Gerard Solé: «Tenir un entrenador com el Pedro Martínez és un autèntic luxe»
Gerard Solé va néixer a Solsona fa 30 anys, i actualment és un dels periodistes basquetbolístics més reconegut del país. Apassionat del bàsquet des de ben jove, la seva qualitat com a narrador i comunicador el van portar a treballar per l’ACB durant una dècada (sí, 10 anys quan només en té 30). Actualment fa de narrador a DAZN, comentant partits de l’Eurolliga, l’Eurocup i la Basketball Champions League. Un dels grans experts del bàsquet europeu, sempre atent a les categories inferiors per detectar noves promeses, Solé també col·labora amb la revista Gigantes i amb el portal digital Eurohoops. El seu usuari a Twitter és de visita obligada durant els mercats de fitxatges, i aquest any ha fet una obra enciclopèdica de gran repercussió: una taula amb totes les plantilles dels equips de l’ACB, l’Eurolliga, l’Eurocup i la BCL, amb la situació contractual de cada jugador. Una guia de consulta obligada.
Parlem amb ell de l’ACB que ens espera i, en especial, del nou projecte del BAXI Manresa. Present, passat i futur d’un club que Solé porta al cor. Tot, mentre la seva parella, una de les persones amb més paciència del món, l’espera per sopar.
–Tenim lliga ACB amb 19 equips. Què et sembla aquesta decisió?
En primer lloc, i ho he dit en més d’una ocasió, em sembla que després de la temporada que hem tingut en la qual no s’ha pogut acabar de la forma que s’havia de fer ni l’ACB ni la LEB Or, segurament una situació en la qual no hi hagués hagut ni ascensos ni descensos hauria sigut la més lògica. Entenc que al final cadascú juga les seves cartes, i en el cas del Gipuzkoa ho han fet amb molt d’encert. I dins de tots els escenaris possibles, potser no és tan dolent una lliga de 19, sobretot pels quatre equips d’Eurolliga, que són els que segurament s’havien oposat més a aquesta situació, perquè els donarà una jornada de descans que segurament es buscarà que coincideixi amb un moment en què a ells els vagi una mica millor.
–Creus que, en la situació actual, la lliga es podrà disputar amb un format tradicional?
Espero que sí. No hi haurà una normalitat al cent per cent, perquè em costa molt veure aficionats des de la primera jornada als pavellons, potser serà una cosa que anirà creixent gradualment, a mesura que vagin passant els dies i que la situació pugui estar una miqueta més tranquil·la. Sí que m’agradaria, si la llei ho permet i hi ha totes les seguretats possibles perquè no hi hagi cap problema, que un petit percentatge de públic hi fos des del primer dia. Seria aquest missatge de dir encara no estem a la normalitat però estem creixent. Portem molts mesos de foscor, que no hem tingut bàsquet, que ens hem tancat a casa…i crec que seria un missatge d’optimisme de cara a tota la gent que ens agrada el bàsquet i qualsevol altre esport.
–El BAXI Manresa és un dels més afectats per no jugar amb públic, sense el Factor Congost. Per altres clubs, com el Barça, l’afició no és tan important, sobretot a l’ACB.
L’efecte de jugar a casa marca molt. Tu quan mires el calendari, hi ha una sèrie de partits com contra l’Unicaja al Nou Congost, que d’entrada n’hauries de perdre 9 de cada 10, per pressupost, plantilla… Però hi ha aquest Efecte Congost que et dóna més possibilitats. Et fa creure que pots guanyar a qualsevol. Veure’m també com afecta a tothom perquè no crec que els jugadors estiguin massa acostumats a jugar sense públic. Aleshores vulguis o no també hi haurà un factor ambiental que haurem de tenir en compte, en positiu i en negatiu.
–Com has vist el club aquests últims anys? El pas per la LEB, el retorn triomfal a l’ACB…
Molt bé. Al final aquest moment tan trist que va ser tornar a la LEB, em sembla que el club ho va entendre de forma positiva, i va ser un moment bo per arreglar tot el que no s’estava fent bé, començar mínimament de nou, amb una embranzida important, intentant pujar com més aviat millor, evidentment. Penso que l’afició es va tornar a il·lusionar, el club va començar a fer uns passos diferents en molts sentits…I penso que al final, quan tu valores després d’uns anys si va ser bona o mala experiència passar per LEB, potser ens podem atrevir a dir que no va ser tan dolenta, que podem treure molta cosa positiva. I segurament si aquell any s’hagués aconseguit la permanència, l’any següent s’hauria baixat. En el fons era necessari passar per la LEB, per entendre realment que hi ha una serie de coses que no s’estaven fent bé i partir d’aquí créixer i tornar a il·lusionar a la gent. Jo el Manresa que baixa a la LEB és un equip, sobretot a nivell d’afició, basant deprimit, un equip que no il·lusiona i no agrada a l’afició. I al final aquest canvi, de guanyar només 4 partits en tot l’any a, ni que sigui a una categoria inferior, lluitar per guanyar el campionat, penso que va tornar a il·lusionar a tota la gent.
I després penso que hi ha un punt que em sembla que és extraordinari: la qualitat dels entrenadors que han passat per Manresa els últims anys. Peñarroya primer i ara Pedro Martínez, gent que coneix molt bé la casa, però a més tenim la gran fortuna que són dos dels millors entrenadors d’Europa.
–També Ibon Navarro. La ratxa d’entrenadors és espectacular.
Sí, amb això no sé si s’ha tingut molta sort o s’ha sabut buscar molt bé. Perquè hi ha molts altres clubs que han fet apostes més desconegudes, com el Fuenlabrada fitxant Agustí Julbe o Estudiantes a Berrocal, i no van acabar de funcionar. Has de tenir aquest punt de sort perquè et surti bé. Però em sembla que els perfils que s’han anat trobant han estat molt encertats. I ara mateix tenir un entrenador com el Pedro Martínez és un autèntic luxe.
–Aquest estiu va començar molt mogut, amb la sortida de Román Montañez del club i l’elecció de Xevi Pujol com a nou director esportiu. Com has vist aquests moviments?
La part del Román sí que em va sorprendre. Penso que ha fet molt bona feia. És difícil la tasca que havia de fer, però la sensació és que l’havia fet bé. Al final hi ha una sèrie d’apostes que no acaben sortint del tot bé, també alguna per motius totalment fora del club com el cas de Jordan Davis i el seu passaport; i després a l’hora de buscar alguns fitxatges més temporals…No vaig entendre la renovació de Dulkyis, era un jugador que a mi personalment no m’agradava, però suposo que al final és decisió del mateix entrenador. Crec que la feina era bona i em va sorprendre que no continués.
Però per l’altra part, també et dic que l’aposta que ha fet el club pel Pujol és molt bona. Perquè és una persona excel·lent, és un malalt del bàsquet, una persona que anirà creixent dia rere dia, i cada cop en sabrà més. Em sembla que estem davant d’una d’aquelles ments privilegiades que d’aquí a trenta anys quan parlem d’ell direm que és un dels més savis.
–Sí, conec poca gent que sigui més malalta del bàsquet.
És un boig. Estem en molt bones mans. El que ha buscat pel club s’ho haurà mirat i remirat, i fins que no ha cregut que era realment el necessari no ho haurà ni proposat. Total confiança amb ell, els fitxatges que ha fet aquest estiu ja comencen a parlar d’ell. Evidentment hi ha una part de Pedro, que és l’entrenador el qui els posarà a jugar, però el Xevi comença a buscar un perfil de jugadors que crec que poden il·lusionar. Sobretot, crear expectativa: no venen jugadors qualsevol.
Estem davant d’una d’aquelles ments privilegiades que d’aquí a trenta anys quan parlem d’ell direm que és un dels més savis.
Gerard Solé sobre Xevi Pujol
–Quina nota li fiques a l’estiu del club?
Sóc molt dolent ficant notes, però penso que és un notable alt. Les notes es posen al final de curs, però amb les expectatives i el coneixement que tinc dels jugadors que han fitxat, crec que és la nota que es mereix. Són jugadors, alguns d’ells poc coneguts a nivell ACB, que no han tingut aquesta experiència, però que han demostrat en lligues competitives que són jugadors interessants.
Més que els jugadors més reconeguts com Eatherton o Mason, un jugador que em fa certa gràcia veure és Sajus, perquè amb el Lietkabelis era un jugador rocós, dur… No és un jugador que destaqui especialment en res, però fa tanta feina en el rebot, en la defensa, en lluitar totes les pilotes… Jugadors així d’estil guerrer mai sobren als equips, i em sembla que el fitxatge de Joessar també segueix aquest camí: jugador amb molt bona mà però que si s’ha de llençar per una pilota i deixar-se les dents, ho farà. No entén el bàsquet d’una altra forma. I crec que és l’esperit d’estil de jugador que agrada al Nou Congost. Serà més bo o més dolent, però el que no es negocia al Nou Congost és l’esforç.
–Hi ha hagut baixes importants com les de Toolson, Pere Tomàs, Kravish…
La situació de Toolson és complicada, perquè estem parlant de coses que escapen de l’àmbit esportiu, ja és una qüestió del seu físic. I segurament s’ha buscat la millor solució per a totes les parts. El cas de Kravish, és que és molt bon jugador, i era difícil sense jugar competició europea que pogués continuar a Manresa. S’ha de ser conscient de les limitacions que tens i sobretot com està el mercat. El fet de no estar en una competició europea, et treu molta força al mercat. Hi ha jugadors que podries fitxar perquè estan interessats a venir a l’ACB, però com que no tens competició europea acaben anant a Itàlia, Turquia…
–Amb la plantilla tancada amb 12 jugadors, quina valoració en fas en línies generals?
Em sembla que és una plantilla il·lusionant i que encaixarà molt bé amb el Pedro Martínez. Potser no té el talent d’altres anys, però mossegaran des del primer dia. És un equip que lluitarà cada pilota, i això encaixa molt bé amb l’estil del Pedro. Després esperarem que el Pedro faci la seva màgia per ajuntar tàcticament a tots els jugadors. Hi ha una sèrie de peces amb unes virtuts tècniques i anotadores que s’han d’aprofitar, i altres jugadors que ho donaran tot. Està molt ben compensada, crec que no li falta res en especial. Alguns aficionats deien que li faltava un punt de més experiència ACB, però el fitxatge de Tabu arriba una mica per aquest aspecte. Espero amb il·lusió veure com pot funcionar la parella Hinrichs-Eatherton. Tinc ganes de veure Hinrichs amb un altre paper: a Ulm no acabava de ser important, tenia altres jugadors més rellevants per davant i crec que no s’ha vist del tot el que pot fer, és un jugador que fa moltes coses i molt ben fetes a la pista. El que sí que vull destacar és que és un equip petit.
–Pel que he llegit, precisament aquesta falta de físic i d’estatura en algunes posicions és el que més preocupa als aficionats.
Potser de físic no tant, perquè a la línia exterior hi ha alguns jugadors que semblen menys físics del que acaben sent, com és el cas de Mason. Sí que en el joc interior sembla que és un equip que pot patir amb un 5 gros davant. Però aquí entenc que el Pedro té preparada una estratègia defensiva col·lectiva. Potser veurem un Manresa que defensarà més en zona, que buscarà sobretot molta mobilitat amb jugadors ràpids, posant moltes mans, recuperar pilotes i contraatac… Penso que és per on pot moure’s aquest Manresa, i a partir d’aquí anar creixent en atac.
–Quin és el millor fitxatge de tots?
Mason. Crec que és un jugador que ja ha demostrat a nivell Eurolliga que el seu talent és molt gran i que no hi ha cap mena de dubte que pot funcionar. L’única incògnita que hi ha són els pocs minuts que ha jugat amb l’Alba, però si tirem més enrere, en la seva etapa universitària era un jugador referència, de 17 punts per partit. No tinc dubtes que sabrà ocupar bé l’espai que deixa Toolson, serà un jugador important en atac i sorprendrà perquè és molt bo tècnicament i molt intel·ligent… Em va sorprendre el seu fitxatge perquè jo el veia en un altre equip d’Eurolliga. Penso que al final serà la gran referència de l’equip, i en una situació de partit igualat i pocs segons per acabar, m’agradaria que tingués la pilota Mason. Ha començat a demostrat que és un jugador diferent, que aquest any estarà al Nou Congost però aviat tornarà a l’Eurolliga. Perquè té aquest nivell.
–I el que més t’ha sorprès? Mason també?
No, el que més m’ha sorprès ha sigut Sajus. És un perfil diferent, poc ACB. A l’ACB es fitxen dos tipus diferents d’interiors: o molt tècnics i amb capacitat anotadora; o, el cas completament contrari que és un jugador molt físic, de defensa i rebot. Tenim sempre aquests dos perfils, i apareix Sajus que està al mig. Aquest perfil físic de defensa i entrega el té, no és extraordinari a nivell físic, però també entén molt bé el joc, té capacitat per fer-se lloc a dins i crear-se les seves pròpies jugades… Em va semblar un perfil diferent. El Manresa es va apuntar el seu nom quan s’hi van enfrontar a la BCL. Té una mica de tot. I com que Eatherton serà un 5 que en principi t’ha d’aportar molts punts, aquest punt més rocós, solvent i de treball que pot donar Sajus serà molt interessant. M’ha sorprès per ser un perfil diferent del que es fitxa habitualment a l’ACB, i me n’alegro que es trenqui una mica aquesta dinàmica, perquè sembla que només pots fitxar per un costat o per l’altre.
–I quin és el fitxatge que més pot sorprendre a l’aficionat del Nou Congost?
Joesaar. El vam veure molt poquet a l’ACB i em va agradar a Tenerife. Té bona mà des del triple, pot anotar i crec que serà un jugador molt fiable. A més, recentment he vist alguns partits de la selecció d’Estònia i és un jugador que enamora. És un perfil de jugador que penso que tots els equips acaben buscant. Potser el Manresa no l’acabava de tenir, segurament era el Pere Tomàs qui l’any passat ocupava aquest rol de jugador totterreny, i amb la seva sortida s’havia de buscar un substitut. Sorprendrà, agradarà a la gent. No farà 25 punts perquè no ha sigut mai la seva gran virtut, però quan tu surts del pavelló i dius no ha fet 25 punts però ha lluitat cada pilota, ha mossegat en defensa, ha ajudat al rebot… És un perfil que em recorda al de Sadiel Rojas de l’UCAM Murcia. Un jugador així l’has de tenir.
-Per acabar, anem amb una anàlisi per posicions. Comencem pels bases: Dani Pérez-Tabu.
De confiança. Dani ha demostrat el seu nivell i el que és capaç de fer a l’ACB; i amb Tabu s’aconsegueix un perfil de base que coneix molt bé la lliga (tot el que són àrbitres, etc.). I diria que no l’hem vist mai jugar malament, és un jugador amb punts i que entén molt bé les situacions de joc. És una posició molt ben buscada, entenent que tens molta més pólvora en altres posicions.
-Pólvora que hi ha a la posició de 2, amb Rafa Martínez, Mason i Jou.
Serà una posició divertida. El Rafa té aquest foc interior que si vol jugarà fins als 45 anys. És un jugador especial, ho ha estat sempre. Quan hi ha hagut algun problema ell ha tret forces del no-res i ha tirat endavant. És un gran exemple per a tothom. A Bilbao ha demostrat que li queda molt de bàsquet. El seu retorn és molt il·lusionant, i toco fusta perquè vagi bé el tema de les lesions perquè o tingui problemes. És el factor X que acabarà sorprenent perquè molta gent no espera un rendiment molt bo d’ell, perquè ja el donen com a retirat, que vindrà a complir l’expedient… i el Rafa mai ha estat un jugador així.
Posició amb punts i diversió. L’evolució del Jou també serà molt interessant de seguir, l’any passat ja va fer passos endavant. No només a nivell defensiu, on ha crescut moltíssim, també en atac és un jugador que continua en creixement. I en Mason… Tens molt de talent. Posició molt ben coberta i amb perfils molt diferents, i això sempre va bé.
-Vaulet i Joesaar.
Valents i amb un punt d’inconsciència, que és positiva. Vaulet ja ha demostrat que és un jugador que ha de seguir creixent però que la seva energia no es negocia. I Joesaar és un perfil de jugador similar, que ho donarà tot. Els dos són garantia d’energia i treball. No hi tinc dubtes. Els punts arribaran d’una altra banda, perquè cap dels dos ha de ser una referència anotadora dins l’equip, però són jugadors amb molt d’ofici. Acabaran sent imprescindibles.
-Hinrichs i Báez, al 4.
Experiència i veterania amb el Báez, que li queda corda i sempre dona un plus. I il·lusió amb Hinrichs, perquè em sembla que és un perfil que agradarà, que entendrà molt bé com funciona l’equip. És un Sikma dels pobres. Sap fer moltes coses bé a la pista, i entén què pot fer i què no: qui té al costat, quines situacions es troba.. El més important és el cervell, i al final amb jugadors intel·ligents és molt fàcil jugar.
-I acabem amb la posició de 5: Eatherton, Sajus i Sima.
Són tres perfils molt complementaris. Eatherton com a gran referència, un jugador amb punts, que ataca amb força i serà un jugador important a nivell anotador; Sajus esforç, energia i treball des del primer dia; i Sima que donarà aquest perfil més físic per jugar per sobre de la cistella i defensar jugadors més contundents. És bo tenir Sima perquè et dóna un perfil diferent. Al final, tenir tres pivots només per l’ACB és un luxe.
-Al cos tècnic continuen el Pedro i l’Estany, i arriba Camps.
Del Pedro poques coses més es poden dir, és un dels millors entrenadors de l’ACB. Espero que estigui molts més anys a Manresa, perquè la combinació Manresa-Pedro es retroalimenta, cada cop que s’ajunten s’entenen divinament. El Pedro li dóna molt al Manresa, i el Manresa molt a Pedro. És una connexió que funciona molt bé. L’Estany fa molt de temps que està fent una gran feina, ha encaixat molt bé dins d’aquest cos tècnic jove, que al final també és una cosa que hem de destacar: no sempre s’aposta per aquest perfil d’entrenadors assistents, joves i amb poc currículum, i amb això el club la va encertar molt, tant amb l’Estany com amb el Pujol. I l’arribada de Camps donarà aquest punt més de coneixement dels rivals, que potser en algun moment ha pogut faltar. Serà un exemple a seguir perquè l’Estany pugui continuar creixent. Són perfils interessants per ajudar al Pedro. Però no ens enganyem, el Pedro és el pal de paller. I quan vols construir a partir d’aquí, és més fàcil. És una realitat i ho valorem poc, tenim Pedro Martínez d’entrenador!
-Per últim, i ara ho dic de veritat, quines aspiracions li veus a l’equip aquesta temporada?
Això serà el més difícil de respondre. Crec que el nivell general de l’ACB ha crescut, els equips de baix s’han reforçat molt bé. El primer objectiu és la permanència, i m’agradaria animar a l’aficionat manresà a què no pensi més enllà d’aquí. Han arribat molt bons jugadors a la lliga, equips que altres anys no han funcionat bé ara estan fitxant bé. A falta de veure com quedarà la zona de descens, si baixen dos o tres equips, hi ha d’haver un punt de paciència. L’objectiu ha de continuar sent formar part de l’ACB la pròxima temporada, i si les coses van molt bé podem pensar en un retorn a la Champions la temporada vinent.