Pınar Karşıyaka, una amenaça pel BAXI Manresa

El BAXI Manresa disputa aquesta setmana el seu tercer partit a la Basketball Champions League, i ho fa contra el seu rival directe en la lluita per a la primera posició de grup: el Pınar Karşıyaka turc. Ambdós equips arriben a aquest duel amb un balanç de dues victòries i cap derrota, amb els manresans per davant per a la diferència de punts.

Abans de començar aquesta competició vam parlar amb Javier Rodríguez, expert en bàsquet turc i resident al país otomà, perquè ens expliqués com afronta la temporada el club de la ciutat d’Esmirna.

Objectius clars

«En la competició domèstica el seu objectiu és acabar la lliga regular entre els quatre primers classificats, per darrere dels dos transatlàntics (Anadolu Efes i Fenerbache), esperant per si algun d’ells té un mal moment poder-se colar entre els dos primers», explica Rodríguez. Quan s’escriu aquest article, el Pinar està complint aquest objectiu: és tercer amb un balanç de tres victòries i una derrota, per darrere del Fenerbache (4-0), i empatat amb Efes, Gaziantep i Tofas.

I a la BCL? «Intentaran estar en les rondes finals, tenint en compte que aquest any la fase final és en format de 4 equips i no de 8, fet que afegeix dificultat. Però confien arribar a entre els vuit millors i si aconsegueixen ser a la Final Four, no hi ha dubtes que la ciutat i el club sol·licitaran organitzar-la». Com dèiem a l’inici, també han començat bé en aquesta competició, arribant a aquest partit invictes després dues victòries ajustades (84-86 al camp de l’Hapeol; 80-77 a casa davant l’Ostrow).

Profunditat i qualitat

El Pinar va viure un estiu mogut, amb canvis importants en la plantilla, tant en forma de baixes com de fitxatges. Rodríguez explica que des del club turc «han buscat aconseguir un equip més llarg i profund que el de la temporada anterior. Han fitxat un sisè estranger que pensen que els va fer falta l’any passat per donar aire i més rotació en alguns moments que tenien baixes i ho van poder notar al final». Entrant més al detall, assegura que «han perdut un parell de jugadors ja assentats al club com Henry i Kennedy i un dels millors jugadors de la passada BCL com Raymar Morgan, però els han suplit bé i el nivell no ha caigut en absolut».

Aquí ens hem d’aturar per parlar de Bonzie Colson, MVP de la passada BCL després d’acabar amb 18,2 punts i 6,3 rebots per partit amb l’Strasbourg, equip va arribar fins a les semifinals. Nascut a Washington i format a la universitat de Notre Dame, aquest ala-pivot d’1,98 m va aterrar fa tres anys a Europa, primer a les files del Darussafaka i el curs passat amb el club francès. El seu fitxatge pel Pinar va sorprendre a tothom, ja que per a molts era un clar candidat a fitxar per un equip d’Eurolliga. Ha començat la temporada demostrant tot el seu potencial i qualitat: segon màxim anotador de la lliga turca (20 punts per partit) i jugador més valorat (23,7); a la BCL va anotar el triple guanyador a la pista de l’Hapoel en la primera jornada, i és el vuitè màxim anotador (20), líder en rebots per partit (10) i quart més valorat (24).

Com a curiositat, el curs passat va coincidir a la lliga francesa amb Chima Moneke, amb qui s’emparellarà en el partit d’aquesta setmana. En el primer duel, Colson va acabar amb 24 punts i 9 rebots en 31 minuts (i victòria del seu equip per 97-91), pels 4 punts i 6 rebots en 14 minuts de Moneke. En el segon duel, les coses van canviar: victòria de l’Orléans per un contundent 91-65, amb Moneke destacant amb 14 punts i 8 rebots en 24 minuts, i un gris Colson que va sumar 11 punts i 3 rebots en els mateixos minuts de joc. Veurem qui s’imposa en aquest tercer assalt.

A banda de Colson, Rodríguez destacava abans de començar el curs a «Mbaye, un jugador completíssim que pot ajudar en tot (i que és internacional amb França) i Taylor». El francès no ha començat encertat a la BCL, amb uns discrets 9 punts i 4 rebots per partit, i un horrible 15% d’encert en triples amb 6,5 llançaments de mitjana; i tampoc Taylor, que està en 7 punts i 3,5 assistències. Per contra, estan agafant importància tres jugadors: Michael Roll, un veterà amb llarga experiència a l’Eurolliga que està anotant 13 punts i repartint 3 assistències; James Blackmon, amb 13,5 punts i un 42% d’encert des del triple; i el veterà i exNBA Semih Erden, un jugador que sembla d’una altre època, però que amb els seus 2,13 m és d’allò més productiu, com demostren els seus 9,5 punts i 4 rebots en només 12,7 minuts de joc.

Un estil amb segell propi

«És un equip que es caracteritza pel joc com a grup. En atac sempre intenten veure quin jugador de l’equip té avantatge en cada partit i forçar molt aquestes situacions. Si veuen que el rival va corregint, sempre intenta buscar on hi ha un desequilibri a favor seu», explica Rodríguez, que aprofundeix explicant que «aquesta temporada encara estan afinant una mica més el seu estil perquè Sarica sempre és un entrenador a qui aquests avantatges li agrada generar-los a través del 2 contra 2, però aquest any el pivot (Mitchell) no és tan dominant com els d’altres anys i estan intentant ajustar. Precisament el seu últim fitxatge, Roll, un jugador molt veterà però que ha treballat amb Sarica anteriorment, és un bon dominador i lector d’aquests 2×2 i reforça aquesta idea original».

I en l’aspecte defensiu? «Sempre és un equip molt aguerrit, de molt contacte, i que té alguna sorpresa preparada, perquè l’entrenador és un especialista a canviar de defenses: diverses situacions diferents de pressió a tota pista, alguna zona encoberta, etc.».

L’afició, clau

Rodríguez també ens va explicar quines eren les fortaleses i les debilitats del Pinar, molt identificades: «És un equip dièsel, molt martell piló que et va matxucant a poc a poc, que s’agafa bé als partits, però al que li acostuma a faltar una mica d’espurna en les competicions curtes i acostuma a patir». En aquest sentit, recorda que «la temporada passada, amb el mateix entrenador i alguns jugadors que repeteixen (Taylor, Mbaye, Erden, Sonsirma…) ja van patir per a classificar-se en les dues fases de grups, havent de jugar-se-la en l’últim partit», i conclou que «aquesta falta d’espurna l’han intentat compensar aquesta temporada amb Colson (i en menor mesura, Blackmon)».

Un dels altres factors importants és el llançament exterior: «El curs passat, dels 16 equips que van jugar a partir del segon grup, va ser el que pitjor percentatge va tenir en el tir de tres, el que li feia tenir encara més problemes en alguns partits determinats. Aquesta temporada han fitxat un tirador pur com Blackmon (però amb poc IQ), a qui li està costant adaptar-se per intentar millorar aquesta faceta».

I aquí arribem a un punt clau: «El suport de l’afició és un factor crucial, els acostuma a fer volar i s’haurà de veure com responent després de la COVID-19. És una afició volcànica i molt passional, el que a vegades també els genera una pressió extra».