Darüssafaka, un rival incòmode pel BAXI Manresa
El Darüssafaka és un equip difícil d’analitzar. El d’Istanbul és l’equip d’aquesta nova fase de la Basketball Champions League que menys partits va guanyar en la fase de grups inicial, però alhora ha sigut el botxí de l’actual campió de la competició, un Hereda San Pablo Burgos al qual va eliminar en el play-in.
A diferència del BAXI Manresa, va poder disputar el primer partit d’aquesta fase, que va perdre a la pista del Tofaş Bursa per 91-81. Per conèixer millor als turcs, parlem amb Javier Rodríguez.
Un gegant sense continuïtat
En la segona meitat de la dècada passada, el Darüssafaka va ser un dels equips més potents de Turquia. De la mà de Doğuş, un dels majors conglomerats del sector privat del país otomà, el club va intentar trencar l’hegemonía d’Anadolu Efes i Fenerbache a cop de talonari. La primera pedra, i la més impactant, va ser fitxar David Blatt com a entrenador, que venia d’entrenar als Cleveland Cavaliers de LeBron James a l’NBA. I ho va fer acompanyat de jugadors de primer nivell.
En aquesta etapa el Darüssafaka va guanyar una Copa turca i una Eurocup, i va disputar l’Eurolliga en tres ocasions. La temporada 2016/17, amb Blatt a la banqueta i jugadors com Brad Wanamaker, Will Clyburn, James Anderson, Scottie Wilbekin, Adrien Moerman o Ante Zizic, es van quedar a les portes de la Final Four en caure en els Playoff contra el Madrid de Llull, Doncic, Ayón i companyia. Però ha plogut molt des d’aleshores.
«És un club que està notant bastant la crisi turca», ens explica Rodríguez, que afegeix que «intenten sobreviure com poden. Aquesta temporada, de fet, no tenen patrocionador. En diferents entrevistes, els gestors han comentat que han tingut alguna oferta, però que per la situació econòmica consideren que està per sota del que seria normal i esperen que l’economia remunti i puguin firmar la temporada vinent per un preu més pròxim al de fa uns anys».
Estil definit i peces claus
Rodríguez, resident al país otomà i expert en el bàsquet turc, explica que el Darüssafaka «té una plantilla amb cinc estrangers. Algun d’ells més cotitzat, com Caupain (venia d’una gran temporada a Alemanya), i per la situació econòmica alguna aposta com McCullough, que ve de la lliga finlandesa…».
Pel que fa a l’estil de joc, exposa que «és un equip construït per a l’estil de l’entrenador, Selçuk Ernak: joc molt rocós, molt físic, de molt contacte; buscant fer-se molt fort en el rebot i la defensa, intentant recuperar moltes pilotes i incomodar els atacs rivals». I afegeix que «sempre els hi ha faltat una mica d’espurna en el seu joc, de sortir-se del guió. Aquesta temporada Piñeiro és sovint un vers lliure, però per això li està costant entrar en aquesta idea de joc de l’entrenador i està sent irregular».
I dins d’aquest estil tan fidel a l’entrenador, Rodríguez destaca dos jugadors claus: «Özdemiroglu, espectacular defensor de jugadors exteriors i hipercompetitiu; i Olaseni, que a vegades pateix més a la BCL perquè l’estil de l’arbitratge turc sol ser més permissiu amb els interiors físics i després a FIBA acostumar a sortir perjudicat». I remarca: «No és que siguin els millors jugadors, però sí que marquen molt l’estil de joc que fa l’equip».
Com succeeix en la majoria de rivals que s’ha trobat el BAXI Manresa en aquesta BCL, el Darüssafaka fa servir una rotació molt curta. Estem segurament davant d’un dels casos més extrems: cinc jugadors per sobre dels 25 minuts de mitjana i dos per sobre dels 15; amb el vuitè jugador més utilitzat jugant només 7,6 minuts per partit. Per veure el contrast, el jugador menys emprat per Pedro Martínez, Steinbergs, té una mitjana de 8,9 minuts a la BCL; i fins a vuit jugadors estan més de 15 minuts a pista.
Una de les principals armes dels turcs és la parella interior, formada per Nathan Boothe (11,6 punts i 5,5 rebots per a un 15,9 de valoració en 29,7 minuts) i Gabriel Olaseni (14,7 punts i 6,2 rebots per a un 15,4 de valoració en 27,4 minuts). Però la peça clau, el motor que fa moure el Darüssafaka, és el base Troy Caupain. Com a mostra, el temps que està a pista: 32,6 minuts, el novè que més juga per partit a la BCL. I això és important, com explica Rodríguez: «el principal punt dèbil de l’equip ara mateix és l’absència d’un base suplent que pugui protegir a Caupain, el que fa que el nord-americà hagi de jugar molts minuts i els percentatges baixin (està tirant molt malament de tres)». I és que Caupain està en un paupèrrim 18,5% d’encert des del triple, amb 5,4 intents per partit. Això sí, per la resta és un jugador completíssim: 10,1 punts, 5,5 assistències i 3,8 rebots.
En aquesta posició de base suplent, «la qualitat que pot donar el veterà Sinan Güler ajuda a suplir una mica aquest punt dèbil». Amb bon físic (1,96 m), és un clàssic del bàsquet turc, on ha militat en diferents etapes al Besiktas, Efes Pilsen, Galatasaray i Fenerbache. Està en 6,7 punts en 15,6 minuts de joc.
I com ens comentava Rodríguez, hem de parlar d’Özdemiroglu, el jugador que més pilotes recupera de tota la BCL, amb 2,9 per partit. Una barbaritat. I a banda de ser clau en defensa, en els 27,7 minuts que està a pista també aporta 12 punts, 3,6 rebots i 3,4 assistències. I per tancar el repàs individual, no ens podem oblidar d’Isaiah Piñeiro, quart màxim anotador de l’equip amb 10,2 punts però extremadament irregular. Si té el dia, és imparable, com demostren les seves actuacions davant l’Holon (25 punts i 8 rebots) o el Burgos (21 punts), tanmateix també és capaç d’encadenar molts partits sense arribar als dobles dígits en anotació tot i jugar molts minuts.
Sempre competitius
«Van començar la temporada guanyant molts partits en la competició domèstica, però sense jugar del tot bé en el seu estil. De fet, a la BCL van patir bastant i partir de desembre van anar millorant i van sumar 8 victòries en 9 partits a la lliga per situar-se molt amunt». Com explica Rodríguez, el seu camí a la BCL no ha sigut brillant. Van acabar tercers de grup amb 2 victòries i 4 derrotes (perdent tres dels quatre últims partits), per darrere del Cluj Napoca (5-1) i el Hapoel Holon (4-2), i només per davant de Brindisi (1-5). Això sí, van respondre en el play-in davant el Burgos. En total, han arribat al TOP 16 amb 4 victòries i 5 derrotes, però com apunta Rodríguez, «vuit dels seus nou partits s’han resolt per menys de 10 punts».
Pel que fa a les seves possibilitats en aquesta fase, Rodríguez assegura que «aquesta temporada no tenen molta pressió en la BCL, en aquest sentit el Tofas està pensat per estar més amunt», i preveu que «els partits contra el BAXI Manresa seran bonics, ja que són dos estils tan diferents, que qui porti el partit al seu terreny s’emportarà la victòria. A priori és un equip més limitat que el manresà, tanmateix perillós si com va passar al desembre-gener es troben en un pic de forma alt».