Benfica: El rei de Portugal amenaça al BAXI Manresa
El Sport Lisboa e Benfica compte amb una secció de bàsquet que es va fundar l’any 1927, i és un dels rivals del BAXI Manresa en la fase de grups de la Basketball Champions League. I, passades les dues primeres jornades, podem dir que el rival més perillós. Els portuguesos presenten el mateix balanç que els manresans (dues victòries i cap derrota), amb l’afegit que han disputat els dos partits a domicili.
La seva estrena al Pavilhão Fidelidade (amb capacitat per a 2.400 espectadors) serà contra els homes de Pedro Martínez, amb el liderat en joc i la possibilitat de fer un pas de gegant per a classificar-se per a la següent fase.
Un dominador absolut que torna a somriure
El bàsquet a Portugal està a anys llum de la popularitat i reconeixement del futbol. Una mostra ràpida: a l’Estádio da Luz, el camp del Benfica de futbol, hi caben 65.000 persones; mentre que al de bàsquet del mateix club, 2.400. Qualsevol persona mínimament interessada en el món de l’esport pot anomenar amb facilitat 5 o 6 jugadors portuguesos de futbol, però si li preguntes per algun de bàsquet, és probable que es quedi en blanc.
Tot això per dir que el nivell del bàsquet a Portugal és baix, especialment si el comparem amb lligues com l’ACB, i no parlem només de l’àmbit purament esportiu, sinó també de l’organitzatiu. Un exemple: el juny del 2007 el Benfica va decidir abandonar la lliga professional superior i unir-se a la Proliga, que era una altra competició organitzada per la Federació Portuguesa de Bàsquet. Un any després, aquest òrgan federatiu es va fer càrrec també de l’altra competició, deixant una primera divisió i una segona. Ara el Benfica està en la primera i el seu filial en la segona.
Sigui com sigui, els de Lisboa han sigut els grans dominadors del bàsquet al seu país: han guanyat la lliga en 28 ocasions. El següent en el rànquing és el Porto, i l’ha guanyada només 12 cops. Això sí, han tingut períodes de sequera.
Sense anar més lluny, el curs passat van recuperar la seva corona, que no guanyaven des de la temporada 2016/17 (entremig la va guanyar l’Oliveirense en dues ocasions i el Porto en una).
Veterans i rodamons
El Benfica és una de les revelacions d’aquesta BCL. Primer, per aconseguir classificar-se per aquesta fase, passant per sobre d’un Brose Basket que partia com a favorit en el torneig classificatori. Després, per guanyar els seus dos primers partits a domicili (76-89 a Riga i 67-68 a Limoges).
I ho ha fet amb una plantilla veteraníssima i una rotació molt curta: dels 10 jugadors que el tècnic Norberto Alves ha utilitzat fins ara a la BCL (la lliga portuguesa no en podem fer massa cas a causa del seu baix nivell) només un està per sota dels 30 anys, i és que la mitjana d’edat de l’equip és de 32,4 anys. Pel que fa a la rotació, Alves utilitza principalment a sis jugadors: Douglas (28,8 minuts), Broussard (32,1) i Almeida (30,8) a l’exterior; Gomes (27,3) al 4, i Zirbes (20,3) i Carter (19,7) compartint la posició de 5.
Han aconseguit una química espectacular en poc temps, sobretot si tenim en compte que la majoria dels protagonistes són autèntics rodamons amb molts quilòmetres a l’esquena. El seu màxim anotador en aquest inici de la BCL és Aaron Broussard, que està en 16 punts (amb 3,5 triples anotats amb un 53,8% d’encert) i 4,5 assistències. El nord-americà es va formar a la NCAA, va fer el salt a Europa via Islàndia i posteriorment va jugar a la segona i tercera divisió francesa, a Polònia, Rússia i Romania. Aquest és el seu segon any al Benfica.
El segueix Ivan Almeida, que va triturar al Brose en la final classificatòria amb 39 punts (9/14 triples) i 8 rebots. El de Cap Verd està en 14 punts (27,3% en triples amb 5,5 intents), 6 rebots i 3 pilotes recuperades en aquest inici de la fase de grups; i el Benfica és el quart equip portuguès pel qual passa. També ha jugat a França (primera i segona divisió), Estònia, Polònia, República Txeca, Itàlia i Israel. La temporada 2019/20 va arribar a competir amb quatre equips diferents.
Arribem ara a un vell conegut del bàsquet estatal, amb el veterà Joao Betinho Gomes, que als seus 37 anys acumula 7 temporades amb el Benfica dividides en dues etapes. Gomes va tenir la seva primera aparició a Espanya a les files de l’Alerta Cantabria a la LEB Or (2007/08), i posteriorment va estar quatre anys al Breogán i dos a l’Andorra. A banda, també va estar tres temporades al Trento italià. Amb els anys s’ha anat reconvertint a la posició de 4, i està rendint a un molt bon nivell: 13,5 punts, 6 rebots i 4 pilotes recuperades per partit.
La direcció de l’equip està en mans de Toney Tonelete Douglas, que als seus 36 anys ha aterrat al Benfica després d’una carrera molt prolífica. Format a la universitat de Florida State, va ser escollit en el número 29 del draft de 2009 per Los Ángeles Lakers, que el van traspassar al moment als New York Knicks a canvi d’una elecció de segona ronda. Douglas va estar 8 temporades a l’NBA, passant pels Knicks (on la temporada 2010/11 va tenir el seu millor rendiment amb 10,6 punts per partit), Houston Rockets, Sacramento Kings, Golden State Warriors, Miami Heat, New Orleans Pelicans i Memphis Grizzlies; amb una parada per jugar un any a la Xina. Finalment, el 2017 va fer el salt a Europa, on ha jugat a Turquia (Efes, Sakarya i Darussafaka), Espanya (11 partits amb l’Estudiantes), Itàlia, Grècia i Israel. A la BCL està en 10 punts, 5 assistències i 4 rebots per partit.
La posició més ben coberta és la de cinc, on dos jugadors es reparteixen la totalitat dels minuts. Per una banda, l’alemany Maik Zirbes, un jugador duríssim que durant la seva carrera ha disputat l’Eurolliga amb Brose, Maccabi, Estrella Roja i Bayern. Els últims anys ha baixat el seu rendiment i ha passat per la Xina, Eslovènia i els Emirats Àrabs, per tornar el curs passat a l’Estrella Roja. A la BCL està en uns discrets 5 punts i 2,5 rebots per partit. L’acompanya Terrell Carter, l’únic jugador de menys de 30 anys que ha utilitzat l’entrenador. Amb formació a la NCAA, ha passat per el Canadà, Turquia (segona divisió), Mèxic, Romania i Portugal, on amb l’Oliverense li va guanyar la lliga al Benfica. El tenim amb 8 punts i 3 rebots a la BCL.
Aquests són els principals referents de l’equip i els jugadors més utilitzats. Entre els secundaris, que superen per poc els 10 minuts de joc, destaquen dos noms: Macram Ben Romdhane (4 punts i 2,5 rebots), que va passar per l’UCAM Múrcia la temporada 2013/14, i també ha jugat a la segona divisió francesa i a la lliga de la seva Tunísia natal; i James Ellisor (3,5 punts), que la temporada passada va estar a les files del Granada a la LEB Or, i que també ha passat per la segona màxima categoria del bàsquet francès i pels portuguesos Oliverense i Sporting.
En resum, un rival perillós. El rei de Portugal que ara vol conquerir Europa.