Marc Estany: «Ocampo encaixa molt en la filosofia de joc i en la manera de treballar del club»

Marc Estany tornarà a ser una peça clau en el cos tècnic del BAXI Manresa. Serà la seva onzena temporada consecutiva a la banqueta manresana, la vuitena com a entrenador assistent. Amb només 33 anys, s’ha convertit en un emblema del club. Després de cinc anys, el manresà no tindrà a Pedro Martínez al costat, sinó que tornarà a seure amb Diego Ocampo, amb qui ja va compartir una breu però intensa experiència l’any 2018.

Estany està vivint un estiu especial, i és que forma part del cos tècnic de la selecció espanyola sub-20, amb qui a partir del 13 de juliol disputarà l’Europeu a la localitat polonesa de Gdynia. Torna a treballar amb Salva Camps, seleccionador del combinat estatal.

Ens atén des de l’aeroport, camí d’Itàlia, on han disputat l’últim torneig preparatori.

Com a assistent la de selecció sub-20, les tasques que fas són similars a les que realitzes al BAXI Manresa o canvien molt?

Pel que he vist fins ara, no hi ha grans diferències. Quan comenci l’Europeu hi haurà molta feina, perquè el calendari està molt condensat: juguem tres partits en tres dies, després un de descans, vuitens i quarts de final seguits, un altre de descans, i semifinals i finals seguides. Tot això si anem avançant, clar. Entre fer l’scouting del rival i el propi partit que jugues, el volum de feina és elevat. De fet, m’han dit que aquest estil de campionat és el context en el qual hi ha més feina per un ajudant.

Algunes diferències que sí que he vist, és que hi ha molta càrrega perquè les concentracions són curtes, ara hem estat entrenant matí i tarda cada dia. I després la part de confeccionar la selecció: vam començar amb 16 jugadors, ara marxem a Itàlia amb 14, i n’haurem de descartar dos més abans de l’inici de l’Europeu. Això en un club no passa.

La primera concentració la vau fer a Màlaga, conjuntament amb la selecció absoluta. Fèieu els entrenaments conjunts i estàveu «barrejats», o com funcionava?

Això no és habitual, però enguany a l’absoluta hi havia molts jugadors que no hi eren perquè encara estaven competint amb els clubs, i per això ens van concentrar al mateix lloc, per poder agafar jugadors sub-20 per reforçar els seus entrenaments. Però anava per separat: ells entrenaven al matí i nosaltres a la tarda.

Sí que vam poder estar en les reunions dels entrenadors que preparaven els entrenaments de l’absoluta. Va ser molt interessant. La FEB intenta que hi hagi una identitat transversal entre els equips, tant en el joc ofensiu com en el defensiu. Lògicament, a formació t’has d’adaptar a l’edat i la categoria, però la filosofia de joc ha de ser la mateixa que a l’absoluta. I aquestes reunions ens van servir per entendre cap on hem d’anar.

Com valores aquesta nova experiència?

Molt positivament. És una manera de no parar, una experiència diferent. Les meves temporades sempre eren de 10 mesos, i això em permet continuar treballant i estar connectat durant l’estiu. Va bé desconnectar, però ho podré fer quan acabi l’Europeu, abans d’iniciar la pretemporada amb el BAXI Manresa.

Aquesta experiència et permet conèixer entrenadors i jugadors d’altres lligues, i és molt enriquidor. Especialment amb la sub-20, que són jugadors que ja estan jugant a la categoria sènior. Al final de l’Europeu tindré un coneixement de jugadors que sempre és positiu, tant per si després tels trobes com a rivals com per si en el futur es pot fitxar algun. En resum, treballes amb gent que no ho fas durant l’any, veus coses diferents i aprens.

L’objectiu és guanyar l’Europeu?

Probablement som un dels favorits per aconseguir una medalla. Hi ha dues generacions, una d’elles va ser campiona del món l’estiu passat i d’Europa fa dos anys. Ho han guanyat tot, i això et converteix en un dels favorits. Veurem com ho gestionem. Són jugadors molt competitius i aquestes setmanes han entrenat molt bé.

Centrem-nos en el BAXI Manresa. Quina valoració fas de l’última temporada? Des de fora ha donat la sensació que, dels darrers anys, ha sigut l’equip més d’autor. Que més s’adaptava a l’estil que es volia aplicar. Potser fa dues temporades hi havia més talent individual, però en l’àmbit col·lectiu ha semblat el millor.

Subscric el que comentes. Una de les claus va ser la química entre els jugadors. Hi havia molt bona gent en l’àmbit humà, també fora de la pista. El nucli dels que fa anys que hi eren (els Danis, Guillem, Marcis, Juan…) va ser molt important, i els que van continuar del curs anterior ja els coneixíem personalment i encaixaven. I després els nous fitxatges, van encaixar a la perfecció. Aquesta bona química es veia reflectida a la pista.

A això se li suma que eren extremadament treballadors, feien el que els hi demanaven, i això és molt difícil d’aconseguir. Més enllà del talent individual que podien tenir, entrenaven i anaven a mort amb el que deia l’entrenador. I això va ser clau.

També durant la temporada es diu que hi ha un punt de sort, perquè vam guanyar molts finals ajustats i això influeix en les dinàmiques. Però això és sort? Crec que no. Per guanyar els finals ajustats els has de competir, i una de les coses més positives de la temporada és que, excepte l’últim partit davant l’Unicaja i el de Bilbao (potser me’n deixo algun més), tots els partits els vam competir. Vam ser dels equips amb els resultats més ajustats de la lliga, tant en les victòries com en les derrotes. Competíem molt bé, hi havia partits que semblava que teníem perduts i sempre tornàvem.

I crec que era un equip amb molta qualitat. Potser no tan vistosa com en altres temporades, però hi havia qualitat humana i capacitat de treball, que al cap i a la fi també són qualitats que determinen el nivell dels equips. Hi ha molt de mèrit en la confecció de la plantilla: els jugadors que van venir encaixaven a la perfecció, i el mateix els que van renovar, amb la filosofia de jugar a ritme alt i atacar el rebot ofensiu, que van ser dues de les característiques principals de l’equip. Tenim l’exemple de Travante. No és Thomasson amb la pilota a les mans, però era molt bo en el rebot ofensiu i ens donava identitat en defensa.

La temporada va ser històrica. Vens del record de la final europea, però només vam guanyar un partit menys que aquell any, i no sé què hauríem fet a Europa en cas de jugar la BCL. Pel que fa a joc i resultats, va ser molt similar a la de dos anys abans.

Després de tants anys junts, com has viscut la sortida de Pedro Martínez?

Fins que ell no ens ho comunica, abans que es fes públic, no et fas a la idea. I t’ho agafes amb naturalitat i amb tristesa a la vegada perquè és un entrenador amb el qual t’entens i que ha funcionat cada any. Des del club sempre es va pensar en ell com l’entrenador ideal, i s’ha demostrat que era una decisió correcta.

Són molts anys treballant d’una manera concreta. Ens enteníem molt, inclús sense necessitat de parlar ja sabies una mica el que volia i pensava. Ara toca adaptar-se a Ocampo, amb qui ja vaig treballar un mes i mig i va anar molt bé. Aquest món és així, ara ve un, ara un altre…

Crec que amb l’arribada d’Ocampo el que s’intenta, a parer meu de forma encertada, mantenir la línia continuista en l’àmbit de la filosofia de joc.

Quan vam parlar al setembre, vas dir que «la idea és continuar innovant dins de la mateixa filosofia de joc». Aquesta idea es manté?

Pel que fa a la filosofia de joc, sí. Evidentment, hi haurà coses diferents, però pel que conec d’Ocampo i per com ha jugat aquest any a la LEB, crec que sí. Són categories diferents, però al final bàsquet és bàsquet a l’ACB, la LEB o a EBA. Hi ha molts aspectes similars: ritme de joc, nivell defensiu… No tinc cap dubte que l’estil de joc serà força similar al de les darreres temporades.

Com recordes l’etapa d’Ocampo a Manresa? Heu pogut parlar?

El record és molt feliç. Va ser molt intens, però va acabar bé. Era el meu primer any d’ajudant i Ocampo em va impactar. Va arribar just pels play-offs, així que l’objectiu erra molt clar: guanyar nou partits i pujar a l’ACB. I ho va acabar aconseguint. Durant el mes i mig que va estar aquí, lògicament es va centrar a treure el màxim rendiment de l’equip per ser el més competitius possible, però sense deixar de banda la millora del jugador. Arriba en aquest context d’urgència i, així i tot, es preocupa perquè el jugador millori diferents aspectes del joc. Em va agradar moltíssim.

Hem anat parlant durant els darrers anys, i ara quan va fitxar em va trucar i vam estar parlant. Em va explicar la idea que tenia, no tant de joc com de la forma d’organitzar-nos. Estic content. Com he dit abans, encaixa molt en la filosofia de joc, però també en la manera de treballar dins el club, que és un punt important. A Manresa des de fa uns anys tenim una manera de treballar molt concreta i crec que ell hi encaixa molt.

La temporada passada hi va haver molta continuïtat en la plantilla, i aquest any sembla que no serà així. Això fa que el repte sigui més difícil?

Un dels èxits del curs passat va ser aquesta continuïtat. Però sent el Manresa això no depèn de tu. Hi ha jugadors que hauríem renovat i no hem pogut fer-ho, perquè venen clubs amb més diners i se’ls emporten. És la nostra realitat. Així que toca adaptar-se i fitxar els millors jugadors possibles, i que encaixin en la nostra filosofia de joc. Això és quelcom que el Xevi Pujol fa molt bé. S’adapta a les necessitats i a la manera de jugar de l’entrenador.

Els primers a arribar han sigut Massa i Reyes [l’entrevista es va fer abans del fitxatge d’Alston], què et semblen? Reyes entenc que el tens més vist.

De Massa em va encantar l’article que vau fer, perquè em va servir per descobrir coses que no sabia. Si ho feu de cada nou fitxatge, us ho agrairé. Crec que són jugadors que encaixen en l’estil de joc que voldrem aplicar aquesta temporada.

A Reyes el conec més perquè hem jugat contra ell, i crec que és un perfil diferent del de Musa i Jou, que són amb els quals compartirà posició, i això sempre et dóna més recursos. Pel que fa a Massa, per nosaltres és important que els pivots juguin amb molt d’esforç i ell ho fa: corre la pista, reboteja i en defensa ens permet ser agressius. Són aspectes que valorem molt. Després fins que no els veus entrenar i competir no saps el nivell que et poden acabar donant, però amb el que hem vist i les referències personals, pinten bé.

El Xevi Pujol sempre es preocupa molt de les referències personals, és important saber quina mentalitat tenen (a l’hora de voler millorar, entrenar, etc.) i que vulguin jugar a Manresa. Però bé, això t’ho explicaria millor ell.

Qui no continuarà és Dani García, una sortida que ha «afectat» als aficionats. Lliga amb el que deies que no es pot renovar a tothom qui es voldria.

Correcte. Sempre sap greu quan marxa un jugador, especialment els que han estat molt de temps. Però sobretot, més que el temps, et diria per com són. I, personalment, el seu cas és dels que més greu m’ha sabut. Però així és l’esport professional.

El Dani, com ha dit el Pedro Martínez en algunes entrevistes, és un exemple a nivell de treball. Sempre vol fer una mica més, i per això ha arribat fins aquí. Va arribar a Manresa des de la LEB Plata, i cada any ha anat millorant. Tant perquè el club ha apostat per ell perquè millores, com perquè té la mentalitat per fer-ho. Sap greu, però esperem, que li vagi bé excepte quan s’enfronti a nosaltres.

Quin és l’objectiu per a la pròxima temporada?

Els últims anys s’ha aconseguit que l’estil de joc encaixi amb el que vol l’afició. Que se sentin identificats amb l’equip. I aquest és un dels objectius, tornar-ho a aconseguir. I això passa per jugar amb esforç, tant en atac com en defensa. I a partir d’aquí, veure fins on arribem.

El tema de posar-se objectius pel que fa a classificació o partits guanyats, per a mi és un error. Primer, perquè no depèn només de tu; i segon, perquè hi ha molts factors que influeixen i tu no controles.

Per acabar, t’he de tornar a preguntar pel teu futur com a primer entrenador. Al setembre parlaves de mitjà-llarg termini, ho veus més a prop? Et sents més preparat?

Més preparat si, perquè cada any considero que aprenc i milloro en diferents aspectes i al final tens una temporada més d’experiència. Però et repetiria el mateix. Em considero un privilegiat i gaudeixo cada dia de poder treballar d’això, a Manresa i a un club que internament funciona molt bé i que conseqüentment em permet continuar creixent. El meu objectiu, com cada temporada, és fer-ho el millor possible per ajudar als jugadors i al primer entrenador.

Sí que fa uns anys ho veia més lluny que actualment, però tret del desig que algun dia esperes tenir l’oportunitat, no és quelcom que pensi gaire.

Vols ajudar a fer sostenible aquest projecte? Fes-te mecenes!