Devin Robinson, potència física pel BAXI Manresa
Devin Robinson (2,03 m; 27 anys) és l’últim fitxatge del BAXI Manresa i la peça que faltava per a completar el joc interior, l’autèntic taló d’Aquil·les dels manresans en aquest inici de temporada. Nascut a Chesterfield, a l’estat de Virgínia, arriba al Nou Congost per ocupar la plaça del lesionat Jordan Caroline. Va començar la temporada al Ratiopharm Ulm alemany, el botxí del Joventut en l’última Eurocup, de qui s’ha desvinculat per embarcar-se en aquesta nova aventura.
Escollit per una llegenda universitària
Robinson va destacar des dels seus inicis a l’institut Christchurch School, conduint l’equip de bàsquet d’aquest centre privat fins al subcampionat del Campionat Estatal de la Divisió II de VISAA en la temporada 2013-14. Amb 24 punts, 10 rebots, 3 taps i 2 assistències per partit, va ser escollit millor jugador de l’any de la competició. I una distinció encara més important: formar part del Parade All-American, un guardó que es va crear l’any 1957 i es va entregar anualment de forma ininterrompuda fins al 2015. El seu format va anar canviant amb el temps, i el 2014 s’escollia als 20 millors jugadors en edat sènior (últim any d’institut) dels Estats Units. I entre ells hi va ser Robinson, juntament amb futures estrelles de l’NBA com Karl-Anthony Towns o Myles Turner, així com jugadors amb una bona carrera en aquesta competició com Kevon Looney, Kelly Oubre, Justise Winslow o Emmanuel Mudiay.
Aquest rendiment no va passar desapercebut per a les principals universitats del país, i Robinson va rebre ofertes de les de Connecticut, Indiana, Notre Dame i Oklahoma State. Tanmateix, l’apreciat jugador es va decidir per la universitat de Florida, i el seu equip de bàsquet Florida Gator. I en aquesta decisió va ser clau la figura de Billy Donovan, una llegenda del bàsquet universitari que va conduir als Gators als seus dos únics títols de campions de la NCAA, i de forma consecutiva (2006 i 2007). Donovan va convèncer a Robinson per unir-se al seu projecte, on en el primer any va tenir un rol important (6,4 punts i 2,8 rebots en 19 minuts de joc) en un conjunt liderat per l’ara jugador de l’NBA Dorian Finney-Smith. Però la relació entre Donovan i Robinson va durar poc, ja que el tècnic va acceptar una oferta dels Oklahoma City Thunder per entrenar a la franquícia de l’NBA. S’hi va estar fins al 2020 i actualment és l’entrenador dels Chicago Bulls. Tot i la seva sortida, Robinson va decidir quedar-se a Florida.
I la decisió va ser encertada, ja que el curs següent es va consolidar en el cinc titular i va ser el segon jugador més valorat de l’equip gràcies als seus 9 punts i 5,6 rebots en 23 minuts de joc. El seu nou tècnic, Michael White, va dir d’ell que «corre com un cérvol i llança molt ràpid (…) Té molt talent. Pot ser una força imponent als dos costats de la pista». La seva projecció va continuar en la tercera temporada amb els Gators, sumant 11,1 punts i 6,1 rebots en 26,4 minuts; unes estadístiques que va millorar en els quatre partits que van disputar en el March Madness: 12,5 punts i 6 rebots.
L’estiu següent Robinson va decidir fer un gir radical: va abandonar la universitat abans del seu últim any i va apostar per iniciar la seva carrera professional, presentant-se al Draft de l’NBA de l’any 2017. El número 1 va ser Markelle Fultz, i va ser una edició de la qual han sortit grans jugadors com Jayson Tatum, De’Aaron Fox, Lauri Markkanen, Donovan Mitchell, Bam Adebayo o Jarrett Allen. Robinson no va ser escollit per cap franquícia, el mateix que els hi va passar aquell any a Luca Vildoza, Gaby Deck, Simone Fontecchio o Marko Guduric.
Somni complert i problemes fora de pista
Robinson no es va rendir i al mateix estiu va participar a la Summer League amb els Washington Wizards, que van acabar contents amb el seu rendiment i li van oferir un two-way contract (un contracte típic a l’esport nord-americà, en el qual tens dos salaris, un quan jugues amb el primer equip i un altre quan ho fas amb el vinculat, en aquest cas de la G League). Robinson només va jugar un partit amb la franquícia de la capital (2 punts i 5 rebots en 13 minuts), liderada en aquell moment per Bradley Beal i John Wall; i es va passar gran part de la temporada als Delaware 87ers, amb un bon rendiment: 13 punts i 5,3 rebots en 26 minuts de joc, en 42 partits disputats. Va acabar el curs jugant dos partits amb els Westchester Knicks, també de la G League.
L’estiu del 2018 va tornar a jugar la Summer League amb els Wizards, sent el màxim anotador de l’equip amb 19 punts per partit. Va començar el curs al filial, els Capital City Go-Go, on va mostrar la seva millor versió: 19,9 punts i 8,2 rebots de mitjana en 22 partits. I això li va permetre guanyar-se un lloc en la plantilla dels Wizards, amb qui va acabar disputant 7 partits fent 6,7 punts i 2,9 rebots en 13 minuts, ara ja sí a l’NBA.
Tanmateix, un episodi extraesportiu va posar fi a la seva relació amb els Wizards. El 13 d’abril de 2019 Robinson va ser detingut i acusat de desordre públic després d’un altercat amb Jalen Mills (jugador de futbol americà dels Philadelphia Eagles) a fora d’un local nocturn. L’ala-pivot va acabar a l’hospital amb lesions lleus. El mateix dia, unes hores més tard, els Wizards anunciaven que no li renovaven el contracte.
Això va portar a Robinson a tornar a la G League, ara a les files dels Raptors 905, equip afiliat dels Toronto Raptors. La franquiciad e l’NBA el va contractar el juliol del 2019, després de participar en la Summer League amb els Blazers de Portland, però el van alliberar a l’octubre per enviar-lo a la G League. Allà, va tornar a destacar: 17,5 punts i 7,4 rebots. El curs següent va esperar pacientment una oportunitat, que va arribar quan els Indiana Pacers el van fitxar al desembre per enviar-lo al seu filial, els Fort Wayne Mad Ants. I, com si fos una tradició, va tornar a rendir bé: 15,1 punts i 8,6 rebots. Al final de curs, Robinson va afegir una nota exòtica a la seva curta carrera fitxant pels Quebradilles Pirates de Puerto Rico, amb qui només va disputar un partit (18 punts i 7 rebots).
El salt a Europa
Cansat de donar voltes d’una franquícia a una altra, dominant a la G League, però sense oportunitats a l’NBA, Robinson va decidir fer el salt a Europa. La primera parada va ser a Alemanya, concretament al Ratiopharm Ulm, un dels millors clubs de la lliga i que aposta sempre per joves promeses (aquest estiu van fitxar també a Juan Nuñez, del Madrid). Firmat aquest setembre, ha jugat 9 partits amb els alemanys, 5 a la BBL i 4 a l’Eurocup. La seva adaptació al bàsquet europeu ha sigut total, com demostra que fins ara era el segon jugador més valorat de l’Ulm a l’Eurocup (9,3 punts i 6 rebots en 19,8 minuts de joc) i el màxim anotador de l’equip a la BBL (14 punts i 4,4 rebots en 24,2 minuts).
I aquesta setmana s’ha desvinculat de l’Ulm, un equip que ja porta diversos canvis de jugadors en aquest inici de curs. Es desconeixen els motius, però Robinson ha demostrat que està acostumat a fer les maletes i rendir allà on sigui. Ara, serà al Nou Congost.