La vida després del Bàsquet Manresa

Hi ha vida després del Bàsquet Manresa? En contra del que pensem molts, sembla que sí. Per això repassem on paren alguns dels jugadors que han passat pel nostre club en l’última dècada, centrant-nos en els que continuen en actiu.

En aquesta primera entrega, repassem els casos de 20 jugadors.

Rodrigo San Miguel

Als seus 35 anys disputarà la seva segona temporada amb el Casademont Saragossa. Després dels seus tres meravellosos anys al Nou Congost, va jugar dos anys al València Basket, un a l’UCAM Múrcia i cinc a l’Iberostar Tenerife. Una trajectòria impecable a l’ACB, sempre complint el seu rol.

Álex Hernández

El murcià desperta records traumàtics a tot aficionat manresà, amb més d’un calfred en pensar que va estar fins a sis temporades al Nou Congost. Va fer les maletes per marxar un any i mig al Dzūkija Alytus lituà, club que va abandonar per jugar mitja temporada al Stelmet Zielona Góra polonès abans de tornar a Espanya. Després de passar les dues últimes temporades a l’Iberojet Palma de la LEB Or, enguany ha fitxat pel Real Múrcia de la mateixa categoria.

Àlex Llorca

Malauradament la seva carrera ha estat marcada per les lesions, que no li han deixat explotar tot el potencial que prometia. Aquest any jugarà amb el Bàsquet Girona a la LEB Or, categoria on ha jugat amb el CB Tarragona, Lucentum Alicante, Lleida, Breogán i CB Coruña; amb un impàs de quatre temporades a l’ACB amb el Fuenlabrada, amb poc protagonisme.

Marcus Eriksson

Serà el quart any que el suec disputa l’Eurolliga, en la que serà la seva segona temporada a l’Alba Berlín. Va tornar al Barça quan va abandonar el Nou Congost, on no va tenir minuts ni oportunitats. Va mostrar el seu potencial a l’Herbalife Gran Canària, anotant 15’4 punts per partit en l’Eurocup al seu primer curs, i 10’4 en el segon, ja a l’Eurolliga. Això li va valer fitxar pels alemanys, i a les ordres d’Aíto s’ha consagrat com un dels millors tiradors d’Europa: un 46’6% d’encert amb més de 5 llançaments per partit, per un total de 11’2 punts per partit. Consagrat al màxim nivell.

Marcus Eriksson amb La Bruixa d’Or. ACB Media

Alfons Alzamora

Sí, als seus 41 anys aquest mite (dins i fora les pistes) continua en actiu. Va iniciar un descens progressiu quan va abandonar Manresa: sis temporades a la LEB Or (5 amb el Lleida i una amb el filial blaugrana), un parell d’anys a Girona, primera a EBA i després a LEB Plata; i l’any passat va tornar a EBA per jugar amb el CB Vic (6’1 punts i 8’4 rebots per partit). Lluny de retirar-se, aquesta temporada ha fitxat pel Mataró Parc Boet de la mateixa categoria. No el podrem veure a prop, ja que no ha caigut al mateix grup que el CB Artés.

Pierre Oriola

Poca cosa a dir que no sàpiga tothom. Acaba de viure un dels millors estius de la seva vida, amb renovació pel FC Barcelona fins al 2024 i sent escollit com a capità de l’equip. Exemple de perseverança i superació, va sortir del Nou Congost per a llaurar-se un futur en el món del bàsquet, i només cal veure qui és el dia d’avui per veure que ho ha aconseguit. Dues temporades a la LEB Or (Lleida i Osca), dues més al Sevilla en el seu retorn a l’ACB, una a València culminada amb la consecució de la lliga ACB, i arribada al Barça el juny de 2017. Pel camí, dues medalles amb la selecció espanyola, una com a campió del món. És probable que li acabin retirant la samarreta al Palau Blaugrana.

Uros Slokar

L’eslovè va deixar un bon record en l’única temporada que va estar a les files de l’Assignia Manresa, i des de la seva marxa s’ha dedicat a voltar per tot Europa, fins a acabar als seus 27 anys al SAM Basket Massasgno de la lliga suïssa, on s’està recuperant d’una lesió. Porta des del 2018 en aquest club suís, i abans va estar a l’ACB (Gran Canària, Estudiantes i Sevilla), la lliga italiana (Virtus Roma, Juvecaserta Basket i Pallacanestro Cantú) i la lliga alemanya (Alba Berlín).

Haukur Pálsson

Mira que semblava dolent quan jugava a Manresa, i pocs eren els que li veien futur en això del bàsquet de primer nivell, quelcom lògic si tenim en compte que el seu següent equip va ser el Njarðvík de la lliga islandesa. Però aquest any el podrem veure de nou a la capital del Bages, i és que ha fitxat pel MoraBanc Andorra. Pálsson va estar només un any al seu país i després es va desenvolupar com a jugador a França (Rouen Métropole, Cholet i Nanterre 92). L’estiu passat va fitxar per l’Unics Kazan, un dels millors equips de l’Eurocup, on va tenir força protagonisme: 18 minuts de joc per partit, amb 4’4 punts i 1’9 rebots. Jugador d’equip, veurem quin rendiment n’hi treu Ibon Navarro.

Adam Hanga

Dels que millor carrera ha tingut un cop va abandonar Manresa, i això que li va costar arrencar. El va fitxar el Baskonia però no va rendir al nivell esperat, el que va provocar que el cedissin una temporada al Basket Avellino italià. En el seu retorn a Vitoria es va refermar com un dels jugadors més importants del Baskonia, vivint dues temporades a un gran nivell, sent escollit Millor Defensor de l’Eurolliga i inclòs en el Quintet Ideal de l’ACB en el seu darrer curs. Això li va valer per fitxar pel Barça, on s’ha consolidat com un dels millors exteriors d’Europa, i aquest any serà un dels tres capitans de l’equip.

Micah Downs

Quan s’escriuen aquestes lineas, el jugador més espectacular que ha passat pel Nou Congost aquest segle es troba sense equip. I no ha anunciat que es retira, així que haurem d’esperar esdeveniments. Quan va marxar de l’Assignia Manresa, Downs va intentar fer-se un lloc a l’NBA però no va passar de la NBDL (primer amb els Maine Red Claws i uns anys després amb els Erie BayHawks), i després es va dedicar a voltar pel món: Veneçuela (Bucaneros de La Guaira), Ucraïna (Budivelnyk Kyiv), Rússia (Avtodor Saratov, en dues etapes), Itàlia (Juvecaserta Basket) i França (Orléans Loiret Basket). Fins a arribar a Portugal, on ha estat les dues últimes temporades a les files del Benfica, sent un dels millors jugadors de la lliga portuguesa.

Joan Creus

El fill de Nostre Senyor jugarà aquesta temporada al CB Prat de la LEB Plata. El qui va ser MVP del campionat d’Espanya de la categoria junior amb el Barça va estar un any al Nou Congost, per després fitxar per l’Oviedo a la LEB Or. L’any següent es va incorporar al filial de l’Estudiantes a l’EBA, que combinava amb petites presències al primer equip. Només un any va estar a Madrid, per després tornar una temporada a la LEB Or a les files del CB Coruña. Fins que l’any 2017 es va instaurar a la LEB Plata, on fins aquest estiu va estar competint amb el CB L’Hospitalet.

Óliver Arteaga

Després de dues bones temporades com a pivot suplent de La Bruixa d’Or a l’ACB, Arteaga va tornar a la LEB Or, on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, sent un dels jugadors més importants de la història recent de la competició. Per quart any consecutiu jugarà al Liberbank Oviedo Baloncesto, on tot i tenir ja 37 anys la temporada passada va firmar uns bons números: 10’9 punts i 6’1 rebots per un 15’1 de valoració per partit. Entre Manresa i Astúries, pel camí va passar pel Palència, el Basket Navarra i el Melilla. Ha disputat més de 400 partits a la LEB Or.

Óliver Arteaga i David Doblas lluiten pel rebot.

Salva Arco

El de Navàs s’ha convertit en una autèntica llegenda a Lugo, on aquest any jugarà la seva cinquena temporada consecutiva amb el Leche Río Breogán. El bagenc va viure els seus dos millors anys a l’ACB amb La Bruixa d’Or Manresa, i posteriorment va anar a l’Ourense de la LEB Or, per tornar al cap d’un any a l’ACB a les files de l’Iberostar Tenerife. I d’allà a Lugo, on ha disputat tres temporades a la LEB Or i una a l’ACB, i és un dels grans ídols de l’afició. El curs passat, amb 35 anys, va acabar amb 10 punts per partit.

Joan Pardina

Només va jugar un total de 8 minuts, repartits en 5 partits, amb La Bruixa d’Or a l’ACB, mentre jugava al vinculat d’aleshores, el Sant Nicolau. Es va poder desenvolupar com a jugador a la LEB Or, primer amb Lucentum Alicante i després amb el CB Peñas Huesca. Això li va permetre fitxar pel Gipuzkoa, on va estar dues temporades, una d’elles a l’ACB (2’6 punts en gairebé 10 minuts de joc). I així fins a arribar al Fundación CB Granada de la LEB Or, on aquest any disputarà la seva segona temporada al club andalús, un dels candidats a lluitar per l’ascens. S’ha consolidat com un bon jugador per aquesta categoria, i el curs passat va ser el tercer jugador més valorat de l’equip (el primer va ser el gran Guille Rubio).

Aleksandar Yanev

Amb l’Assignia Manresa va tocar el seu sostre com a jugador, en una 2013/14 en la qual va disputar l’ACB amb un paper discret (4’1 punts per partit). Aquest any seguirà a les files del BC Beroe de la seva Bulgària natal, en la que serà la seva quarta temporada consecutiva en el club, sent un dels millors jugadors de la competició (14’2 punts el curs passat). Abans va passar per altres clubs de Bulgària (Levski Sofia i Lukoil Academic) i també per Àustria (Güssing Knights), Macedònia (Kozuv), Argentina (Club San Martín de Corrientes) i Croàcia (Zadar).

Johan Kody

El camerunès era una de les grans promeses del Bàsquet Manresa al principi de l’última dècada, però no es va acabar de materialitzar. Després de dues temporades amb una presència testimonial a La Bruixa d’Or (la 2013/14 va ser l’última), el jove de 2.08 m va fer les maletes i va començar una ruta per les categories secundàries: va jugar diverses temporades a LEB Plata (Alicante, Albacete, Zamora i L’Hospitalet), fins a estrenar-se a la LEB Or la 2018/19 amb el Cáceres. Després d’un any va tornar a Plata en fitxar pel CB Tizona, amb qui va aconseguir el curs passat l’ascens a Or sent un jugador important: 10’2 punts i 6’2 rebots per partit. L’han renovat per aquesta pròxima temporada.

Nemanja Aleksandrov

Una de les grans promeses fallides d’aquest segle a Europa. Considerat el millor jugador del món de la seva edat quan en tenia 16, i comparat amb jugadors com Toni Kukoc, finalment les lesions van marcar la seva carrera, lluny del primer nivell. Actualment es troba negociant la seva continuïtat amb el JKSE hongarès, on ha militat les dues últimes temporades. Va arribar a la recta final de la 2012/13 a La Bruixa d’Or, amb qui va jugar 10 partits fent un bon paper: 9’4 punts i 4’5 rebots. I tot seguit, voltes per Alemanya (EWE Baskets Oldenburg i Eisbären Bremerhaven), Turquia (Gaziantep BB) i Romania (CSU Craiova), abans d’acabar a Hongria.

Marko Ljubičić

Va jugar 16 partits amb La Bruixa d’Or durant la segona meitat de la temporada 2013/14, per intentar ajudar en la posició de base. Va ser el moment àlgid de la seva carrera, i actualment acaba de fitxar pel Sixt Primorska eslovè. Pel camí ha passat per Sèrbia (KK Metalac Valjevo i KK FMP Beograd), Bòsnia (BC Igokea), Macedònia (MZT Skopje), Croàcia (Cibona) i Hongria (Alba Fehervar).

Max Kouguere

El centreafricà va viure a Manresa la seva segona experiència professional fora de França, però després d’aquella temporada va tornar al país gal. Fins al curs passat va estar a la primera divisió, un any a Órleans, un altre al Pau-Lacq-Orthez i tres a l’Antibes. La temporada passada la va començar al Rouen de la segona divisió i la va acabar al Saint-Chamond de la mateixa categoria, on tot sembla indicar que continuarà aquesta temporada.

Charis Giannopoulos

Sota la imatge de mariner grec s’amagava un jugador amb un físic imponent i una qualitat questionable, que després de passar la temporada 2013/14 a Manresa i l’any següent a l’Obradoiro, va tornar a la seva Grècia natal. Allà va estar tres temporades al Rethymno Cretan Kings, d’on va fer les maletes per anar a l’històric AEK Atenes, amb qui va disputar la Basketball Champions League i guanyar la Copa grega l’any passat. Acaba de fitxar pel Promitheas Patras, una de les grans revelacions de l’última Eurocup.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *