la passada de Dani Pérez se li va escapar entre les cames. Per sort, darrere seu hi havia el letó, que no va dubtar ni un segon a recollir la pilota i aixecar-se per estavellar-la contra el taulell, anotant el triple de la victòria.

El 9 de març, Steinbergs demostrava que allò de Granada no va ser casualitat. Poc més d’un mes després d’aquella gesta, el letó es tornava a vestir d’heroi. L’escenari era immillorable: Badalona, territori hostil. El guió del partit, esquizofrènic: el BAXI Manresa va humiliar al Joventut en la primera meitat, arribant als 22 punts d’avantatge; es va solidaritzar amb el seu rival a la represa (6 punts en tot el tercer quart) i va permetre una explosió de felicitat badalonina quan Feliz va anotar a la cara de Steinbergs el 81-80 a dos segons pel final. Com a persona que va assistir al pavelló, puc assegurar que l’explosió d’alegria de la parròquia badalonina va ser espectacular. No tant, emperò, com el silenci funerari que ens van regalar uns instants després, quan Steinbergs els va clavar una daga mortal amb un triple des de la cantonada, aquest cop sense ajuda del taulell.

Dues victòries a domicili certificades amb dos triples guanyadors d’un Steinbergs que va demostrar que la por i la pressió són dos conceptes que no apareixen en el seu diccionari. Vam escriure això sobre aquell moment: Steinbergs, l’estrany element.

2. Màlaga, la seu dels premis

El bon rendiment esportiu del BAXI Manresa va tenir com a premi la classificació per a la Copa del Rei i els Play-offs, i en ambdós casos la recompensa es va recollir a Màlaga. Una allau de seguidors manresans vam acompanyar l’equip a la Copa, on a diferència de Granada, es va competir fins al final. Es va posar al Barça contra les cordes (ai, aquells dos tirs lliures de Badio…) a la pista, i es va exhibir massa social i animació a les graderies, on com afició es va passar per sobre de la del rival. Per si això no fos suficient motiu d’orgull, vam poder gaudir d’aquesta meravella (queda malament que ho digui jo, però és molt pitjor fer-se el fals humil) de Pla per guanyar el títol.

Al Carpena hi vam tornar pels Play-offs, fent front a un Unicaja imparable que vivia una de les millors temporades de la seva història. I, com abans amb el Barça, vam exercir de David durant molts minuts, arribant per davant a l’últim quart (52-56). El parcial de 35-23 dels últims deu minuts va ser l’inici de la fi de la temporada pel BAXI Manresa, que s’acabaria confirmant uns dies després al Nou Congost. Un curs excel·lent i per sempre associat a la ciutat andalusa.

3. Badio sentencia el pati de l’escola

En una decisió comprensible i menyspreable a la vegada, el Bàsquet Girona va decidir limitar el nombre d’entrades a la venda pel partit contra el BAXI Manresa. Per tal d’evitar una invasió manresana com en la temporada anterior, van apostar per convertir Fontajau en un pati d’escola, ple de nens petits que assistien al pavelló gràcies als centenars d’entrades que el club va regalar a escoles. La jugada no va sortir massa bé: els aficionats manresans es van fer sentir com sempre davant una afició rival que només es va activar en els instants finals, quan els àrbitres i un encert inusual els van fer creure en la victòria; i és probable que els nens s’acabessin aficionant al Manresa, que quan ets petit sempre vas amb qui guanya. Va ser Badio l’encarregat d’anotar la cistella sobre la botzina, després un partit ple de desencert. Una ziga-zaga perfecta per acabar de silenciar Fontajau. El BAXI Manresa es confirmava com el gran dominador dels derbis catalans.

4. Epopeia a la capital

El 31 de març el BAXI Manresa visitava el WiZink Center, la instal·lació esportiva utilitzada pel Mal per disputar els seus partits de bàsquet, on fins aleshores només hi havien guanyat Panathinaikos, Fenerbache i Unicaja. A l’hora de dinar, calia sumar-hi als manresans. En una exhibició col·lectiva, els de Pedro Martínez van deixar els blancs en només 72 punts. Dani García va firmar una actuació antològica en la direcció de joc, desquiciant a Campazzo fins a fer-lo embogir, emparat com sempre per la protecció dels seus (parlo dels àrbitres, per si hi ha algun despistat a la sala). La cirereta del pastís la va ficar Badio, infal·lible quan els blancs es van apropar en el marcador. Vaig tenir la sort de gaudir-ho en directe, i aquí podeu recuperar la crònica.

5. Passa el temps, es manté l’èpica

Durant el 2024 el BAXI Manresa ha rebut la visita del València en dues ocasions, resoltes amb èxit gràcies a l’èpica final. La primera va ser el 28 d’abril i es va decidir amb una cistella final de Robinson i una magnífica defensa sobre Jones. Un espectacular 98-96 que permetia a l’equip consolidar-se en posicions de Play-offs a tres jornades pel final de la temporada regular.

La segona va ser encara més emotiva, amb el retorn de Pedro Martínez i Badio al Nou Congost. Era el 28 de setembre i la visita valenciana servia per estrenar la temporada, i aquest cop era Hunt qui certificava el triomf en els instants finals (77-73), en un dels millors debuts individuals que es recorden. Si la de cinc mesos abans va servir per entrar als Play-offs, aquesta va iniciar una inèrcia guanyadora a casa que es va allargar gairebé tres mesos.

6. L’adéu més esperat, el més dolorós

Teníem tan clar que Pedro Martínez marxaria algun dia del BAXI Manresa, que no estaven preparats per assumir-ho. Així és l’ésser humà. Tot el que s’havia de dir sobre la seva sortida, ho podeu llegir aquí.

7. La filosofia per sobre dels noms

En una demostració de criteri i capacitat d’entendre l’idiosincràsia del club, Xevi Pujol va apostar per Diego Ocampo com a substitut de Pedro Martínez. Un repte majúscul del qual se’n desprenia una idea clara: la filosofia de joc és innegociable, i està per sobre de tots els noms (siguin jugadors o entrenadors). El BAXI Manresa apostava per la continuïtat en el que, abans d’acabar l’any, ja podem considerar un encert. Vam parlar sobre l’arribada d’Ocampo amb el periodista Kiko Rocillo i amb Marc Estany, entrenador assistent que, més d’hora que tard, acabarà dirigint el primer equip.

8. Talent anotador i simbolisme històric

Com és habitual en el BAXI Manresa, l’estiu va estar marcat per la sortida de jugadors importants com Robinson o Badio, referents ofensius de l’equip en la darrera temporada. Però aquest mercat de fitxatges va arribar Derrick Alston Jr., un fitxatge il·lusionant que va fer oblidar totes les sortides. El simbolisme era evident, especialment pels que tenim de 35 anys cap amunt: arribava el fill d’Alston, un dels jugadors més importants en el títol de l’ACB aconseguit pels manresans. És a dir, un dels jugadors més estimats i recordats de la història del club. I, sentimentalismes a banda, es tracta d’uns dels jugadors amb més talent ofensiu que han passat pel club en els darrers anys. Amb 18 partits oficials disputats, Alston Jr. és el tercer màxim anotador de l’ACB amb 15,3 punts, i a la BCL és el desè amb 19 per partit. De més a menys (quelcom lògic per l’scouting dels rivals), ha superat els 20 punts en un 38,8% dels partits, i només en tres s’ha quedat per sota dels 10.

9. El millor partit de la història?

El 2 de novembre el BAXI Manresa rebia a l’Unicaja al Nou Congost. Els malaguenys arribaven invictes i com l’equip més en forma de tota Europa, i en van sortir escaldats: 109-69. Era la primera vegada a la història de l’ACB que el líder de la competició encaixava una derrota de tal magnitud.

Hi ha la final de Copa, els partits de la final de l’ACB i algun altre de simbolisme especial, però centrant-nos purament en el joc desplegat i el nivell del rival, podem dir que és el millor partit de la història del Bàsquet Manresa? No és una pregunta retòrica, però crec que si no ho és, s’apropa al que ho sigui. Els 12 jugadors que van saltar a la pista van anotar, es van repartir 26 assistències, 109 punts anotats amb un 58% d’encert en tirs de camp, 141 de valoració… i el millor equip d’Europa en aquell moment acabant amb només 69 punts (15% en triples) i 50 de valoració.

Una exhibició col·lectiva impactant, que ens va deixar en una espècia d’estat de xoc eufòric als que ho vam veure en directe. Una sensació d’estar vivint quelcom irreal.

10. L’espera eterna i el jugador més important del segle

Fins a quinze anys va haver d’esperar l’afició manresana per veure al Bàsquet Manresa derrotar al Barça al Nou Congost. La victòria, contundent, va fer bona l’espera (tenint clar que era impossible igualar l’anterior, la de les famoses quatre pròrrogues). Sorprèn que en dècada i mitja, els manresans haguessin assaltat el Palau Blaugrana en més d’una ocasió, però no fossin capaços de derrotar el club de futbol a casa. El domini manresà va ser aclaparador, amb diferències que van arribar als 20 punts i que els blaugrana van retallar en els instants finals (85-72).

I si el partit contra Unicaja va ser el de l’exhibició col·lectiva, aquest va ser el de l’individual. Concretament de Dani Pérez, que va fer un clínic anotant i dirigint, controlant en tot moment el ritme del partit. Va aparèixer en els moments més delicats, quan el rival s’apropava, i amb ell a pista la diferència va ser de 28 punts a favor del BAXI Manresa. A la grada, un company em va preguntar si creia que, quan es retiri, se li hauria de penjar la samarreta. El seu dubte em va semblar ofensiu, i em va fer adonar que, sense cap mena de dubte, Dani Pérez és el jugador més important del club en aquest segle. Tal és la magnitud de la seva figura.

11. Retorn per la porta gran

El 2024 ha servit al BAXI Manresa per tornar a Europa, i fer-ho per la porta gran. Els manresans es van guanyar el dret a participar en la BCL després de classificar-se pels Play-offs de l’ACB, i en aquest final d’any han demostrat que tornen a ser un dels millors equips de la competició. Els d’Ocampo s’han classificat com a primers de grup gràcies a una darrera victòria èpica contra el Derthona, l’únic equip que els havia pogut derrotar en aquesta primera fase. I ha deixat tres exhibicions al Nou Congost: +17 amb Derthona, +46 amb Chemnitz i +28 amb Benfica. I el dret a somiar amb arribar a la Final Four el 2025.