L’epopeia manresana a la capital

Abans de rebre la visita del BAXI Manresa, el balanç del Reial Madrid al WiZink Center aquest curs era de 25 victòries i 3 derrotes. A l’ACB, 11-1. Només hi havia guanyat l’Unicaja (93-99), al ja llunyà 19 de novembre. A casa, els blancs anotaven 91,6 punts per partit i guanyaven els seus partits per més de 15 punts de diferència. El BAXI Manresa els va deixar en 72 punts, l’anotació més baixa de la temporada (l’anterior eren els 80 que li van fer al Tenerife). I els va superar en tots els quarts, la qual cosa ningú més ha fet (els malaguenys en van guanyar tres).

A l’Eurolliga, competició que han dominat amb autoritat de principi a fi, només van cedir a casa davant el Panathinaikos (86-97) i el Fenerbache (79-89). En ambdós casos, van guanyar com a mínim un dels quarts. A Europa, la seva mitjana al WiZink és de 89,1 punts, sent l’anotació més baixa els 65 que van aconseguir en la victòria davant el Barça.

Resumint: dels 29 partits que han jugat aquesta temporada com a locals, només en un van anotar menys que davant el BAXI Manresa. També va ser l’única ocasió en que van perdre tots els parcials. Els de Chus Mateo no van trobar resposta al plantejament i desenvolupament dels homes de Pedro Martínez.

I tot això són només números, dades per posar context a la victòria del BAXI Manresa per 72-83. Una diferència que només va assolir el Panathinaikos en el seu triomf. Unicaja, Fenerbache, Panathinaikos i Bàsquet Manresa. Aquest és el nivell.

Elogi a pista, sorpresa a la graderia

Vaig tenir la sort de poder assistir en directe a l’exhibició del BAXI Manresa. L’enèsima d’aquest curs, probablement la més sorprenent i autoritària. En la prèvia, entre els aficionats manresans, el debat era endevinar a quins jugadors donaria descans Chus Mateo. La por, sortir escaldats. Al primer punt, els noms eren diversos després que, dos dies abans i en partit d’Eurolliga, el tècnic donés descans a Campazzo, Deck i Poirier. Dins el WiZink Center vam poder comprovar que els 12 escollits eren els millors de la plantilla. La por augmentava.

És en situacions com aquestes en les quals es veu el valor del joc i rendiment del BAXI Manresa aquest curs. És habitual que el club blanc vagi donant descans a diferents jugadors durant el curs, especialment en setmanes molt carregades de partits o davant de duels teòricament assequibles. Però el cos tècnic del Madrid era conscient del perill dels manresans, un dels millors equips a domicili de l’ACB i que encadenava quatre victòries consecutives fora de casa. Així que res, els millors a pista per assegurar un triomf que mantingui el seu reduït marge en la primera posició.

Aquest respecte i, podríem arribar a dir temor, no es respirava a la graderia. L’actitud dels aficionats madridistes (respectuosos tots ells, amb comptadíssimes excepcions habituals arreu) era la del treballador que arriba el dilluns al matí a l’oficina, fatigat i ensopit, preparat per anar superant tràmits fins a arribar de nou a l’anhelat cap de setmana. Un partit vermut, per fer gana abans del dinar de diumenge. I no és una crítica: quan jugues per guanyar títols, et passeges per Europa i col·lecciones trofeus com un oficinista caselles d’Excel, has de dosificar la intensitat amb la qual vius els partits. Que aquesta gent hi ha temporades que en disputen gairebé 100.

Així doncs, l’ambient era plàcid, allunyadíssim del que imagino que ha de ser el WiZink en les nits màgiques de l’Eurolliga. Amb tot, més de 7.000 persones esperant gaudir de l’enèsima victòria dels seus. I ja si comences amb un 11-2…

I això, que encara no he explicat, va ser el més màgic que es va poder viure en directe: veure com, gradualment, els decibels anaven pujant, l’ambient s’anava caldejant i la por (camuflada en una expressió de sorpresa i incredulitat) anava fent acte de presència. Veure la parròquia blanca escridassar els àrbitres (hi ha tradicions inalterables sigui quin sigui el partit), parlar de (posem-nos dempeus) robatori (pausa per ovació i reverència) i impregnar-se de les dantesques protestes dels seus jugadors, va ser un plaer indescriptible.

El punt àlgid, l’obra mestra d’aquest espectacle de crits i xiulets, va ser sentir un nen cridar allò de «àrbitre comprat, partit regalat». Era un nen, sí. I hi ha allò de la innocència infantil. Però que els seus pares, o algun adult del voltant, no li expliqués la impossibilitat física, econòmica, política i inclús espiritual, del fet que el Manresa pogués arribar a robar al Madrid, a la capital governada per Ayuso, em va semblar el millor exemple del tan esmentat fracàs del sistema educatiu i de valors.


Vols ajudar a fer sostenible aquest projecte? Fes-te mecenes!

Del que va passar a la pista no cal dir res. El BAXI Manresa va ser superior a un rival infinitament superior. Fa més de dues dècades que segueixo al club, i hauria de fer moltíssima memòria per recordar un equip amb aquest caràcter competitiu. Se li’n refot el rival i l’escenari. No seran els més talentosos, però els has de matar vint-i-set vegades per treure-te’ls de sobre. I tots aporten. Crec que, en conjunt, són els jugadors més Pedro Martínez que ha tingut el tècnic en tota la seva trajectòria a Manresa. Creuen en El Pla. Creuen en ells.

Veure’ls em porta a la memòria una frase de Marc Gasol, que deia més o menys això: no sóc el millor en res, però puc guanyar a qualsevol. I aquesta és l’actitud d’aquest BAXI Manresa.

Pot ser que no ens serveixi per entrar als play-offs. És una de les temporades més dures i on la classificació entre els vuit primers va més cara. Queda un món i, igual que has guanyat a Madrid, et pot guanyar qualsevol rival de l’ACB. Però és tal la connexió d’aquests jugadors amb l’ADN Manresa, amb l’essència del club, que la temporada serà magnífica acabi com acabi. I això, precisament, m’ho va dir el meu pare quan quedaven uns cinc minuts per acabar i els blancs s’apropaven: acabi com acabi, sortiré content.

És un equip que, en definitiva, et fa sentir orgullós.

Que lluita.

Que il·lusiona.

Que diverteix.

I que ens fa somiar, que és més del que li podríem demanar.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *