Dietari del BAXI Manresa (III)

10/10/2022. El temps dóna perspectiva, i aquesta valor a fets passats. Ens va passar el curs anterior i s’ha repetit en aquest. Recordeu la derrota en la primera jornada de lliga al camp del Saragossa? Ens va semblar el més normal del món, i és que els aragonesos eren un dels equips que havien de lluitar per la Copa i els Playoff. Quan s’acabava el curs, de cop ens feia mal una derrota que no ens va afectar en el seu moment. I ara hem viscut quelcom similar, en aquest cas amb una victòria. Guanyar a Granada ens va semblar peccata minuta, un mínim exigible. Un tràmit burocràtic que s’havia de complir. I ara, tot just una setmana després, aquell triomf ha agafat un valor més elevat. Els granadins han guanyat al camp de l’UCAM Múrcia i ja sumen dues victòries en tres partits. Totes a domicili. És d’hora, sí; però aquest curs només els hem guanyat nosaltres. I a casa seva.

11/10/2022. A vegades crec que no som conscients de la sort que tenim amb la gent que dirigeix el club des de les oficines. A l’ombra. Veig el cas del Fuenlabrada (i en podria anomenar uns quants més) i m’esgarrifo. Tres jornades disputades i ja s’han carregat l’entrenador. Es comença així i s’acaba baixant a la LEB després de veure tres o quatre entrenadors diferents seure a la banqueta. I aquest final seria el més just. No li pots deixar només tres partits a un tècnic, i menys quan un d’ells és contra el Barça. És cert que han perdut contra dos -teòrics- rivals directes en la lluita per evitar el descens, com són el Granada (a casa) i el Breogán (a fora). El primer, el perden per un triple del nostre Maye a l’últim segon. Veient el calendari, en el millor dels casos podrien anar 1-2. Aquestes presses, aquests cops de volant, acostumen a passar factura. Al final, veient la plantilla, el més normal és que pateixin tot l’any i es moguin per la zona perillosa. Sigui qui sigui l’entrenador.

12/10/2022. Com necessitàvem una victòria com la d’ahir. L’inici de temporada no ha sigut fàcil: moltes cares noves, lesions en jugadors clau i un calendari despietat que no deixa temps per res. Per això era tan important el partit d’ahir: per recuperar (o guanyar, en funció del cas) confiança i augmentar la fe dels jugadors en el pla de treball. El rival era l’ideal, un Riga d’un nivell baixíssim que ens va posar les coses fàcils des del principi. És un equip que difícilment guanyaria algun partit a l’ACB. Però el més crucial era somriure i gaudir, que és el millor motor per generar els automatismes -tant en atac com en defensa- que necessitem per mostrar la nostra versió ideal. Poc a comentar del partit, però em quedo amb algunes idees interessants: Vaulet rendeix molt millor de 4 que de 3, ja que en aquesta posició es minimitzen alguns dels seus defectes i es potencien les seves virtuts; Valtonen necessitava un dia així per entrar mentalment a la temporada; Lee va millorant dia a dia i ho té tot per acabar sent un jugador molt útil en la rotació; i no vull acabar sense parlar de Dani García: ho té tot per ser un base generacional. L’única nota negativa, l’absència de Hamilton per motius personals. Però imagino que en parlarem els pròxims dies.

De la retransmissió de TV3 en vam parlar breument a Twitter, i em va servir per veure que Robirosa té la capacitat d’unir a aficionats d’arreu, des dels manresans fins als de la Penya, passant inclús pels de l’Espanyol (?) i els del Barça (això sí que té mèrit). Llàstima que ell continua dins una bombolla corporativa de la qual mai en sortirà.

13/10/2022. El pitjor de l’afer Hamilton és que s’ha tornat a obrir el calaix de la rumorologia, una de les plagues més infectes i demencials que afecta el món de l’esport. Hi ha qui diu que es retira. D’altres que la dona no s’ha adaptat a Manresa (una cosa que no fem ni els mateixos manresans). Segurament no serà ni una cosa ni l’altra. Aquí sempre hem sigut partidaris d’esperar que la realitat s’expliqui, ja que especular és un exercici infinit que requereix un esforç imaginatiu que no compensa.

A l’espera de saber què ha passat i de conèixer el seu substitut, sí que podem parlar del seu fitxatge. A mi, i crec que a la majoria d’aficionats, em va semblar una meravella. Tenia risc, quelcom intrínsec al nostre club, però valia la pena corre’l. Si sortia bé, pràcticament et solucionava la temporada. L’equip adquiria una nova dimensió. Hi ha qui critica haver pagat al València per fitxar-lo (com si hagués sigut una decisió voluntària i no obligada pel vergonyós sistema de drets sobre els jugadors que hi ha a l’ACB), una queixa que no hauria aparegut si el jugador hagués funcionat. És allò que mai saps si una cosa és cara o barata fins que la proves.

El tema és que no ha sortit bé (si car o barat, haurem d’esperar a veure com es resol la seva desvinculació) i això afecta la planificació de la temporada. No és el mateix que no et funcioni un Berzins o un Joesaar, jugadors secundaris, que el qui havia de ser un dels teus principals referents. Ara bé, deixant de banda la idea inicial a l’hora de confeccionar la plantilla, i centrant-nos en el seu rendiment esportiu, no em sembla difícil de substituir. Un equip és una entitat viva, canviant, que va evolucionant durant la temporada a partir del context, l’entorn i al seu propi funcionament. I que es va adaptant a les circumstàncies. Han sigut només tres partits, però els números parlen per si sols: 4,7 punts i 4 rebots en 15 minuts de joc. No em sembla complicat que qui arribi millori les seves prestacions. Especialment en l’aspecte físic.

14/10/2022. Sense novetats sobre Hamilton. És una animalada el bon rendiment -i especialment resultats- de l’equip en aquest inici de curs. Partíem d’un joc interior amb Tyson i Steinbergs al 4, Tunde i Lee al 5, i Hamilton fent de pont entre les dues posicions. I estem competint, bàsicament, amb Steinbergs-Lee i l’ajuda de Vaulet al 4 (no sé si havia comentat que m’agrada molt més en aquesta posició). Sense el qui havia de ser l’estrella interior, amb el segon jugador més important arrossegant problemes físics i jugant al seu 20% (quan ha pogut) i sense l’àncora defensiva. Qualsevol altre equip estaria sortint escaldat de cada partit. Nosaltres acumulem tres victòries i dues derrotes. Quina meravella de cos tècnic, companys.

15/10/2022. Llegeixo que el Reial Madrid pot fitxar Shannon Evans. Un jugador de la mateixa lliga amb la temporada començada. Una mostra més del mal que fan els clubs de futbol a l’ACB i del poder que hi tenen. S’hauria de prohibir poder fitxar un jugador d’un equip de la mateixa lliga quan el curs s’ha iniciat. Però bé, res de nou. Per sort, i si els càlculs no em fallen, en tres anys el FC Barcelona serà propietat d’un xeic, que el primer que farà és eliminar les deficitàries seccions. Com a conseqüència, Florentino Pérez tindrà l’oportunitat que ha estat esperant tota la vida per tancar la seva. I tindrem una ACB lliure.

16/10/2022. La visita d’ahir del Barça ens va servir com a últim homenatge a la temporada passada. Vam poder recordar, entre mirades nostàlgiques, com vam assaltar Barcelona i Madrid. Allò va ser una anomalia. La més feliç de les nostres vides, sí. I que ens va permetre competir de tu a tu contra clubs de futbol. Però això ja és passat i tornem a la realitat; al que toca per pressupost. Si cada milió de més que tenen es transformés en un punt d’avantatge, hauríem d’haver perdut d’uns 37 punts de diferència. Al final en van ser 23. Ni tant mal.

Poca a cosa a comentar del partit d’ahir, i és que ara mateix poques conclusions es poden extreure d’un enfrontament com aquest. Si ja per si, i en la majoria de contextos, seríem molt inferiors a ells, amb la situació actual la diferència és abismal. Necessitem estar al 200% i ara no arribem al 30%. Sí que hi ha tres coses que em van agradar: l’afició continua al nivell de l’any passat, magnífica i entregada, i amb un punt de consciència que a l’estiu em feia patir que no hi fos; es va competir pràcticament cada minut, amb les nostres limitacions actuals, i sense perdre-li la cara al partit; i en Musa Sagnia hi tenim un jugador generacional. És el gran descobriment i la millor notícia d’aquest inici de temporada.

I la més destacada d’ahir va ser la confirmació que Hamilton marxa. L’equip té moltes mancances i aspectes a millorar, però es podran afrontar millor quan tinguem un equip al complet. Necessitem que el substitut arribi avui millor que demà, que s’adapti al joc i al ritme que plantegem. Només amb això, ja aportarà més que el nord-americà. I que torni Tunde. Que puguem, al cap i a la fi, sortir a competir amb un joc interior complet. Amb cinc efectius. La resta, arribarà sol.