Tier ACB 2022/23: On queda el BAXI Manresa?

En els darrers anys s’han popularitzat les Tier List, llistes per ordenar ítems en funció del seu nivell. El que va començar dins el món dels videojocs, s’utilitza també pel món de l’esport. Així, hem preparat un Tier List de l’ACB 2022/23 amb un total de 5 nivells, basant-nos en el rendiment que creiem que poden oferir els diferents equips de la lliga. Entre ells, el BAXI Manresa.

Tier 1

Els millors equips de l’ACB i els grans candidats a guanyar el títol.

REIAL MADRID: L’actual campió de l’ACB i subcampió de l’Eurolliga presenta, sobre el paper, la seva millor plantilla dels últims anys. Han mantingut les seves principals estrelles (Tavares, Yabusele, Poirier i Deck), jugadors de rol importants (Hanga, Abalde, Causeur, Williams-Goss) i els veterans Llull i Rudy. I a tot això, hi han sumat l’actual MVP de l’ACB (Dzanan Musa) i jugadors de talent contrastat al primer nivell com Chacho Rodríguez i Hezonja, més la incògnita de Cornelié, jugador amb molt potencial. Serà el primer Madrid sense Laso, i el principal dubte que pot generar aquesta superplantilla és com Chus Mateo podrà repartir els minuts i els rols amb tanta profunditat. Per poc que tot encaixi bé, són els grans favorits.

BARÇA: Tercera temporada de Jasikevicius a la banqueta del Palau Blaugrana, i la més exigent pel tècnic lituà. Intocable i gens discutit fins ara, ara tindrà totes les mirades a sobre després del fracàs final del curs passat (eliminats pel Madrid a la Final Four i superats pels blancs en la final de l’ACB) i de l’enèsim mercat d’estiu mogut. I és que els canvis han sigut importants: surten dos referents dels últims anys com Calathes i Davies (més Exum, Smits i Hayes) i entren tres estrelles com Satoransky, Kalinic i Vesely. Per si no n’hi hagués prou, també han arribat Tobey, Da Silva i Paulí (pel tema cupos), i s’ha renovat a un Laprovittola cada cop amb més galons. La plantilla torna a ser de primer nivell, tot i els dubtes que generen la seva configuració, i la dependència que es pot tornar a tenir de Mirotic i Higgins, dos jugadors amb problemes físics i de lesions. Un altre any sense guanyar la lliga seria inadmissible, però d’entrada parteixen per sota del Madrid.

Tier 2

Grup d’equips que s’haurien de classificar per la Copa del Rei i els Playoff sense problemes, i que lluitaran per fer-ho amb el factor camp a favor.

TENERIFE: Un dels millors equips de l’ACB en les últimes temporades, i un dels més regulars. I per aquest curs mantenen la seva columna vertebral, amb el trident Huertas-Salin-Shermadini a pista i Vidorreta a la banqueta. El projecte ha apostat per la continuïtat, sense cap baixa destacable en el mercat estival i amb l’arribada de jugadors que poden ser importants com Jaime Fernández, Tim Abromaitis o Elgin Cook, i jugadors per incrementar el fons d’armari com Diagné i Cruz. Si les lesions els respecten i l’edat no comença a fer efecte en els seus referents (entre Huertas i Shermadini sumen 72 anys), tornaran a lluitar per ser caps de sèrie.

VALÈNCIA: Nou canvi a la banqueta, ara amb l’arribada de l’emergent Mumbrú, que comptarà amb una de les plantilles més àmplies de la història del club. El València disputarà l’Eurolliga, amb el desgast que això suposa, i veurem com distribueixen els esforços amb un calendari que tindrà setmanes criminals. La plantilla té qualitat a totes les posicions, especialment si pensem només en l’ACB, on tenen un dels quatre millors equips. Mantenen els seus principals referents del curs passat (Rivero-Prepelic-Dubljevic) mentre esperen un pas endavant dels joves (principalment de López-Arostegui i Pradilla). En l’apartat de fitxatges, una barreja entre jugadors amb experiència a l’ACB, tot i que en clubs de nivell més baix, com Alexander i Webb III; i d’altres amb més potencial i talent (Jones, Harper i Radebaugh) que veurem com s’adapten a la lliga. Per noms, haurien d’estar al TOP3, però genera dubtes veure com els afecta l’Eurolliga.

BASKONIA: Una moneda a l’aire. Sí, és una expressió molt grossa per un dels quatre equips amb més pressupost de tota l’ACB, però vénen d’un any molt dolent i han fitxat molta incògnita i poca certesa aquest estiu. La nau la comandarà Joan Peñarroya, sobre el paper un entrenador ideal pel Baskonia i que hauria d’encaixar a la perfecció amb la filosofia del club. Però no ho tindrà fàcil. Han perdut punts i talent amb les baixes de Wade Baldwin, Fontecchio i Peters, i han mantingut a peces importants com Giedraitis, Enoch o Costello. En l’apartat de fitxatges, i exceptuant un Dani Díez de qui s’espera poc més que complir el seu paper de cupo, tots són debutants a lliga: Howard, Thompson, Kotsar i Hommes. Jugadors amb punts i molta qualitat, però d’incert rendiment i adaptació a la lliga. I el pitjor de tot, és que presenten una plantilla molt curta (12 jugadors entre els quals hi ha Díez, Kurucs i Raieste, que haurien de ser residuals), especialment si tenim en compte que disputen l’Eurolliga. D’aquells anys on si tot surt bé poden lluitar pel títol; però si les peces no encaixen poden tornar a quedar fora de la Copa i patir per entrar als Playoff.

JOVENTUT: Clara aposta per la continuïtat després d’una temporada amb llums i ombres, però que va acabar amb bona nota. Els de Durán van fer una bona ACB i uns grans Playoff, però van fracassar a l’Eurocup i van fer un mal paper a la Copa. Han mantingut l’estructura base amb Vives-Ribas-Parra-Tomic, han creat espai perquè Feliz creixi i tornaran a deixar espai pels més joves. La plantilla és d’un nivell similar, ja que, sobre el paper, milloren a l’exterior amb l’arribada de Guy i baixen una mica el llistó en la posició de quatre: Ellenson i Howard són bons fitxatges i rendiran bé, però és que el rendiment de la parella Willis-Brodziansky va ser molt alt. Serà clau veure com es desenvolupen a l’Eurocup, on són un dels grans favorits, i com els afecta a l’ACB, on haurien de tornar a lluitar pel factor camp.

UNICAJA: D’entrada, fa cert respecte situar als malaguenys en un Tier tan alt després del nefast rendiment de les últimes temporades. Però és que sembla que aquest estiu, a la fi, han deixat de fitxar només noms i han intentat construir una estructura de plantilla coherent. Necessiten trobar l’estabilitat que els hi ha mancat en els darrers anys, i en aquest sentit la continuïtat d’Ibon Navarro és un bon punt de partida. Exceptuant les baixes de Jaime Fernández i Bouteille no han perdut jugadors importants, i s’han reforçat bé en totes les posicions. Els hi costarà lubricar la màquina i jugar com un equip d’entrada, ja que només continuen tres jugadors del curs passat: Brizuela i Alberto Díaz per fora, on els acompanyaran Perry, Carter, Kalinoski, Djedovic i Ejim; i Barreiro per dins. Precisament en el joc interior és on presenten una millora més gran: de tenir-ne un digne de la zona més baixa de l’ACB (i inclús de l’alta de la LEB Or) a comptar amb jugadors contrastats i de rendiment assegurat com Osetkowski, Thomas, Kravish i Lima. Aquest any sí, haurien de tornar a mirar les posicions capdavanteres.

Tier 3

Grup d’equips que no haurien de patir pel descens i que, si les coses els hi surten bé, haurien de lluitar per entrar a la Copa i als Playoff.

BAXI MANRESA: Com no podia ser d’una altra manera després de la històrica temporada passada, el club del Bages s’ha hagut de tornar a reinventar aquest estiu. Ha perdut als seus quatre millors jugadors (Moneke, Bako, Thomasson i Francisco) i peces importants com Maye, Sima o Rafa Martínez. En l’àmbit institucional, també el president. Amb aquest panorama, en qualsevol altre equip hom podria pensar en fi de cicle o en tornar a instal·lar-se en la zona baixa (el que tocaria per pressupost); però per sort, Pedro Martínez continuarà un any més fent màgia des de la banqueta i Xevi Pujol obrant miracles des de la direcció esportiva. Es manté Dani Pérez, l’extensió a pista de Pedro, un Dani García en creixement constant, un Valtonen a punt per l’explosió final, un Jou renascut, un Vaulet consagrat i un Steinbergs amb ganes de fer un pas endavant. No són mals fonaments sobre els quals crear un nou equip, que veient la pretemporada, tornarà a apostar (amb els lògics matisos) per un joc similar al dels últims anys. I això és una garantia d’èxit. El joc exterior presenta molts punts i talent gràcies a Harding (ho té tot per dinamitar la lliga) i Bortolani, joves amb l’ambició de demostrar la seva capacitat, més un Badio que pot ser una peça clau des de la defensa i el ritme. Més dubtes genera el joc interior, especialment per l’estat físic de Tyson Pérez (dominant si està bé) i Babatunde Olumuyiwa, i l’adaptació d’un Marcus Lee que ja ha estat assenyalat públicament per Pedro. El contrapunt és l’arribada de Justin Hamilton, probablement un dels jugadors amb més qualitat i intel·ligència que han passat pel club en l’última dècada. Si les lesions els respecten la temporada serà plàcida i, si tot encaixa i tothom rendeix en la seva millor versió, es pot repetir un rendiment similar al del curs passat. Una cosa està assegurada: diversió i bon bàsquet.

UCAM MÚRCIA: Un dels equips sobre els quals més expectatives s’han generat aquest estiu. I, des d’aquí, ens costa d’entendre. Continua Sito Alonso a la banqueta, qui el curs passat, amb una plantilla de molt nivell i potencial, no va poder entrar als Playoff; i dels seus quatre millors jugadors n’han perdut tres (Taylor, Webb III i Lima) i han mantingut el més irregular (McFadden). També han lligat la continuïtat de secundaris com Davis, Bellas, Rojas i Radovic, jugadors importants sortint des de la banqueta. En l’apartat de fitxatges, un nom destaca per sobre la resta: James Anderson, peça rellevant de l’Anadolu Efes que ha guanyat les dues últimes Eurolligues. S’haurà d’adaptar a un nou rol amb molt més volum ofensiu i responsabilitat en l’aspecte anotador, però té qualitat de sobres per fer-ho. Els dubtes venen amb les altres incorporacions: Trice i Luther vénen de lligues inferiors (Polònia i Turquia) i amb l’obligació de fer oblidar a Taylor i Webb III, el que no és gens fàcil. Si igualen el seu rendiment, seria un gran èxit. Per fora també ha arribat el jove Klavzar, de qui s’espera un rol residual, i un Jelinek que fa anys que no aguanta una temporada sense problemes físics. I per dins, tota la posició de 5 és nova, i es passa dels contrastats Lima i Cate a Pustovyi (potencial per ser dominant, però difícil adaptació al joc modern, com es va veure a Gran Canària), Illimane Diop (decebedor pas per les illes) i Sakho (qui depèn del seu grau de concentració pot ser un jugador útil o desesperant). Donant per fer el bon rendiment d’Anderson, el seu sostre el marcaran Trice i Luther: si igualen o superen als seus predecessors, Múrcia pot somiar amb Playoff; si no, passaran la temporada en zona de ningú.

GRAN CANÀRIA: Fi a l’era Fisac a Gran Canària, que va començar amb moltes expectatives i va acabar amb més problemes que èxits, tot i que el curs passat van salvar els mobles classificant-se pels Playoff en el darrer sospir. I aquesta és la principal novetat dels insulars aquest curs, el relleu a la banqueta. Arriba Jaka Lakovic, qui ve de fer un gran paper a l’Ulm alemany, i que debutarà com a entrenador a una ACB on va destacar com a jugador. I, en contra del que acostuma a passar quan hi ha un canvi a la banqueta, no hi ha hagut una gran revolució en la plantilla. En l’apartat de baixes, la més significativa és la d’Ennis, referent ofensiu de l’equip els últims anys; ja que ni Pustovyi ni Diop van rendir com s’esperava. En el d’altes, s’ha apostat per jugadors contrastats i amb experiència a la lliga: Bassas farà una parella complementària de bases amb Albicy; Benite aportarà punts a la línia exterior, amb un perfil diferent del d’AJ Slaughter i Brussino, els altres referents; i Inglis arriba per ser una peça important del joc interior, fent parella en el 4 amb un Shurna que juga molt més per fora. I a dins, aposta per la joventut i el físic de Khalifa Diop (20 anys i 2,11 m) i Balcerowski (21 anys i 2,16 m). Es tracta d’una plantilla compensada i que s’hauria d’adaptar al que demana Lakovic. Per qualitat, hauria de ser un equip regular i que lluiti per les últimes posicions de Playoff i per arribar a les últimes rondes de l’Eurocup, però per somiar amb cotes més altes necessita l’explosió definitiva dels seus joves talents.

OBRADOIRO: Pot semblar una bestiesa situar-lo en aquesta posició veient les seves últimes temporades, sempre més a prop del descens que dels Playoff, tot i no patir mai del tot per perdre la categoria. Però enguany els hi veiem fonaments per ser una de les revelacions de la temporada. Un any més a la banqueta hi haurà Moncho Fernández, un dels millors entrenadors de l’ACB i acostumat a treure el màxim rendiment de la seva plantilla. Com és habitual en els clubs petits, han tingut baixes importants, especialment les de Birutis, Ellenson i Robertson; però han pogut mantenir als germans Scrubb, dos jugadors importants a l’exterior. I en l’apartat de fitxatges s’han mogut molt bé: arriba Westermann, un base contrastat a l’Eurolliga com a jugador de rol i que pot ser el referent dins i fora la pista pels gallecs; juntament amb Blazevic, que va ser un dels millors joves de l’Eurolliga amb el Zalgiris i un Bender amb qui volen imitar la fórmula Musa que tan bé va funcionar als seus veïns de Lugo. Si el croat explota, pot portar als de Santiago a una nova dimensió. També arriba Paige, un base més anotador per complementar a Westermann, i dos jugadors amb experiència ACB com Walker i Guerrero, que en aquest nivell poden ser rellevants. El més normal seria que se salvessin sense patir i poc més, però si totes les peces encaixen i Blazevic-Bender exploten… poden somiar amb cotes més altes.

Tier 4

Grup d’equips que s’ha de moure per la zona mitjana-baixa de la classificació, sense possibilitats reals d’entrar a la Copa o als Playoff, i sense patir alhora per salvar la categoria.

SARAGOSSA: Després de patir fins al final per salvar-se, sembla que aquest any les coses haurien de ser més fàcils pels aragonesos. El club ha fet una aposta atrevida, amb una renovació total a la pista i la banqueta. Martin Schiller serà l’encarregat de dirigir la nau, un dels entrenadors més prometedors i innovadors del panorama europeu, però que va de fracassar amb el Zalgiris el curs passat a l’Eurolliga. Veurem com s’adapta a la lliga i a la plantilla, però pot ser un dels equips més divertits de veure. Hi haurà moltes cares noves, i és que només continuen Ferrari, Yusta, Radoncic, Mekowuli i Hlinason. I en les arribades, molta aposta arriscada en els Ponitka, Lomazs, Jessup, Simanic i Nguirane, que veurem com s’adapten a l’ACB i si no paguen un peatge molt alt pel canvi de nivell respecte a la seva lliga d’origen. Fins aquí, la plantilla generava molts dubtes, però van tancar l’estiu fitxant Howard Sant-Roos, un dels millors defensors exteriors d’Europa que les últimes temporades va estar a les files del Panathinaikos i el CSKA, i amb protagonisme. No és anotador pur però sí un bon generador ofensiu, i ajudarà a pujar el nivell defensiu de l’equip i a ficar ordre. Si rendeix com s’espera, Ferrari aguanta tota la temporada amb un rendiment regular i el joc exterior encaixa, no haurien de patir per salvar-se. Això sí, es fa difícil pensar de forma més ambiciosa.

BETIS: Han sigut un dels grans protagonistes del mercat estival de l’ACB amb la renovació de Shannon Evans, un dels jugadors més cotitzats després del seu magnífic final de temporada. El nord-americà va tenir un rendiment molt diferenciat durant el curs passat, però amb l’arribada de Casimiro a la banqueta va fer un pas endavant i va liderar la salvació dels sevillans. I la continuitat d’aquest binomi Casimiro-Evans és la millor notícia pels bètics. També segueixen peces importants com Johnson i Bertans, així com els veterans Pozas, Cvetkovic, Almazán i Baéz. Pel que fa als fitxatges, Gerun sembla una aposta segura (jugador regular, no farà meravelles, però complirà), i la resta són més arriscats: aposta per la joventut de Sylla, Nzosa i Kurucs, i pels punts de Hill. El rendiment d’aquests quatre, especialment el dels interiors, pot marcar el sostre de l’equip, així com una possible explosió de Kurucs, en un altre moviment que recorda el de Musa el curs passat pel Breogán. Amb tot, i si Evans es manté a un nivell similar al del final de la temporada passada, s’haurien de salvar sense massa angoixa. Es fa difícil pensar en cotes més altes, i si Evans torna a ser el dels primers mesos del curs passat… Tornaran a patir.

BILBAO BASKET: Aquesta serà la primera temporada sense Mumbrú a la banqueta, un entrenador que va treure un magnífic rendiment de l’equip. Assoleix el repte un Ponsarnau amb una llarga carrera a la lliga, però amb unes últimes experiències negatives. Veurem com rendeix un equip amb moltes cares noves i que ha perdut peces importants com Inglis, Delgado, Rousselle i Luz. La pitjor notícia de l’estiu va arribar amb la lesió durant la pretemporada de Goudelock, qui presumiblement es perdrà tot el curs. El seu lloc l’ocuparà Adam Smith, un jugador de menys nivell, però que pot aportar en un rol similar. S’han reforçat amb jugadors que coneixen la lliga com Radicevic, Alonso, Rabaseda i Sulejmanovic, i continuen peces rellevants com Hakanson i Whitey. Destaquen els fitxatges d’Andersson i Kyser, que faran parella interior i van rendir molt bé en l’última BCL. Tenen fonaments per ser un equip dur i competitiu, però es troba a faltar talent ofensiu en la majoria de posicions, i això pot ser un hàndicap en partits igualats. Sembla difícil que Ponsarnau pugui repetir les actuacions de Mumbrú, però haurien de donar la temporada per bona si no pateixen per mantenir la categoria.

FUENLABRADA: Un equip que es troba al límit entre aquest Tier i el de sota, però que sobre el paper no és qui pitjor ho hauria de passar per mantenir la categoria. Raventós tornarà a seure a la banqueta, i haurà d’esprémer al màxim una plantilla que ha perdut pilars importants com Alexander, Emegano, Cheatham, Meindl o Samar. Pràcticament un cinc titular. La part positiva és que han pogut mantenir algunes peces rellevants com Ristic, Novak, Ehigiator i Eyenga, que hauran de fer de fonaments per ajudar a estructurar als nouvinguts. I els fitxatges, sobre el paper, són interessants: s’han fet amb Hannah, un jugador molt cotitzat pels equips de la zona baixa, que ja no és el que era, però contínua sent un jugador experimentat i amb molts punts a les mans; un Senglin que a Andorra va rendir bé i ha de ser un dels referents interiors; Beirán per aportar veterania; Okouo per aportar físic i intimidació en els minuts que aguanti a pista i dues apostes en Kromah i Savkov. És una plantilla que sembla difícil de cohesionar, però té talent en moltes posicions i, per poc que funcionin com un equip, no haurien de patir en excés.

Tier 5

Els principals candidats a baixar a la LEB Or.

GIRONA: Una de les posicions més controvertides de tot el llistat. El retorn del Girona a l’ACB ha generat una gran expectació mediàtica, fonamentada en la presència de Marc Gasol i l’arribada a la banqueta d’una llegenda com Aíto. Però analitzant la plantilla, deixen molts dubtes i incògnites. La primera i més gran, el rendiment de Marc Gasol. Ve de dominar la LEB Or i té un coneixement del joc i experiència com ningú més a la lliga, però farà 38 anys durant la temporada i fa anys que arrossega problemes físics. El ritme de l’ACB no té res a veure amb el de la LEB, com tampoc el nivell dels rivals que es trobarà al davant. Aportarà segur perquè el talent i la qualitat que té no es perden, però veurem com s’adapta l’equip al ritme de joc que necessita per rendir i si ell pot aguantar el nivell d’exigència físic que presenta una lliga com l’ACB. I hi ha més dubtes: Aíto semblava retirat del primer nivell i veurem com gestiona la plantilla i la pressió per mantenir-se si els resultats no arriben. Passa una mica com amb en Marc, són llegendes, sí, però això no garanteix res en el present. La posició de base es veu fluixa amb un Colom que no ha rendit bé en la seva última experiència a l’ACB, i tot el que li sobra de talent li falta de físic; i els acompanyants Franch i Figueres no ofereixen moltes garanties en aquesta categoria. Per fora, Taylor serà el referent i rendirà a un gran nivell, però pot estar molt sol en la generació ofensiva veient els seus acompanyants, quan el segon millor és un Garino que fa anys que no pot competir durant dos mesos seguits sense lesionar-se. Per dins, acompanyant a Marc, molts centímetres i joventut. Miletic és un dels fitxatges de l’estiu i sembla que Vila pot explotar, però Prkacin i Sorlla generen molts més dubtes. Resumint: si totes les apostes surten de cara, el físic de les peces clau aguanta i Aíto dóna amb la tecla, es salvaran amb solvència. Però només que alguna d’aquestes peces no funcioni (i Déu no vulgui que sigui la de Marc), poden patir moltíssim per guanyar partits. La part positiva és que sembla que econòmicament estan preparats per reforçar-se durant el curs si la cosa no funciona.

GRANADA: Van trigar tant a moure’s en el mercat que la majoria donaven per fet el seu retorn a la LEB Or abans de començar el curs. Els últims moviments poden canviar aquesta percepció, però continuen sent un dels principals candidats. Com és habitual en els equips que han pujat les darreres temporades, han apostat per mantenir el bloc que els va donar l’ascens. En el seu cas, potser massa i tot. Busquen un model similar al del Breogán el curs passat: un cinc inicial de nivell, que jugui la majoria del partit, i suplents que es coneixen i que intentin mantenir el nivell d’intensitat en els pocs minuts que estiguin a pista. En aquest sentit, Renfroe és una garantia i Costa l’hauria de poder rellevar amb solvència, però la resta de joc exterior genera molts dubtes, especialment quan l’estrella és un Dejan Todorovic a qui les lesions han allunyat del nivell que se li pressuposava. I per dins, el mateix: Maye oferirà un gran rendiment, és un jugador amb molt talent ofensiu i amb minuts i responsabilitats sumarà amb facilitat (el problema serà en l’aspecte defensiu); i Felicio ve de rendir bé amb l’Ulm a l’Eurocup, i és un altre jugador que fa números sense massa dificultat. La qüestió és quan aquests dos hagin de seure a la banqueta (o no parlem ja de si tenen molèsties físiques), els que entren no semblen tenir nivell per jugar massa minuts a l’ACB. Necessiten que els quatre fitxatges rendeixin a la perfecció, entrar en dinàmica positiva i que els suplents aportin i no facin decaure el nivell quan saltin a pista. I, així i tot, patirien per salvar-se. No podem ser massa optimistes amb els granadins.

BREOGÁN: Si parlant del BAXI Manresa dèiem que era difícil igualar la temporada anterior, en el cas dels gallecs sembla impossible. Després d’un retorn a l’ACB màgic, amb classificació per a la Copa i lluitant pels Playoffs fins al final, es presenta un any duríssim a Lugo. El curs passat van apostar per una composició de plantilla amb un cinc inicial fort i una banqueta més fluixa, i aquest estiu han perdut els seus quatre millors jugadors: l’MVP Musa, Bell-Haynes, Kalinoski i Mahalbasic. Per si això no fos suficient, també han perdut a Cruz, el seu sisè home. Continuen Lukovic, els germans Quintela i el tècnic Mrsic. La resta, fins a 10 cares noves. I tants canvis no acostumen a ser positius. Entre les arribades, Bamforth hauria de ser el referent exterior i Happ l’interior, mentre que Sergi García i Arteaga tenen experiència a l’ACB. La resta, una incògnita. Han tornat a donar les claus de l’equip a Raznatovic, però en aquesta ocasió la plantilla deixa moltíssims dubtes, accentuats per la seva eliminació en la fase prèvia de la BCL (que a la llarga pot ser positiu per ells, ja que jugar dues competicions amb una plantilla així podria ser un suïcidi). Sobre el paper, i si algun d’aquests nous fitxatges no fa una explosió inesperada, són la plantilla més fluixa de l’ACB. I com a tal, una de les grans candidates a perdre la categoria.