Treviso, un rival alegre pel BAXI Manresa
Treviso torna a somriure. La ciutat de la regió del Vèneto ha tornat al primer nivell del panorama basquetbolístic de la mà del Nutribullet Treviso. El club, fundat el 2012, competeix a la primera divisió italiana des de la temporada 2019/20, i ha sabut recuperar la massa social que reunia la mítica Benetton Treviso.
Sense cap relació directa entre els dos clubs, els aficionats tornen a gaudir del bàsquet després d’anys orfes entre la desaparició d’una entitat i l’aparició de l’altre. I no ha sigut una transició fàcil, i és que la Benetton va ser un dels millors equips d’Itàlia i Europa durant la dècada dels 90 i principis dels 2000. Per a fer-nos una idea, durant aquest període van guanyar 5 lligues, 8 Copes, una Korac i va participar en 4 Final Four de l’Eurolliga (la primera Eurolliga de la història del Barça va arribar derrotant als italians en la final).
La inversió econòmica de l’empresa tèxtil va ser de tal magnitud que per Treviso hi van passar jugadors com Toni Kukoc, Audie Norris, Zeljko Rebraca, Ricardo Pittis, Marcelo Nicola, Tyus Edney, Denis Marconato, Jorge Garbajosa, Trajan Langdon o Ramunas Siskauskas; i llegendes de les banquetes com Zeljko Obradovic, Mike D’Antoni, Ettore Messina o David Blatt.
D’aquí a desaparèixer l’any 2012 i refundar-se en un nou club començant per la tercera divisió. Un llarg viatge que ara viu el seu moment més dolç, amb la seva participació en la Basketball Champions League, on ha quedat enquadrat en el grup del BAXI Manresa. Per conèixer millor l’equip actual, parlem amb el periodista italià Luca D’Alessandro.
Els deures fets
Així arriba el conjunt italià a aquesta fase de la BCL. Com explica D’Alessandro, «l’objectiu a Europa era classificar-se per a les eliminatòries del play-in, i un cop aquí veure què passava». I han complert amb nota: van superar la primera fase de grups com a segons classificats, amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes, per darrere del Szombathely (5-1; sent l’únic equip que els va derrotar) i per davant del VEF Riga (2-4) i l’AEK (1-5), que partia com a favorit per liderar el grup. El play-in els va emparellar amb el Lavrio grec, al qual van superar amb autoritat: 87-72 en el primer partit a casa i 79-90 en el segon a Grècia. En total, presenten un balanç de 6 victòries i només 2 derrotes en aquesta BCL. I així i tot, parteixen amb el cartell de ventafocs en aquest nou grup.
D’Alessandro, que també explica que l’objectiu del Nutribullet Treviso a Itàlia era des de l’inici «aconseguir la permanència i, si tot sortia de cara, lluitar per entrar als Playoff», creu que els homes de Massimiliano Menetti «estan superant les expectatives, especialment a Europa, amb un gran rendiment a la BCL». Pel periodista italià, la clau d’aquests bons resultats és que «tot i que la plantilla no té molt talent, són jugadors ideals pel pla de joc de l’entrenador, i ofereixen el que Menetti necessita tant en atac com en defensa».
Joc ofensiu i un nom propi
El Nutribullet Treviso està sent un dels equips més espectaculars de la BCL, amb una clara aposta pel joc ofensiu. Uns números que ens ajuden a situar-nos: és el segon equip que més valora per partit (98; el BAXI és setè amb 91), el sisè que més punts anota (82,5; el BAXI és vuitè amb 81,2) i el setè que més assistències reparteix (19,4; els manresans són cinquens amb 20). Parlem d’un equip que és una amenaça des del triple, sent el tercer equip que més n’anota per partit (10,9; el BAXI en fica 9,2) i sent el segon amb millor percentatge (41%; el Manresa som el quart pitjor amb un 29,4%). Per acabar amb l’apartat estadístic col·lectiu, és el novè equip que més rebots captura (37,6; els nostres són els tercers millors amb 39,3) i el quart que més taps col·loca amb 3,6, pels 2,8 dels manresans.
En l’àmbit individual, un nom destaca per sobre la resta: «Henry Sims és la gran estrella de l’equip, i està jugant el millor bàsquet de la seva carrera». Nascut a Baltimore fa 31 anys, és un pivot de 2,10 m amb experiència a l’NBA (135 partits repartits entre New Orleans Pelicans, Cleveland Cavaliers, Philadelphia 76ers i Brooklyn Nets, amb 7,6 punts i 5 rebots en 18,8 minuts de mitjana en la seva carrera), i que des de la temporada 2017/18 juga a Itàlia, on ja ha militat en cinc equips.
Sims és un jugador intens i amb recursos, i una màquina de produir: en només 22,5 minuts de joc, el nord-americà suma 15,1 punts, 6,7 rebots i 1,9 taps (líder de la BCL) per a un 17,9 de valoració. Però no és l’únic perill del Treviso, un equip que utilitza una rotació molt curta, amb fins a quatre jugadors per sobre dels 27 minuts de mitjana i un total de 9 amb protagonisme durant els partits.
A banda de Sims, destaquen dos noms propis: Tomas Dimsa i DeWayne Russell, que amb 31 minuts de mitjana són els jugadors més emprats per Menetti. El primer és més conegut per l’afició manresana, i és que el curs passat va militar a l’Herbalife Gran Canaria (va anotar 18 punts al Nou Congost); això no obstant ha sigut aquest any quan ha explotat: màxim anotador de l’equip amb 16,1 punts, també aporta 4,3 assistències i 3,4 rebots per partit. I és un perill des del triple: en tira 7 per partit amb un 40,8% d’encert. Per la seva banda, Russell és el director d’orquestra de l’equip, un base explosiu que en el seu segon any a Treviso s’ha destapat amb 14,1 punts (48,3% en triples) i 5,6 assistències per un 16,6 de valoració, el segon més valorat de l’equip.
Entre Sims, Dimsa i Russell anoten el 55% dels punts dels italians, però el BAXI Manresa farà bé de no perdre de vista altres jugadors que poden ser una amenaça. Parlem del jove Giordano Bortolani, una promesa que s’ha fet realitat i que té una punteria excelsa, com demostren els 2,1 triples que anota per partit amb un percentatge d’encert del 58,6%, per un total de 10,8 punts; o Aaron Jones, la parella interior de Sims, que aporta 6,3 punts i 8,3 rebots; el totterreny polonès Michal Sokolowski (10 punts, 4,2 rebots i 4 assistències per partit) o Nicola Akele, jugador nascut a Treviso i que està ajudant a l’equip amb 8,6 punts i 4,3 rebots.
Això sí, si el BAXI Manresa juga al seu millor nivell, sembla difícil que el Treviso el pugui sorprendre. Com afirma D’Alessandro, els italians «són inferiors als manresans, que aquest any han demostrat ser un dels millors equips de l’ACB».