Primera derrota, primers brots verds

El BAXI Manresa va començar la temporada amb una derrota a la pista del Casademont Saragossa, en un partit en el qual va anar de més a menys (tot i que el més va durar poc més de 5 minuts) i que va deixar certa sensació d’impotència final. Per sort, es tracta del primer partit de lliga i això és una carrera de fons, tot i que pel dramatisme d’alguns semblava que a Saragossa travessàvem la línia de meta final.

Hi va haver notes negatives i situacions -individuals i col·lectives- preocupants, però també motius per l’esperança, en els que ens centrem a continuació.

La millor parella de la història?

Aquesta és, en part i a risc de precipitar-nos, una pregunta retòrica. I és que es fa difícil recordar una parella de bases de més nivell que la que formen Dani Pérez i Sylvain Francisco. Al Dani ja el coneixem: màxim assistent de l’ACB el curs passat, una brúixola que sap guiar l’equip en tot moment i que cada dia que passa és més fiable en el tir exterior, la que era la seva assignatura pendent. I Francisco, ai Francisco. Estem davant d’un jugador històric, amb una capacitat física inaudita que el fa superar amb facilitat als seus oponents tant en atac com en defensa. A Saragossa entre els dos van sumar 33 punts (un 36,2% dels punts totals de l’equip) amb un 7 de 15 en triples, 12 assistències, 6 rebots i -atenció- les mateixes pilotes recuperades que perdudes (3). A aquest nivell, ens donen una rotació de 40 minuts de primera qualitat en una posició clau.

L’eternitat al nostre davant

Per si algun il·lús ho dubtava, Rafa Martínez està sobradament preparat per jugar aquesta temporada i les que facin falta. El de Santpedor va exhibir el caràcter competitiu que el caracteritza i que va faltar en alguns dels seus companys, sacrificant-se en defensa i aportant la seva habitual amenaça des del triple. Va ser el tercer màxim anotador de l’equip i va demostrar que és un luxe comptar un any més amb els seus serveis. Etern.

Espectacle productiu

Chima Moneke va ser el referent interior de l’equip, acabant com a màxim rebotejador (7), segon màxim anotador (15) i segon jugador més valorat (20). Showneke va demostrar que no és un jugador de highlights, dels que deixen quatre imatges per a la galeria i fora, sinó que pot aportar de forma consistent tant en la parcel·la ofensiva com en la defensiva. Si la resta es contagien de la seva energia a pista, serem un equip molt difícil de doblegar.

Arrancada i resistència

L’equip va sortir a la pista molt endollat, especialment en la parcel·la defensiva, generant molts problemes en l’atac del Saragossa, que va tenir molts problemes per anotar en els primers minuts. Va durar poc, però un cop els locals es van posar per davant, el BAXI va aconseguir mantenir-se sempre dins el partit. Hi va haver diversos moments en els quals els de Ponsarnau van estar a punt de trencar el partit, amb avantatges per sobre dels 10 punts, però els manresans van reaccionar sempre i es va aconseguir arribar amb opcions de victòria al final del partit. Es va fer la goma, però sense acabar de culminar.

Repartir i disparar

Tot i que en alguns moments l’equip es va entregar, davant la falta d’idees, a les individualitats, es va mantenir l’essència del curs passat de compartir la pilota i buscar sempre una passada més. El BAXI va acabar el partit amb 20 assistències, el màxim de la jornada ACB (empatats amb Andorra, Unicaja i Fuenlabrada). Els manresans van ser el cinquè equip que més pilotes va recuperar en la primera jornada (10, per 16 perdudes -també el cinquè que més-) i que més taps va col·locar (4). I un aspecte que preocupava molt a l’afició, el tirs de tres punts, va ser molt positiu: amb 14 triples, el Manresa va ser l’equip que més en va anotar juntament amb el Breogán, i ho va fer amb el tercer millor percentatge d’encert (42,4%).