BAXI Manresa 2024/25: Anàlisi de la plantilla
El BAXI Manresa afronta amb il·lusió la temporada 2024/25. Després de l’anomalia de l’estiu passat, quan els manresans van poder mantenir gran part de la plantilla, aquest mercat de fitxatges s’ha tornat a la normalitat d’un club amb un dels pressupostos més baixos de la competició. El nou BAXI Manresa es presenta amb molts canvis, tant a la pista com a la banqueta, però les primeres setmanes de pretemporada han deixat clar que l’equip tornarà a ser competitiu.
Mantenir la majoria de peces quan ets un dels equips amb menys diners de la competició és molt difícil, i si això hi afegeixes que vens de fer una temporada brillant (Copa i Play-off), la continuïtat es converteix en una quimera. El canvi més gran s’ha vist a la banqueta, amb la sortida de Pedro Martínez, l’ideòleg de l’estil de joc manresà en els darrers anys, que no només va elevar el nivell esportiu del club sinó també la professionalització i instauració d’un alt grau d’exigència en tots els estaments.
Al seu lloc arriba Diego Ocampo. Quan perds al millor entrenador de la lliga és normal que, d’entrada, qualsevol substitut sembli poca cosa. Però Ocampo té la qualitat, la visió i la capacitat de treball per mantenir la competitivitat a la qual els seguidors manresans s’han acostumat. I la seva idea encaixa a la perfecció amb la base estratègica del club: «Jugar amb intensitat, ritme alt i assumint riscos és innegociable per gaudir nosaltres i la nostra afició». Paraules que podríem haver sentit a la sala de premsa fa un any. El temps i els resultats dictaran sentència, però conceptualment és una aposta encertadíssima.
També hi ha hagut canvis importants a la pista. L’equip perd els seus dos màxims anotadors del curs passat (Robinson i Badio), i peces secundàries de valor (Travante, Dani García, Geben, Vaulet i Oriola). Veient els substituts i com queda la confecció final de la plantilla, m’atreveixo a dir que l’actual té un nivell similar (i si tot encaixa, superior) a la del curs passat.
Analitzem com queda l’equip amb l’estructura actual (comptant amb Obasohan i Massa, que encara no han debutat per lesió, i a l’espera d’un possible reforç temporal a la posició de pivot).
Perfils complementaris i més físic en la direcció de joc
En la posició de base el BAXI Manresa presenta una tripleta pràcticament nova, amb Dani Pérez com a únic «repetidor». El millor base que ha tingut el club en aquest segle continuarà dirigint les operacions i marcant el ritme de joc, però ho farà sense la necessitat d’estar tants minuts a pista. El club no va poder mantenir a Dani García, com era la intenció, i va decidir no renovar a Brandon Taylor. Al lloc del primer arriba Mario Saint-Supéry, i en el del segon Retin Obasohan.
Tot i tenir només 18 anys, la de Saint-Supéry és una aposta de present, com va demostrar el curs passat a Tizona i aquesta pretemporada amb els manresans. És un talent generacional i arriba de la mà d’Ocampo, qui el va ajudar a explotar fa uns mesos. No crec que torni a passar per l’Unicaja. Tindrà partits dolents, per edat i falta d’experiència, però amb aquest talent acabarà sent important molts dies. I té en Pérez un mentor, un mirall que pot elevar el seu coneixement del joc. Amb Obasohan es fa una aposta pel físic, un dels aspectes on més va patir la tripleta del curs passat. El belga serà un dels bases més físics de tota la competició i un dels líders defensius de l’equip. Ideal per jugar a camp obert i amb velocitat, pot patir en estàtic, però arriba amb l’experiència i edat ideals per adaptar-se bé a l’ACB. Tornarem a veure minuts amb dos bases a pista, amb Obasohan fent el 2.
Resum: La tripleta actual millora la del curs passat: s’hi afegeix físic i defensa sense perdre direcció de joc. Sense que cap dels tres sigui un gran anotador, poden combinar-se per aportar en aquesta faceta en funció del partit i el rival. Tenir a Pérez amb menys càrrega de minuts, més dosificat, és un autèntic luxe.
L’essència es manté a l’exterior, amb més amenaça
En el joc exterior el BAXI Manresa perd dues peces claus el curs passat com són Brancou Badio i Travante Williams, a més d’un Vaulet que puntualment tornava a la posició d’aler. La idea ha sigut mantenir una estructura similar, afegint més amenaça en el tir exterior i profunditat per afrontar dues competicions. Badio i Travante han sigut substituïts per Cameron Hunt i Santiago Vescovi, que d’entrada tindran un rol similar al dels jugadors que venen a suplir.
Hunt ha de ser el referent anotador del joc exterior i té la capacitat per ser-ho, com ja ha demostrat durant la pretemporada i en temporades anteriors. A més, és un excel·lent defensor. Vescovi arriba per fer de Travante, aportant intangibles i treball fosc que no apareix en les estadístiques. Ha de ser un pilar defensiu i en atac ha d’ajudar a desencallar el joc en estàtic (va jugar de base molts anys), tirant de caràcter per canviar ritmes de partit. Tots dos són excel·lents competidors i companys d’equip, i també veurem Obasohan ocupant aquesta posició en diferents moments.
En la posició d’aler, continuen Musa Sagnia i Guillem Jou, i s’afegeix Álex Reyes a l’equació. Musa ha de continuar progressant, ara ja sí com a tres titular indiscutible, i ha de millorar la seva capacitat de concentració per ser un jugador d’impacte elevat. Té totes les condicions per ser-ho, i en defensa pot intercanviar la posició amb Alston Jr. en funció del físic del rival. De Jou haurem d’esperar a veure el seu estat físic per saber si pot tornar a ser un jugador útil en la rotació. És clau pel que fa al vestidor, i esperem que les lesions li permetin tornar-ho a ser a la pista. I per això arriba Reyes, perquè l’equip no es quedi coix en la posició de 3 si Jou no està disponible. A banda, serà clau la seva amenaça exterior. Especialista en el triple, serà important per obrir la pista i castigar el rival quan hi hagi una bona circulació de pilota. És un canvi de perfil evident respecte Vaulet, i crec que necessari: la potència física de l’argentí la cobreixes amb Musa, i soluciones el problema amb el triple.
Resum: La rotació exterior és d’un nivell similar a la del curs passat, i m’atreviria a dir que superior si tots rendeixen segons el seu potencial. En la posició d’escorta serà difícil fer oblidar el rendiment de Badio i Travante, però amb les seves diferències, crec que Hunt i Vescovi poden tenir una aportació i impacte similars. Pel que fa als alers, la millora és evident: mantens el teu referent, deixes de tenir tanta dependència de l’estat físic de Jou i afegeixes amenaça exterior.
Duresa i punts al joc interior
Les posicions interiors són les que han sofert més canvis, amb Marcis Steinbergs com a únic supervivent del curs passat. El letó continua millorant any rere any, i el curs passat es va destapar com un excel·lent finalitzador de partits. La seva polivalència tornarà a ser clau: la seva posició forta, per estructura de plantilla, haurà de ser la d’ala-pivot, però el tornarem a veure molts minuts ocupant la posició de pivot.
Derrick Alston Jr. serà el seu acompanyant a la posició de 4. El fill del mite ha de ser la principal referència ofensiva de l’equip, assumint el rol i galons que tenia Devin Robinson. Sense entrar a comparar-los, Alston Jr- és més lleuger físicament i és molt millor tirador, i pot arribar a ocupar la posició d’aler. El nord-americà és un dels fitxatges de l’estiu i està cridat a ser una de les sensacions de l’ACB, i en un o dos anys l’hauríem de veure a l’Eurolliga. Farà oblidar ràpidament a Robinson.
La posició de pivot s’ha renovat per complet, afegint físic i duresa amb perfils complementaris. Emanuel Cate és una garantia: coneix la lliga, està en un punt de maduresa ideal i cada any afegeix nous recursos al seu joc. És un mur, un jugador duríssim que aportarà des de l’inici en les dues cistelles. De Bodian Massa encara no hem pogut veure res per la seva lesió, que no li permetrà arribar a l’inici de l’ACB. Tanmateix, és un fitxatge de primer nivell. Darrere d’un físic imponent, al qual li treu un gran partit, s’amaga un jugador extremadament intel·ligent que sempre es posa al servei de l’equip. Al costat de Pérez o Saint-Supéry es pot convertir en una gran amenaça ofensiva, i és un altre jugador que, si les lesions el respecten, l’hauríem de veure jugant competicions superiors a curt termini.
El joc interior el completa Chuba Ohams, que tot i anar just de centímetres està cridat a jugar de pivot. Jugador esforçat i amb bon físic, però de talent limitat,hauria de tenir poc protagonisme si no hi ha lesions: Cate i Massa no deixaran gaires minuts lliures. I a la posició d’ala-pivot, veig abans Musa jugant-hi minuts que Ohams.
Resum: El joc interior millora respecte al del curs passat. Es manté l’anotació, ara amb més amenaça des del triple, i s’endureix la posició de 5. Hi ha quatre jugadors que poden ser importants i jugar molts minuts, i no s’hauria de notar una baixada de rendiment quan vagin rotant, quelcom que sí que succeïa la temporada anterior.
Conclusió: Una plantilla il·lusionant
El mercat de fitxatges que ha firmat Xevi Pujol és de matrícula d’honor. Perquè aconseguir que, en un estiu en el qual perds al millor entrenador de la lliga i alguns dels teus jugadors més importants, l’afició estigui il·lusionada, té molt mèrit. I més si vens d’una temporada brillant.
S’ha apostat per mantenir l’estil de joc que ha enganxat a l’afició i que ha portat grans resultats, incorporant un Ocampo que encaixa a la perfecció amb la filosofia del club. S’han substituït els jugadors més importants amb fitxatges que, sobre el paper, poden oferir un rendiment similar. I s’ha afegit físic i peces complementàries que eren necessàries. Era molt difícil mantenir el nivell, i d’entrada s’ha aconseguit i no és descartable que s’acabi millorant.
Després el temps i el resultat diran. No hem d’oblidar que som un dels pressupostos més baixos de l’ACB (Lleida i Corunya, els dos que han pujat, surten amb 4 milions de pressupost), i que no només depens de tu. Pots fer-ho tot bé, al 100% de les teves possibilitats, que si equips amb més diners i plantilles més potents també ho fan, estàs condemnat a patir. El curs passat, per entrar a la Copa i als Play-offs, vam deixar fora equips com el Baskonia, cinc vegades més rics.
Passarà el que hagi de passar, però d’entrada i abans de començar, la plantilla és competitiva i il·lusionant. I un punt important: s’han incorporat jugadors amb una ètica de treball increïble, que han superat camins molt complicats per arribar fins aquí. Fins a tenir una oportunitat que no volen desaprofitar. Jugadors extremadament competitius, acostumats a patir per vèncer i molt intel·ligents dins i fora la pista.
Creguem-hi.