BC Rytas, el campió lituà posa a prova al BAXI Manresa
El BC Rytas, un històric del bàsquet europeu i actual campió de Lituània, és un dels rivals del BAXI Manresa en el TOP 16 de la Basketball Champions League. Després d’uns anys sense èxit, el club de Vílnius està vivint un bon moment i vol rememorar les nits de glòria europea de principis de segle.
Tornar a l’època daurada
L’equip de la capital de Lituània té els seus orígens al 1964, quan es va fundar sota el nom de Statyba Vilnius dins de l’URSS. L’any 1997 va canviar el seu nom pel de Lietuvos Rytas Statyba, i un any després va passar a ser propietat de Rytas, el diari més important de la ciutat, i va deixar el nom com a Lietuvos Rytas, amb el que ha sigut més conegut. Finalment, l’any 2018 va realitzar l’últim canvi en aquest sentit, passant-se a dir BC Rytas.
Tot i ser el club de la capital, sempre ha viscut a l’ombra del Zalgiris Kaunas, el gran gegant del bàsquet lituà (ha guanyat la LKL, la lliga lituana, en 23 ocasions; per 6 del Rytas), una situació que va revertir en la primera dècada d’aquest segle i que ara vol recuperar. La temporada passada, el Rytas va guanyar la lliga dotze anys després de l’última vegada, aprofitant que el Zalgiris va caure eliminat a les semifinals pel Lietkabelis, equip a qui el Rytas va derrotar en la final per 4-1.
Els aficionats del Rytas van poder celebrar el títol de lliga, cosa que no feien des del 2010. Les 11 edicions entre un títol i l’altre, se les va emportar totes el Zalgiris. En aquell llunyà 2010, el club de Vílnius va fer el doblet en guanyar també la Copa, i tancava així una dècada prodigiosa: 5 títols de lliga, 2 de Copa i 3 de la Lliga Bàltica (una competició que es va fundar l’any 2004 i va desaparèixer el 2018, i en la qual participaven equips de Lituània, Letònia, Estònia, Rússia i Finlàndia).
I el seu gran rendiment també es va traslladar a Europa. La temporada 2004/05 es van proclamar campions de l’ULEB (el que posteriorment va passar a ser l’Eurocup) en derrotar a la final al Makedonikos grec de Pete Mickael (escollit jugador de l’any), i eliminant abans en les semifinals al Pamesa València de Fabricio Oberto, Dejan Tomasevic, Igor Rakocevic, Antoine Rigaudeau i companyia. Aquell Lietuvos estava liderat pels exteriors Roberts Stelmahers i Fred House, i pel pivot Robertas Javkotas (MVP de la final). Dos anys després es quedarien a les portes de repetir títol, en caure a la final contra el Reial Madrid (87-75) de Charles Smith (MVP de la final), Felipe Reyes, Louis Bullock, Alex Mumbrú, Raúl López… I dirigit per Joan Plaza. En aquell Lietuvos Rytas destacaven Kareem Rush, Matt Nielsen, Esteban Batista i un veterà Saulius Stombergas.
Aquesta època daurada va tenir el seu últim moment màgic a Europa la temporada 2008/09: el Lietuvos es proclamava campió de l’Eurocup. Dirigit pel llegendari Rimas Kurtinaitis i liderats per Chuck Eidson (MVP de la competició), van donar la sorpresa en derrotar a la final al Khimki (80-74), el gran favorit que presentava una plantilla potentíssima: Jorge Garbajosa, Timofey Mozgov, Kelly McCarty, Carlos Delfino, Maciej Lampe, Vitaly Fridzon… I amb Sergio Scariolo a la banqueta. Marijonas Petravicius va ser l’MVP de la final amb 20 punts i 7 rebots.
El canvi de dècada va venir acompanyat d’una sequera de títols, tant en l’àmbit domèstic com l’europeu (el club va participar en diverses edicions de l’Eurolliga, abans del canvi de format d’aquesta). Fins al títol de lliga del curs passat.
Bon mercat i el factor local
A banda de guanyar la LKL, el BC Rytas va fer un bon paper a la Basketball Champions League: va passar com a líder de grup en la primera fase (per davant de Burgos, Besiktas i Oldenburg), i al TOP 16 va quedar eliminat en finalitzar en la tercera posició, per darrere de Tenerife i Strasbourg. D’aquella plantilla, però, no en va poder retenir els millors jugadors: quatre dels cinc més valorats van fer les maletes. Així, es van quedar sense Ivan Buva (14,9 pts i MVP del mes de novembre a la BCL), Maurice Ndour (12,8 pts), Kenneth Smith (9,3 pts i 5,7 as) i Arnas Butkevicius (7,4 pts i 5 reb).
Qui sí que continua és el jove tècnic Giedrius Žibėnas (38 anys), que va arribar al club l’any 2020 com a assistent de Donaldas Kairys, a qui va substituir un any després. El curs passat va ser escollit millor entrenador de l’any a Lituània, i ha dotat d’una identitat a l’equip, independentment dels jugadors dels quals disposa.
El mercat de fitxatges del Rytas va ser molt positiu, com demostra el fet que els seus tres màxims anotadors siguin nouvinguts. Alhora, van aconseguir mantenir peces secundàries de gran valor. I, el més important: han aconseguit crear un grup cohesionat i intens des del primer moment.
El seu camí en aquesta edició de la BCL no ha sigut fàcil, en caure en un dels grups més complicats de la primera fase. Amb tot, i gràcies una victòria en la darrera jornada davant el Tenerife -que no es jugava res-, van aconseguir finalitzar com a segons de grup amb un balanç de 3 victòries i 3 derrotes, el mateix que el Peristeri (tercer). En l’eliminatòria del play-in es van veure les cares amb el PAOK, amb quin van arribar al tercer i decisiu partit. En els dos partits disputats a Vilnius, victòries còmodes per 85-62 i 82-63; i derrota ajustada a Salònica (81-78). I és que el factor local està sent clau en els lituans.
A casa han jugat cinc partits, amb un balanç de 4-1. Al Jeep Arena tenen una mitjana de 86,2 punts a favor i 73,6 en contra, mentre que a domicili (balanç d’1-3) n’anoten 79,7 i en reben 82,7. Aquí és important remarcar un fet que pot ser decisiu en aquest TOP16: el Rytas disposa de dos pavellons, situats un al costat de l’altre. El Jeep Arena, amb capacitat per a 2.500 persones i que fan servir per entrenar i per jugar la lliga lituana (on tenen menys afluència de públic); i l’Avia Arena, on caben 11.000 aficionats, i hi disputen els partits contra el Zalgiris, els de play-off i alguns de la BCL. Amb una afició fidel i calenta, s’espera que en aquesta fase juguin a l’Avia Arena.
Entrant en l’apartat estadístic col·lectiu, el BC Rytas està destacant per ser un equip molt anotador (setè de la competició amb 83,3 punts per partit) i que domina el rebot (40,4 per partit, el tercer que més en captura). Per contra, és el cinquè equip que menys assistències reparteix (16,3). A continuació, una petita mostra comparativa amb el BAXI Manresa en aquesta BCL:
Punts
Rytas: 83,3
Baxi: 83,7
Rebots
Rytas: 40,4
Baxi: 32,5
Assistències
Rytas: 16,3
Baxi: 20,7
Valoració
Rytas: 91,6
Baxi: 90,2
Pilotes perdudes
Rytas: 14
Baxi: 13,3
Pilotes recuperades
Rytas: 4,6
Baxi: 7,2
Un referent i tres escuders de luxe
Si parlem del BC Rytas hem de parlar de Marcus Foster (Wichcita Falls, 1995). Aquest combo (pot jugar de 1 i 2) de 1.90 m és un anotador compulsiu i l’eix sobre el qual gira el joc dels lituans. Foster és un professional de l’anotació i ho ha demostrat durant tota la seva carrera: va ser el màxim anotador del seu equip durant els seus quatre anys a la universitat (tant amb els Kansas State Wildcats com amb els Creighton Bluejays), i en la seva primera temporada a Europa va anotar 20,2 punts per partit amb l’Hapoel Holon. Posteriorment, va passar mitja temporada al Panathinaikos i l’altra meitat amb el Turk Telekom, pel curs passat tornar al seu país per jugar a la G-League amb els Rio Grande Valley Vipers (16,8 punts). I des d’aquest passat estiu, és el líder del Rytas.
Estem parlant del tercer màxim anotador de la BCL, amb 21,2 punts per partit amb bons percentatges (58,5% en tirs de dos | 36,2% en triples amb 6,4 intents per partit | 80% en tirs lliures). En els 9 partits que ha disputat ha superat sempre els dobles dígits d’anotació, i en sis d’ells ha superat els 20 punts. El seu millor partit va ser contra el Peristeri (24 pts, 10 reb i 6 as per a 31 de valoració) i el seu rècord anotador són els 31 que li va clavar al PAOK. A banda d’anotar, reparteix joc (3,8 assistències) i ajuda en el rebot (3,6). Foster està 31,6 minuts a pista per partit, sent el més utilitzat per Žibėnas i el dotzè que més juga de tota la BCL. La seva taca negre, les pilotes perdudes: gairebé tres per partit. Una dada més per entendre la seva importància: ell sol anota el 25,4% dels punts de l’equip.
Com dèiem a l’inici, Foster està ben acompanyat per tres peces claus en l’engranatge de l’equip lituà: Martynas Echodas, Gytis Radzevicius i Elvar Fridriksson. Echodas (2.08 m, 25 anys) és el segon màxim anotador de l’equip (12), el segon en rebots (6,7) i en valoració (16,1). Format a les categories inferiors del Zalgiris, aquest pivot de joc clàssic ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera a Lituània. Va arribar al Rytas la temporada 2017/18, i ha seguit sempre aquí exceptuant el curs passat, quan va fitxar pel Reyer Venècia (5,1 pts i 2,7 rebots). Està vivint la seva millor temporada.
Radzevicius (1.95 m, 27 anys) és un dels jugadors que continua del curs anterior. No ha sortit mai de Lituània i és un ala molt complet, que aporta en diferents facetes del joc: 7,1 punts, 6,8 rebots i 1,1 pilotes recuperades, sent el segon jugador que més minuts està a pista (26,3). Fridriksson (1.83 m, 28 anys) és el director d’orquestra de l’equip. L’islandès es va formar entre el seu país la NCAA, i ha passat per les lligues de Bèlgica, França (segona divisió), Itàlia, Suècia i Lituània (a banda del Rytas va jugar amb el Siaulai). Arribat aquest estiu, està rendint a un gran nivell: 11,8 punts i 4,2 assistències. Ha tingut partits amb un gran protagonisme ofensiu, anotant 22 punts contra el Bnei, 19 davant el Tenerife o 18 al Peristeri.
A banda d’ells, els altres jugadors importants en la rotació de Žibėnas són Margiris Normantas (7,4 pts), Jarvis Williams (5 pts i 3,6 reb) i Gytis Masiulis, un quatre obert amb bona mà que el curs passat va estar al Bilbao Basket.
Vols estar al dia de totes les novetats del BAXI Manresa i rebre articles com aquest al teu email?