BAXI Manresa: Balanç de les primeres jornades
L’ACB ha començat deixant clar el que s’intuïa a l’estiu: serà una de les edicions més igualades i salvatges dels últims anys. Cada partit, una guerra. Pràcticament tots els partits són guanyables, però no et sorprèn si els perds. I en aquest escenari, el BAXI Manresa arriba a la primera petita pausa amb un balanç d’una victòria i dues derrotes. Veient el calendari, una bona marca que pot semblar a poc després de veure les dues primeres jornades, però que sembla més que correcte després de la tercera.
Toca mirar enrere i destacar diversos punts que ens han semblat interessants.
Impressions positives
–El rendiment de Dani Pérez dóna per un article a banda, una oda al bon joc. Sabíem que el Dani és un dels millors bases de l’ACB i que, com a director de joc, pocs li podien aguantar la mirada. Ara ha entrat en una nova dimensió, agafant una solidesa anotadora que el converteix en un jugador total i, el més important: determinant. La victòria a Lugo porta el seu segell, però és que l’encert en el llançament és impactant: 50% en triples amb 5,3 intents per partit i un 47,1% en tirs de dos, per un total de 14 punts de mitjana. Està en els millors guarismes de la seva carrera i tot sembla indicar que els podrà mantenir (similars). Dani s’ha convertit en una amenaça exterior de primer nivell, i això fa molt difícil la tasca dels seus defensors. Tot això, sense perdre la seva màgia i eficàcia assistint: amb 7,7 és el màxim assistent de tota l’ACB. Amb aquest Dani podem respirar tranquils i somiar amb cotes altes.
-Sense comptar la pròrroga, que es va guanyar, el BAXI ha disputat un total de 12 quarts, dels quals n’ha guanyat 6, empatat un i perdut 5. Un bon balanç, especialment si tenim en compte que has rebut al Madrid a casa i has jugat dos partits a domicili. Preocupa el tercer quart, on els manresans han encaixat 89 punts, pràcticament 30 de mitjana, i on el balanç global és de -32.
-La part positiva, lligada en el punt anterior, és la capacitat de reacció i resistència. Això es va veure clarament a Gran Canària, quan encaixes un 38-22 que en altres moments t’hauria fet tirar la tovallola i acabar encaixant una derrota contundent, però que l’equip va saber remuntar en el quart següent. Quelcom similar va passar a Lugo: el rival et remunta, però en el darrer quart saps oblidar aquests mals minuts i acabar imposant-se. No rendir-se és una cosa fàcil de dir però difícil de fer, i més a domicili.
–Aportació ofensiva coral. El joc col·lectiu del BAXI Manresa està brillant en aquest inici de temporada, amb pràcticament tots els jugadors aportant en aquesta faceta. A Gran Canària van anotar 9 dels 12 jugadors que van sortir a pista, contra el Madrid els 11 que van jugar i a Lugo 11 dels 12. I no ens quedem només aquí: en la primera jornada, fins a sis jugadors van acabar amb dobles dígits d’anotació, cosa que cap altre equip de l’ACB va aconseguir. De fet, només el Granada (contra el Girona), el Saragossa (vs Unicaja) i l’Andorra (vs Palència) ho han assolit aquest curs. En els altres dos partits dels manresans, cinc jugadors van fer 10 o més punts. La mitjana de tots els equips de l’ACB és de 3,77 jugadors en dobles dígits cada partit, mentre que en els del BAXI és de 5,33, la més alta de tots.
-Hi havia dos aspectes que feien patir a l’afició durant l’estiu, i que de moment s’han resolt amb èxit en aquest inici. Parlem de la lluita pel rebot i del llançament exterior. El BAXI Manresa és l’equip que més rebots per partit captura, amb 40 (el segon és l’UCAM amb 38,67), i el que més n’agafa d’ofensius amb 15 (13,33 el Breogán, segon a la llista). Dels tres partits, només contra el Gran Canària se’n van agafar menys que el rival (34-31; pel 42-31 davant el Madrid i el 42-46 de Lugo). Pel que fa als triples, només l’Unicaja n’està anotant més per partit, amb 12,67 pels 12 dels manresans. I aquest alt volum va acompanyat d’un magnífic percentatge, un 40,45% que és el cinquè millor de la lliga. Que no hi ha un especialista? Doncs anotem tots: excepte Jou i Valtonen (només 8 minuts de joc), tots n’han anotat com a mínim un.
-Per acabar amb el repàs de l’aspecte ofensiu, dues dades més il·lusionants: som el tercer equip que més assistències reparteix i el cinquè que més punts anota. I aquest ritme altíssim de possessions no ens està perjudicant en l’apartat de pilotes perdudes, sent els setens que menys n’hem perdut per partit.
Impressions negatives
-No som partidaris de personalitzar en jugadors, i menys quan portem només tres jornades, però de la mateixa manera que hem hagut de destacar a Dani Pérez (i ho podríem haver fet amb molts més), aquí hi ha dos noms que hem de treure. En diferent grau i motiu. Per una banda, el capità, un Guillem Jou que està complint amb tot el que s’espera d’ell en l’àmbit defensiu, d’ajuda en el rebot, intangibles, etc., però que està tenint molt poc protagonisme ofensiu: en 54 minuts de joc només ha llançat cinc cops a cistella. No ha de ser, ni molt menys, un dels referents ofensius, però sí que esperem més atreviment i llançaments. I arribaran, n’estem convençuts. I si parlem de referents ofensius, ho hem de fer de Brandon Taylor. Cal tenir paciència, el procés d’adaptació no és fàcil i menys quan els jugadors amb els quals comparteixes posició estan excel·lint (recordem el cas de Luke Maye), però se li ha de demanar més. Ha de ser un dels pilars de l’atac, i ara mateix se’l veu sense confiança. Va començar bé a Gran Canària (10 punts amb un fluix 30% en el tir), però va deixar una mala imatge a Lugo: 3 punts (1/6 en tirs de camp) en 17 minuts de joc, fallant dos tirs lliures clau que van obligar l’equip a guanyar el partit dues vegades. Sabíem que la defensa no és el seu fort, però l’ha de compensar amb l’atac (a la inversa del que passa amb Travante). Necessita un partit d’anotació alta per recuperar la confiança i mostrar tot el talent que porta dins. Serà important.
-Jugar a moltes possessions fa que el rival també tingui moltes opcions d’anotar. Forma part de la filosofia de joc i ens sembla bé, però s’ha d’apretar més en defensa quan les coses no surten en atac. Es poden entendre els 94 punts que t’anota el Madrid, però no és admissible que el Gran Canària te’n clavi 38 en un quart. O que el Breogán, un equip ofensivament limitat que venia amb una mitjana de 74 punts, ten faci 85.
-L’arbitratge. Sí, cada any és igual i ja hauríem d’estar acostumats, però aquest inici de temporada està fent mal de veure. El BAXI és el segon equip que menys faltes rep per partit (18,7) i el tercer que més n’hi xiulen (24,67). Sabem que la defensa agressiva que practiquem pot induir a cometre faltes, però entre poc i massa. A Lugo, al descans, només havíem tirat dos tirs lliures. Aquí estem bé, amb un 75% d’encert som l’onzè millor equip, però som els que menys en tirem (14,7, la meitat que el Breogán). I això, té una influència directa en el marcador: el Breogán va tenir l’opció de fer 39 punts des del tir lliure, el Manresa 15; el Madrid en va tirar 10 més i el Gran Canària 14.
Si t’agraden aquests continguts i vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost, fes-te subscriptor.