Pušica, anotació i direcció pel BAXI Manresa
El BAXI Manresa ha anunciat el fitxatge de Vasilje Pušica (Belgrad, 1995), que arriba per completar la posició de base i fer un trident amb Dani Pérez i Dani Garcia. El jove base serbi aterra al Nou Congost amb ganes de tornar a gaudir amb el bàsquet, després de jugar només 7 partits amb el Dinamo Sassari el curs passat, a causa d’una ruptura del lligament del genoll dret que va patir jugant contra el Teneife a la BCL a principis de novembre i que el va deixar fora de combat per a la resta del curs.
Aquesta era la seva segona temporada a Europa després de completar el seu periple universitari a la Northeastern Huskies, i l’any anterior havia fet el seu debut en el món professional amb el Pesaro de la lliga italiana, rendint a un gran nivell: 12,9 punts, 3,8 assistències i 3,3 rebots per partit en 30,9 minuts de joc. Això li va permetre fitxar pel Banco di Sardegna Sassari, un dels clubs més potents de la Lega i que disputava la Basketball Champions League. I tot semblava indicar que Pušica estava més que preparat per aquest salt de nivell, com demostren els seus números en els set partits que va poder disputar abans de trencar-se: 12 punts i 2,5 assistències en 22,3 minuts de joc.
Per conèixer millor qui és i com juga, parlem amb el periodista italià Luca D’Alessandro, especialitzat en bàsquet i un dels grans insiders del mercat europeu.
Líder i referent
D’Alessandro explica que, fins a la lesió, Pušica estava sent «cada cop més important en els esquemes de Pozzecco», i en destaca una jugada en concret que feien servir per aprofitar el seu físic (1,96 m): «ficaven pilotes al pal baix als interiors, i aquests doblaven a l’exterior on esperava Pušica per a castigar; i era una situació tàctica molt difícil de defensar pels rivals».
Hi ha més referències de l’any anterior, quan va poder disputar tota la temporada a Pesaro, on el periodista italià explica que «era l’home franquícia: va mantenir la casa dempeus en els moments de més dificultat, especialment en el període de setembre a maig, gràcies a importants ràfegues ofensives». D’Alessandro destaca que Pušica «era l’home que traslladava a la pista les idees del cos tècnic, afegint moments d’omnipotència tècnica en el seu llançament, especialment des del costat dret des d’on no fallava mai».
Pel que fa als seus punts forts, i a banda dels ja destacats anteriorment, D’Alessandro es queda amb «la seva lectura defensiva en transició», i un punt molt important que mai surt reflectit en les estadístiques: «la seva capacitat de mantenir unit el vestuari en els dies de descans».
Respecte a la seva adaptació a l’ACB, D’Alessandro no té dubtes que serà positiva, especialment «en un equip que li doni llibertat per a expressar-se, i que tingui una configuració amb dos interiors importants que li permetin estar per fora la zona i crear punts i assistències de gran impacte en el joc».