Dani Pérez: «Amb públic al Nou Congost segur que no hauríem perdut tots els partits»

Dos dies després d’encaixar la tercera derrota de la temporada, a casa contra el MoraBanc Andorra, parlem amb Dani Pérez (L’Hospitalet, 1990), el motor del BAXI Manresa aquesta temporada i el líder en assistències de la lliga ACB.

-Què us passa al Nou Congost? La imatge de l’equip ha sigut diferent en els partits a casa que en els de fora.
Sí, tant de bo sabéssim què és per a solucionar-ho. Fins ara potser l’equip s’ha notat més lliure i ha jugat millor fora de casa que com a locals. No et sabria dir el motiu exacte, potser la pressió de jugar a casa i sentir l’obligació de guanyar està fent que l’equip jugui pitjor… Considero que els dos primers partits al Nou Congost vam jugar més o menys bé contra dos bons equips, i sí que l’altre dia contra l’Andorra no vam aconseguir fer el nostre bàsquet en cap moment, i tot i tenir opcions fins als últims tres minuts, vam fer un mal partit.

-Com us està afectant el fet de jugar sense públic?
Ho estic notant sobretot en els partits de casa. Jugar amb el Nou Congost ple, animant, pressionant als àrbitres i als rivals; o jugar sense gent, es nota moltíssim. M’atreviria a dir que d’aquests tres partits, amb el públic segur que no haguéssim tingut tres derrotes. Jugant fora potser no ho notes tant, però sí que pots jugar més tranquil. Els arbitres òbviament també ho estan notant, el no tenir la pressió del públic estan xiulant amb més tranquil·litat i sense tanta pressió. Fins ara sembla que està tot una mica canviat, ho hem guanyat tot a fora i res a casa, però jo confio que l’equip pugui continuar la bona dinàmica de fora i a poc a poc canviar la del Nou Congost.

-I la situació de la Covid-19, amb els tests, partits suspesos…com us afecta en el vostre dia a dia?
Sincerament no hi pensem, ja que és una cosa que no podem controlar. Fins ara hem tingut sort que no hem tingut cap cas positiu. És veritat que en l’última setmana, sobretot els equips que juguen a Europa, s’estan veient bastants casos, però és quelcom en el que no hi pensem, preparem la setmana com una setmana normal.

-Quin balanç fas d’aquestes primeres 5 jornades?
Tenim dues victòries de cinc, no crec que sigui un mal balanç. Però veient com han anat les derrotes, òbviament tens un gust agredolç. L’equip ha jugat molt bé per moments, però també hem tingut fases que hem desconnectat una mica i ens han costat més d’un partit. Hem d’aconseguir una estabilitat per mantenir el nivell alt, no els 40 minuts perquè és impossible, però sí intentar reduir els moments dolents. Al final tenim molts jugadors nous, que no coneixien la lliga i és la primera vegada que estan a Espanya, i espero que amb el pas de les setmanes ens anem acostumant tots al nivell de l’ACB i surti tot el millor possible.

-Com estàs veient aquesta adaptació i integració dels nous fitxatges, tant a la lliga com al club i a la ciutat.
Bé, és un procés. Tenim molts jugadors joves, alguns que no havien estat mai a Espanya. El bàsquet que vénen de jugar, sobretot els tres nord-americans que vénen d’Alemanya, és molt diferent, més de 1×1 i menys tàctic. I arribar a aquí i trobar-te que tots els equips estudien i preparen molt el partit i fan un scouting molt profund del nostre joc, sempre costa. A part, considero que l’ACB és la millor d’Europa i per tant aquest nivell també s’ha de notar. Tenim un equip molt treballador, la gent està intentant aprendre i corregir tot el que es pot, i segur que amb el pas de les setmanes anirem millorant i donarem un nivell més alt.

-En l’àmbit individual, què és el que et demana el Pedro?
Que intenti plasmar el que ell demana a la pista, que sigui la seva extensió: que marqui el ritme, que decideixi quan córrer i quan no, que ajudi a l’equip a intentar jugar el més ordenat possible i que imposem el nostre ritme.

-Un dels motius per renovar va ser el rol que tindries? És l’any que sembla que el teu rol està més definit, com a base titular de l’equip.
Sincerament jo quan renovo ni em prometen ni em diuen en cap moment que jo seré el base titular. Simplement l’any passat vaig estar molt a gust, tant jo com la meva dona hem estat molt bé a Manresa, el club ha confiat en mi i jo m’he sentit bé. Quan surt l’opció de renovar, ens fiquem d’acord ràpid. El meu rol és una cosa que no depèn només de mi, i tant de bo en Tabu comenci a jugar super bé i tingui grans partits d’ara endavant.

-El fet de ser el base titular i un dels referents de l’equip, fa que notis més pressió?
No, en absolut. No crec que estigui sentint cap pressió. Intento fer la meva feina, donar a l’equip el que em demana el Pedro. Sóc un jugador d’equip i m’agrada fer jugar als meus companys. No em fixo tant en el tema d’estadístiques d’anotació o individuals: si l’equip juga bé i guanyem, encara que jo hagi anotat zero punts, estic content. Aquest és una mica el meu rol i el que intento aportar a l’equip.

-Ara que treus el tema de l’anotació, en l’entorn a vegades hi ha la sensació que en alguns moments hauries de mirar més a cistella. Has notat aquesta preocupació o pressió pel tema d’anotar?
L’afició sempre ens ha d’exigir i demanar que donem el nostre millor nivell, però ja et dic, he arribat fins aquí jugant com jugo. Hi haurà partits que em tocarà anotar o tirar més, i d’altres menys. El meu objectiu és mirar pel col·lectiu i que l’equip doni el millor rendiment, no em preocupa anotar dos punts o 15, depèn del que demani el partit o de les sensacions que tingui. No considero que un partit on hagi anotat dos punts hagi jugat malament, i un on en fico 13 hagi jugat bé. Les meves sensacions no es basen només en els punts.

-Representes la figura del base clàssic, del base director, una espècie en extinció. Ara hi ha més la figura del combo, un base més anotador i menys director. A què creus que és degut aquest canvi de perfil en la posició de base?
Cada cop es juga un basquet més físic, on les anotacions són més altes i el joc més ràpid. I també pels referents que hi ha avui en dia al bàsquet, jugadors que fan molts punts, que són tiradors. El bàsquet, de fa vint anys a ara ha canviat i seguirà canviant. En tots els equips crec que hi ha d’haver sempre jugadors que mirin més pel col·lectiu que per l’individual, i jo em considero un jugador d’equip, que intenta fer que els companys estiguin còmodes amb mi a pista. El primer és la victòria i el rendiment de l’equip.

-Portem només 5 jornades i hi ha equips que no han jugat tots els partits, però de moment ets el líder en assistències de la lliga, per davant de jugadors més mediàtics com Heurtel, Campazzo, Calathes… T’ho esperaves?
Sincerament, sabia que anava dels primers però no que era el primer. Em sorprèn, perquè mires els jugadors amb els quals comparteixo posició a la lliga i hi ha els millors d’Europa. Poder estar allà tenint jugadors així al meu costat és un luxe. També depèn dels meus companys, això vol dir que ells les estan ficant. En aquest sentit estic content, però això és molt llarg i tot just acaba de començar.

-En les primeres tres jornades vas tirar 6 triples i no en vas ficar cap. En les dues últimes, n’has ficat 5 dels 6 que has intentat. He mirat estadístiques teves d’altres temporades i he vist que amb el Gipuzkoa tens un any amb un 20 i poc per cent d’encert i un altre per sobre del 40%; també aquí l’any passat crec que vas acabar amb un 18% i ara estàs en un 40%… Hi ha un component psicològic en el tir de tres? O a què creus que és deguda aquesta irregularitat pel que fa a percentatges?
Està clar que en el meu cas no sóc un tirador ni un anotador, però sí que és veritat que el que haig d’intentar és els tirs que tingui alliberat, anotar-los. L’any passat vaig començar la primera part de la temporada molt malament pel que fa a percentatge, i al final ho vaig arreglar una mica. Considero que sí que és un tema de mentalitat: quan vas fallant i fallant, al final la cistella es va fent petita i vulguis o no t’acaba afectant. Aquest any sí que és veritat que no havia començat ficant en els primers partits de lliga, però venia d’una bona pretemporada i de treballar bé a l’estiu, i m’estic sentint bé amb el tir. Espero que aquest any torni a pujar els percentatges i pugui ajudar a l’equip en aquest aspecte.

-Quan tens ratxes d’aquestes que no entren els tirs, et genera una mena d’ansietat o preocupació?
Ansietat no, perquè no sóc un jugador que necessiti anotar per sentir-se còmode a la pista. Hi ha jugadors més anotadors que en un partit fallen els tres primers tirs i continuen tirant sense que els hi importi, i acabaran ficant. Jo si fallo els tres primers, el quart em costa més de tirar. En aquest sentit sí que em pot arribar a afectar, però tinc la confiança del Pedro i dels meus companys per continuar tirant, i en aquest aspecte no em genera cap ansietat i aniré tirant quan cregui que he de tirar.

-Ja per acabar, quin és per tu el millor base de l’ACB aquest any?
Et diria dos: Calathes i Campazzo. L’argentí crec que des de fa dos o tres anys ja és el jugador més important del Madrid, i Calathes és un jugador que domina completament el ritme dels partits i contra el seu equip, i és el tipus de jugador en el qual em fixo i com m’agrada a mi jugar. N’hi ha molts més, però destacaria aquests dos.

-Quins referents has tingut com a bases? Tant avui dia com quan vas començar a jugar i durant la teva carrera.
Amb 12 anys fitxo pel Barça en el moment en el qual el primer equip guanya l’Eurolliga amb Pesic, Bodiroga, Fucka i Jasikevicius. Jo era molt fan de Jasikevicius. Recordo veure’l jugar al Palau Blaugrana amb l’Olimpija de Ljubljana i va fer un recital. Era un líder a pista, dominava totalment el ritme del partit: anotava, passava, dirigia… Sempre ha sigut un jugador que m’ha encantat. I de l’NBA, els Steve Nash, Jason Kidd… Una mica l’estil de jugador diferent, que avui en dia costa molt més de veure a l’NBA.

-Sí, ara són més estil Curry. Harden juga de base i tot…
És el que comentàvem abans. Mires els referents d’ara a la posició de base i tens els Curry, Harden, Lillard, Westbrook… jugadors que anoten 30 punts però els seus equips no juguen com a mi m’agrada. Quan jo veia NBA, hi havia els Nash i companyia que feien jugar més l’equip, i també podien anotar.