Bērziņš i Manresa, una història en dues parts

El BAXI Manresa ha anunciat el fitxatge de Jānis Bērziņš (Limbaži, 1993), que arriba procedent del Stelmet Zielona Góra polonès. El letó arriba per substituir a Juampi Vaulet, i destaca per la seva potència en el rebot i un bon llançament de tres. Bērziņš ha passat la major part de la seva carrera a la seva Letònia natal (primer al VEF Riga i després al Ventspils), amb una breu experiència a Itàlia (Orlandina) i un darrer any a Polònia.

Fins aquí, res que no s’hagi repetit en diverses ocasions. Ara bé, el que potser no saben molts aficionats manresans (servidor ho desconeixia totalment) és que Bērziņš va estar en el radar del Bàsquet Manresa fa vuit anys, i el camí per arribar-hi era una autèntica carambola que, com haureu deduït els més espavilats, finalment no es va produir.

Un jove dominador

El juliol de 2013 es va celebrar a Tallinn l’Europeu sub 20, en el qual Letònia va ser la gran revelació en arribar fins a la gran final, que va acabar perdent davant Itàlia. Aquell conjunt letó tenia dues grans estrelles: Bērziņš i Kaspars Vecvagars (acaba de fitxar pel Bàsquet Girona procedent de l’ICG Força Lleida). El nou jugador del BAXI Manresa va acabar el campionat amb uns espectaculars 15,4 punts i 7,4 rebots en 30,9 minuts de joc; destacant especialment en el tir de tres, amb 2 triples anotats per partit amb un 43,5% d’encert.

Amb aquest rendiment Bērziņš va ser escollit en el quintet ideal del campionat, juntament amb el seu compatriota Vecvagars, l’espanyol Dani Díez, i els italians Awudu Abass i Amedeo Della Valle. Com explicaven des de l’organització del torneig, Bērziņš va impressionar a tothom pel «seu físic, velocitat i habilitats en el llançament».

Va ser un torneig de nivell, amb jugadors com Giannis Antetokounmpo, Marcus Eriksson (tercer màxim anotador), Ioannis Papapetrou o Luka Mitrovic, a banda dels ja esmentats anteriorment. Letònia va derrotar en dues ocasions a la selecció espanyola, l’última a les semifinals, un conjunt on destacaven Díez, Guillem Vives, Jaime Fernández, Álex Suárez, Sebas Sáiz o un vell conegut del Nou Congost com Lluís Costa. Per tancar amb el campionat, Bērziņš va demostrar el seu lideratge jugant el seu millor partit en la final contra Itàlia, en la qual no va poder evitar la derrota tot i acabar amb 26 punts i 15 rebots en 37 minuts.

Oferta desestimada

El gran rendiment de Bērziņš no va passar desapercebut per a la direcció esportiva del Barça, que segons va avançar en el seu moment el periodista Simonas Baranauskas li va oferir un contracte multianual. El periodista Chema de Lucas va confirmar aquest interès en un article a la revista Gigantes, on explicava que l’oferta consistia en un contracte de 2+2, amb la idea de «mantenir-lo al filial de la LEB Or o cedir-lo a un altre equip de l’ACB com el Manresa».

El fet que el club blaugrana no li garantís la seva presència en el primer equip des de la primera temporada (estaven dirigits per Xavi Pascual i a la posició de Bērziņš hi havia Kostas Papanikolaou i els joves Álex Abrines i Mario Hezonja), va fer que el letó preferís renovar amb el VEF Riga, amb qui tenia l’oportunitat de jugar més minuts a la lliga i l’Eurocup. I vist en perspectiva, va ser una llàstima, ja que aquella temporada a La Bruixa d’Or Manresa en la seva posició hi van jugar Max Kougere i Haris Giannopulos, que sent suaus direm que no van destacar especialment.

I aquest no va ser el primer intent de Bērziņš d’aterrar a Espanya, i és que dos anys abans (amb 18 anys) va fer les proves amb el Cajasol, que el va acabar descartant. Ara, una dècada després d’aquell primer intent, Bērziņš arriba a l’ACB i ho fa en el millor equip possible.