
L’inici dels rivals del BAXI Manresa a l’ACB
L’ACB ha començat amb un calendari asfixiant, amb tres partits en una setmana que no serveixen per treure grans conclusions, però sí per intuir cap on poden anar els equips. El BAXI Manresa va aconseguir una espectacular victòria al camp del Betis que li dóna ales i oxigen, i el situa a la desena posició amb un balanç d’un triomf i dues derrotes. Però, i els seus rivals?
A continuació repassem com han començat els 10 equips que es poden considerar de la lliga dels manresans (els que van des de la lluita pels play-offs fins al descens), ordenant-los de millor a pitjor inici.
1.- RÍO BREOGÁN (2-1)
Inici somiat pels gallecs, que en el seu retorn a l’ACB s’han situat tercers a la classificació després de guanyar dos dels tres partits que han disputat. I això els ha permès, en una sola setmana, passar de ser un dels principals candidats al descens a ser vistos com un equip amb opcions d’entrar als play-offs. Sobre el paper el calendari era duríssim i no hauria sorprès a ningú veure’ls amb un balanç de 0-3, però han demostrat que estan més que preparats per competir amb tothom: pallisses a Tenerife (92-73) i Burgos (62-87) per a començar, i derrota al Palau contra el Barça (78-69) competint tot el partit, guanyant el parcial de dos dels quatre quarts. La base de la LEB està funcionant i els Musa, Bell-Haynes i Mahalbasic estan responent com a estrelles. Ara els hi venen dos partits claus (Betis a casa i Unicaja a fora) per acabar de calibrar el seu nivell, i veure si els hem de tenir en compte per cotes més altes de les esperades.
2.- UCAM MÚRCIA (2-1)
Després d’anys de molts canvis, els murcians van mantenir el bloc de l’any passat i això sempre és un punt a favor en les primeres jornades, com s’han encarregat de demostrar. L’única derrota va ser en la primera jornada al camp del Barça (85-78), en un duel en el qual van arribar a l’últim quart empatats en el marcador. Tot seguit, pallissa al Betis (88-66) per agafar confiança i assaltar La Fonteta en l’última jornada (86-91), passant per sobre del València en la segona meitat anotant 60 punts. El trident format Taylor (18 punts per partit), McFadden (14,7) i Webb III (13,3), és el motor ofensiu de l’equip, i sembla que aquest any sí que competiran per estar a dalt. Els hi venen dos partits a casa (Unicaja i Bilbao) per a confirmar aquesta dinàmica.
3.- MONBUS OBRADOIRO (1-2)
Tot i el balanç negatiu, les sensacions mostrades fins ara pels gallecs són positives. I és que s’ha de tenir en compte que tenien un calendari molt complicat, amb tres rivals de nivell superior i només un dels tres partits a casa. L’ajustada victòria contra el Joventut (93-91) en la segona jornada els hi dóna tranquil·litat, i tant al camp de l’Unicaja (91-79) com al del Madrid (78-68) van competir bé tot i perdre. I l’han tornat a encertar amb els fitxatges, especialment amb el d’Ellenson, quart màxim anotador de l’ACB en aquest inici amb 18 punts per partit. Els espera un partit clau en la quarta jornada, a casa contra el Fuenlabrada.
4.- CASADEMONT SARAGOSSA (2-1)
L’inici dels de Ponsarnau era excel·lent fins a l’últim partit, quan la contundent derrota a casa contra el Burgos (54-75) ha rebaixat les seves expectatives. I és que en les dues primeres jornades van aconseguir dues grans victòries contra rivals directes, i amb exhibicions ofensives: 98-91 davant el BAXI Manresa i 76-100 contra el Bilbao. D’una mitjana de 99 punts a fer-ne només 54, a casa i contra el Burgos. Han tingut un dels calendaris més assequibles i ho han aprofitat, tot i que queda la sensació que es podrien haver situat amb un 3-0. Ara tenen tres partits contra rivals de més entitat (València-Tenerife-Barça) que serviran per veure si estan per lluitar per la Copa i els play-offs o si hauran de mirar més cap a la zona baixa de la classificació.
5.- GRAN CANÀRIA (2-1)
Un cas on el balanç és molt més positiu que les sensacions mostrades. Els de Fisac, tot i els il·lusionants fitxatges, sembla que no acaben de mostrar la seva millor versió, i van 2-1 com podrien anar 0-3 i tenir totes les alarmes enceses. A Fuenlabrada van guanyar a la pròrroga després de desaprofitar un avantatge superior als 20 punts, i al camp de l’Unicaja es van emportar la victòria amb una cistella inversemblant a l’últim segon. A casa, contra el Barça, es van veure superats en tot moment. Les dues victòries els hi donen la tranquil·litat que necessita un projecte amb tantes cares noves, però no es poden refiar si no volen patir més del compte. Ara tenen un calendari ideal per veure quin és el seu sostre: Joventut i Betis a casa, i Andorra a domicili.
6.- URBAS FUENLABRADA (1-2)
Un dels equips que millors sensacions ha deixat en aquest inici de lliga, tot i el balanç negatiu. Considerat un dels clars candidats a lluitar per evitar el descens, els madrilenys han superat un calendari inicial dur i han deixat mostres de ser un equip que pot competir contra qualsevol. Van perdre a casa en l’estrena a la pròrroga davant el Gran Canària, i després van competir de tu a tu a Vitòria davant el Baskonia (95-86), per acabar trobant la victòria en l’última jornada a casa contra l’Andorra (91-78). En aquest partit la parella Armand-Cheatham van mostrar tot el seu potencial amb un 13/18 en triples conjunt, però el veritable culpable d’aquesta bona imatge és Meindl, màxim anotador de la lliga (21) i segon més valorat (24,7). Ara els hi venen unes setmanes decisives, i és que els pròxims quatre partits són contra rivals directes: Burgos i Manresa a casa, Obradoiro i Bilbao a domicili.
7.- SAN PABLO BURGOS (1-2)
Amb la marxa de Peñarroya i alguns jugadors importants, semblava difícil que el Burgos pogués mantenir l’alt nivell de les últimes temporades, quelcom que s’ha confirmat en aquest inici de lliga. Després de competir bé en l’estrena contra el Madrid (70-63), els de Tabak es van veure totalment superats pel Breogán a casa (62-87), deixant certa imatge d’impotència. En l’última jornada han aconseguit estrenar-se amb una victòria autoritària a Saragossa (54-75), demostrant que aquest any la seva millor arma serà la defensa i no l’atac (són el pitjor atac de la lliga amb 66,7 punts per partit). Fins que no torni Renfroe, el motor de l’equip, serà difícil saber quin és el nivell real de l’equip, tot i que sembla difícil que puguin tornar a lluitar per Copa i play-offs. Tenen dos partits claus per calibrar quina guerra acabaran lliurant aquesta temporada: Andorra a casa i Fuenlabrada a fora.
8.- COOSUR REAL BETIS (1-2)
És difícil analitzar l’inici de temporada dels andalusos després de la humiliant derrota que van patir en l’últim partit a mans del BAXI Manresa (64-106). I mira que els de Plaza van començar bé el curs, amb una important victòria a casa contra el MoraBanc Andorra (102-98) a la pròrroga. Amb fins a cinc jugadors per sobre dels 15 punts, semblava que els bètics comptaven amb moltes armes per fer mal als rivals, però la gran majoria ja van desaparèixer a Múrcia, en la dura derrota per 88-66, i ja van entregar les armes sense competir davant el Manresa. El balanç no és dolent a aquestes altures (tot i que el calendari no era dels més complicats) però les sensacions dels dos últims partits (-64 acumulat de diferència) fan preveure una temporada llarga i complicada pels de Sevilla. Ara tenen un partit clau a la pista del Breogán, i és que després reben la visita del Barça i viatgen a Gran Canària.
9.- BILBAO BASKET (0-3)
La temporada passada es van salvar in extremis a l’última jornada, i aquesta sembla que hauran de millorar molt si no es volen trobar en una situació igual o pitjor. Han competit bé a dues pistes difícils com són les del Joventut (85-79) i el Tenerife (89-79), tenint opcions de victòria fins a gairebé el final; però a casa van donar una imatge pèssima davant el Saragossa (76-100). Han de millorar molt en defensa (91,3 punts rebuts per partit) i trobar recursos ofensius més enllà de Goudelock, i el calendari és terrible: ara reben el Barça i després visiten Múrcia. El més probable és que se situïn amb un 0-5 abans d’afrontar una sèrie de partits claus pel seu futur: Fuenlabrada i Burgos a casa, i visita a Manresa.
10.- MORABANC ANDORRA (0-3)
La gran decepció d’aquest inici de temporada. I això que el calendari no era excessivament complicat. Excepte el partit a casa contra el Madrid (58-86), on van deixar una imatge pobríssima, els altres dos partits eren dels que es poden -i s’han- de guanyar: visites a dos equips de la zona baixa com Betis (102-98) i Fuenlabrada (91-78). Els nous fitxatges no acaben de rendir i no hi ha ni rastre d’aquell equip agressiu en defensa, dur i extremadament competitiu (han encaixat una mitjana de 93 punts per partit, i tenen una diferència acumulada de -45). El joc interior és dels més fluixos en l’àmbit ofensiu i Hannah no sembla estar preparat per salvar els mobles com havia fet en temporades anteriors. Els d’Ibon debuten aquesta setmana en una Eurocup duríssima, el que els pot permetre recuperar la confiança o acabar d’enfonsar-se en una dinàmica molt negativa. Per qualitat haurien d’anar amunt i començar a sumar, i el calendari ACB encara els deixa marge, i és que els tres pròxims rivals són guanyables: Burgos i Joventut a domicili, i Gran Canària a casa. Si no reaccionen, no ens hauria d’estranyar començar a veure canvis en la plantilla.