Xevi Pujol: «La dinàmica positiva de treball i d’exigència ens ha d’anar portant a ser competitius»

Els que ja teniu una edat, penseu un moment què estàveu fent als 30 anys. Els més joves, imagineu-vos com estareu en arribar a aquesta edat. Aquests són els anys de Xevi Pujol (Manresa, 1990), que aquest estiu s’ha convertit en el nou director esportiu del BAXI Manresa, el més jove de tota l’ACB en ocupar aquest càrrec. Una posició a la qual arriba després de 6 anys com a entrenador ajudant de l’equip manresà, en un màster constant al costat de tècnics del nivell de Pedro Martínez, Joan Peñarroya o Ibon Navarro. «Estem davant d’una d’aquelles ments privilegiades que d’aquí a trenta anys, quan parlem d’ell, direm que és un dels més savis», així el descrivia el periodista Gerard Solé, un dels grans especialistes del nostre esport en aquest país.

Parlem amb ell durant l’últim entrenament de l’equip abans del darrer partit de pretemporada, i es mostra content pel fet de no tenir cap positiu per la Covid-19 en la plantilla durant aquest període de preparació.

-Estàs satisfet amb com s’ha desenvolupat el teu primer estiu com a director esportiu?
Sí, però m’hauria agradat tenir més temps per preparar-m’ho, en el sentit que de cop i volta em canvien les responsabilitats i ja és el moment de començar a prendre decisions. Dónes voltes a aquestes decisions i intentes ser coherent, però no és fàcil. Per altra banda, les incerteses que hi ha amb la situació actual també et condicionen: pel que fa a com es podrà desenvolupar la temporada, com afectarà en l’àmbit econòmic… Són coses a les quals no estàs acostumat, perquè no saps què passarà i ningú vol prendre decisions fins que té tota la informació possible, i són decisions que es van aguantant fins a l’últim moment, com per exemple si hi haurà públic o no.

-El repte era majúscul. Quan es va decidir que Montañez no continuaria, i també quan tu vas ser l’escollit per ocupar el seu lloc, hi va haver gent que no les tenia totes. Pel tema de l’edat, l’experiència… Ho vas notar?
Al final les opinions externes no les pots controlar mai. I crec que si les intentes controlar, és pitjor. A mi em va convèncer la proposta, sóc conscient que és un repte, i que en aquest món és important el coneixement: saber com funcionen els engranatges, com t’has de relacionar, quines coses són prioritàries pel que fa a relació amb els entrenadors, agents, jugadors… Però també vaig començar d’entrenador amb molt poca experiència i desconeixement, però amb la idea clara d’estar centrat en el que s’ha de fer i anar agafant tots els inputs que rebo per anar aclarint incògnites.

-Què fa un director esportiu en el seu dia a dia? Entenc que les funcions canvien molt en funció del moment, si és època de fitxatges o si com ara l’equip ja està tancat.
L’estiu bàsicament crec que és una conseqüència del que ha anat passant durant la temporada. Ara per exemple una de les prioritats és conèixer la dinàmica de l’equip: veure com treballa, quines coses funcionen més de pressa que d’altres, quines potser no funcionaran mai… També pel que fa a la metodologia, no tant del que s’entrena, sinó a nivell més intern, de club: quines coses poden funcionar millor, en l’àmbit de comunicació interna, d’organització… Ara em centro en la metodologia del dia a dia, en com treballem amb els vinculats, amb els jugadors que creiem que tenen potencial, des del paraigua del primer equip.

-Respecte al que comentaves de tenir més temps per preparar-ho tot, imagino que durant l’any pots anar preparant la temporada següent. Entenc que t’has trobat que havies de fer l’equip ja i no tenies molt marge.
Coneixia bé totes les coses internes d’equip i de club, però em referia més a un tema de mercat. En el sentit que evidentment saps quins jugadors ho han fet bé, quins t’agraden o quin portes veient des de fa anys i és interessant, però tenir un coneixement més complet del mercat.

-Com és el procés d’un fitxatge? Sou vosaltres que sou més proactius i aneu a buscar un jugador o són més els agents que venen i us porten el seu catàleg de jugadors?
Poden ser les dues coses. Per anar a buscar un jugador, primer de tot ho has de tenir molt clar. I has de saber trobar els timings, perquè com és lògic un jugador sempre intenta anar al millor lloc possible, i aquest millor lloc podem ser nosaltres o pot ser un equip millor que el nostre. A vegades et converteixes en la seva prioritat ja en el primer moment que preguntes per ell, i en d’altres et converteixes en una opció que per ell és segura però sense ser la seva prioritat. Has d’intentar interpretar totes aquestes coses, i a la vegada pot ser que els agents et passin la seva llista de clients i tu veient-la vagis trobant jugadors que no coneixes i que algun et pugui encaixar.

-En el tema aquest dels agents, si vosaltres necessiteu un base, us dirigiu a ells i els hi dieu o com funciona? És un món que es coneix poc, aquest dels agents.
Si durant la temporada se’ns lesiona un base, en menys de dotze hores tots els agents ja t’han ofert els que poden sortir, els que estan disponibles… Ja no esperen a veure si els truques. A l’estiu, com que tenen molta més feina, envien unes llistes generals per tothom, evidentment pensant amb el nivell econòmic i competitiu de cada equip; i a partir d’aquí es posen en contacte amb tu. I en funció de les necessitats que tens, van veient quines coses et poden encaixar.

-En el procés d’un fitxatge, dins del club, qui hi participa?
Si estem parlant d’un jugador és perquè econòmicament és possible. Aleshores la prioritat és esportiva. Som un equip, format pels entrenadors i per mi, i intentem prendre decisions de manera consensuada. A partir d’aquí, en la negociació ells no hi participen i passa a ser cosa meva, i quan passem a redactar papers també hi participa el gerent.

-El president té l’última paraula?
No funciona així. El president evidentment està informat de tot: els passos que anem fent, el procés de selecció… I quan estem a punt de prendre una decisió important, se l’informa de tot plegat.

-Abans de decidir fitxar un jugador, quins aspectes valores més? A banda de la qualitat del jugador.
És important intentar saber quins són els seus hàbits. Tant de treball diari: si és entrenable, com es relaciona amb els companys, si ha tingut algun problema dins o fora del vestuari… Com també intentar esbrinar quina mentalitat té. És molt diferent si fitxes un jugador que ha guanyat molts diners o ha estat en equips grans, i t’arriba aquí i potser aquest punt li has de trobar, has de saber perquè ve aquí: si és perquè no té res més, perquè ve de fotre’s una hòstia, si li motivarà o no… O al revés, un jugador que ve de baix i ve a Manresa, i és el millor contracte que ha tingut fins ara i és la lliga més dura en la que ha estat. Aquí és una mica interpretar en quin moment de maduresa es troba, i aquestes coses que són difícils de veure a pista. Has d’intentar treure informació d’algun contacte conegut, i anar interpretant tota la informació que vas recollint.

-Tota aquesta informació, com si per exemple li agrada molt la vida nocturna, l’agent no te la dirà. Aleshores deu ser complicada d’esbrinar.
Sí, per això és important tenir una xarxa de contactes, i segurament és més fàcil tenir-la en les lligues importants. Al final, en el moment que tu estableixes una relació amb algú de fora, també et pregunten ells per jugadors de l’ACB o que han passat per Manresa, i també volen saber aquest tipus d’informació, aleshores és una mica avui per tu i demà per mi. És fàcil establir una relació personal en aquest àmbit.

-Per tancar el tema dels agents, Pedro Martínez va dir a Twitter que en dues ocasions aquest estiu us havien donat l’ok per dos jugadors, i a última hora us van deixar «tirats». Com es gestionen aquestes situacions?
Estem en un moment en què les xarxes socials són les que manen a l’hora d’informar, per la facilitat i rapidesa que ofereixen. Aleshores aquí el que ens va passar és que, segurament, es van donar una sèrie d’informacions quan encara no teníem els jugadors firmats, perquè trobessin un millor final, sigui en un equip més competitiu o guanyant més diners. Forma part del joc, però clar… et condiciona totalment. Una altra cosa seria el tema aquest que ara està tan de moda de donar l’exclusiva. Una cosa és donar-la quan està el tema tancat, i el club potser no ho pot fer oficial fins que el club anterior o el jugador t’ho permeten… hi ha una sèrie de timings que nosaltres hem de respectar. I això fa que algú altre ho tregui, i poca cosa hi podem fer. El problema és quan tot això passa quan el jugador encara no està tancat.

-Pot haver-hi agents que utilitzin aquest canal per, a última hora, aconseguir una oferta millor pel seu jugador?
Sí, perquè al final estem parlant que moltes vegades els interessos del Bàsquet Manresa no seran els mateixos que té l’agent. Hem de ser conscients que aquí hi ha molta trampa. Ha passat sempre, quan encara no hi havia Twitter passava d’una altra manera i en una altra velocitat, però també passava.

-Els agents poden utilitzar el Bàsquet Manresa per aconseguir un contracte millor pel seu jugador, no?
Sí, això recordo que fa molts anys que ho sento. Quan el Manresa s’interessava per un jugador, devia ser perquè «era bo i econòmic», aleshores es podia utilitzar com a aparador per altres clubs espanyols. En això parlo del Manresa i d’altres clubs, no estic dient que siguem els més espavilats.

-Que el Manresa s’interessi per un jugador pot despertar l’interès d’un altre equip amb més diners.
Sí, és una mica la llei de l’oferta i la demanda. Si ara de cop i volta tothom s’interessa pel mateix jugador, encara que no el vulguis te l’acabaràs mirant per veure què li veu tothom que tu no li has vist.

-Abans de començar a l’estiu i d’anar al mercat, entenc que teníeu una idea de la plantilla i dels perfils que havíeu de fitxar.
Sí. Estàvem pendents dels condicionants econòmics, però teníem una idea més o menys clara a l’hora del que ja hi havia. Teníem molts jugadors amb contracte vigent i això volia dir que havíem de prendre decisions sobre qui seguia i qui no, però teníem idea bastant clara del que ens agradaria ser.

-I el resultat final s’assembla a aquesta primera idea que teníeu o s’ha variat molt?
Et vas adaptant i ajustant a la realitat del mercat. Com he dit, no sempre és possible trobar aquell jugador que et prioritzi a tu i tu amb ell. Et vas ajustant però mantenint un criteri i coherència amb la idea que tenies.

-Quin ha sigut el fitxatge més complicat?
Sincerament, tots els que tenim ara mateix han volgut venir a Manresa, no s’ho han pensat gaire. Hi ha jugadors que en un parell d’hores ja ens han donat el sí. I això també ho hem valorat molt, perquè ens deixa clar que creuen en el projecte que els havíem explicat, independentment de les altres opcions que podien tenir.

-Quina és la decisió més complicada que has hagut de prendre aquest estiu?
La d’acceptar ser director esportiu. Pel simple fet que em canvia completament el dia a dia, les tasques a realitzar i les decisions a prendre.

-I com a director esportiu, un cop acceptat el càrrec?
La menys agraïda és parlar cara a cara amb algun jugador amb el qual he tingut molt bon rotllo en la relació entrenador-ajudant i jugador, i que s’havia pres la decisió que no seguiria. Forma part del negoci, però les decisions que prens s’han d’explicar, i no és agraït.

-Quan passes a ser el director esportiu, la teva antiga posició queda lliure i arriba Salva Camps. Com va ser el procés per seleccionar-lo? Què buscàveu?
Buscàvem algú que ens dónes la seguretat que s’adaptaria de pressa al mètode de treball, tant de l’entrenador com a la filosofia del club. El Salva té experiència com a jugador professional i ha estat al Joventut i al Gran Canària com a ajudant, on ens han donat molt bones referències. A més ja havia treballat amb el Pedro Martínez, ho tenia una mica tot. Hem sumat un entrenador que té molt coneixement i molt criteri a l’hora de parlar, i que des del primer moment s’ha complert el que volíem: que s’adaptés a la nostra dinàmica.

-Pel que fa al pressupost, s’ha hagut d’ajustar molt?
Hem hagut de prendre decisions pel que fa a la confecció de plantilla sense saber com aniria la temporada. Però veient que els altres clubs feien apostes fortes, també hem fet un esforç per poder mantenir un nivell similar al dels últims anys.

-Es guarda una part del pressupost per si s’hagués de fer una nova inversió durant la temporada? Si s’hagués de tallar un jugador i portar-ne un altre, hi ha marge per poder reforçar la plantilla?
Sí. Dins d’una coherència i realisme, qualsevol urgència o necessitat s’intentarà anar controlant.

-S’ha ficat alguna clàusula Covid-19 en els contractes?
S’havia parlat de ficar-la durant el pas aquest del confinament a l’estiu, però parlant amb els agents ningú t’ho acceptava i al final no s’ha fet.

-Què podem esperar de l’equip? Podem somiar?
No m’agrada plantejar-me objectius a llarg termini. Les temporades són molt llargues, i amb una lliga com aquesta, que cada any és més competitiva i dura, és molt difícil fer pronòstics. Nosaltres més que ningú hem d’estar centrats en el dia a dia, en anar creixent com a col·lectiu i anar preparant el partit que tinguem. La dinàmica positiva de treball i d’exigència ens ha d’anar portant a ser competitius, i ja veurem si a més a més sumem una dinàmica positiva de resultats, que això et marca una mica. I si és al revés, intentar canviar-la el més ràpid possible.

-Aquest any no hi haurà el Factor Congost, i crec que som dels clubs a qui més ens afecta el fet de jugar sense públic.
Sí, hi haurà equips que els afectarà i inclús a alguns potser els beneficia. Serem dels que, quan estiguem jugant a casa, ho podem notar més. El Nou Congost quan estàs a la banqueta, hi ha moments que et sents bloquejat o que et falta aquest punt d’energia, i el pavelló des de l’ambient i el soroll són capaços de donar-te aquesta espurna que et fa tornar a entrar fort al partit. Cada any ho hem notat.

-Pel que fa als abonaments, esteu notant molt canvi respecte a altres anys?
Està anant bé, no et sé dir la xifra exacte però el ritme és força bo. És evident que hi ha molts abonats que estan esperant a veure què acaba decidint el CSD per prendre la decisió d’abonar-se o no.

-Abans parlaves de què els equips de l’ACB s’han reforçat molt bé, com veus els rivals per a la permanència? Veus algun en especial que s’hagi reforçat molt bé?
Crec que hi ha clubs que fa anys que estan pujant de categoria, que estan invertint molts diners en la plantilla. Aquest any potser els que han invertit més respecte a la temporada anterior han sigut l’Herbalife i el Joventut, que s’han reforçat molt bé, amb jugadors de prestigi. I de la part baixa, sempre hi ha sorpreses. Tothom aprèn dels errors i són capaços de millorar any a any.

-Quants equips creus que hi haurà en la lluita per la permanència? Per pressupost és la nostra lliga.
Com deia, sempre hi ha sorpreses, tant negatives com positives. Al final potser hi ha tres o quatre grans grups dins la lliga, com sublligues, i el normal és que nosaltres estiguem per la de baix. Hi ha els habituals dels últims anys, com és lògic per tema pressupost i recursos.

-Per anar acabant, tu que ets de Manresa i fa molts anys que ets al club, com li explicaries a algú de fora què és el Bàsquet Manresa com a club?
Mirant-ho amb perspectiva, som uns supervivents. Tant dels moments complicats en l’àmbit esportiu com en l’econòmic, inclús en les etapes que se’ns han ajuntat els dos. Crec que és un club que, a part de tenir molta tradició, s’ha guanyat poder ser un històric. Des del que es va aconseguir en la dècada dels 90 fins a la capacitat de sobreviure en els moments complicats, de no defallir i de mantenir-se. Per una ciutat petita com la nostra és un luxe poder seguir tenint un equip ACB.

-Quan el Rafa Martínez estava aquí a Manresa, tu erets un jove que estava a la grada mirant-lo. Ha sigut molt especial aconseguir el seu retorn?
Sí. El Rafa és així, no només és el que veu la gent durant els partits, és també el que ens dóna en el dia a dia des del seu exemple. Ell arriba i ja fa l’escalfament al 100%, cada dia, i això és el que l’ha portat a tenir una carrera així. És un exemple per la resta de companys, tant pels que vénen de fora com pels que són d’aquí, i per tots els joves que pugen. Poder tenir un jugador que té aquests valors a nivell esportiu i humà, que tothom el respecte i ningú parla malament d’ell a la lliga, i que a més a més sigui de casa nostra, és un privilegi.