El BAXI Manresa continua el seu idil·li amb la BCL

La Basketball Champions League torna a ser una competició especial pel BAXI Manresa. Després del meravellós viatge del curs passat, que va acabar amb el subcampionat aconseguit a Bilbao, aquest idil·li europeu es manté en aquest inici de temporada. I està actuant com a vàlvula d’escapament.

A diferència de fa un any, aquesta vegada el BAXI Manresa ha quedat enquadrat en un grup més assequible, d’un nivell inferior al que els manresans es troben setmana rere setmana a l’ACB. I ho estan aprofitant: ple de victòries i la classificació pràcticament a la butxaca després de la primera volta. Aquest rendiment contrasta amb el de la competició domèstica, on els bagencs ocupen la penúltima posició amb una sola victòria en cinc partits.

Defensa i menys dependència

La mostra és reduïda perquè estem a l’inici del curs, però és suficient per veure algunes diferències evidents entre el rendiment dels manresans a Espanya i Europa. I n’hi ha dues que destaquen per sobre de la resta: la defensa i la dependència de Harding.

En l’aspecte defensiu els números són clars: el BAXI rep 91,4 punts de mitjana a l’ACB i 70 a la BCL. La diferència és abismal. Es pot parlar de l’evident diferència de qualitat ofensiva entre els rivals d’una competició i de l’altra, però en l’aspecte ofensiu aquesta situació no es dóna: a Europa s’anoten 87 punts i a l’ACB 80,2. En aquest sentit, a Europa hem deixat a tots els rivals per sota dels 80 punts (al Riga per sota dels 60), un fet que encara no hem aconseguit a la Lliga Endesa.

La defensa és una de les claus per entendre la diferència entre els resultats europeus i domèstics. Una última -i preocupant- dada: excepte el Granada (única victòria), la resta d’equips han anotat més punts dels que fan de mitjana quan s’han enfrontat al BAXI (Tenerife 89 amb mitjana de 80,2; Granada 84 amb mitjana de 86,7; Betis 87 amb mitjana de 76,6; Barça 101 amb mitjana de 85,2; i Múrcia 96 amb mitjana de 80,8). El més flagrant és el cas del Betis, que va ser l’únic partit en el qual van arribar a superar els 80 punts (mitjana de 74 sense comptar el partit contra els manresans).

La dependència en Harding en aquest inici de curs és evident, però és de diferent grau en funció de la competició. És el màxim anotador en ambdues, però amb diferències: a l’ACB juga, tira i anota més (26 minuts / 15,8 tirs de camp / 22,2 punts) que a la BCL (23 min / 11,7 TC / 18,3 pts). A la lliga domèstica Harding ha sigut el màxim anotador de l’equip en 4 dels 5 partits disputats (excepte contra el Barça, quan Bortolani en va anotar 16, dos més que ell), mentre que a Europa només ho ha sigut en solitari contra el Limoges: davant el Riga tant ell com Vaulet van acabar amb 22, i a Lisboa Badio (22) i Vaulet (19) el van superar (17).

I és que l’anotació a la BCL està més repartida: Harding està anotant el 21% dels punts de l’equip, mentre que a l’ACB n’anota el 27,6%. Això es veu també en la diferència de punts respecte als seus perseguidors: a Espanya el segon màxim anotador és Bortolani amb 10,6 (11,6 de diferència) i Vaulet el tercer amb 8,2 (14); i a Europa l’argentí és el segon amb 15,7 (2,6 de diferència) i l’italià el tercer amb 9,5 (8,8).

Noms propis

A banda del BAXI Manresa, aquest inici de la BCL ens està deixant alguns noms propis que hem de destacar. I n’hi ha dos que destaquen per sobre de la resta: TJ Shorts II i Errick McCollum. Ambdós lideren la taula d’anotadors amb els mateixos punts anotats, amb uns percentatges d’un altre planeta i jugant en el mateix grup.

TJ Shorts II és l’estrella del Telekom Bonn, que lidera el grup B amb 2 victòries i 1 derrota. Aquesta és la tercera temporada consecutiva de Shorts al bàsquet alemany, on va destacar des del principi. Aquest explosiu base de només 1,75 m suma 26,7 punts (amb un espectacular 77,8% d’encert des del triple), 7,7 assistències i 4,7 rebots per a un 31,7 de valoració en 32,7 minuts de joc.

Més conegut és McCollum, que aquest estiu va fitxar pel Pinar Karsiyaka (segon de grup amb un balanç de 2-1). Parlem d’un combo (1-2) de 34 anys amb una llarga experiència a l’Eurocup (va guanyar el títol, el premi a màxim anotador i l’MVP) i l’Eurolliga, i un dels millors anotadors del Vell Continent en l’última dècada. El seu impacte a la BCL no s’ha fet esperar: 26,7 punts (59,1% des del triple amb 7,3 intents per partit) i 6,7 assistències per a un 27 de valoració en 31,9 minuts.

Es van enfrontar en la segona jornada, amb victòria pel Bonn (83-71) i Shorts superant a McCollum en un partit antològic: 28 punts, 8 assistències i 7 rebots (37 valoració) pel primer, i 18 punts i 11 assistències pel segon.

Exceptuant el grup B i el del BAXI Manresa, en la resta només s’han disputat dues jornades. Així i tot, ja hem vist algunes actuacions individuals espectaculars. En destaquem algunes:

• Ángel Delgado (Pinar | Jornada 1): 17 punts, 12 rebots i 30 de valoració.
• Janis Berzins (Legia | Jornada 2): 21 punts, 8 rebots i 27 de valoració.
• Dee Bost (Galatasaray | Jornada 2): 15 punts, 11 assistències i 22 de valoració.
• Joe Ragland (Holon | Jornada 2): 31 punts, 13 assistències i 43 de valoració.
• Zoltan Perl (Falco | Jornada 2): 29 punts i 28 de valoració.
• Rob Gray (Tofas | Jornada 2): 27 punts, 4 pilotes recuperades i 25 de valoració.
• Andrea Cinciarini (Reggio Emilia | Jornada 2): 16 punts, 11 assistències i 20 de valoració.
• Bryant Crawford (Igokea | Jornada 2): 33 punts, 8 assistències i 39 de valoració.
• Gabriel Olaseni (Darussafala | Jornada 2): 20 punts, 12 rebots, 7 assistències i 35 de valoració.
• Errick McCollum (Pinar | Jornada 3): 33 punts, 5 assistències i 30 de valoració.

Finalment, destacar el bon paper que estan tenint alguns il·lustres exjugadors del BAXI Manresa. És el cas de Janis Berzins amb el Legia (14,5 punts i 7 rebots), Chase Simon amb el Dijon (15,5 punts) i Sylvain Francisco amb el Peristeri (16 punts i 5,5 assistències).