Dietari del BAXI Manresa (IX)

21/11/2022. El futbol és la cosa més important dins de les coses menys importants. Segur que heu sentit aquesta frase en infinitat d’ocasions, tant si us agrada aquest esport com si no. Hi ha qui diu que el primer a pronunciar-la va ser Valdano, d’altres que va ser Sacchi, com si hi hagués alguna diferència entre un argentí i un italià. Tot això per dir que, aplicada al bàsquet, té tot el sentit del món. Avui ens hem aixecat pletòrics, insòlitament eufòrics per ser un dilluns. Una victòria com la d’ahir et fa anar a la feina amb un somriure (que no amb ganes, tampoc ens passem) i que el dia passi volant. Estàs tan content, que en sortir pares a fer una cervesa. I et demanes unes braves, què collons, que vam passar per sobre del Baskonia i aquest any no estàvem tenint massa coses a celebrar. I, és tal el grau d’influència que té el Manresa en les nostres vides, que de cop el dilluns es converteix en un dijous. Aprofitem-ho.

22/11/2022. Que poc dura l’alegria a casa dels pobres! Encara no ens havia baixat la libido que el Benfica ens ha fet tocar de peus a terra amb un correctiu sever. Que bé que han jugat avui els portuguesos: defensa agressiva i idees clares en atac, amb una circulació de pilota brillant en molts moments. I amb un encert des del triple elevadíssim, que sempre ajuda a fer que tot flueixi. Si al Baskonia el vam tombar a còpia de ficar més energia i intensitat a pista, avui el Benfica ens ha pagat amb la mateixa moneda, especialment en la primera meitat. La derrota en si no em preocupa en excés: hem salvat l’average i no hauríem de tenir problemes per assegurar la primera posició en les dues jornades que queden. I el més important és que la cara que hem mostrat no és la de les derrotes de fa unes setmanes, on les sensacions eren terriblement negatives. No s’ha jugat malament dins les circumstàncies en les quals ens troben, simplement el rival ha sigut superior. Sent la derrota una cosa sempre negativa, un va a dormir més tranquil perdent així que com es va fer amb el Fuenlabrada o el Breogán.

Tanmateix, necessitem completar el joc interior de forma urgent. És una quimera competir amb un hàndicap tan elevat: no tens cap pivot (a l’espera del debut de Tass i del que pugui aportar, que per poc que sigui ja serà molt) i això fa que molts jugadors hagin de jugar fora de la seva posició, amb el que això implica. Et pot sortir bé un dia, ho pots salvar en un partit com va passar en el Baskonia si tothom dóna el 200% i tens diversos jugadors en estat de gràcia, però a la llarga així no pots guanyar partits de forma més o menys regular. Perquè l’absència de joc interior afecta també a l’exterior, ja que el teu joc és més previsible i les amenaces són clares, el que facilita la defensa els rivals. Si a sobre al davant tens un equip que esgarrapa a fora, el curtcircuit ofensiu és inevitable i ho acabes apostant tot a un concurs de triples desesperat. Necessitem poder presentar-nos a un partit amb un equip complet i equilibrat, sinó haurem de resar perquè els miracles es converteixin en quelcom habitual.

M’ha agradat Caroline. I molt. És una força de la naturalesa i no té por a res ni ningú. Té una energia i intensitat que seran claus, i ho ha demostrat avui sense pràcticament entrenar ni conèixer als companys. Amb rodatge, serà una arma important.

23/11/2022. Llegeixo que, el que queda de fase de grups de la BCL, no podrem inscriure a cap més jugador. Amb això no hi comptava. Realment estem molt ben posicionats per a classificar-nos per a la següent fase, però fer-ho com a primers és primordial: redueixes la càrrega de partits i evites el risc d’eliminació immediat. I, per les sensacions que em van deixar el Limoges i el Riga, no hauríem de tenir massa dificultats per tirar endavant els dos partits. Els dubtes venen més per nosaltres: amb el Benfica ja vam pagar el desgast físic de l’anterior partit a l’ACB, i haurem d’afrontar aquests duels sense pivots. Tot i aquesta descompensació en la plantilla, continuo pensant que som superiors i que el liderat serà nostre.

24/11/2022. Entenent i defensant la crítica al club per la no arribada d’un pivot més, em sorprèn el to i rerefons d’alguns dels comentaris que es poden llegir a les xarxes socials. No hi ha ningú més interessat a reforçar la plantilla que les persones que s’encarreguen de buscar les peces que falten. Però entre el desig, l’esforç i la voluntat, no sempre hi ha la possibilitat. Que s’està regirant el mercat, contactant amb molts jugadors, és una evidència. Però com en una relació sentimental, es necessita que el desig sigui recíproc. I ara mateix no som l’opció més atractiva per a molts, especialment per l’aspecte econòmic. Això per no parlar que, per entrar, abans s’ha de deixar sortir. Que per fer malabarismes amb la caixa, hi ha d’haver alguna moneda a dins.

Ja és oficial la sortida de Bortolani. Com tots, n’esperava més. Molt més. I no sé si és culpa seva, del cos tècnic o de la seqüera que afecta el territori bagenc. Si l’italià havia de marxar per intentar retenir a Waczyński, bon vent i barca nova. L’Adam et pot aportar l’anotació de Giordano, i una intensitat defensiva que l’italià no ha sabut mostrar. Per no parlar de l’experiència i el caràcter competitiu. A Bortolani l’he vist, des de la distància, dèbil mentalment. No ha de ser fàcil canviar de país, de lliga i estar a les ordres d’un dels entrenadors més exigents del món. Tampoc ho va ser per Thomasson. O per Moneke. Però si vols explotar al màxim les teves possibilitats, si vols arribar el més lluny que et permeti el teu talent i físic, has d’estar capacitat per revertir aquesta situació. Tirar la porta a terra i dir aquí estic jo: crec en mi i et demostraré (a tu, entrenador) que puc ser important. Repeteixo, no ha de ser fàcil. Però és el que acostuma a diferenciar un gran jugador d’un bon jugador. Espero que li hagi servit per aprendre, i no dubto que ara a Itàlia tornarà a destacar.

25/11/2022. Adam Waczyński es queda. Semblava impossible fa poques setmanes, però finalment el club ha aconseguit convèncer al polonès perquè continuï lluitant amb la samarreta manresana. És una notícia magnífica, de les que ajuda a canviar dinàmiques. L’Adam és un autèntic luxe. Tant en l’àmbit esportiu (punts, defensa, intel·ligència…) com al vestidor, ja que és un jugador experimentat i que sap liderar des de l’exemple. La seva presència eleva el nivell competitiu de la plantilla, i ara mateix això és or. Per entendre’ns, la seva continuïtat ens apropa més a la salvació.

26/11/2022. Mira que m’havia promès no dir res del partit contra la Penya fins a la setmana vinent, però la Grada d’Animació m’obliga a pronunciar-me. Aquest grup ha anunciat que, conjuntament amb l’Huracà Verd-i-negre, organitzaran un dinar de germanor entre les dues aficions aprofitant la celebració del partit. I, com no podia ser d’una altra manera, s’ha desencadenat una petita polèmica. Poques coses divideixen més a la parròquia manresana que la relació amb el club de Badalona.

Fa uns anys vaig publicar un article oferint diferents motius per odiar a la Penya. Continua sent el contingut amb més visites de la web, i si busques odiar a la Penya a Google apareix en primera posició. Dic això perquè quedi clara la meva opinió respecte als verd-i-negres. Sóc dels que celebraria el seu descens, dels que van maleir la farmacèutica que els va salvar. No ho dic amb orgull, tampoc amb vergonya. Sé el que em diran els que ho veuen de forma oposada. He escoltat tots els seus arguments, vàlids tots ells, però no canviaré de parer. Ni vull que ells ho facin. Que cadascú pensi el que vulgui, en la diversitat d’opinions hi ha la intel·ligència i divergir ajuda a evolucionar. Tot, mentre es respecti al club i la sang no arribi al riu.

Entendria la polèmica si la iniciativa hagués sorgit directament des del club. No és el cas. Així que si ets dels que creus que la relació amb la Penya hauria de ser fraternal, vés al dinar. I en el cas contrari, encara més fàcil: no hi vagis. I deixem que tothom faci el que vulgui.

27/11/2022. En línies generals em va agradar l’equip ahir a Gran Canària. Es manté la tendència ascendent de les últimes setmanes, i ja encadenem tres partits sent competitius. Pot semblar poca cosa, però venint d’on venim, em sembla remarcable i esperançador. Hi ha qui dirà que això no serveix de res si no es guanya, i sent cert el rerefons, s’ha de tenir en compte que la millora ha arribat quan més salvatge és el calendari. Si fa dues setmanes ens diuen que dels pròxims quatre partits de l’ACB en guanyaríem un, tots ens hauríem donat per satisfets. I encara en resten dos per jugar.

Em va agradar molt el Gran Canària. Després d’anys sense rumb, sembla que amb Savané a la presidència (magnífic l’homenatge a Pedro Martínez que va impulsar) estan començant a fer les coses amb criteri. Lakovic és un bon entrenador amb un gran futur, i tenen una plantilla molt equilibrada, amb talent i físic repartits en totes les posicions. El seu inici de temporada és brillant: entre l’ACB i l’Eurocup sumen 11 victòries i només 3 derrotes. Com a locals, un 7-1 amb victòria contra el Barça i l’única derrota arribant davant el Tenerife. Va bé recordar-ho per posar les coses en perspectiva. Ahir l’objectiu era continuar millorant i ser competitius, pensar en guanyar era una quimera.

La imatge va ser bona. La posada en escena, fantàstica. Amb Ferrari com a capità general l’equip té una altra cara, i el retorn de Jou i el fitxatge de Caroline han ajudat a incrementar el nivell d’intensitat i duresa. S’hi suma que Harding ha quedat alliberat de les tasques de direcció i es pot centrar en el que millor fa, anotar de totes les maneres possibles. Es van perdre moltíssimes pilotes i no es va mantenir la concentració en defensa, el que davant d’un rival d’aquesta qualitat es paga caríssim. Amb tot, va aflorar el caràcter per mantenir-se dins del partit fins al descans.
Inclús en la segona meitat, quan semblava que els insulars trencaven el matx, ens vam saber mantenir en vida fins als instants finals. I té mèrit després dels minuts d’inspiració d’un Brussino imparable. Quin talent el de l’argentí. Sempre que el veig jugar penso el mateix: li ha de fallar la mentalitat, perquè la combinació de qualitat i físic que té és bestial. Té unes condicions infinites, però mai ha acabat de fer el clic, aquella explosió de regularitat que el catapultés a cotes superiors. I això que a nosaltres sempre ens castiga.

Hi va haver alguns moments de joc que em van recordar al curs passat, aquells instants de frenesí i caos que deriven en un intercanvi de cops en forma de punts. Fa un any ens acostumava a sortir cara, però ara mateix contra un equip amb més talent i qualitat, tenim les de perdre. Tanmateix, millor perdre així i divertir-nos que fer-ho morint d’avorriment.

Uns últims apunts per acabar. Em va encantar el clínic que li va fer Salvó a Musa. Van ser res, 2 o 3 minuts, però que al gambià li poden servir com un màster d’un any. Amb la seva edat, aquestes situacions són un regal si les utilitza per aprendre. També em va agradar Tass. No és el 5 més talentós que hem tingut, però sap jugar i la seva presència va ajudar a millorar el joc de l’equip. I no va ser un debut fàcil, que davant tenia dos animals com Balcerowski i Diop. Els minuts que va compartir pista amb Caroline van ser il·lusionants, despertant una certa sensació de nostàlgia en veure que jugàvem amb una parella interior en condicions. En Jordan ho va intentar i no es va rendir, que és tot el que se li podia demanar amb Inglis davant. El francès és una versió millorada del nostre, i l’únic jugador de tota la lliga juntament amb Yabusele que li pot competir en diàmetre i volum de la zona anal. Per tancar l’apartat positiu, i a risc de caure en la reiteració, quin luxe tenir a Waczynski.

El que sí que em preocupa és Tyson. De fet, no ha deixat de preocupar-me. Ahir em va costar entendre que no saltés a pista, però ho vaig associar a un exercici de precaució pel seu estat físic. Però a la roda de premsa posterior Pedro va dir que havia sigut una decisió tècnica. Que amb l’estat que tenim el joc interior el tècnic decideixi prescindir d’una peça en teoria útil, no és un gran presagi.