Luke Maye, intel·ligència i talent pel BAXI Manresa
El BAXI Manresa ha anunciat el fitxatge de Luke Maye (Cary, 1997), un jove interior de 2.03 m que arriba procedent del Dolomiti Energia Trento italià, i que compartirà posició amb Chima Moneke. En la seva primera experiència com a professional a Europa, aquest campió de la NCAA ha rendit a un bon nivell, amb 12,3 punts i 6 rebots per partit en 25,3 minuts de joc a la lliga italiana, i 11,2 punts i 6,4 rebots en 24,9 minuts a l’Eurocup.
Per conèixer millor a Maye, hem parlat amb Gerard Solé, narrador de DAZN i un dels grans especialistes de la NCAA de l’estat espanyol, que ha seguit de prop la carrera del nord-americà.
Múltiples recursos
Qui és, doncs, Maye? «És un 4 de talent, tècnica i intel·ligència, capaç tant de castigar des del perímetre en llançaments oberts com de fer mal al pal baix, on té un joc de peus més que interessant», explica Solé, que afegeix que és «un jugador amb molts punts a les mans, però que necessita que el busquin i tenir una important xifra de tirs cada partit».
Pel narrador de DAZN, «el gran punt fort de Luke Maye és la seva intel·ligència a pista», i ho desenvolupa de la següent manera: «és un jugador molt cerebral, que llegeix molt bé el joc i que sempre sap fer el que és millor per l’equip». A banda, el nord-americà també és «molt bon passador i té un canell privilegiat que ha anat millorant any rere any». Com tot i tothom, Maye també té defectes, que Solé té clarament identificats: «El seu punt feble, sense cap dubte, és tot el relacionat amb el físic, ja que no és ni un gran defensor ni molt menys un gran atleta», però puntualitza que «aprofita la seva lectura de joc en els moviments defensius».
L’arribada a Europa
Amb només una temporada com a professional a Europa, és interessant tirar la vista enrere i repassar la seva etapa universitària: «Maye va fer la seva carrera NCAA a North Carolina, una de les universitats més prestigioses. I això implica, molts cops, poder-te passar tot un any pràcticament sense jugar. Com que no va ser un reclutament de primer nivell, les primeres dues temporades va tenir un rol molt residual dins de l’equip, però en la seva etapa junior (tercer any) ja va arribar a ser el millor del grup i tot.» Aquesta evolució que comenta Solé es veu de forma clara en els seus números i presència a pista: el primer any només va jugar 4,6 minuts per partit, el segon 14,1 i a partir del tercer ja passa dels 30, firmant uns excel·lents 16,6 punts i 10,1 rebots el tercer any, i 14,9-10,4 en el quart. La pregunta és, ha canviat molt? «Sincerament, penso que no hi ha hagut una gran evolució entre el Maye d’aquell any i el que estem veient ara a Europa, és un jugador molt similar amb les mateixes virtuts i defectes».
Solé ha seguit de prop l’evolució de Maye en aquesta primera experiència europea, que valora de la següent manera: «El seu any a Trento no ha estat especialment brillant. Ha encaixat molt bé amb un cinc ràpid i mòbil com és JaCorey Williams i ha entès on i com podia aportar a l’equip. Mai ha tingut un paper especialment rellevant, però sempre ha estat titular, tenint algunes nits especialment destacades en Eurocup contra Kuban o Metropolitans».
El periodista solsoní fa referència als partits del TOP16 de l’Eurocup, on Maye va estar a un nivell molt alt (14,3 punts i 7 rebots per partit en aquesta fase), especialment davant el Lokomotiv Kuban (25 punts i 15 rebots per a un 34 de valoració que li va permetre ser escollit MVP de la jornada) i el Boulogne Metropolitans 92 (22 punts i 9 rebots per a un 27 de valoració). Com a curiositat, en aquesta edició de l’Eurocup es va enfrontar a un equip de l’ACB, l’Herbalife Gran Canària en la fase regular, aconseguint 14 punts i 14 rebots en el partit disputat al Gran Canària Arena, i 6 punts en el que va jugar com a local.
La filosofia de Pedro Martínez
Queda doncs parlar de la seva adaptació al BAXI Manresa, i si una cosa té clara Solé és que «el seu rol a Manresa hauria de ser de jugador titular». En aquest sentit, explica que Maye «és un perfil de quatre que pot encaixar molt bé en la filosofia Pedro, de joc solidari i col·lectiu. Depenent del perfil de 5 que acabi arribant, crec que el podem veure més com un 4 obert amb molt bona mà que realment prop de la zona i aquest és un dels punts claus per a aprofitar tot el seu talent. És un jugador que també necessita aquest joc al pal baix, així que el cinc hauria de tenir habilitat exterior». Intentant buscar un jugador amb qui comparar-lo, Solé creu que «no és gens fàcil trobar una comparació, però a mi, amb les seves virtuts i els seus defectes, em podria recordar lleugerament a una barreja entre Hinrichs i Darryl Monroe, per exemple».
Per acabar, només ens queda conèixer el veredicte de Solé sobre el fitxatge i la seva valoració, que us avancem que no podria ser més il·lusionant: «Personalment, m’agrada molt el fitxatge. És un jugador que fa temps que segueixo de ben a prop i que penso que encaixarà molt bé amb Pedro i com vol que jugui aquest Manresa. A priori, una excel·lent incorporació».