Dani Pérez i la palanca d’Arquimedes

Arquimedes de Siracusa va ser un matemàtic (i físic, inventor, astrònom i filòsof) grec que, uns 200 anys abans de Crist, va descobrir que una palanca imaginària i sense límit de mesura, recolzada en un punt, podia moure qualsevol pes per enorme que fos. I així va ser com ens va deixar la icònica frase «doneu-me un punt de suport i mouré la terra». Més de 2.000 anys després, Daniel Pérez Otero, nascut a L’Hospitalet i màxim assistent de la història del Bàsquet Manresa, va donar una volta a aquesta idea. La seva adaptació es podria resumir així: dona’m uns interiors solvents i catapultaré l’equip cap a la victòria.

I amb aquesta premissa s’explica, en part, la importància de Pérez al BAXI Manresa. Hi ha una dada que ajuda a clarificar-ho tot: Pérez ha vestit la samarreta manresana en 111 partits a l’ACB, dels quals l’equip n’ha guanyat un 44%. Una xifra espectacular per un club que parteix sempre amb un dels pressupostos més baixos de la categoria.

Pérez ha tingut una carrera de fons, de picar molta pedra i saber esperar el seu moment. Anys i anys allunyat dels focus, en divisions secundàries, fins que es va trobar amb Pedro Martínez i el Bàsquet Manresa. Aquest moment, al ja llunyà 2019, va ser clau en la seva trajectòria. Pérez s’ha convertit en l’extensió de Martínez a la pista i en un dels millors bases de l’ACB en les últimes temporades. Un dels motius pels quals li va costar tant instaurar-se en l’elit és la seva capacitat anotadora, acceptable en l’època que va entrar en el món professional, deficient en l’era dels bases anotadors. Pérez no té ni un excel·lent llançament exterior (tot i que presenta una millora constant amb els anys i ara ja és una amenaça fiable) ni la capacitat de generar des de l’u contra u. No és un jugador a qui li puguis donar la pilota i esperar que resolgui per si sol. Una debilitat? Sí. Que Pérez ha sabut reconvertir en una virtut, explotant una visió de joc única i una capacitat de produir a través del bloqueig directe de primer nivell. Si penses en un base per moure l’equip, orquestrar l’ofensiva i treure profit del pick and roll, pocs millors que el de L’Hospitalet (Huertas, Sergio Rodríguez, Thompson… i aquesta temporada no en sé veure cap altre).

Es pot pensar, amb encert, que això no és cap novetat, que és quelcom conegut per a tots els aficionats manresans. I és cert, com que una llarga llista d’interiors (de Bako a Eatherton, passant pels Kravish, Sajus, Sima i companyia) han de pensar en Pérez quan reben la nòmina al final de cada mes. Però mai abans havia sigut tan evident com en aquesta temporada. Els números parlen per si sols.

L’abandonament de Hamilton, les limitacions de Lee o el baix rendiment de Tyson Pérez, entre altres factors, van deixar al BAXI Manresa amb un joc interior curt i d’escassa qualitat en l’inici de la temporada. I això ho va notar l’equip (2 victòries i 10 derrotes) i Pérez. El base català, en aquestes 12 primeres jornades sense pràcticament joc interior, va mostrar el nivell més baix d’ençà que va arribar al Nou Congost: 6 punts (34,8% en triples i 20,4% en tirs de dos), 5,6 assistències i 5,4 de valoració. Venia de fer, en els dos anys anteiors, 7,4 punts (32,2% en triples i 41% en tirs de dos), 5,4 assistències i 7,5 de valoració per partit.

Sense interiors solvents, Pérez no tenia eines per a catapultar l’equip. Al final, la innegable constància de Xevi Pujol per reconstruir l’equip va donar els seus fruits amb l’arribada de Devin RobinsonMartynas Geben. El primer partit amb el nord-americà i el lituà junts a l’equip va ser el 30 de desembre al Nou Congost, i l’equip va aconseguir sumar la tercera victòria del curs davant el Girona. Geben va aportar 9 punts i 7 rebots, Robinson 11 i 5. Pérez, erràtic en el llançament (2/10), va repartir 9 assistències. El joc de l’equip continuava lluny de la solvència necessària per salvar la categoria, però es veien unes bases sobre les quals treballar. I així va ser.

Des d’aquell partit (inclòs), el balanç dels manresans a l’ACB ha sigut de 9 victòries i 12 derrotes. Un 42% de victòries, el mateix percentatge que presenta el desè classificat; i a un abisme de distància del 16% del primer tram de competició. En aquest període, Pérez ha tornat a mostrar la seva millor versió, sent clau en molts moments delicats i aportant 7,2 punts (32,4% T3 i 36,3% T2), 6,3 assistències i 9,1 de valoració.

La fórmula és tant simple com difícil d’assolir per un club com el manresà: reunir un joc interior de garanties. De la resta, ja se n’encarrega Dani Pérez. I per molts anys més.


Vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost? Fes-te subscriptor!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *