Guia de l’Eurobasket 2022 en clau BAXI Manresa

L’Eurobasket 2022 està a punt de començar i el BAXI Manresa hi tindrà cert protagonisme, ja sigui amb forma de jugadors de l’actual plantilla o amb passat manresà. Fins a 24 seleccions participaran en aquest esdeveniment, de manera que intentarem donar alguns consells sobre cada equip perquè els aficionats manresans puguin escollir lliurement a qui animar.

Finlàndia

La nostra selecció. Tenen a Elias Valtonen, el nostre Patrick Bateman particular, l’únic jugador de l’actual plantilla del BAXI Manresa que disputarà l’Eurobasket. Fan un joc alegre i divertit, impropi de la seva nacionalitat, i tenen com a estrella a Markkanen, un jugador amb molta classe i poca sang, que sempre agraden. Compten amb un jugador fetitxe pels cunyats: Hannes Polla (finalment, s’ha quedat fora de la llista, però no hem de deixar que la realitat espatlli una bona història).

Espanya

La Familia més desestructurada es presenta al torneig amb la plantilla amb menys talent d’aquest segle. Aquí no entrarem en temes polítics ni ideològics, cadascú que animi a qui vulgui; però sí que enviem escalf i suport als seus seguidors, ja que passar dels germans Gasol als Hernangómez és una degradació només comparable a la que hem viscut els catalans amb El Procés.

En clau BAXI Manresa, s’ha caigut per lesió Sergio Llull, han preferit Guerra a Sima i han deixat fora Dani Pérez, el millor base que podien escollir. Així que bon vent i barca nova.

Itàlia

La selecció preferida dels nihilistes basquetbolístics ha entregat les armes. Sense Belinelli ni Bargnani abandonen l’egoisme i el caos, dos trets que els defineixen com a país. Per primer cop poden arribar a semblar un equip de bàsquet, i no sabem dir si això és bo o dolent.

França

A la selecció li passa el mateix que al país que representa. Serien els millors si no fos perquè està ple de francesos. Són tan arrogants que han deixat fora a Sylvain Francisco, el seu millor jugador.

Països Baixos

Si coneixeu dos jugadors de la seva plantilla, necessiteu ajuda. Demaneu-la.

Ucraïna

Un país que portem al cor des del pas de dos il·lustres com Otvertxenko i Sandul pel Nou Congost. Per sort això és l’Eurobasket i no Eurovisió, així que és impossible que acabin guanyant.

Polònia

Ens han regalat un dels millors serials d’aquest estiu amb la disputa entre els germans Ponitka. Com cada any, portaran algun pivot de dos metres pelats, calb, sense talent i amb tendències homicides.

Lituània

Hi ha la temptació de desitjar-los el pitjor després d’escollir a Sabonis i Valanciunas per davant de Sajus, però ho compensen amb Grigonis. A poc bé que ho facin, haurem de tornar a sentir allò de què el bàsquet a Lituània és una religió o que amb menys habitants que Catalunya i mira quins jugadors treuen.

Estònia

La selecció preferida dels cryptobros i de Pedro Martínez. Uns per un tema econòmic i l’altre per la presència de dos dels seus jugadors insígnia: Janari Joesaar i Siim-Sander Vene.

Turquia

Una de les nostres seleccions preferides. Aquí som soldats d’Halil Ergin Ataman, el geni que en les dues últimes temporades ha deixat sense Eurolliga a La Farsa i El Mal. Són el primer gran rival que es trobarà Espanya i tenen un bon nucli de talent amb els Larkin, Osman, Korkmaz i companyia. Un país que ha fet de la calvície un negoci mereix tot el nostre respecte.

Sèrbia

Un dels equips més odiosos de l’Eurobasket, per cortesia de Svetislav Pesic. El mastega-xiclets es nega a retirar-se del bàsquet i assumir el seu càrrec ideal com a general de l’exèrcit serbi, i pel camí ha deixat una víctima imperdonable: Milos Teodosic. Ha deixat fora de la llista al jugador més especial que ha sortit d’Europa en l’últim segle, i això és inadmissible. Ho compensa una mica la presència de Jokic, el nostre fofisano de capçalera. Si finalment hi hagués anat Marjanovic, els hauríem pogut animar.

Croàcia

El Show de Truman fet equip de bàsquet. Tornen a presentar una plantilla plena de talent i que per noms (Bogdanovic, Hezonja, Simon, Zubac, Saric…) hauria de competir per les medalles, però tot apunta que tornaran a fer un joc anàrquic i acabaran eliminades per qualsevol selecció que jugui de forma mínimament ordenada. Hi ha rumors que aquest any podrien defensar, però des d’aquí ho considerem fake news.

Israel

No som partidaris de barrejar política i esport, així que només direm Llibertat Palestina.

República Txeca

Una de les seleccions que ens agradaria que s’acabés penjant una medalla. Parlem del país on més cervesa es beu, així que honor i glòria. Tenen al nostre ex Patrik Auda, un jugador amb aspecte d’haver buidat molts barrils i de caçar amb les mans els animals que es menja, que va deixar un bon record al Nou Congost.

Gran Bretanya

Els inventors del futbol continuen sense saber jugar a bàsquet. És un dels anys que millor plantilla tenen, gràcies a la presència de dos ex del Bàsquet Manresa com Ashley Hamilton i Luke Nelson; i tenint en compte que comparteixen grup amb Estònia o Ucraïna, poden sorprendre i no acabar en l’última posició.

Bòsnia i Hercegovina

Com no podia ser d’una altra manera, han acabat enquadrats en el grup de la mort. I ja és mala sort, perquè en qualsevol altre grup s’haurien pogut classificar sense problemes. Musa, Nurkic, Garza, Roberson, Sulejmanovic… Poques vegades s’han presentat amb tanta qualitat i un futur tan negre.

Hongria

La teràpia anual d’Adam Hanga per tocar de peus a terra. Acostumat a jugar envoltat d’estrelles a Barça i Madrid, el de Budapest es presenta a l’Eurobasket amb uns acompanyants del nivell del president del país. Ideologies a banda, des d’aquí sempre li desitjarem el millor al bo d’en Hanga.

Bèlgica

Es presenten amb dues llegendes del Bàsquet Manresa, cadascuna a la seva manera. Parlem d’Ismäel Bako i Jonathan Tabu, futur i passat del bàsquet (belga). Vist el seu pas pel Nou Congost, que Tabu continuï en actiu és gairebé tan sorprenent com veure que a Bèlgica continuen deixant que Puigdemont segueixi amb l’estafa piramidal de La República.

Alemanya

Com si es tractés de la Segona Guerra Mundial, la fase final de l’Eurobasket es decidirà íntegrament a Berlín. Per sort per la resta de seleccions, els alemanys no compten amb les mateixes armes que en aquella època. Parlant de bàsquet, els experts la situen com una de les candidates a arribar lluny, quelcom meritori tenint en compte que estaran liderats per Dennis Schroder, qui als 28 anys encara no ha entès que el bàsquet és un esport d’equip.

Eslovènia

El món del bàsquet es divideix entre els qui adoren a Luka Doncic i els qui li tenen ràbia. Diuen que en una guerra no hi ha bons ni dolents, però si sou dels qui trempeu amb Doncic i el voleu veure guanyar, podeu estar tranquils: sou dels bons.

Bulgària

Què dir de la selecció búlgara que no s’hagi dit ja. Com a fets més destacables, tenen dos ex nostres com David Kravish (búlgar de tota la vida) i el gran Alexander Yanev (si no el recordeu, millor; no feu l’esforç); i hi ha dos Ivanov a la plantilla i cap és el nostre Kaloyan.

Grècia

Un país en decadència des de ni se sap quan, i això que a la suposada època gloriosa havien d’aguantar les xapes de Plató i companyia. El clan Antetokounmpo, amb Giannis al capdavant, s’ha rodejat de veterans endurits en mil batalles com Calathes, Sloukas o Papanikolaou per intentar capturar una medalla. I si Giannis es mostra tan dominant com a l’NBA, l’haurien d’aconseguir.

Geòrgia

Un país que limita geogràficament amb Rússia i Turquia mereix tot el nostre escalf. S’han quedat sense la seva estrella Shengelia, però tenen diversos jugadors de qualitat com McFadden, Shermadini o Bitadze. Ens regalaran grans moments, especialment quan juguin contra Espanya i observem els estratagemes dels comentaristes de Mediaset per pronunciar Andronikashvili, Dzhincharadze o Mamukelashvili. Ganes de sentir a Antúnez dir que el número 7 es muy güeno.

Montenegro

Un país amb el talent basquetbolístic mal repartit. Sempre els hi cau en les posicions interiors, i això que per aquest torneig no podran comptar amb Vucevic. Però allà hi seran Dubljevic, Todorovic, Radovic… i un oasi a l’exterior. Si algun d’ells li toca la cara a Guerra o Willy, donarem la seva participació per bona.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *