
La lluita per a evitar el descens
Tot i que el nostre BAXI Manresa es troba en la zona tranquil·la de la classificació, amb un balanç de 3 victòries i 3 derrotes, sempre estar bé donar un cop d’ull a la zona baixa de la taula, per veure quins equips es troben immersos en la lluita per evitar el descens.
Repassem la situació d’aquests clubs, sempre tenint present que no tots han disputat el mateix nombre de partits, i deixem fora de la llista al València Basket, que tot i els dubtes que pot generar Ponsarnau, de ben segur que no estaran en aquesta lluita.
14.- Casademont Saragossa (2-4)
D’entrada pot sorprendre veure’ls aquí després de la gran actuació que van tenir la temporada passada. Però només cal recordar que han fitxat a Diego Ocampo d’entrenador, tot un especialista en enviar equips a la LEB i un tècnic que t’assegura estar en la lluita per la salvació independentment de la plantilla de la qual disposi. Aquest cap de setmana van sumar la seva segona victòria, contra l’UCAM, i acaben de reforçar la posició de base (l’experiment Ennis de base no ha funcionat) i tenen a Justiz, el pivot titular, lesionat. Per qualitat i experiència de la plantilla, haurien d’estar lluitant per entrar a la Copa, però de moment estan en dinàmica negativa i si no espavilen els hi poden entrar els nervis.
15.- Acunsa GBC (1-3)
El gran candidat al descens, que de moment està donant una millor imatge de l’esperada. Té dos partits menys que els seus rivals, un perquè va descansar una jornada i l’altra perquè es va suspendre. Aquest és contra el Barça a domicili, així que el podem comptar com a derrota. El seu gran avantatge és que són l’equip que té menys pressió de tots, ja que com dèiem es dóna per fet que baixaran, i això els permet jugar sense els nervis que poden tenir altres rivals directes. Han jugat tres partits com a locals, amb derrotes lògiques contra Madrid i Burgos i una victòria importantíssima contra el Saragossa; mentre que a fora van caure a la pista d’Obradoiro. Estan competint millor de l’esperat, i aquest cap de setmana tenen una autèntica final contra el Fuenlabrada. Els exmanresans Pere Tomàs i William Magarity estan rendint a un gran nivell, sent el segon i tercer jugador més valorats de l’equip.
16.- Coosur Real Betis (1-4)
Un altre dels clàssics d’aquesta zona de la classificació. Els sevillans han confeccionat una plantilla estranya i descompensada, amb molt de talent en algunes posicions però poca profunditat, com demostren les minutades que estan jugant els seus referents: Feldeine (33 minuts), Campbell (31) i Kay (28). La seva sorprenent victòria contra el València amaga un inici de temporada preocupant, i és que el calendari d’inici no era el més complicat, i han caigut contra rivals de la seva lliga com l’Obradoiro, l’Estudiantes o l’UCAM. Aquest final de mes és clau per a ells: visiten Manresa i reben al GBC, a banda de jugar contra el Madrid. Si no sumen cap més victòria, veurem canvis en la plantilla i al tècnic Curro Segura a l’atur.
17.- RETAbet Bilbao Basket (1-4)
Després de la seva sorprenent i meravellosa temporada en el retorn a l’ACB el curs passat, el Bilbao està vivint un inici de curs més lògic veient el seu pressupost i plantilla. Així i tot, és un equip molt ben entrenat i amb peces suficients per salvar-se sense excessius problemes, i a diferència del cas del Betis, el seu calendari ha sigut més dur. Exceptuant la seva primera derrota a la pista de l’Herbalife a la pròrroga, la resta han arribat contra equips de la zona alta com el Tenerife, el Joventut i el Barça, i aquesta setmana juguen contra el Reial Madrid un partit ajornat. La victòria davant l’Obradoiro els hauria de marcar el camí, i quan el calendari se suavitzi haurien d’anar sumant victòries i sortir d’aquesta zona.
18.- Herbalife Gran Canària (1-5)
La gran decepció d’aquest inici de temporada. L’estiu va ser il·lusionant a l’illa, amb l’arribada de Fisac, un dels millors entrenadors dels últims anys a l’ACB, i de jugadors com Albicy, Ferrari, Della Valle o Wiley; però la realitat està sent molt dura. No és només el balanç, ja de per si preocupant, sinó la contundència d’algunes derrotes: -32 amb el Burgos, -26 amb Estudiantes, -25 amb el Madrid o -17 amb el Saragossa. Excepte la victòria en la primera jornada, a la pròrroga davant el Bilbao i la derrota en l’última jornada contra l’Unicaja (80-84), no han competit en cap partit. Per qualitat haurien d’anar amunt, però la dinàmica és molt negativa, amb 5 derrotes consecutives i deixant una imatge horrible, i quan s’entra en aquestes espirals és difícil sortir-ne. A sobre competeixen a l’Eurocup, amb el desgast extra que això suposa. Tenen una final aquest cap de setmana davant l’Obradoiro.
19.- Urbas Fuenlabrada (0-5)
L’any passat els va salvar la pandèmia de la Covid-19 i aquest any sembla que necessitaran un altre fenomen similar per a salvar-se. L’equip té qualitat però des de fora fa la impressió d’estar poc unit i ser poc sacrificat. El que es coneix com una banda, que a sobre està dirigida per un Paco García que feia 15 anys que no entrenava a l’ACB i sembla totalment superat per la situació. Han tingut dos partits clau, contra Estudiantes i Manresa, que han perdut en els instants finals, i són l’únic equip que no sap el que és guanyar. L’esperança per a ells és que compten amb jugadors de molt talent com Trimble, màxim anotador de l’ACB. Si aconsegueixen jugar com un equip, poden tenir opcions de salvar-se, però ara tenen una autèntica final a la pista del GBC: si perden, i veient el calendari, és probable que arribin a mitjans de novembre sense conèixer la victòria.