El semàfor del Nou Congost: Unicaja-BAXI Manresa

La segona ja està aquí. El BAXI Manresa va derrotar l’Unicaja a domicili (86-90) i se situa amb un balanç de dues victòries i dues derrotes. Repassem el millor i el pitjor del partit dels manresans.

VERD

Autoritat. Arribar a Màlaga amb dues derrotes consecutives a la motxilla no dibuixava un escenari massa esperançador. Però davant les adversitats el BAXI Manresa va jugar el seu millor partit de la temporada per dominar durant 40 minuts a un dels equips més potents de la lliga, mostrant la seva millor versió i sumant una victòria de prestigi.

Sortida. Un dels problemes de les dues derrotes anteriors va ser la mala sortida dels manresans a pista, però a Màlaga es va començar el partit de la millor manera possible, amb una defensa asfixiant (els malaguenys van necessitar gairebé 3 minuts per anotar els seus primers punts) i agafant avantatges en el marcador des de l’inici.

MVPérez. Que Dani Pérez és el millor passador de l’ACB i un dels millors directors de joc ja era quelcom que tots sabíem. Però si, com a Màlaga, està encertat en el tir (100% d’encert en tirs de dos i de tres) ja es converteix en el millor base de la lliga. Va fer un clínic de joc, controlant el ritme del partit, movent l’equip i trobant sempre el company en la millor posició. Imparable.

Jou. Ara com ara, el millor jugador de l’equip. Ahir ho va tornar a demostrar, tant en atac com en defensa, i el que és més important: és un líder. I això, amigues, no s’entrena, es té o no es té. Va aparèixer quan pitjor estava l’equip per ajudar-lo a certificar la victòria. Ara mateix és candidat a jugador revelació de l’ACB i a MVP d’aquesta.

Rebot. Un cop més el BAXI Manresa va dominar al seu rival en aquest apartat, amb un total de 34 captures, onze més que l’Unicaja. El treball en equip en aquest aspecte és admirable, i ja és el tercer partit dels quatre que s’han disputat en el qual estem per sobre del rival. Convé destacar els 12 ofensius (l’Unicaja només en va agafar 5), amb Hinrichs com el més destacat amb 4.

Tabu. Espectacular el seu partit, el millor amb la samarreta del BAXI Manresa. Va sortir a punt per minut per acabar com el màxim anotador del partit, molt encertat en el triple i demostrant el seu caràcter, refent-se d’uns primers minuts horribles a pista. La parella de bases va aportar 30 punts amb 7 triples (i un 70% d’encert) i 11 assistències. Un luxe.

Punteria. A Màlaga es va tornar a demostrar que, si ens entren els triples, som un rival molt difícil de batre. Contra l’Unicaja es va acabar amb un 45% d’encert des de la llarga distància, amb 13 triples anotats.

Circulació de pilota. El punt anterior s’explica en gran part per la bona circulació de pilota de l’equip en molts moments, fent sempre una passada extra per buscar el jugador en millor posició.

AMBRE

Eatherton. Va acabar amb 16 punts i 4 rebots, bons números sense cap mena de dubte, i en molts moments va mostrar la seva versió dominant. Però continua tenint aspectes a polir. Els cinc primers minuts de partit ho deixen clar: capaç d’anotar 7 punts i de carregar-se amb dues faltes. Va acabar expulsat i en el tram final es va veure totalment superat per Nzosa. Va pel bon camí, adaptant-se a la lliga, i en breus veurem la seva versió total.

Tirs lliures. Un altre partit per sota del 70%. L’encert des de la línia va ser bo durant tot el partit, però en el tram final es van cometre errors que van permetre al rival entrar de nou en el partit. S’ha d’acabar d’agafar regularitat i solidesa en aquest aspecte.

VERMELL

Pilotes perdudes. Un total de 18, el doble que les recuperades. Aquest aspecte va ser especialment sagnant en la primera meitat, quan es va acabar amb 11 pilotes perdudes. L’estil de joc ràpid i amb transicions d’alt voltatge ajuden a entendre aquestes pèrdues, però s’han de limitar. Hi ha jugadors que surten freds i cometen molts errors d’inici: Hinrichs va perdre les dues primeres que va tocar, i en la tercera va cometre falta en atac; Tabu també va perdre les dues primeres.

Tancar el partit. Contra el València no vam saber tancar el partit i ens va costar una derrota; i a Màlaga vam estar a punt. No pots anar guanyant per 18 punts de diferència, tenir-ho tot sota control i que en un tancar i obrir d’ulls tinguis el rival a un tir de distància. També es va veure al segon quart, quan en només dos minuts es va deixar escapar un avantatge de 10 punts. Els rivals també juguen i són de nivell, però no es poden perdre tan ràpides diferències a favor que costen tant d’aconseguir.

Joesaar-Pedro. De ben segur que hi ha coses que se’ns escapen, i és que al cap i a la fi no estem en el dia a dia del club. I Pedro Martínez és el millor entrenador de l’ACB. Dit això, costa d’entendre la gestió que s’està fent de Joesaar, que contra el València va demostrar que pot ser útil. Ahir va sortir al segon quart, i quan només feia un minut que era a pista Pedro el va fer seure com a càstig per una defensa regular i ja no va tornar a sortir. Des de fora, un càstig excessiu. És una situació que s’hauria de resoldre.