I Edició Premis Barra Nou Congost

Ara que ja ha passat el temps suficient des del final de temporada del BAXI Manresa, arriba el moment d’entregar els premis als millors del curs. Ha sigut un any meravellós que no ha acabat amb el final feliç que molts esperàvem en forma de Playoff, però en el qual hem gaudit com mai tot i haver-ho de fer sempre des de davant del televisor. A continuació, repassem els premiats en cada categoria i els finalistes d’aquesta I Edició Premis Barra Nou Congost.

MVP

SCOTT EATHERTON. El premi que menys debat pot generar, i és que cap jugador li pot aguantar la comparativa: màxim anotador (14,1), rebotejador (5,8) i valorat (15,5) del BAXI Manresa, i tot en només 23 minuts de joc. Ha acabat en el TOP10 de la lliga en aquestes tres categories estadístiques, sent també el segon jugador que més tirs de dos ha anotat per partit de l’ACB. I això, veient-se molt perjudicat pels àrbitres, sent el segon jugador que més faltes ha fet per partit. Ha sigut l’àncora de l’equip en molts partits, dominant als rivals sempre amb un somriure a la cara, i amb una bellesa i atractiu poc habituals en una pista de bàsquet.

Jugador revelació

SETH HINRICHS. Un dels premis on més candidats hi havia, però que se l’ha acabat emportant un Hinrichs del qui pocs esperaven un rendiment tan alt. El nord-americà és d’aquells jugadors que passen desapercebuts, però que són claus pel rendiment de l’equip, aportant intangibles i sent la peça clau de l’engranatge ofensiu del BAXI Manresa. Segon jugador més valorat de l’equip (tercer si comptem els 11 partits de Ferrari), ha aportat en totes les facetes amb 7,8 punts, 5,3 rebots i 1,9 assistències, sent el jugador que més minuts ha estat a pista aquesta temporada. També estaven nominats Guillem Jou, Yankuba Sima i Martynas Sajus, però els ha faltat la continuïtat de Hinrichs.

Major progressió

YANKUBA SIMA. Un altre premi molt competit, en aquest cas entre el gegant gironí i el capità Guillem Jou. Vivim en una societat on es premia la immediatesa i aquí no podíem ser menys, i el final de temporada de Sima ha sigut espectacular. En el seu cas no parlem d’una progressió d’any a any, sinó que dins la mateixa temporada la progressió del pivot ha sigut increïble, amb punt d’inflexió clau: el partit contra el Bilbao Basket de la jornada 29, en el qual va anotar 21 punts, una xifra que repetiria en la penúltima jornada contra el Gipuzkoa. En total, en els últims 9 partits de la temporada Sima ha acabat amb una mitjana de 10,7 punts, 3 rebots i 8,2 de valoració en 14 minuts de joc; que contrasten amb els 4,2 punts, 2 rebots i 4 de valoració en 8 minuts de joc de les primeres 25 jornades.

Jugador decepció

JANARI JOESAAR. Era difícil esperar menys de l’estonià, que només va disputar quatre partits abans de desvincular-se del club. Joesaar venia, sobre el paper, a ocupar el rol de Pere Tomàs (que finalment ha ocupat Jou) però mai va acabar d’entrar en la dinàmica de l’equip, i sembla evident que alguna cosa devia veure Pedro Martínez per no fer-lo jugar. Vam haver d’esperar a la tercera jornada per veure’l debutar i no va deixar males sensacions (7 punts -25% en tirs de camp i 33% en tirs lliures- i 6 rebots en 25 minuts contra el València), però des d’aleshores només va tornar a jugar contra Unicaja (1 minut), Saragossa (16) i Tenerife (15). En total, no el vam veure ni una hora de joc a pista. Un jugador que molts ja havíem oblidat. També van rebre vots per aquest premi Jonathan Tabu i Matt Janning.

Premi Iron Man

RAFA MARTÍNEZ. Don Rafael Martínez i Aguilera, àlies Rafa l’Indestructible. La llegenda ha tornat a casa i ho ha fet per la porta gran, tancant la boca a tots els poca-soltes que dubtaven d’ell per la seva edat i el seu estat físic. Als 39 anys, edat en la qual la majoria de persones té dificultats per aixecar-se del vàter després d’evacuar, ha demostrat que està sobradament capacitat per seguir competint al primer nivell. Com a mostra, una dada: és, juntament amb Eeatherton, Hinrichs i Vaulet, un dels únics jugadors que ha disputat els 36 partits de la temporada. I ho ha fet aportant en tots, no només el seu caràcter guanyador, també en l’àmbit estadístic amb 6,6 punts (amb un 43,6% d’encert des del triple) en 15 minuts de joc. Líder dins i fora de la pista, pur ADN Manresa. El curs vinent se l’haurà d’ovacionar cada segon que estigui a pista.

Premi declaració d’independència

FRANKIE FERRARI. Que la brevetat del moment no ens faci oblidar el goig que vam sentir. Ferrari va tornar al lloc on el vam veure triomfar i per uns moments vam tenir la sensació que, aquest cop sí, la història tindria un final feliç. Un cop més les lesions no li van permetre acabar la temporada amb l’equip, però en els 11 partits que va poder disputar va ser un dels líders de l’equip, un generador ofensiu de luxe (11,8 punts i 5,3 assistències en 20 minuts de joc) i ens va regalar grans dosis d’espectacle. Els 26 punts contra l’Obradoiro o els 17 i 10 assistències davant el Saragossa, els seus moments estel·lars.

Premi Sor Lucía Caram

DANI PÉREZ. El de L’Hospitalet s’emporta el premi a la solidaritat de forma unànime. Pérez ha sigut el millor assistent de tota l’ACB amb 6,5 assistències per partit, superant a jugadors com Nick Calathes, Marcelinho Huertas, Pierria Henry, Omar Cook o Alex Renfroe. S’ha convertit en l’extensió de Pedro Martínez dins la pista i ha repartit felicitat en forma de passades als seus companys, molts dels quals li haurien de passar un percentatge del seu pròxim contracte. En el moment òptim de maduresa, quan les lesions l’han respectat ha sigut el far de l’equip i un dels millors jugadors de la competició.

Premi Joan Laporta

MARTYNAS SAJUS. Trencant totes les previsions, el premi al més carismàtic no ha sigut per Josep Sàez, i és que El President ha trobat un rival que és la personificació de l’amor i la bondat. És impossible no estimar a Sajus. Sota la imatge de persona freda capaç de tombar una paret només mirant-la, s’amaga un dels jugadors més estimats al vestidor, un exemple de companyonia i saber estar. Va rendir a la perfecció quan va disposar de minuts, i no va fer cap mala cara quan va hivernar a la banqueta al final de temporada. Sajus, capaç de pescar un tauró amb les mans, estarà sempre als nostres cors.

Premi Greta Thunberg

MARC PEÑARROYA. Probablement la decisió més difícil que ha hagut de prendre el jurat, i és que el premi al jugador amb més futur del BAXI Manresa no es va decidir fins a l’última jornada, quan Peñarroya ens va acabar d’enamorar a tots. Hauria sigut igual (o inclús més) de just que se l’hagués emportat Dani García, però en Marc és més jove i…té el cognom que té.

Premi Michael Scott

XEVI PUJOL. Aquest premi s’entrega al millor fora de les pistes, en homenatge al millor oficinista de la història. El repte per Pujol era titànic: amb només 30 anys es feia càrrec de la direcció esportiva prenent el relleu d’una llegenda del club com Román Montañez, i, per si no fos prou, ho feia en una situació de pandèmia que afectava el ja de per si reduït pressupost. El seu treball ha sigut excel·lent, amb grans encerts i pocs fitxatges qüestionables. Després de muntar un equip competitiu a l’estiu, va demostrar les seves grans habilitats i capacitat d’adaptació quan, davant les diferents baixes, va anar millorant l’equip durant la temporada. Els fitxatges de Ferrari o Janning durant l’any són la cirereta al pastís després de portar a l’estiu a Eatherton, Hinrichs, Mason o Sajus. Si al sentiment i estima que l’uneix al club, hi afegeixes els seus coneixements i ganes de treball, et trobes davant el millor director esportiu de la lliga.

Premi Pantene

PEDRO MARTÍNEZ. Un dels premis que ha provocat més discrepàncies entre el jurat, i és que la llista de candidats era llarga: la gran varietat de recursos capil·lars d’Eatherton (melena, curt…), la modernitat de Sima i Jou, l’estil californià de Mason, la resistència al pas dels anys de Rafa o l’homenatge als informàtics de Pérez… Però res a l’altura del pelazo de Pedro Martínez, qui a punt de fer 60 anys manté una sòbria i sòlida mata de cabell, amb un estil seriós que encaixa a la perfecció amb la seva expressió facial durant els partits. Arribar a la seva edat amb aquest cabell, un somni per a molts.

Premi Tribunal de La Haia

ÀRBITRES ACB. Una temporada més s’han dedicat a faltar el respecte al BAXI Manresa i als seus integrants, partit rere partit, amb total impunitat i fatxenderia. L’absència de públic a les graderies del Nou Congost encara els ha envalentit més, i han arribat a cometre crims contra la humanitat com l’expulsió de Rafa Martínez assenyalant-li dues tècniques per flopping. Algun dia se’ls jutjarà per tot el mal que han fet, i aquell dia, podrem firmar la pau amb aquest col·lectiu.

Premi Millor Rival

BILBAO BASKET. Hi ha hagut diversos equips als quals el BAXI Manresa hagi derrotat en els dos partits disputats, però cap que ens hagi fet gaudir tant com el Bilbao. En total, entre el duel al Nou Congost i el de Miribilla, la diferència ha sigut de 28 punts, la més alta contra qualsevol rival, i els hi hem fet de mitjana 101 punts per partit. I en cada un d’aquests partits, s’han vist moments pel record: a casa, vam veure la millor versió de Tabu (23 punts i 32 de valoració); a fora, la de Sima (21 punts i 21 de valoració). I no oblidem el plaer que provoca sempre derrotar a Mumbrú.

Premi Pitjor Rival

OBRADOIRO-ANDORRA-HERBALIFE. Sí, en aquest cas ha sigut impossible desfer el triple empat. Hi ha més equips contra els quals hem perdut tots els duels, però no n’hi ha cap que hagi provocat tant dolor i hagin sigut tan decisius com aquests. Encara ara tenim malsons recordant aquestes derrotes, que han acabat sent decisives per evitar que el BAXI Manresa entrés als playoffs. Els tres partits al Nou Congost contra aquests rivals van ser desastrosos, un dolor constant als ulls, com demostren els 68 punts per partit que vam anotar de mitjana en aquests duels. I a fora… encara se’ns humitegen els ulls en recordar com vam tirar per la borda grans avantatges tant a Santiago, Andorra i Gran Canària.