El semàfor del Nou Congost: Urbas Fuenlabrada-BAXI Manresa

Ja la tenim aquí. Tercera victòria de la temporada que, com no podia ser d’una altra manera, arriba lluny del Nou Congost. Aquest cop la víctima va ser l’Urbas Fuenlabrada, amb un espectacular 100-102 que ens deixa amb un balanç de tres victòries i tres derrotes. Repassem el millor i el pitjor del partit dels manresans.

VERD

Showtime. El BAXI Manresa va superar la barrera dels 100 punts per primer cop aquesta temporada, i ho va fer en moments brillants en atac i amb altes dosis d’espectacle. Guanyar sempre està bé, però si ho pots fer així l’experiència esdevé orgàsmica.

Col·lectiu. Amb les 26 que es van repartir al Pabellón Fernando Martín, el BAXI Manresa va establir el seu nou rècord d’assistències en un partit. En molts instants es va veure un clínic d’ocupació d’espais lliures i de moviment de pilota per trobar sempre al company millor posicionat. Cal destacar, que 7 d’aquestes assistències van venir d’homes interiors.

Victòria. Era la primera final de la temporada i es va guanyar. El triomf permet a l’equip mantenir-se a la zona tranquil·la de la classificació, amb un balanç de 3-3 que tots hauríem signat a l’inici de la temporada. I no menys important, deixem al Fuenlabrada enfonsat a la classificació amb un 0-5, un balanç del qual costa aixecar-se.

Báez. Ja no hi ha dubtes que és l’autèntic líder d’aquest equip. Cada partit està millor, i a Fuenlabrada va fer una autèntica exhibició, aportant en totes les facetes del joc: 12 punts (sense cap errada en el llançament), 3 rebots, 3 assistències, 2 pilotes recuperades… Va fer de tot, i tot bé.

Parella de bases. Feia anys que no teníem una parella de bases tan complementària. Pérez aporta direcció de joc (9 assistències) i és la peça clau per fer moure a la perfecció l’engranatge ofensiu; mentre que Tabu supleix l’única carència de Pérez, la falta d’anotació. Ahir el belga va acabar amb 16 punts (màxim anotador de l’equip) en només 15 minuts de joc, amb quatre triples anotats.

Sajus. Imperial a Fuenlabrada. Va tenir moments on va dominar totalment la pintura, tant en atac com en defensa, i es va menjar a Thompson, trasbalsant-lo i abusant d’ell. Quan es limita a fer el que sap, és un jugador d’una gran utilitat: 13 punts i 5 rebots en 14 minuts de joc, amb el millor +/- de l’equip.

Hinrichs. I direu, però si va fer un partit fluix. I així va ser, però va aparèixer quan tocava, anotant els dos tirs lliures decisius i taponant el llançament del Fuenla per forçar la pròrroga. No cal fer 30 punts per a ser decisiu.

AMBRE

El ritme. El Fuenlabrada és una banda amb molt de talent, que converteix els partits en muntanyes russes. El BAXI va caure en la seva trampa durant molts moments, entrant en situacions de caos on els madrilenys se senten més còmodes. Durant algunes fases no es va controlar bé el partit, i no es va treure prou profit d’un rival que va perdre fins a 25 pilotes.

Mason. No s’amaga mai i assumeix responsabilitats ofensives independentment de si està o no encertat. I va tornar a ser un dels líders ofensius de l’equip, amb 15 punts, però ha d’aprendre a seleccionar millor els tirs i millorar els percentatges d’encert: a Fuenlabrada va acabar amb un 4/15 (26%). Quan acabi d’afinar la punteria i agafar regularitat, serà un dels millors anotadors de l’ACB.

Jou. Li va costar més de l’habitual entrar en el partit, probablement pel fet de sortir des de la banqueta, però amb el pas dels minuts va tornar a mostrar la seva millor versió. Va aparèixer en atac quan més el necessitàvem i va tornar a actuar com a cola del col·lectiu. 

VERMELL

Tancar els partits. És una constant en aquest inici de temporada: no sabem tancar els partits. Ahir es va acabar patint com mai per guanyar un partit que estava fet a dos minuts pel final. Es va donar vida a un equip mort que va acabar tenint dos tirs per forçar la pròrroga o guanyar. No es poden donar tantes oportunitats als rivals i s’han de matar quan estan ferits, o al final un dia ens acabarem enduent una sorpresa.

Arbitratge. Massa sort estàvem tenint aquest any amb els àrbitres. Ahir hi va haver moments d’autèntic escàndol, amb diferent criteri a una cistella que a l’altra. Van ajudar a fer que el Fuenlabrada es mantingués viu quan pitjor estava, deixant que fiquessin mans en defensa i xiulant qualsevol mínim contacte quan el Manresa defensava. Esperem que no es repeteixi: s’ha de jugar contra 5, no contra 8.

Defensa. Pocs partits guanyarem si deixem que el rival ens clavi 100 punts. Ens van bé ritmes de joc alts i marcadors elevats, però s’ha de millorar en defensa si es volen continuar sumant victòries. A Fuenlabrada hi va haver moments de desconnexió greus en l’aspecte defensiu, permetent penetracions molt fàcils del rival.

Marc Garcia. A la vida hi ha poques certeses, però una d’elles és que Marc Garcia farà un partidàs contra el BAXI Manresa. Ho sabíem tots i així i tot ens va clavar 33 punts en només 21 de joc. Tots els qui van provar d’aturar-lo van fracassar en el seu intent, i tampoc col·lectivament es van trobar solucions.