Marcus Lee, potència i espectacle pel BAXI Manresa

Marcus Lee (27 anys, 2,08 m) arriba al BAXI Manresa amb l’objectiu de fer un pas endavant a la seva carrera i demostrar que està preparat pel primer nivell europeu. Nascut a San Francisco, s’espera que sigui una peça important del joc interior manresà des de la posició de 5. Per conèixer millor el seu joc i què pot aportar al conjunt del Bages, parlem amb Javier Rodríguez, resident a Turquia i expert en el bàsquet otomà.

Formació i consciència

Lee va començar la seva carrera basquetbolística a l’institut Deer Valley d’Antioch, on va despuntar en les seves dues temporades: 13,9 punts, 13,1 rebots i 9,1 taps en la primera, 17,7 punts, 19,5 rebots i 6,7 taps en la segona. El seu rendiment va atraure les mirades de tot el país, sent considerat un dels millors jugadors de High School del 2013. Va participar en McDonald’s All American i el Jordan Brand Classic, i també va ser inclòs en el tercer millor equip de l’any de l’USA Today i al primer equip del Parade All-American.

El salt al bàsquet universitari el va fer de la mà de la Universitat de Kentucky, una de les més prestigioses del país. Allà va compartir vestidor amb estrelles de l’NBA com Julius Randle o Karl-Anthony Towns, i jugadors que acabarien jugant a la millor lliga del món i per Europa com Willie Cauley-Stein, els bessons Andrew i Aaron Harrison, Alex Poythress o Derek Willis. Sense arribar a ser un referent en cap de les seves tres temporades, es va fer sempre un lloc a la rotació i va arribar a una final de la NCAA (derrota davant Connecticut). I un punt important que parla de la seva persona, és que va destacar per participar regularment en activitats benèfiques. En aquest sentit, John Calipari, llegendari entrenador universitari, va dir que Lee «és una de les persones amb més consciència i consideració de les que he conegut».

Finalment, el seu darrer any de carrera universitària el va fer amb els Golden Bears de la Universitat de California, amb qui va aconseguir els seus millors números d’aquesta etapa: 11,4 punts, 7,2 rebots i 1,6 taps.

L’arribada a Europa

Lee es va presentar al Draft de l’NBA l’any 2018, però cap franquícia el va escollir. No es va rendir i va disputar la Summer League amb els Cleveland Cavaliers, i a l’agost va aconseguir un contracte amb els Miami Heat, però el van enviar al seu filial de la G League a l’octubre sense que pogués debutar a l’NBA. Així, la seva carrera professional va començar amb els Sioux Falls Skyforce, amb els quals va disputar 61 partits en dues temporades. Va destacar especialment en la segona, amb 10,9 punts, 7,5 rebots i 1,6 taps. Allà va compartir vestidor amb jugadors amb experiència NBA, ACB i Eurolliga com Ángel Delgado, Kyle Alexander, Daryl Macon, Chris Silva o Jarrett Jack.

Entre aquestes dues temporades, Lee va viure la seva primera experiència a Europa, no massa exitosa: primer va firmar per l’Aris grec, amb qui va disputar un sol partit; i posteriorment amb el Bnei Herzliya d’Israel, però no va arribar a debutar per una lesió. I així va ser com va tornar als Skyforce.

El salt definitiu al vell continent es va produir la temporada 2020/21, quan va firmar pel Vanoli Cremona de la primera divisió italiana. Allà va coincidir amb l’exjugador del Manresa Giuseppe Poeta, i va ser un dels jugadors més sòlids de l’equip: 7,5 punts, 7,4 rebots i 1,6 taps en 21 minuts de joc. I d’Itàlia a terres turques, després de fitxar pel Yalovaspor BK, on ha jugat l’última temporada.

Viure sobre la cistella

«Va jugar bé amb aquest equip a la segona divisió turca, i ara es va adaptar bé a la màxima categoria. Ha estat bé en un equip que va anar caient molt fins a baixar, per molt males decisions de la direcció esportiva, però ell ha sigut molt constant, sempre compromès, treballant per l’equip i ajudant amb regularitat», explica Rodríguez de l’última experiència de Lee. Així, el pivot va acabar amb uns interessants 9,8 punts, 6,2 rebots i 1,2 taps per partit amb la samarreta del Yalovaspor.

Tot i el seu bon rendiment, a Rodríguez el va sorprendre el fitxatge de Lee pel BAXI Manresa, ja que «les places d’extracomunitaris acostumen a ser per jugadors que siguin més importants dins l’equip i Lee no és una primera espasa». Però fa un matís: «El posterior fitxatge de Hamilton compensa aquesta part i l’ajuda a entendre».

Però entrem ja en com és el Lee jugador. «És un tipus de jugador que a Turquia es fa servir molt, però que a l’ACB no s’acostuma a veure tant. Un jugador de bloqueig i continuació, amb unes cames com ressorts, així que juga per sobre de la cistella amb una facilitat esbalaïdora», analitza Rodríguez.

En l’aspecte ofensiu, considera que Lee «és un finalitzador pur, acaba tot el que li donin a l’aire. Pot anotar després de rebot i si rep sota la cistella és explosiu, especialment amb un gir ràpid i un salt potent»; però també li veu algunes mancances: «té molt poc rang de tir, així que és difícil veure’l tirar des de més de 3 metres (potser Pedro Martínez, en aquesta recerca de la millora individual que acostuma a buscar, insisteix en aquesta faceta) i és fluix en els tirs lliures. No té un gran joc de peus o força bruta per jugar al pal baix, però sí que té moments de passar bé la pilota, tot i ser una mica irregular i que tampoc l’utilitzaven molt en aquest aspecte».

I en defensa? «És un gran taponador, amb molt bon timing de salt. Pot canviar amb petits en defensa perquè, ni que el superin en dribbling pur, després té bones cames per recuperar des de darrere. També és bo per jugar en pressió a tota la pista perquè ocupa molt espai, i és ràpid pel gran que és. Va bé al rebot, però pateix en el cos a cos pur, l’enfonsen pivots més grans si l’ataquen al pal baix».

Pel que fa a la seva adaptació a l’ACB i a l’estil de joc del BAXI Manresa, Rodríguez creu que Lee «és un perfil de jugador que no s’acostuma a veure molt a l’ACB, ja que les seves majors debilitats als dos costats de la pista són en situacions de 5×5 pur i el joc a mitja pista». Però centrant-se en el conjunt manresà, assegura que «entenc que el Manresa prioritzarà situacions de pressió i joc d’atac molt ràpid, buscant 2×2 o joc més directe cap a la cistella, i en això Lee destaca molt. Si l’equip pot jugar a això li anirà bé, i si no li costarà. En tot cas, en la seva etapa a Turquia ha deixat la sensació de tenir el cap ben moblat i ser un jugador molt treballador».