Dietari del BAXI Manresa (I)

26/09/2022. Arribem a la primera setmana de competició de la mateixa manera que vam acabar l’anterior: les seccions plorant per l’arbitratge. He de reconèixer que, fa uns anys, veure els gegants queixant-se dels àrbitres, quan són -de llarg- els més beneficiats per aquest col·lectiu, m’enervava i violentava. Amb el temps, he après a veure la part còmica d’aquestes batalles de galls, tant si giren entorn l’arbitratge com quan ho fan sobre qui malgasta més diners. A l’esport, com en la vida, sempre és agradable veure als rics plorar.

27/09/2022. Fa unes setmanes em vaig assabentar d’una normativa de l’ACB que prohibia que el president d’un club estigués inscrit també com a jugador. Em va sorprendre, ja que repassant tots els presidents que em venien al cap, només el nostre Pepe estava capacitat per saltar a la pista vestit de curt. Tot això va sortir per Marc Gasol, qui està a dos reportatges i tres publicacions amb fotos seves a l’Instagram de l’ACB de convertir-se en persona non grata. De moment, només s’està fent pesat. Al final veig que continua com a president del Girona i s’ha pogut inscriure com a jugador. Entenc que han canviat la normativa. No entrarem a valorar l’absurditat d’aquesta (al cap i a la fi, és de l’ACB), però comencem bé si anem adaptant les lleis a les exigències d’un Gasol.

28/09/2022. L’Efecte Lee es comença a notar. Shermadini viatja a Manresa, però diu Vidorreta que no s’atreveix a saltar al parquet. Comprensible.

29/09/2022. Recollida de cable històrica la que em toca fer amb Marc Gasol. Formo part del grup d’ignorants i pecadors que creiem que el seu estat físic el perjudicaria, que no podria aguantar el ritme de joc de l’ACB i que, a diferència del que li passava a la LEB Or, es trobaria uns rivals que el podrien minimitzar. I va i, el primer dia, s’exhibeix davant de la millor parella interior d’Europa. Va jugar igual que ho feia fa un any a la LEB, amb 37 anys i sense pràcticament aparèixer durant la pretemporada. La seva intel·ligència basquetbolística és patrimoni de la humanitat. Aíto sap com gestionar-lo i ell és el primer a saber-se dosificar. El físic és important en el bàsquet, cada cop més, però un bon cervell continua sent més decisiu. La seva incidència en el joc és brutal, sent dominant en atac i en defensa. Ahir, en 25 minuts, va sumar 21 punts, 7 rebots i 7 assistències (i va rebre 7 faltes, però això és un altre tema; serà frustrant pels rivals veure l’homenatge que li faran els arbitres cada setmana). I el més rellevant, amb ell a pista, el Girona va guanyar per 11 punts de diferència. Això davant un Tavares que venia de massacrar a Vesely-Sanli-Tobey, amb els seus centímetres i els de Poirier; i envoltat de bèsties físiques com Yabusele, Deck o Hezonja. Fa por pensar en el que pot fer contra jocs interiors més dèbils.

P.D.: Em va enamorar Kameron Taylor. És un dels jugadors preferits de Xevi Pujol i estava a la seva llista aquest estiu, però el poder econòmic del Girona es va imposar.

P.D.2: Continuo pensant que als gironins els hi costarà molt guanyar partits i que patiran per salvar-se. La posició de base és tètrica.

30/09/2022. La principal conclusió del partit d’ahir és que els Codina han tornat de l’estiu en plena forma. Ens n’alegrem. L’equip els necessita.

Temes extraesportius a banda, l’estrena contra el Tenerife va ser frustrant, i crec que més pels jugadors que pels aficionats. Per molt que el resultat entrés dins de l’esperat (ara en parlarem), hi va haver molts moments d’impotència, especialment quan ens apropàvem al marcador o semblava que arribava una petita reacció i els de Vidorreta responien amb contundència. Quin bon entrenador en Txus, i que malament em cau.

Deia que el resultat entrava dins l’esperat, que és una cosa que Pedro Martínez i Vidorreta van deixar entreveure en la roda de premsa posterior al partit. Per moments, em va recordar a la derrota contra el València en la segona jornada del curs passat. El Tenerife és un dels millors equips de l’ACB, probablement una de les cinc millors plantilles. Fa anys que ho són. I aquí és on es veu la importància, comoditat i avantatge que et dóna tenir un pressupost alt. Que no és quelcom científic, tenim molts exemples de clubs amb pressupostos alts i rendiment lamentable (hola, Unicaja). Però si tens un pressupost alt i fas bé les coses, tens molt guanyat. Mantenir el trident Huertas-Salin-Shermadini és un luxe, i més si també pots conservar secundaris de luxe (Fitipaldo, Doornekamp, Sastre, Guerra…) i afegir-hi peces de nivell alt (Jaime Fernández, Cook, Abromaitis…). Juguen de memòria, que és una cosa que molt pocs equips poden dir (i fer) en la primera jornada de lliga.

L’oposat a nosaltres. Equip nou, pretemporada curta i atípica, i baixes importants acumulades en la mateixa posició. Tot això, contra un altre equip, ho pots anar salvant. Contra un Tenerife, a aquestes altures de la temporada, no. I més si els que continuen i es coneixen, rendeixen per sota l’esperat.

Però no em preocupa. Perdre contra el Tenerife és quelcom que pot passar sempre, i més si estàs al 20% del que pots acabar sent. Vindran partits millors. De fet, si la salut ens respecte, no em sorprendria que els hi tornem la moneda a la segona volta.

P.D.: No parlaré dels àrbitres. És un objectiu que m’he marcat per aquesta temporada. Crec que dir el que penso del que van fer ahir, no entra dins el marc de la legalitat vigent.

P.D.2.: No es pot acabar cap conversa sobre el Tenerife sense recordar la màxima FRAN GUERRA S********.

01/10/2022. Dia dur pels catalans que toquem de peus a terra. A ningú li agrada recordar que va ser estafat.

Aprofitant que comencen la majoria de competicions, m’atreveixo a fer una predicció de com els hi anirà l’any als nostres ex:

Moneke farà carrera a l’NBA. Pocs jugadors amb una comprensió tan elevada de l’espectacle i l’entreteniment. Va néixer per jugar allà.

Sima trobarà a faltar Manresa. I, especialment, a Pedro Martínez. Ja no serà el noi de la casa que va progressant i a qui se li valoren els esforços. I la competència que té és ferotge.

Francisco es passejarà al Peristeri. Anirà a exhibició per partit. A l’estiu va firmar amb Raznatovic, així que al novembre -desembre a molt estirar- farà les maletes i fitxarà per un equip d’Eurolliga.

Bako tornarà a tenir un rol residual com el que tenia a l’Asvel abans de fitxar pel Manresa. Poc protagonisme i incidència en el joc de la Virtus. L’única esperança és que Teodosic s’enamori d’ell i decideixi fer-li la vida molt fàcil.

Thomasson em té confós. No sé si acabarà a cops amb Heurtel en un entrenament o abandonarà Rússia a l’hivern per la guerra. Potser acaba triomfant. Vés a saber. Això de la Mamba Mentality no saps mai com pot acabar.

Maye serà santificat a Granada i acabarà la temporada amb ofertes d’Eurolliga. No descarto que li acabin regalant un dels palauets de l’Alhambra.

Rafa Martínez és qui viurà millor de tots ells. Al desembre demanarà quina era la contrasenya de l’email que li ha fet l’ACB, i al febrer s’exhibirà per la zona VIP de la Copa del Rei. Sempre un dels nostres. Sempre el millor.

02/10/2022. Primera trampa de la temporada superada. I de la millor manera possible: fent la goma per acabar guanyant amb patiment, sang i llàgrimes. Les coses bones de la vida sempre han d’arribar així. Si no, no es valoren. Ahir a Granada, el BAXI Manresa va guanyar com ho fan els equips grans: sense necessitat de convèncer.

I és normal amb un calendari tan demencial com aquest. Si dijous estàvem al 20% del nostre potencial, ahir vam arribar al 21%. Per sort, el rival era un altre. I això que el Granada em va agradar. Tenen moltes limitacions, especialment quan comença a entrar la gent que seu a la banqueta, però m’esperava una cosa molt pitjor. Ja han guanyat un partit contra un rival directe per la salvació, i van posar contra les cordes a un altre que lluitarà per la Copa i els Playoff. I quin goig veure Renfroe, Costa, Tomàs i Maye junts. Aquest últim acabarà el curs com el millor 4 de la lliga.

Ahir s’havia de guanyar. La manera de fer-ho no tenia importància. Hem de tenir clar on som i cap on anem. Estem en fase d’acompliment, buscant generar els automatismes que ens faran volar en uns mesos. I si pel camí podem anar guanyant, tot això que ens emportem. No pots esperar enamorar-te en una primera cita, això és la vida real i no una pel·lícula de Julia Roberts.

Ens falta l’àncora defensiva interior i el segon millor d’aquesta zona està semi lesionat. Suma que el referent a sota és un dièsel que està agafant la forma física necessària per competir a la segona millor lliga del món. Millorarem, i molt, quan tots estiguin en millors condicions. Per cert, que no se m’oblidi: l’amic Marcus Lee encara no ha fallat cap tir de camp. Està en 9 punts, 4 rebots i 1 tap en 20 minuts de joc. No està malament per no poder jugar a aquest nivell.

No m’agrada parlar de noms propis a aquestes altures de la temporada, però he de fer dues excepcions obligades. L’inici de curs de Badio em sembla escandalós. Està sent el millor defensor exterior de l’equip (i un dels millors de la lliga), que és quelcom que podíem intuir, però és que en atac està rendint a un nivell molt alt. Serà una peça clau.

I Harding què? És una bestiesa. Tinc una memòria dolentíssima, però no recordo un talent ofensiu com aquest amb la samarreta manresana, i ja he superat la trentena. La capacitat que té per generar-se punts per si sol és inaudita. Pràcticament insultant. Només amb el seu fitxatge, Pujol s’ha tornat a guanyar el premi a millor director esportiu de la lliga.