Véscovi, present i futur pel BAXI Manresa
Santiago Véscovi (22 anys i 1,91 m) es convertirà en el primer jugador uruguaià en vestir la samarreta del Bàsquet Manresa, i serà tot just el dotzè jugador d’aquest país en jugar a l’ACB. Nascut a Montevideo tres dies després de l’atemptat contra les torres bessones, firma un contracte de dos anys amb el club manresà i no ocuparà plaça d’extracomunitari gràcies al seu passaport italià.
Vescovi viurà la seva primera experiència com a jugador professional al Nou Congost, i abans de debutar volem conèixer quin ha sigut el seu camí en el món del bàsquet.
Influència familiar
Daniel Vannet va disputar el Mundial de bàsquet de 1970 amb l’Uruguai, finalitzant en un meritori setè lloc, i va ser un dels jugadors claus del Club Atético Bohemios que va dominar la lliga uruguaiana durant la dècada dels 80. El seu fill, Pablo, va formar part del mateix club, però en un altre disciplina esportiva, el voleibol. I el fill d’aquest, el nét del Daniel, va ser qui va agafar el relleu de l’avi. Aquest jove és Santiago Véscovi i també es va formar als Bohemios. Continua la saga esportiva familiar i va camí de portar-la a una nova dimensió.
«La veritat és que no he pogut veure res del joc del meu avi, crec que en aquella època no es podien veure els partits», recordava Véscovi, que afegia que «tothom qui el va veure jugar o s’hi va enfrontar em diu que era un jugador molt intel·ligent i un rival dur». Tot i no veure’l jugar, sí que ha sigut sempre una figura important per a ell, com explicava en una entrevista de fa uns anys al web The Players Lounge: «És una de les persones que més m’ha ajudat a créixer. Té molts coneixements i anècdotes d’una època en què era habitual veure l’Uruguai competir en els tornejos més importants. Es veia tots els meus partits a Tennessee i després em donava la seva opinió, indicant-me com creia que podia millorar. Li tinc un gran respecte i encara avui m’ajuda molt, tant en l’aspecte purament basquetbolístic com en el mental».
En una altra entrevista, al mitjà Pro Insight, Véscovi explicava que el primer número que va portar a la samarreta va ser el 9, en homenatge al seu avi, i que sempre li hauria agradat «jugar un u contra u amb ell, però té problemes al genoll».
Líder des de ben petit
Véscovi va créixer jugant a bàsquet al Club Atético Bohemios, una entitat poliesportiva situada al barri de Pocinos, el de més densitat de població de Montevideo. Hi va estar fins a l’edat de júnior, i Marcelo Capalbo, un dels entrenadors que el va dirigir en les categories inferiors, destaca que el que més en recorda és «l’alegria i la passió amb la qual jugava. Era un noiet que jugant a bàsquet sempre se li veia un somriure a la cara, i això és molt difícil de trobar. El bàsquet és un joc, però amb una exigència força particular. I el Santi sempre va superar aquestes particularitats». A Capalbo li hauria agradat que continués un temps més al club, però creu que la decisió de marxar era la correcta i el club va fer bé ajudant-lo: «quan hi ha gent que aconsegueix transcendir i aixecar el vol, hem de tenir la capacitat de dir-li «loco, vamo’, arriba, volá'», i crec que el de Bohemios va ser el cas».
Capalbo recorda un torneig sub-17 que Véscovi va disputar amb la selecció abans de fer el salt. «Era evident que duraria poc dins del sistema uruguaià», explicava el tècnic, que assegurava que després d’aquell campionat diversos caçatalents van contactar amb ell preguntant pel jove jugador. Véscovi va destacar tot i tenir un any menys que la majoria dels companys i rivals, com recorda l’entrenador d’aquella selecció, Leonardo Zylbersztein: «El jugador que destaca en aquesta categoria, generalment passa a ser un líder natural. Això em va cridar l’atenció perquè amb un any menys, en aquestes categories, la diferència és molt gran, i ell ordenava als seus companys, sempre en accions positives». Va ser el màxim anotador de l’equip amb 16,3 punts i es va convertir en el «líder natural».
D’aquella concentració amb la selecció, els dos tècnics en destaquen alguns aspectes de la seva personalitat. En un entrenament previ al torneig dos exjugadors professionals van fer treball individual amb els joves, i Zylbersztein recorda que en Santiago «estava constantment captant la idea de grans jugadors de l’Uruguai i intentant aprendre quelcom més, preguntant moltes coses. Entenia ràpidament les consignes que els demanàvem i això em va cridar molt l’atenció».
En la mateixa línia es movia Capalbo: «Sempre em va cridar l’atenció la seva capacitat d’aprendre coses intangibles del bàsquet. Que jo digui una cosa als jugadors el 4 d’octubre i la torni a preguntar el 10 de maig i ell sigui el primer a contestar… Situacions en les que dic «se’n recorden que una vegada vam parlar de …» i ell et diu «sí, tal cosa i tal altra». T’escolta amb l’oïda, el cap i l’ànima».
Créixer lluny de casa
El juliol de 2017 la seva vida va canviar. Véscovi va participar en el Basketball Without Borders que es va celebrar a Les Bahames, i la seva actuació li va permetre guanyar una invitació per a l’NBA Academy de Llatinoamèrica, ubicada a Ciutat de Mèxic.
El Basketball Without Borders és una iniciativa organitzada conjuntament per l’NBA i la FIBA des de l’any 2001, i funciona com un programa de desenvolupament de joves jugadors de bàsquet. S’hi reuneixen entre 50 i 100 jugadors de menys de 18 anys, que durant tres o quatre dies assisteixen a diferents entrenaments i disputen partits entre equips creats allà mateix. Hi han passat jugadors de renom com Joel Embiid, Pascal Siakam, Nikola Mirotic, Jonas Valanciunas, Nico Batum o Marc Gasol, entre d’altres.
I així és com, amb només 16 anys, Véscovi abandonava casa seva per anar a viure a Mèxic, al centre de l’NBA Academy que s’havia obert feia només uns mesos com una de les cinc acadèmies regionals repartides arreu del món. Chris Ebersole, Cap de Desenvolupament Internacional de l’NBA i responsable de les acadèmies, va quedar meravellat amb el rendiment de Véscovi a Les Bahames: «Em va impressionar molt el seu desig, el seu motor i la seva concentració. El seu enfocament únic en millorar cada dia». A Ciutat de Mèxic es formaria esportivament pel següent salt de la seva carrera, sense abandonar les classes educatives, que realitzava a distància a través de l’Escola Virtual APEX, un sistema habitual als Estats Units i part de l’Amèrica Llatina. «Estar fora de casa em va ajudar en molts sentits a ser més madur», recordava l’uruguaià.
A Mèxic hi va estar 15 mesos, entrenant i competint contra universitats locals i equips professionals, i viatjant per disputar diferents tornejos als Estats Units. Un cop més es va adaptar i es va destapar com un dels jugadors amb un futur més prometedor, i això li va permetre fer el salt a l’NBA Global Academy, «la punta de la piràmide del nostre sistema d’acadèmies», tal com explicava Ebersole.
El mateix Véscovi li explicava al periodista Bruno Scelza com era la rutina d’un dia qualsevol a l’acadèmia mexicana: «Esmorzen a les 7, de 8 a 10:30 estudiem, d’11 a 12:30 anem al gimnàs. Allà tenim temps d’anar a tirar. Després ens dutxem, dinem i a les 15 hores hem d’estar de nou a classe fins a les 18. Posteriorment, anem a l’habitació, ens canviem i de 19 a 20:30 entrenem a la pista. En acabat sopem, ens dutxem i anem a dormir».
«Crec que m’ha ajudat molt en tots els aspectes basquetbolístics. M’ha ajudat a millorar els percentatges de tir, el domini de la pilota i a entendre diferents situacions de joc». Així resumía l’uruguaià el seu pas per Mèxic.
Abans del següent salt, Véscovi va tenir una experiència negativa. Va arribar malalt a l’NBA Global Camp que es va celebrar a Treviso el juny de 2018, i va perdre molt pes. «Aquella experiència em va ensenyar realment quin era el nivell i com havia d’entrenar de dur per arribar a aquell nivell», recorda Véscovi.
Canvi de continent i un reconeixement especial
Si a escala geogràfica el canvi de l’Uruguai per Mèxic podia no ser considerat molt gran, entrar a l’NBA Global Academy sí. Véscovi feia les maletes cap a Austràlia, on amb l’acadèmia competiria a la NBL1, una lliga semiprofessional. «Va ser un canvi molt gran i positiu. Primer, el nivell d’anglès em pot ajudar molt en el dia de demà, perquè el meu objectiu a curt termini és jugar a la NCAA i l’anglès em pot ajudar moltíssim», va explicar al mitjà Ovación Digital. Tenia el pla ben clar: «millorar dins i fora de la pista, perquè estar vivint lluny de la família t’ajuda molt en la part psicològica. Vull perfeccionar i entrenar tot el que pugui».
Véscovi arribava a Austràlia amb una bona carta de presentació. Quatre mesos abans es va celebrar un campus de Basketball Without Borders a Charlotte, coincidint amb l’All Star de l’NBA que es feia a la mateixa ciutat. Aquest campus va incloure diferents entrenaments específics en els quals van participar estrelles de l’NBA com Nikola Jokic, Nikola Vucevic, DeAndre Ayton o Bogdan Bogdanovic. «Va ser una experiència increïble», recordava l’uruguaià. Els tècnics del campus van fer una espècie de Draft per dividir els jugadors en quatre equips, que van disputar semifinals i final. L’equip de Véscovi va caure en el partit decisiu i ell va ser escollit un dels 12 millors jugadors del torneig.
També va rebre una distinció especial, el Premi Patrick Baumann a l’Esportivitat entregat per la FIBA. «Estic molt orgullós pel premi. És molt important rebre aquest tipus de reconeixement que no és només pel bàsquet, sinó que es refereix al que faig pels companys, ajudant-los i donant-los suport. Ser respectuós és quelcom que s’aprèn a casa i es fa cada dia. És una cosa important dins la pista i en la vida diària», relatava.
Véscovi es va incorporar a l’NBA Global Academy amb la temporada començada, ja que l’entrenador principal, Marty Clarke, necessitava un jugador que pogués ocupar la posició de base. «Vam pensar que encaixaria molt bé en aquell moment de l’any», explica el tècnic, que ja l’havia vist jugar i li agradava com jugava i el nivell de confiança que tenia en el seu joc. «Va demostrar una capacitat d’adaptació molt ràpida», recorda Clarke, que afegia que «a l’acadèmia els ensenyem una àmplia gamma d’habilitats, tècniques i filosofies d’entrenament. La nostra feina és ajudar als joves a assimilar-ho tot ràpidament. I ell va fer un gran treball en aquest sentit». La capacitat de Véscovi d’absorbir coneixements basquetbolístics amb facilitat s’havia tornat a fer patent.
«Un dels punts que ens enorgullim a l’NBA Global Academy és el de preparar els jugadors pel següent pas de la seva carrera. Els situem en posició de competir a un alt nivell contra gent que probablement és millor que ells, i això els permet anar-se adaptant ràpidament.», explica Ebersole. Véscovi va estar sis mesos a Austràlia, progressant com a jugador, polint el seu joc i creixent com a persona. Era l’hora de fer el següent pas.
Doble objectiu complert
«Va haver-hi un moment, sent molt jove (no recordo l’edat exacta), que vaig tenir clar que em volia dedicar al bàsquet i fer-ho tota la vida. Podia seguir a l’Uruguai, però si volia més exposició i arribar a ser el millor jugador possible, creia que no era la millor opció. Vaig parlar amb els meus pares i els vaig dir que volia anar als Estats Units a fer la secundària per jugar en un institut. Ells ho van entendre i em van ajudar, van parlar amb diferents persones, i una d’elles és la que em va aconseguir la invitació per jugar a Les Bahames», recorda Véscovi en una entrevista al portal Prospective Insight. Aquesta idea de jugar als Estats Units, estava a prop de fer-se realitat.
I va lligada amb l’objectiu a curt termini que tenia un cop finalitzada l’experiència australiana. «El meu objectiu a curt termini és millorar cada dia, que és una màxima que m’acompanya sempre. A més, vull arribar a una universitat que competeixi en la primera divisió de la NCAA». I així és com va iniciar converses amb diferents universitats, amb unes bases clares: «busco una universitat de primer nivell on el bàsquet sigui important. I on pugui jugar: no val la pena anar a una de gran si després no puc jugar. El tema acadèmic també és important, però crec que totes les universitats tenen un nivell alt». I en aquest punt, assegurava que li interessava més una formació «en números que en lletres».
Finalment, Véscovi es va decantar per la Universitat de Tennessee, ubicada a Knoxville, la tercera localitat més gran de l’estat per darrere de Memphis i Nashville. L’equip de bàsquet, conegut com els Volunteers, estava integrat a la Southeastern Conference de la primera divisió de la NCAA. Els Estats Units i universitat de primer nivell: doble objectiu complert. De la Universitat de Tennessee han sortit fins a 28 jugadors que han acabat jugant a l’NBA, entre ells estrelles com Dale Ellis, Bernard King, Allan Houston o Tobias Harris.
Impacte immediat i adaptació a diferents rols
L’entrenador de l’equip era Rick Barnes, que considerava «molt improbable» que Véscovi fos important en la seva primera temporada, amb només 18 anys. Però la lesió de Lamonte Turner, el base titular, li va obrir una oportunitat. I la va aprofitar: va acabar amb 10,7 punts (36% d’encert des del triple), 3,3 rebots i 3,7 assistències en 30,4 minuts de joc en els 19 partits que va disputar, 17 dels quals com a titular. Jugava de base i compartia vestidor amb Yves Pons, actual jugador del Bàsquet Girona.
«Estar lluny de casa uns anys, com ha estat ell, li ha aportat un alt nivell de maduresa», comentava Barnes després d’aquesta primera temporada. I, tal com havien vist els entrenadors anteriors, en destacava la capacitat per adaptar-se: «Hi ha coses que fem després dels temps morts que donem per sabudes i no són fàcils. A vegades em mira i em diu «què vols que faci?». Li dic i ho fa a la primera, és increïble».
Un avantatge que va tenir l’uruguaià en aquest primer any és que ja estava acostumat a jugar contra professionals i jugadors més grans, gràcies a la seva experiència a Austràlia. Això va fer la transició més fàcil, com explicava Clarke: «Si només has jugat contra estudiants de secundària, el salt a una universitat d’alt nivell és enorme. Ell havia acumulat experiència jugant contra homes».
En el seu segon any va mantenir un rendiment similar, amb 8,7 punts (38,8% en triples), 3,7 rebots i 3,1 assistències en 29,2 minuts de joc de mitjana. Va ser en el tercer quan va fer un nou pas endavant i ho va fer, de nou, aprofitant les circumstàncies: Jaden Springer i Keon Johnson, els dos màxims anotadors de l’equip el curs anterior, deixaven la universitat. Així que Véscovi es va convertir en un dels líders dels Volunteers: segon màxim anotador (13,3 punts amb un 40,3% en triples), segon en assistències (3,2) i quart en rebots (4,4), sent el jugador que més minuts va estar a pista (31,7).
Aquest nou rol, de jugador referent, el va mantenir en el seu quart any: 12,5 punts (37% en triples), 4,6 rebots i 3,1 assistències en 32,9 minuts. Aquesta temporada va començar a jugar més en la posició de 2, coneguda allà com a Shooting Guard, ja que l’equip havia incorporat al petit base Zakai Zeigler (1,76 m), amb qui compartia pista. La reconversió a una nova posició, mantenint els galons, va ser positiva.
L’estiu passat la Universitat de Tennessee va fer un moviment que canviaria l’equip i que afectaria especialment Véscovi. Els Volunteers van incorporar a Dalton Knecht, un dels jugadors més prometedors dels Estats Units que arrribava des de la Universitat Northern Colorado. Knecht ocupava la mateixa posició que l’uruguaià, que va veure com el seu rol canviava. L’impacte de Knecht va ser brutal: 22,9 punts i 4,8 rebots per partit, sent el líder absolut de l’equip. Si a això li sumem que Zeigler es va consolidar en la posició de base (12,7 punts i 6,4 assistències), a Véscovi li quedava poc espai. Però es va saber adaptar per convertir-se en el recanvi dels dos referents de l’equip, centrant-se més en tasques defensives. Va reduir la seva aportació fins als 6,3 punts (32,6% en triples), 3,7 rebots i 2,5 assistències en 25,3 minuts de joc.
En l’àmbit col·lectiu va ser la millor temporada de la història dels Volunteers, sent campions de la seva conferència i arribant als quarts de final del torneig final de la NCAA, quedant-se a les portes de la Final Four.
Véscovi posava fi a la seva etapa universitària, composta per 148 partits en els quals va acabar amb unes mitjanes de 10,3 punts, 4 rebots i 3 assistències per partit. «Sempre sento a molts equips parlar d’una família, i crec que a Tennessee ho dèiem de veritat. Vam passar molt temps junts i haig d’alabar al cos tècnic. Cada any hem tingut una gran química amb els companys d’equip i realment em vaig sentir com en una família», resumia l’uruguaià. També va parlar del que va ser compartir vestidor amb un jugador com Knecht (que va obligar a canviar el seu rol), que aquest mateix estiu va ser escollit en la 17a posició del Draft de l’NBA per Los Ángeles Lakers. «Va ser molt divertit. Crec que tots ens vam adonar de seguida que seria un jugador molt bo. Era com el nostre superheroi, a vegades semblava que tenia superpoders. I també és un gran company d’equip. Tinc moltes ganes de veure’l a l’NBA».
Salt al món professional
Abans del Draft d’aquest any, diverses franquícies de l’NBA va convidar a entrenar a Véscovi, quelcom habitual en aquest món. És una manera de veure i conèixer el jugador, de cara a avaluar-lo per una possible elecció. Cap el va acabar seleccionant, però sí que va deixar una bona impressió als Golden State Warriors: «Crec que va ser un bon entrenament. Alguns dels altres jugadors que estaven en l’entrenament també ho van fer molt bé. Es tractava de divertir-me, de demostrar qui sóc i el que puc arribar a ser. Vaig rebre comentaris positius per part seva i em van dir que volien veure’m més, i per això em van convidar a unir-me al seu equip per a la Summer League».
Véscovi va disputar un total de sis partits amb la samarreta dels Warriorrs, a les lligues d’estiu de Las Vegas i Califòrnia. Va acabar amb 3 punts, 2,5 rebots i 2,3 assistències en 13,8 minuts de joc. Des del seu país es continuava somiant que es convertís en el segon jugador uruguaià en jugar a l’NBA, després d’Esteban Batista (va estar als Atlanta Hawks dues temporades, i després va passar pel Fuenlabrada i el Baskonia, a banda de diversos equips d’Eurolliga). «El conec i he jugat amb ell, té 40 anys, però fins fa pocs mesos encara jugava amb la selecció. Ha tingut una gran carrera i significaria molt poder tenir una trajectòria com la seva. M’ha costat molt esforç arribar fins aquí. Acabi on acabi, sé que serà el lloc correcte».
El següent pas a la seva carrera implica estrenar-se en un nou continent com a professional i serà a les files del BAXI Manresa. Abans de firmar aquest primer contracte, explicava quins aspectes destacava del seu joc: «La defensa crec que és un punt important, a Tennessee comptaven amb mi per defensar als millors exteriors rivals. En atac, ser un bon tirador i organitzar i veure el bàsquet d’una manera correcte, prenent la millor decisió en cada moment. També ser competitiu i intentar contagiar la meva energia a tothom». Són aspectes que, sense cap mena de dubte, encaixen amb la filosofia de joc que es trobarà al Nou Congost.
Impacte a l’Uruguai i altres aspectes
Preguntant sobre quin era el jugador en qui més s’ha inspirat, Véscovi ho té clar: «Manu Ginóbili. Sempre m’ha agradat la seva forma de ser dins i fora de la pista. Era increïble veure’l: tenia una gran intel·ligència i capacitat per anotar. I a més és esquerrà». A banda, també explicar com es va fixar en altres jugadors per adaptar el seu joc: «A Tennessee el meu paper era diferent, més de tirador que de generador amb pilota, i amb els entrenadors vam estudiar a Luke Kennard. Veiem vídeos i intentàvem replicar alguns aspectes del seu joc».
Tot i haver viscut a diferents parts del món, Véscovi tenia clar que si havia de triar un lloc per viure en el futur aquest seria l’Uruguai, ja que «és on tinc la família i els amics». I explica que parla fins a tres idiomes: «l’espanyol és la meva llengua nativa, i també parlo portuguès perquè és similar i fàcil d’aprendre. I després l’anglès, que és el que més he fet servir en el món del bàsquet». I precisament en l’àmbit de la pilota taronja, va explicar que li agrada més l’estil de joc europeu que l’americà.
Per acabar, i per a conèixer millor com es va viure al seu país la notícia del fitxatge de Véscovi pel BAXI Manresa, vam parlar-ne amb el periodista uruguaià Fer Martínez Larrosa.
Com s’ha viscut a l’Uruguai el fitxatge de Véscovi pel BAXI Manresa? Ha sorprès el seu salt a l’ACB?
Va ser una gran notícia, diversos mitjans de comunicació (i no només esportius) se’n van fer ressò, ja que és un pas important en la seva carrera. No sé si dir-li sorpresa, però sí que hi ha una gran expectativa poder-lo veure a l’ACB sent el seu primer contracte com a professional. De no fer el salt a l’NBA, anar a Europa era una gran opció.
Com és Véscovi com a jugador? Quins són els seus punts forts i dèbils?
És un jugador molt intel·ligent, amb bona lectura de joc, capaç no només d’assistir i ordenar, sinó que també té punts a les mans, tant amb el tir exterior com en u contra u.
S’ha format a la NCAA i per ara no ha trobat lloc a l’NBA. Creus que es pot adaptar bé a l’ACB?
Crec que sí. Era molt difícil poder arribar a l’NBA en la seva posició, però a l’ACB podrà demostrar tota la seva capacitat. A més és un jove en aprenentatge constant i que sempre busca superar-se. Començar la seva carrera professional en una lliga com l’ACB és un repte, però no tinc dubtes que s’adaptarà i millorarà encara més com a jugador.
Per acabar, com ha sigut la seva carrera universitària? És important en la selecció de l’Uruguai?
La seva carrera va ser molt bona, any a any es va anar guanyant el seu lloc. A la selecció absoluta, tot i que ja ha debutat, no l’hem pogut gaudir massa perquè estan a la NCAA no és fàcil que t’alliberin per jugar amb la selecció. Segurament ara és quan el començarem a veure més. Véscovi ha anat fent els passos correctes, tant de bo sigui l’inici d’una gran carrera com a professional.