Inici ACB: Somriures i llàgrimes
Les tres primeres jornades de l’ACB ens han proporcionat moltes sorpreses, que han fet créixer l’eufòria d’uns i la preocupació d’altres. Fent un cop d’ull ràpid a la classificació veiem equips en posicions totalment inesperades, per bé i malament. I és que una cosa queda clara: no hi ha partits fàcils ni rivals petits.
Repassem el més destacat d’aquest inici de competició.
Tres grans sorpreses
La gran revelació d’aquest inici de curs és el Bàsquet Girona, colíder amb un balanç de tres victòries i cap derrota. I ho és per diversos motius: entrenador nou sense experiència, jugadors desconeguts, pretemporada sense cap victòria… I un calendari inicial molt dur. Havent de jugar dos partits a domicili i a casa contra el Gran Canària, el més esperable era un balanç de 0-3, l’oposat de l’actual. I més si tenim en compte que no han pogut comptar amb Markel Brown, que havia de ser un dels referents exteriors de l’equip. Van assaltar la pista del València a l’estrena, van destrossar als canaris a Fontajau i van emportar-se una gran victòria de Granada. Magnífic treball de Salva Camps, amb una aposta clarament ofensiva (segon equip que més punts anota); i trobant el rol ideal per Colom, deixant espai al talent d’Iroegbu i fent créixer als joves Marcos i Pons. Ara tenen dues proves a casa per veure fins on pot somiar l’afició, rebent a Madrid i Tenerife.
L’altra gran sorpresa positiva és l’UCAM Múrcia, que presenta el mateix balanç que els gironins. El cas dels murcians presenta forces similituds amb el dels catalans, tot i que amb alguns matisos: els de Sito Alonso es van reforçar amb jugadors importants i de nom, i començaven la temporada disputant dos partits a casa. Això sí, contra dos grans equips com el Baskonia i el Tenerife. Es van estrenar guanyant a Granada tirant d’èpica, després de dues pròrrogues, i a casa no van deixar opció als seus rivals (+12 punts de diferència en ambdós partits). Aquest any sembla que aposten per un joc més ofensiu (90,6 punts), però també han exhibit una gran defensa, deixant al Baskonia en 76 punts i al Tenerife en 68. Els toca viatjar a Bilbao i Madrid per posar a prova el seu potencial.
La tercera gran sorpresa és negativa, i no pot ser una altra que el Lenovo Tenerife. L’equip de Vidorreta ocupa l’última posició de la classificació, quelcom sorprenent per un equip que ha mantingut el bloc i ha apostat un any més per la continuïtat. En la seva defensa, el calendari no ha sigut fàcil: dos partits a domicili en pistes difícils (Unicaja i Múrcia) i visita a casa d’un equip Eurolliga (València). Tots són partits que es poden perdre i el 0-3 no hauria d’encendre totes les alarmes, però les sensacions no han sigut gens positives i si entren en dinàmica negativa, poden aparèixer molts dubtes. Aquest any han perdut al tècnic assistent Justo (nou primer entrenador del Palència), que era l’especialista en l’àmbit defensiu, i això s’està notant: l’Unicaja els va anotar 98 punts, el València 94 i el Múrcia 80. Tenen l’oportunitat de començar a remuntar, rebent al Breogán i visitant el Girona abans d’enfrontar-se al Madrid. Reaccionaran?
Una competició imprevisible
En aquest inici s’estan produint molts resultats sorprenents, la qual cosa s’ha accentuat per la freqüència dels partits: tres en poc més d’una setmana per a la majoria d’equips. I així és com, d’un dia per l’altre, un equip es pot veure mirant amunt i al cap de res estar immers en un mar de dubtes. Tenim diversos exemples.
L’Unicaja venia de fer una bona Supercopa i en la primera jornada va destrossar al Tenerife (98-75). I pensem: competirà contra els Eurolliga? Després va i perd a Saragossa encaixant 100 punts, i ho encadena amb una derrota a casa contra el València.
Hem sentit València? Tot l’estiu amb dubtes sobre la confecció de la plantilla i la continuïtat de Mumbrú, que es van refermar en l’estrena quan van perdre a casa contra el Girona. La guillotina apropant-se al cap del tècnic. I va i guanyen a Tenerife i Màlaga, dues de les pistes més dures de la lliga.
El Saragossa, pròxim rival del BAXI Manresa, va perdre per 31 punts de diferència en l’estrena a Madrid, i després va derrotar a tot un Unicaja. O el Palència, un dels grans candidats al descens que va combinant emocions: derrota dura en el seu debut a l’ACB a la pista d’Obradoiro (84-64); per més tard quedar-se a un segon de derrotar al Barça (83-84, amb Laprovittola forçant la pròrroga en les últimes dècimes); i esvaint de nou la il·lusió en caure a Andorra (87-74), l’altre equip que va pujar de la LEB.
Podem parlar també del Gran Canària i la seva gira contra equips catalans. Es van estrenar guanyant al BAXI Manresa a casa amb el millor tercer quart de la seva història (38 punts), per després desaparèixer i ser escombrats a Girona (88-64). I l’esperada reacció a una derrota tan dura no va arribar a Badalona (89-75).
Vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost? Fes-te subscriptor!
Sorpreses individuals
En l’àmbit individual, hi ha diversos noms a destacar en aquest inici de curs. Un d’ells és el de Chima Moneke, qui s’ha adaptat a la perfecció al Baskonia i està recordant a la seva versió manresana: 11,3 punts, 9,3 rebots (líder de la lliga) i 20,7 de valoració (líder del seu equip i cinquè de l’ACB).
Si mirem a Girona i el seu bon inici, hem de parlar d’un Quino Colom que està en el millor moment de la seva carrera (12,7 punts i 7 assistències), del seu jove relleu Juani Marcos (11,3 i 5), i de la bona adaptació d’Ike Iroegbu (16 punts per sobre del 40% en tirs de camp) i Yves Pons (11,3 punts i 5,7 rebots). Sense marxar de Catalunya, a Badalona sembla que aquest serà l’any de l’explosió definitiva d’Andrés Feliz. Després del seu gran Mundial, ha començat d’allò més bé: 18,7 punts (segon de tota l’ACB) i 21,3 de valoració (tercer més alt).
I del Joventut va sortir un altre de les sensacions d’aquesta estrena, un Simon Birgander que sembla haver trobat el context ideal per explotar a Múrcia. El suec està en 17 punts i 9,3 rebots per partit, situat en el TOP 5 de la lliga en rebots, punts i valoració. Un altre jugador que sembla que pot explotar definitivament és Santi Yusta (18 punts i 21 de valoració), que ha rendit a un gran nivell contra dos rivals forts com Madrid i Unicaja. Al seu costat també ha començat bé un dels fitxatges més mediàtics d’aquesta temporada, el de l’ex NBA Jahill Okafor. Està en 15,5 punts i 4,5 rebots en 20 minuts de joc.
Lluís Costa, exjugador del Bàsquet Manresa, està confirmant les sensacions que va deixar al final del curs passat, i s’està consolidant com a base titular del Granada: 10,7 punts i 7 assistències per partit en 30 minuts de joc (el segon de tota la lliga).
També hi ha hagut jugadors que han sorprès negativament. El nom més mediàtic és el de Willy Hernangómez, més per sensacions que per números. Si un mira l’estadística veu que està en 11,7 punts i 6 rebots en 20 minuts de joc, però és que va fer un 21-10 contra el Palència. Davant la Penya no va destacar (10-6) i en el clàssic contra el Madrid va naufragar (4-2), i és que Grimau només el va tenir 11 minuts a pista (i això que no hi havia Tavares). Veurem si els números contra els equips petits els pot traslladar contra rivals de més entitat.
A Vitòria hi trobem a Nico Mannion, cridat a ser el primer base de l’equip i que de moment s’està mostrant erràtic i ineficaç. En tres partits només ha anotat un tir de camp (de 14 intents) i ha perdut tantes pilotes com assistències ha repartit (8). S’espera un fitxatge en la posició de base del Baskonia.
També està vivint un inici complicat Kassius Robertson, màxim anotador de l’ACB el curs passat amb l’Obradoiro, que li està costant adaptar-se al sistema del València: 6,3 punts en 21 minuts de joc i sense sumar en altre facetes. Més decebedor està sent el paper d’Anthony Polite, cridat a ser el referent exterior del Breogán i que de moment està lluny de l’aportació que s’espera: 4,3 punts en 22 minuts, amb uns percentatges horribles (20% en tirs de dos i 44,4% en tirs lliures).
I tanquem aquest repàs amb una figura que no esperàvem veure aquí: Sasu Salin. El contrastat jugador finlandès està irreconeixible en aquest inici de temporada: 3 punts en tres partits (en dos es va quedar a zero) i un acumulat de 0/8 en triples.
Si t’agraden aquests continguts i vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost, fes-te subscriptor.