Xevi Pujol: «L’equip arriba amb molta gana a l’inici de lliga»

Que després d’unes temporades tan positives, els aficionats del BAXI Manresa estiguin més il·lusionats i trempats que mai, és en gran part gràcies a la feina de Xevi Pujol (Manresa, 1990). El director esportiu més jove de la història de l’ACB ha viscut un estiu mogut en la seva segona temporada al càrrec. I, com no pot ser d’una altra manera en un club com el manresà, amb entrebancs inesperats. Amb tot, Pujol ha construït una plantilla capaç de posar llum a la foscor en la qual vivim instal·lats com a societat, mantenint peces claus i incorporant jugadors amb un potencial increïble i un present esperançador.

Respectat i admirat en el sector, Pujol només va necessitar un estiu per esvair els dubtes dels qui no veien clar el seu nou càrrec; i el seu segon mercat de fitxatges l’ha convertit definitivament en una de les sensacions del club i de la lliga. I tot, amb la sensació que aquestes són només les primeres pàgines d’una llarga i celebrada carrera.

Parlem amb ell pocs dies abans de l’inici de la lliga.

–Com arriba l’equip a aquest inici de lliga?
Arriba amb molta gana. Una de les paraules clau d’aquest grup és la gana. Evidentment, encara amb la necessitat de millorar coses, i algunes d’importants, perquè és un equip nou on cap dels jugadors que ha arribat havia jugat abans a l’ACB, i això sabem que requereix un temps d’adaptació, d’ajustar-se amb certes coses -tan internes com més de la lliga- i això pot ser un hàndicap. Però l’equip té molta gana i volen estar al nivell que el repte requereix.

–Què ha significat el títol de la Lliga Catalana pel club? A l’afició sembla que li ha generat unes expectatives més altes de les que hi havia abans de disputar aquesta competició.
En l’àmbit intern el títol genera il·lusió, en el sentit que nosaltres no ens havíem preparat les setmanes prèvies per guanyar aquest títol ni per fer una gran Lliga Catalana, sinó que ens ho plantejàvem com uns partits més de preparació, igual que els altres. En l’àmbit extern és normal que això generi certes expectatives, perquè tampoc estem acostumats a guanyar molts títols. Però no ens hem tornat bojos, i la sensació dels jugadors és que ells tampoc: reballen amb disciplina, amb molta bona predisposició cada dia i segueixen el camí que vam engegar abans d’aquest títol.

-Quina valoració fas del mercat de fitxatges? Ha sigut més complicat que el de l’estiu passat? Ara tenies més experiència en el càrrec.
Ha sigut diferent. Un dels motius principals és que juguem la Basketball Champions League, i això fa que rebis una mica més d’interès. Som un equip ACB que intenta fer bé les coses, i jugar la BCL és un punt a favor. També haver fet una bona temporada, amb un gran joc, i mantenir el cos tècnic… Quan parles amb algú, ja saben de què els estàs parlant i què els hi estàs explicant. Tot això ajuda.

-Sembla que s’ha apostat per jugadors més físics. Vau anar al mercat amb aquesta idea?
Hem anat a buscar un equip més atlètic, més jove i amb més capacitat per competir en aquest aspecte. També sent conscients de l’altra cara de la moneda: un equip una mica més inexpert, on segurament haurem de gestionar certs jugadors que potser els hi costa una mica entrar. Però estem contents de com ha anat tot i creiem que es pot plasmar a pista el que nosaltres volíem: un equip que pot córrer i que pot ser proactiu en defensa.

-En aquesta pretemporada s’ha vist molt bona relació entre els jugadors, amb molt bon ambient, i això és quelcom que normalment costa temps d’aconseguir. És una cosa que valoreu a l’hora de fitxar un jugador? I com ho sabeu? Abans de fitxar algú és fàcil veure mil vídeos d’ell dins la pista, però saber com és dins el vestidor entenc que és més complicat.
El que sí que volem tenir clar i ben confirmat és que siguin bones persones. Que després un sigui més o menys positiu, això ja és una altra cosa, però la prioritat és que siguin bones persones. I que entenguin que és un esport col·lectiu i que l’èxit individual depèn de fer-ho bé a nivell d’equip: anar connectats en defensa, estar units… Aleshores creiem que això, ara que els hem vist i conegut, ho hem aconseguit. Es dóna el cas que tenim una sèrie de jugadors que són molt emocionals i expressius, i això genera unes inèrcies, d’interactuar amb el públic, entre ells mateixos… Que porta a aquest bon ambient des del primer dia.

-El fitxatge de Bako és el que més ha sorprès: un jugador jove i amb projecció que ve de l’Eurolliga. Com es va produir el fitxatge? És un jugador que teníeu vist i en ment, o és una oportunitat que us vau trobar?
Vist el teníem perquè l’Eurolliga la segueix tothom. El tema és que ell va quedar lliure en unes dates on ja no hi havia gaires places d’Eurolliga, i en un primer moment quan vam preguntar per la seva situació no se’ns valorava. Però segurament, després d’estudiar una mica les seves possibilitats i el mercat, van veure amb bons ulls la idea de poder venir a Manresa, de jugar a l’ACB i en una segona competició, entrenat pel Pedro Martínez, amb un rol més important que el que havia tingut a França… i es va llançar. De fet, l’altre dia va dir en una entrevista que considera que venir a Manresa és un pas endavant. Evidentment no és el mateix jugar a l’Eurolliga, però considera que si li surten bé les coses aquí, i a l’equip també, demostrarà que té un cert estatus.

-L’altre fitxatge que desperta interès és el de Francisco. Primer es va fitxar a Pusica i s’ha acabat amb Francisco, i sobre el paper són un perfil de bases força diferents. Vas comentar en una entrevista que al Francisco el tenies vist, però en un primer moment el vas descartar. Més enllà de la lesió de Pusica, què va fer que es canviés de perfil de base?
Al principi la idea era buscar un perfil complementari als dos Danis, i el Pusica ens donava una certa estatura, que es podia traduir en polivalència en el sentit de jugar en diferents posicions, i que era un tirador de tres punts fiable. Creiem que podia encaixar en el nostre joc. No passa la revisió mèdica, no estava recuperat com ens pensàvem, i ens hem de tornar a posar al mercat. Estudiant una mica les diferents opcions que hi havia, que ja no en quedaven moltes, veiem els pros i contres del Francisco i veiem que portant-lo a prova el podem conèixer millor. El jugador va tenir una predisposició màxima per venir aquí a entrenar, i això també ens va mostrar la mentalitat que té. És un estil de jugador que no teníem, que el podem fer encaixar amb la resta de companys i a poc a poc que es continuï adaptant i aclimatant al que li demanem.

-Com és el treball amb el Pedro a l’hora de fitxar? Ho consulteu tot? Et proposa noms? Com funciona aquesta dinàmica?
Sí, són converses diàries i constants. A certa època de l’estiu, parlo més amb ell que amb ningú altre. Tenim molts noms sobre la taula, jo li faig un filtratge i ell també em va proposant noms que va veient, temes que parla amb altra gent… I ho anem treballant tot: si econòmicament és viable, si ens encaixa la seva forma de ser, en quin moment de la carrera es troba, com pot encaixar en la part defensiva i l’ofensiva… I després és quan decidim si ens llancem o no. Bàsicament és això, imagino que molta gent treballa així.

–Per acabar amb el tema del mercat, sembla que cada cop hi ha més agències de representants amb un gran poder, i en alguns casos gairebé arriben a controlar els clubs, o si més no la parcel·la de fitxatges. Us heu trobat amb alguna cosa similar? Alguna agència que us hagi ofert quelcom per l’estil?
No. S’acostuma a produir quan algú té la necessitat d’estar a un nivell en el qual es pressuposa que ha d’estar, i que demanen una ajuda o se’ls ofereix. En el sentit que si em deixes portar una sèrie de jugadors, te’ls deixaré millor de preu o el que sigui, tampoc vull entrar en com fan i deixen de fer els altres clubs. L’ACB és molt competitiva, cada any fa la sensació que a tots els diferents nivells de la lliga, els de dalt de tot, els que estan en un segon pla, els de mitja taula i els d’avall, anem millorant i sent més competitius, fitxant jugadors de més nom o més projecció… Hi ha molta pressió, i les decisions que prens a l’estiu marquen part de la temporada, i cadascú intenta fer el millor possible de la millor manera que pot.

–Aquest any sembla que el nivell de la lliga ha pujat. Teniu aquesta sensació?
Sí. És veritat que quan comencem a jugar sempre n’hi haurà un que perdrà, i aleshores les dinàmiques poden marcar qui comença a anar cap amunt i qui es queda enrere. Els equips sembla que han anat corregint tots els errors anteriors, i hi ha equips molt competitius, amb gent amb molta ambició, millors físics… A priori, no veiem cap equip que sembli un clar candidat a baixar. I això fa que hi hagi nervis.

–Quin és l’objectiu de l’equip aquesta temporada?
Per a mi l’objectiu és competir, i esperem fer-ho. Ens hem de centrar en el dia a dia i en fer les coses ben fetes, ser constants i mantenir un ADN que ens permeti anar tots a una. Després ja veurem si guanyem més o menys i en quina posició acabem; i evidentment ens agradaria quedar el més amunt possible.

–I a la BCL?
El mateix. No gastem molt temps a parlar-ne en aquest sentit. Tenim un grup que serà competitiu, amb equips que tenen molt pressupost i que han fitxat jugadors de molt renom. És un altre repte. Veurem si som capaços de competir amb les nostres armes, i a partir d’aquí veure si també ens permet guanyar més partits.

–Quan creieu que podrem tornar a veure el Nou Congost ple? S’ha demostrat que és un factor clau. Treballeu en algun escenari concret?
Esportivament no. Sabem que el públic ens transmet una energia extra, i que a més a més després d’un any de no tenir-lo el notarem més, encara que no hi hagi el 100% del Nou Congost. No ens plantegem cap escenari, ens centrem en el que depèn més de nosaltres. En l’àmbit més de club, sí que farem tot el possible perquè el màxim de gent pugui anar tornant.

–Per acabar, cada cop es parla més de l’aspecte psicològic com a factor clau en el rendiment d’un jugador. Ja no tot és salut física, també es parla de salut mental. Aquest aspecte el treballeu? Com veus tot aquest tema?
Aquestes coses les intento veure amb la màxima naturalitat possible. Estem en un negoci que és l’esport d’elit, i evidentment som uns privilegiats per poder estar aquí perquè molta gent hi voldria estar (sobretot com a esportista), però a la vegada tenim una pressió i una responsabilitat que a vegades no estàs preparat, o ho estàs, però estàs cansat d’estar preparat, per emportar-te les crítiques, o el dia que no et surt bé una cosa i perds el partit per això… Que puguis estar a la diana. És una cosa que passa, i crec que la persona que és capaç d’anunciar-ho públicament i dir que necessita parar, o que està patint, és molt valenta. Nosaltres ens centrem a intentar fer que els jugadors i les seves famílies estiguin el màxim de còmodes possible a Manresa, i quan hi hagi un cas d’aquests estarem al costat del jugador per ajudar-lo.