Les claus individuals del BAXI Manresa

L’inici de temporada del BAXI Manresa és excel·lent. Amb un quart dels partits d’aquest curs ja disputats, els manresans es troben en posicions de Copa del Rei i Playoff, amb un balanç de 5 victòries i quatre derrotes, amb un coixí de quatre partits respecte a les posicions de descens.

El joc dels manresans està destacant en l’àmbit col·lectiu, un joc coral que és el senyal d’identitat de l’equip. Però hi ha una sèrie de noms propis que, per uns i altres motius, estan sent claus en aquest gran inici de curs. Ara, i aquí, els repassem.

Guillem Jou

Als seus 23 anys ha arribat l’explosió definitiva de Jou, que s’ha convertit en un dels millors exteriors nacionals de l’ACB i que ja està a l’agenda de grans equips. El de Llagostera ha fet un pas endavant que, per a la majoria, era totalment inesperat. Cada any progressava, pas a pas, però era difícil preveure que tiraria la porta a terra com en aquest inici de curs.

En aquestes primeres nou jornades, Jou és el jugador de l’equip que més minuts està a pista (26), el quart màxim anotador (9 amb un brillant 45,6% d’encert), el segon que més rebots agafa (4,4) i el més valorat (11,8).

I el més important de tot, en clau BAXI Manresa, és que el seu pas endavant ha permès que no es noti la nul·la participació de Joesaar, sent ell qui fa de substitut de Pere Tomàs. I, alhora, en poder jugar també de dos ha fet que no es noti tant l’adaptació de Mason a la lliga i els pocs minuts que està tenint Rafa Martínez en alguns partits. És el comodí exterior ideal, el millor defensor de l’equip, i una peça vital per entendre aquest bon inici de temporada.

Dani Pérez

Què dir del millor passador de tota la lliga. Dani Pérez ha arribat a la seva maduresa basquetbolística i s’ha convertit en l’extensió de Pedro Martínez a la pista. El de L’Hospitalet està repartint assistències a un ritme històric (7,6 per partit, líder de l’ACB), perfeccionant dia rere dia l’art del bloqueig i continuació, i amb ell a pista l’equip juga un bàsquet ofensiu d’una qualitat altíssima.

Hi havia dubtes sobre si algun dia podria ser el base titular d’un equip ACB, i aquest any està demostrant que està perfectament qualificat per aquesta tasca, i no per un equip qualsevol, sinó per un equip de Playoff. El seu únic punt feble és l’anotació, però després d’un inici horrorós ha millorat els seus percentatges, i ara mateix està en un acceptable 34,6%. Que no el puguin flotar, és clau perquè pugui desenvolupar el seu joc. I si Pérez està còmode a pista, el BAXI Manresa es converteix en un equip de 90 punts per partit.

Jonathan Tabu

La de crítiques que es van arribar a llegir quan es va anunciar el seu fitxatge. Tantes com boques ha tancat el belga, que després de nou jornades és el tercer màxim anotador de l’equip. Sí, el tercer. Sortint des de la banqueta i en només 16 minuts en té prou per anotar 9,8 punts, amb dos triples anotats per partit. Per a fer-nos una idea, té millors números que molts bases titulars de la lliga. I és el nostre base suplent. Un luxe.

I la importància de Tabu rau en el fet que aporta en la faceta que més coixeja el base titular, l’anotació. Així, entre els dos formen una parella completíssima, sense punts febles. El belga ha superat els dobles dígits en anotació en 5 dels 9 partits disputats, i només en un es va quedar sense anotar. I és el jugador que més destaca en les victòries: en els partits guanyats té una mitjana de 15,2 punts (amb un 44,4% en triples); mentre que en els perduts està en 3 punts (15,3% en triples).

Eulis Báez

La posició de 4 és la que més feia patir als aficionats manresans al principi de temporada, i aquest patiment s’ha convertit en tranquil·litat i alegria gràcies a Báez. Era fàcil donar per acabat al dominicà pels seus 38 anys, però està demostrant que físicament continua sent una roca i està a un gran nivell, el que sumat a la seva intel·ligència a pista i veterania, l’estan convertint en un dels principals referents de l’equip.

El seu gran rendiment està permetent que Hinrichs visqui amb calma el seu procés d’adaptació a la competició, i és vital la seva presència en els instants decisius dels partits. Home de confiança de Pedro Martínez, és el segon jugador més valorat de l’equip (10,9), cinquè millor anotador (8,9), el quart que més minuts juga (gairebé 22) i el tercer que més assistències reparteix (2,4), només superat pels dos bases.

Martynas Sajus

Una de les sorpreses més agradables d’aquest inici de curs. Sense escarafalls, Sajus dóna el que promet. No espereu res estètic ni visual, Sajus és aquí amb una missió clara: donar minuts de descans al pivot titular, i que aquests siguin de lluita, entrega i treball. I està complint de sobres.

I el lituà està demostrant que no només és un excel·lent soldat, ideal per fer la feina bruta mentre l’estrella agafa l’aire: també pot ser l’estrella en moments puntuals. Així ho va demostrar a Fuenlabrada, quan es va menjar el joc interior rival en atac i en defensa durant uns minuts. Sense arribar cap partit als 20 minuts a pista, en dues ocasions s’ha enfilat fins als 13 punts, i en els gairebé 12 minuts que és a pista aporta 6,4 punts i 3,4 rebots. Pel seu rol, no es pot demanar res més.