Dietari del BAXI Manresa (VII)

07/11/2022. Que ara ens vingui de perles una aturada no hauria de tapar la negligència que és això de les finestres FIBA. Una de les moltes coses que tenia millor el bàsquet que el futbol era precisament aquesta, que les competicions de clubs no s’aturaven durant tota la temporada i que les seleccions competien exclusivament a l’estiu, entre el final d’un curs i l’inici del següent. Aquesta presa de pèl de les federacions afecta els més pobres, ja que els rics (NBA i Eurolliga) es neguen a cedir al xantatge i no deixen que els seus jugadors participin en aquestes pantomimes. Que sí, que a alguns jugadors els pot fer gràcia i il·lusió, però veureu quins riures com ara Vaulet es trenqui jugant amb l’Argentina contra vés a saber qui. No puc entendre com no s’aplica quelcom tan bàsic com el qui paga mana. Amb un calendari tan delictiu i alguns clubs deixen que els seus jugadors s’exposin, no només al risc de lesions, sinó també a sumar quilòmetres d’una punta a l’altre i a trencar dinàmiques per a uns partits que, per a més inri, no interessen a ningú i desperten un interès mediàtic nul. Una jugada mestra.

08/11/2022. El club anuncia que divendres hi haurà una roda de premsa amb el president i el director esportiu. Val més tard que mai. Imagino que la idea és acabar de fer els moviments necessaris abans d’aquest acte, per aprofitar l’espai per donar explicacions i anunciar els canvis. Em sembla correcte. És el que fem tots en el nostre àmbit laboral: quan hi ha un problema -o diversos, com és el cas- és millor presentar-te a la reunió amb una sèrie de solucions, i així evites l’àrdua i innecessària situació d’haver d’estar donant voltes a una qüestió que ja no pots solucionar. Com que no pots tornar enrere, millor mirar endavant amb els remeis clars.

09/11/2022. Babatunde Olumuyiwa ha passat per quiròfan. Poques lesions més malparides que una fasciïtis plantar. Pel que diu el club l’operació ha anat bé, però no sabem quan tornarà ni com. Una mica com fins ara. Tunde, el nostre Tunde, només s’ha pogut posar la samarreta del Bàsquet Manresa en dos partits oficials. No per falta de voluntat. De fet, si el de Sierra Leona penses en ell i la seva salut, no hauria d’haver jugat cap dia. Però en un exemple de compromís, responsabilitat i lideratge (poc habituals en nouvinguts) va forçar per intentar ajudar a l’equip a revertir la situació actual. I a sobre ho va fer a Múrcia i Fuenlabrada, que no són els millors llocs per posar a prova la teva salut. L’últim dia va jugar coix i, així i tot, es va deixar la pell en cada rebot, en cada bloqueig. Un exemple de lideratge silenciós. Esperem que algun dia el puguem tornar a veure defensant els nostres colors. I sinó, sempre ens quedarà un bon i breu record del seu pas pel Nou Congost. Tot un professional.

10/11/2022. Ja tenim el primer fitxatge i no és un qualsevol. L’equip necessita reforços, però pràcticament ningú esperava que fos d’aquest nivell. Amb la situació actual ens hauríem conformat i il·lusionat amb qualsevol cara nova. Ni el més benaventurat s’hauria pensat que pescaríem a un jugador NBA, per molt que actualment estigui sense equip. Amb tot, no podien faltar a la seva cita els Crítics Crònics, aquella gent a qui tot li està malament i que semblen desconèixer la realitat del club. Estic convençut que, si fitxéssim a LeBron James, hi trobarien pegues.

Jake Layman millorarà el que hi ha. I molt. Per una banda, perquè no és difícil millorar el joc interior actual; per l’altra, puix que és un jugador amb la qualitat, el físic i la comprensió del joc per ser dominant a l’ACB, o com a mínim per tenir un impacte alt. Faltarà veure com s’adapta a la competició (mai ha jugat fora de l’NBA) i a la responsabilitat d’haver de ser un referent (allà sempre ha tingut rols secundaris), però per poc que ho aconsegueixi, farà entrar a l’equip en una nova dimensió. Perquè no, no arribarà sol.

Com a curiositat, crec que és el jugador més ric que ha fitxat el Bàsquet Manresa en tota la seva història. Parlem d’un home que arriba amb gairebé 17 milions de dòlars a la butxaca. Així que a banda d’ajudar esportivament, pot donar un impuls econòmic als negocis de la ciutat. Celebrem-ho.

11/11/2022. Deia Gerard Piqué l’altre dia, que al públic en general li interessa més el mercat de fitxatges que el futbol en si. Que es genera més soroll mediàtic amb els rumors d’arribades i sortides que amb el mateix joc. Tenint part de raó, en el bàsquet no s’arriba a aquest nivell. Amb tot, és innegable que ens encanta aquesta època on sents noms que poden arribar, en busques vídeos, estadístiques… I intentes imaginar com serà la plantilla final, com s’adaptaran els jugadors i quines seran les estrelles. Tot això per dir que els manresans estem d’enhorabona, i és que dins de la desgràcia de la situació esportiva d’aquest inici de curs, el club ens ha regalat un segon estiu concentrat en unes setmanes de múltiples canvis en la plantilla: uns marxen i d’altres arriben, i els seguidors podem criticar-ho tot i dir la nostra de cada moviment, que al final és el que més ens agrada.

Això ve per la compareixença d’avui de Jordi Serracanta i Xevi Pujol (la podeu recuperar aquí; i recomano també l’entrevista que li va fer Pol Rodríguez al director esportiu al mateix dia). Han confirmat que, a banda de Layman, arribarà un base i dos pivots; i perquè això sigui possible hi haurà més sortides a banda de la ja coneguda de Lee. El pròxim partit de lliga, que serà al Nou Congost, serà com tornar enrere: aquells nervis barrejats amb il·lusió que sents abans de l’estrena oficial de l’equip. Una plantilla pràcticament nova amb la temporada començada. Sigui com sigui, l’important és anar vivint fets històrics.

12/11/2022. Torna Ferrari. Serà la seva tercera etapa al club, i la segona en la qual arriba amb la temporada començada. Em sembla un fitxatge brillant perquè compleix tots els punts que necessitem per aquesta incorporació: coneix la lliga, el club i l’entrenador; és un magnífic revulsiu (que li preguntin al Saragossa pel seu final de temporada el curs passat; aquest any continuen a l’ACB gràcies a ell), té un talent ofensiu increïble i capacitat de lideratge. Entenc els dubtes pels seus continuats problemes físics (tot just ha jugat 49 partits a l’ACB en quatre temporades), però per res més. Tal com està el mercat -i no ho dic jo, podeu tornar a escoltar les paraules de Pujol-, em sembla un luxe. Especialment perquè et permet solucionar les diverses dificultats que tenies en les posicions d’1 i 2: descarregues de minuts a Dani Pérez (als seus 32 anys és la temporada on més minuts per partit estava jugant), dones espai a Dani Garcia perquè continuï creixent des d’un rol de tercer base, sense tanta responsabilitat; i permets que Harding se centri en el que millor sap fer, anotar. En resum, millores la plantilla actual, que és sempre l’objectiu d’un fitxatge. Els que volien a Curry, hauran d’esperar.

13/11/2022. Continua la festa i avui s’ha anunciat el fitxatge d’un tal Matthias Tass, un estonià amb nom de lateral dret alemany. Tot apunta que arriba per ocupar la posició de pivot suplent, de manera que només faltarà el titular. Us mentiria si digués qualsevol cosa sobre ell. Veig que es va formar a la Universitat de Saint Mary’s (?) i que aquest curs es va estrenar com a professional al Dabrowa Gornicza (??) polonès. És a dir que em quedo igual. Sempre que fitxem aquest perfil de jugador, recorro a Iván Fernández, una de les persones que més en sap de bàsquet de tot l’estat i un gran coneixedor de jugadors desconeguts. Inclús ell em comenta que ha hagut de buscar qui era perquè no havia sentit mai el seu nom, però em deixa una frase esperançadora: el va fitxar el Trento, que és un equip amb molt bon ull en el mercat de fitxatges. Ens quedarem amb això. I en que millora el que teníem perquè bàsicament en aquest inici de curs pràcticament no hem tingut pivots en cap partit. Per poc que sumi, es notarà. Llegeixo a Gerard Solé a Twitter dient que li recorda a Martynas Sajus, però això ja em sembla crear unes expectatives desorbitades. Servidor es conformaria que rendís la meitat de bé que el lituà. Amb tot, que un jugador nascut a Estònia s’atreveixi a posar-se a les ordres de Pedro Martínez em sembla un acte entre valent i temerari, que són dos trets que valorem molt positivament.