Northeastern University i Manresa, una connexió prolífica
La relació entre la Northeastern University i el Bàsquet Manresa és, a simple vista, difícil de veure. I, fins fa ben poc, era pràcticament impossible establir una connexió. Aleshores, què uneix aquesta universitat privada de recerca científica sense ànim de lucre ubicada Boston i el club manresà?
Un factor a valorar
A l’hora de valorar el fitxatge d’un jugador s’analitzen múltiples factors, amb diferents graus d’influència en la decisió final. Un d’aquests és la seva formació, que en el cas de jugadors formats als Estats Units està molt centrat en el seu periple universitari. Ens ho explica Xevi Pujol, Director Esportiu del BAXI Manresa: «Ens mirem la trajectòria per fer-nos una idea de quin tipus de camí ha fet. Segons la universitat, veiem si ja ha partit des del principi d’un nivell alt o no, també en l’àmbit acadèmic». El manresà afegeix un punt important: «Sovint els primers anys no tenen massa oportunitats si estan a una universitat gran, fet que no acostuma a passar en les que són més petites. Amb els jugadors europeus aquesta informació encara és més rellevant: saber si han anat a una universitat que recluta bé jugadors de fora dels Estats Units és important, ja que hi ha llocs on no els fan massa cas o no els saben portar».
Un altre aspecte important, dins d’aquest procés d’anàlisis i valoració, és «veure en quina conferència han competit, ja que et dóna informació per a saber si els números que ha fet un jugador pot ser que estiguin una mica inflats, o siguin irreals depenent de si el nivell dels rivals contra els que ha jugat no eren massa competitius».
Un ull a la Northeastern University
Les paraules de Pujol són importants per entendre aquesta relació entre la Northeastern University i el BAXI Manresa de la qual parlàvem al principi. I és que, des que va agafar el càrrec de Director Esportiu, són tres els jugadors formats en aquesta universitat que han acabat vestint els colors manresans: primer va ser Scott Eatherton, després Matt Janning i ara li arriba el torn a Vasilje Pušica.
«És una universitat de nivell mitjà, amb bons resultats durant aquests anys… l’entrenador, Bill Coen, porta ja 15 temporades seguides dirigint l’equip i això és senyal d’estabilitat», explica Pujol, que afegeix que «destaquen per desenvolupar jugadors amb bona mà i que saben entendre el joc». I en aquest sentit, assegura que tant Eatherton com Janning «ens n’han parlat meravelles».
L’equip de bàsquet de la universitat és el Northeastern University Howlin Huskies, i com explicava Pujol, la seva gran llegenda és el tècnic Bill Coen, l’entrenador amb més victòries de la història de la universitat. Coen es va fer càrrec de l’equip la temporada 2005-06, una abans de l’entrada de Matt Janning. El jugador nascut a Watertown, a l’estat de Minnesota, va completar el periple universitari de quatre anys amb els Huskies, disputant un total de 128 partits i acabant amb una mitjana de 14,3 punts per partit. Amb un total de 1.836 punts anotats, és el quart màxim anotador de la història de la universitat, només superat per Reggie Lewis (2.709), José Juan Barea (2.290) i Pete Harris (2.167).
La NCAA és una competició amb diverses divisions i conferències, i des del 2005 els Huskies competeixen a la Colonial Athletic Association, i entres els diferents premis que entreguen al final de cada temporada, el nom de Janning hi apareix sovint: Rookie de l’any (06-07), Quintet Ideal (08-09 i 09-10), i MVP de l’equip en tres dels quatre anys, entre altres premis. Tot i el seu gran rendiment, Janning no va ser draftejat i va començar una carrera que l’ha portat per Itàlia, Croàcia, Turquia, Israel, Rússia i Espanya, on després de passar pel Baskonia el curs passat va disputar 15 partits amb el BAXI Manresa, i la temporada vinent jugarà amb els Kawasaki Brave Thunders de la lliga japonesa.
Al país del sol naixent coincidirà amb Scott Eatherton, el millor jugador del BAXI Manresa el curs passat i que ha fitxat pels Nagoya Diamond Dolphins. On no van coincidir va ser a la Northeastern University, i és que el jugador nascut a Hershey (Pensilvània) s’hi va incorporar la temporada 2013-14 i hi va estar dos anys. Eatherton va jugar els seus dos primers anys universitaris a la St. Francis University, i el curs 2012-13 el va passar en blanc per un problema amb la legislació de traspassos de la NCAA. Finalment va poder debutar amb els Huskies, amb qui va disputar un total de 67 partits, aconseguint 15,2 punts, 8,2 rebots i 1,5 taps per partit; compartint vestidor amb David Walker, exjugador del MoraBanc Andorra. Tot i jugar només dues temporades, Eatherton és el 37è màxim anotador de la història de la universitat, i va aconseguir diferents premis com el de Millor Defensor de l’any (2013-14), integrant del Quintet Ideal de la conferència (14-15) i del Quintet Defensiu (els dos anys), entre d’altres. Eatherton tampoc va ser escollit en el Draft i va iniciar el seu periple europeu a la segona divisió italiana, per posteriorment passar quatre anys a Alemanya abans d’aterrar al Nou Congost.
Un cas similar és el de Vasilje Pušica, que va disputar els seus dos primers anys universitaris amb l’USD (Universitat de San Diego), es va passar un any en blanc per temes legislatius de la NCAA i després va disputar els dos últims amb els Huskies. El serbi, que també practicava futbol, tenis i karate, va jugar un total de 60 partits, acabant amb 17,7 punts i 3,7 assistències de mitjana, apareixent en la posició 32 en el rànquing de màxims anotadors de la història de la universitat. En aquests dos anys el seu rendiment va ser excepcional, el que li va permetre ser escollit en dues ocasions en el Quintet Ideal de la temporada, i ser l’MVP del torneig en el seu darrer any. Com en els casos de Janning i Eatherton, cap franquícia va seleccionar a Pušica pel Draft, el que el va fer iniciar la seva carrera per Europa, amb un breu pas per Sèrbia i dues temporades a Itàlia abans de fitxar pel BAXI Manresa aquest estiu.
El camí invers
La connexió entre la Northeastern University i el Bàsquet Manresa no s’acaba aquí. Molts anys abans que el primer jugador format en aquesta universitat s’unís el curs manresà, hi va haver una persona que va fer el camí invers: Antonio Reynolds-Dean. Els més joves potser no recorden aquest fort pivot de 2,01 m nascut a Marietta (Georgia) l’any 1977, però va ser una peça clau del retorn dels manresans a l’ACB la temporada 2001-02. Sota el nom de Minorisa.net Manresa, el club afrontava la seva segona temporada consecutiva a la LEB, tot just quatre anys després d’aixecar el títol de campions de l’ACB.
Aquell equip, dirigit per Ricard Casas comptava amb jugadors importants com Ferran Laviña, Albert Oliver o Anthony Stacey, peces claus juntament amb el nostre protagonista. Reynolds-Dean va firmar uns espectaculars 15,3 punts i 8,2 rebots en els 30 partits de la lliga regular, dels quals els manresans en van guanyar 26. Així i tot, la batalla dels play-offs va ser duríssima: a quarts de final es va eliminar a l’Etosa Murcia (3-1) i a semifinals es va patir de valent per eliminar el Tenerife en un agònic cinquè partit, un conjunt dirigit per Pedro Martínez i on destacaven Sitapha Savané i Larry Lewis. En la final, sense res en joc, es va perdre contra el Lucentum Alicante, caient en el primer partit a domicili per 89-82 i empatant a 85 el de la tornada al Nou Congost.
Aquella va ser l’única temporada de Reynolds-Dean a Manresa, i és que el curs següent es va quedar amb el Múrcia a la LEB, i posteriorment va jugar a diferents equips del territori espanyol (Inca, Lleida, Saragossa i Huelva), acabant la seva carrera a l’Argentina (Quilmes de Mar de Plata i Boca Juniors). Un cop retirat, va iniciar la seva carrera a les banquetes, sent la seva primera experiència a la Northeastern University com a entrenador assistent de Coen. S’hi va incorporar la temporada 2009-10, coincidint amb Janning, i hi va estar fins a la 2013-14, coincidint en el seu últim any amb Eatherton.