Malsons i conviccions
En Ramon, un fidel aficionat al BAXI Manresa, em comentava a tuiter que «comencem a ser el seu Tenerife«, en referència a l’enèsima victòria manresana contra el Joventut. I té raó. Per trobar l’última victòria badalonina a l’ACB ens hem de remuntar fins al 4 de febrer de 2023, i des d’aleshores els manresans els han superat de forma contundent al Nou Congost en dues ocasions, i dues més a l’Olímpic tirant d’èpica. Si hi sumem el partit de la Lliga Catalana i el de pretemporada, el Manresa els ha superat en els sis últims duels. Ens estem convertint en el seu malson, en un rival que els genera altes dosis de frustració i enveja. A diferència del que ens passa a nosaltres amb el Tenerife, el seu cas té més a veure amb la samarreta que amb els noms. M’explico: els manresans tenim assumit que, fins que no es retiri Huertas (i hi podem afegir Shermadini i Vidorreta), no tenim res a fer contra ells. El trauma és personal. En el cas de la Penya, hem canviat l’entrenador i la majoria dels jugadors i allà seguim, percudint-los partit rere partit. Ho sap, més per vell que per dimoni, l’amic Pau Ribas, que d’ençà de la humiliació que va patir el curs passat al Nou Congost no ha tornat a saltar a la pista contra els manresans. I l’entenc. A certa edat, l’experiència et diu que hi ha coses per les quals és millor no passar.
***
Explicava Xavier Prunés que la victòria a Badalona va ser la número 700 del Bàsquet Manresa a l’elit (comptant ACB i Primera Divisió). El número en si no diu res, però fent quatre càlculs, equival a 20 temporades guanyant tots els partits. Impactant i una mostra més del pes històric del club en el bàsquet estatal. El triomf també va confirmar la condició robinhoodesca del BAXI Manresa aquesta temporada, robant victòries als catalans rics per entregar-les als pobres (o, en aquest cas, als més necessitats). Hem guanyat tots els partits al Barça i al Joventut, hem perdut els dos contra el Lleida i contra el Girona vam caure en l’únic que hem jugat. La narrativa diu que hauríem de perdre el d’aquest dissabte davant els gironins, però tot apunta que serà l’excepció que confirma la regla. I som solidaris però no estúpids: el Girona ja no necessita el triomf i per nosaltres és vital.
***
L’exhibició de caràcter i convicció de l’equip, després del fatídic mes de març, és d’admirar. I és una mostra del seu inconformisme, de negar-se a donar la temporada per acabada i de continuar lluitant per cotes ben altes. No només volen ser als play-offs (i classificar-se per Europa), volen fer-ho en la posició més alta possible. Perquè saben que, si arriben tots sans, són un rival perillosíssim per a qualsevol, especialment en una eliminatòria al millor de tres partits com la de quarts de final. No recordo una plantilla tan exuberant en l’àmbit físic com aquesta, capaç d’expulsar els rivals de la pista a base d’intensitat, ritme i força. I cap jugador escenifica millor tot l’anterior com Obasohan: una força de la naturalesa capaç de ser decisiu en atac i en defensa. I el més important: un líder. No esperava dir això al començar la temporada, però és (amb permís de Cate) el meu jugador preferit.
***
Si en la visita del Lleida al Nou Congost vam veure la llum pel que fa a l’animació en un pavelló, els que vam assistir a Badalona* vam veure la foscor. Quin contrast més impactant. Veient el que hi ha a l’Olímpic, un pensa que no estamos tan mal. He anat a enterraments amb més soroll. Quins silencis. Era esgarrifós. El tema de la baixa assistència ja l’hem comentat altres vegades, i no em vull imaginar com estarà allò en una temporada dolenta. Si no fossin qui són, inclús em sabria greu. Això sí, el bressol del bàsquet i City of Badalona. Felicitats.
*Em costa d’entendre per què, des del club, no es va organitzar res. És probablement el desplaçament més fàcil de la temporada, amb els play-offs en joc i en un horari immillorable. No entenc per què el Lleida poden enviar-hi 1.000 persones, a 15 € l’autobús més l’entrada, i aquí no fem res. Devíem ser uns 200, buscant les entrades pel nostre compte a la web del Joventut. Per poc que el club hagués ajudat (no sé si amb transport, entrades a un preu més assequible o el que sigui), hauríem pogut ser el doble. Està bé demanar el suport de la gent, però seria encara millor si els hi poses fàcil perquè t’ajudin.
***
Analitzant la classificació de l’ACB i el calendari restant del BAXI Manresa, crec que els resultats de les últimes jornades ens han afavorit. El descens serà cosa de Corunya i Granada, que juguen entre ells en la pròxima jornada. A la següent, visitem als andalusos. Si cauen a Galícia estaran pràcticament a la LEB (a quatre de la salvació quedant sis jornades…), i guanyant encara tindrien opcions, el que complicaria el partit. Però de la resta, Girona, Breogán, Múrcia, Andorra i Madrid no tindran gairebé res en joc, i en l’última jornada el Tenerife és probable que tampoc s’hi jugui res. Sí, tots els partits són difícils, s’han de jugar i bla, bla, bla, però l’escenari és esperançador.