Notae, un talent diferencial pel Kids&Us Manresa
El Kids&Us Manresa, ara sí, ha tancat la plantilla per a la temporada 2026/27. Ho ha fet amb el fitxatge de Janaud «JD» Notae (27 anys; 1,88 m), que arriba per ocupar el rol de Colby Jones i ser el principal referent ofensiu del joc exterior manresà. Després de destacar a les universitats de Jacksonville i Arkansas, Notae ha demostrat el seu talent com a anotador i generador a Grècia i Itàlia, on una lesió el va mantenir fora de les pistes durant la major part de l’última temporada.
Influència materna
Notae va néixer a Covington, una petita localitat d’uns 15.000 habitants ubicada a l’àrea metropolitana d’Atlanta, a l’estat de Geòrgia. El nom li ve de Leonard Covington, un general i congressista considerat un dels herois de la guerra de 1812. Allà, la infància del nostre protagonista no va ser fàcil. Com explicava el periodista Scottie Bordelon al Whole Hog Sports, la seva mare havia de tirar endavant tota sola amb els seus cinc fills, i això no sempre era possible. Els van fer fora de casa en diverses ocasions, en les quals acabaven vivint temporalment amb l’àvia o alguna amiga de la mare. I encara quedava el pitjor: en plena adolescència, va estar quatre anys separat de la mare. «Va ser molt dur. La van detenir. Això va tenir un gran impacte en mi perquè la vaig haver d’anar a veure a una presó. I allà vaig tenir clar que mai voldria acabar a la presó», recordava en l’entrevista amb Bordelon.
La Stacy, la seva mare, va ser capaç de revertir la situació treballant de valent, i un cop fora de la presó va ser capaç de tornar a cuidar la seva família. Aquesta actitud va servir de mirall per Notae, que va veure com amb una bona ètica de treball la Stacy corregia els errors del passat i aconseguia superar les adversitats per tirar endavant. Aquest passat li va servir al jugador com a combustible per a impulsar-se cap a un futur millor. «És l’única progenitora de la meva vida. Sempre va ser allà per dir-me què estava bé i que malament», explicava, i afegia, ja com a jugador de la Universitat d’Arkansas, que «no soc d’aquest tipus de persona que es pensa que és millor que els altres, perquè sé d’on vinc i pel que he passat. Sé que hi ha gent que ha passat per menys i per més, així que intento no jutjar a ningú».
Dominant des de l’inici
Un dels punts positius de néixer en una petita localitat com la de Covington és que hi ha poca cosa a fer més enllà de l’esport. I això és el que va fer Notae, que va practicar futbol americà fins al vuitè curs, quan va descobrir el bàsquet i ja no el va deixar. I ben aviat es va convertir en la gran estrella de l’institut Newton High School, on va acabar els quatre anys formatius amb unes espectaculars mitjanes de 22 punts, 5 rebots i 2,5 pilotes recuperades per partit. Allà es va donar que el seu futur professional podia passar pel bàsquet: «Jugar contra jugadors de primer nivell em va donar una gran motivació. Pensava: per què no? Al meu equip era el factor X, un d’aquells nois que podien anotar en qualsevol moment i defensar el millor jugador de l’altre equip», recordava.
Aquest gran rendiment no es va traduir en un gran interès de les universitats, i Notae només va rebre tres ofertes: Kennesaw State, North Carolina A&T i la Universitat de Jacksonville. Es va decantar per aquesta última, ubicada a Florida i amb el sobrenom de Dolphins per l’equip de bàsquet. L’èxit més gran el van viure l’any 1970, quan es van convertir en la universitat més petita en arribar a la Final Four de la NCAA. Per les seves files hi han passat fins a 11 jugadors que han acabat jugant a l’NBA (destacant Artis Gilmore, Dee Brown i Carl Herrera), i competeixen a l’Atlantic Sun Conference.
L’elecció va ser encertada, i des del primer moment Notae es va erigir en el principal referent ofensiu de l’equip. En la seva estrena va guanyar el premi a Rookie de l’Any de la conferència, gràcies als seus 15,4 punts i 4,7 rebots per partit. Un domini que va incrementar en el segon curs, amb 15,5 punts, 6,2 rebots i 3,4 assistències de mitjana, i va ser inclòs en el segon equip de la conferència de la temporada. Era evident que aquesta universitat li havia quedat petita i que, si volia continuar evolucionant el seu joc, necessitava un canvi.
Consolidació al màxim nivell universitari
Notae va fer el pas i es va unir als Razorbacks de la Universitat d’Arkansas, un equip que va guanyar la NCAA l’any 1994 i que el seu programa és considerat un dels 10 millors de la història de la NCAA. Allà si van formar jugadors que han acabat tenint bones carreres a l’NBA com Joe Johnson, Patrick Beverley, Daniel Gafford, Bobby Portis, Alvin Robertson o Sidney Moncrief.
En un comunicat a Twitter, Notae va donar «les gràcies a Déu per donar-me una altra oportunitat per obtenir una educació i jugar a bàsquet», i va explicar el perquè va preferir Arkansas per sobre d’altres ofertes com les de Seton Hall, Iowa State, Oklahoma State, Western Kentucky, Creighton, Buffalo o North Carolina-Greensboro: «principalment per tenir l’oportunitat de jugar a la Southeastern Conference amb un entrenador de nivell NBA, que crec que em pot ajudar a desenvolupar el meu joc i esdevenir un millor jugador».
Durant el primer any, i a causa de les restrictives normes de canvis d’universitats, Notae no va poder disputar cap partit. Ho va aprofitar per millorar diferents aspectes del seu joc, com el llançament després de bot i el tir exterior.
El segon any es va posar a les ordres d’Eric Musselman, un dels entrenadors més reputats de l’NCAA, amb una àmplia experiència com a primer entrenador (dues temporades dirigint als Golden State Warriors i una als Sacramento Kings) i assistent de l’NBA, seleccions nacionals i diferents universitats de prestigi. Abans de l’estrena de Notae, el tècnic destacava que «una cosa que té és que es pot generar el seu propi tir. No necessita una jugada dissenyada per fabricar un llançament, i això sembla fàcil, però molt pocs jugadors poden aconseguir-ho independentment del tipus de defensa contra la qual juguin. Té aquesta capacitat innata». En aquella etapa formativa, Musselman afegia que Notae «és un jugador irregular. Tindrà ratxes durant l’any en les quals serà capaç d’anotar molts punts en pocs minuts. Ha de millorar defensivament i ha de jugar amb més sentit d’urgència en tot moment. En atac, té un triple amb pas enrere molt bo, i és capaç d’anar cap a cistella i provocar tirs lliures».
També va parlar d’ell Justin Smith, que s’incorporava a l’equip després de tres temporades als Indiana Hoosiers i que aquesta última temporada ha sigut un dels millors jugadors de l’Hapoel Jerusalem. Després dels primers entrenaments junts, aquest interior destacava que «el que més m’ha impressionat és la seva capacitat natural per anotar. És un anotador dinàmic i molt difícil de defensar». I Notae va confirmar els elogis: va acabar amb 12,8 punts per partit, el tercer millor de l’equip només per darrere de Smith i Moses Moody (va ser el seu únic any a la universitat abans de fer el salt directe a l’NBA, on ha jugat 315 partits, fent 12,1 punts per partit el curs passat amb els Golden State Warriors). En l’àmbit col·lectiu l’equip va viure una gran temporada, arribant fins a l’Elite 8 del March Madness, on van caure eliminats per la Universitat de Baylor. En aquest darrer partit Notae va tenir problemes de faltes que van limitar la seva presència a pista, però va acabar amb 14 punts en només 15 minuts de joc.
Musselman es va mostrar satisfet amb com va gestionar el seu paper des de la banqueta i amb la seva evolució durant la temporada: «S’ha de ser un jugador especial per estar disposat a sortir des de la banqueta, sense queixar-se mai. Ser capaç d’entrar i jugar d’escorta o de base. Ha fet grans progressos com a base i a l’hora d’entendre la selecció de tir i la defensa», va explicar-li al periodista Curtis Wilkerson del portal 247sports.com.
La següent temporada, l’última de Notae a la universitat, va ser la de la seva consolidació definitiva. Va ser el màxim anotador de l’equip (18,3 punts), el líder en assistències (3,7), el primer en pilotes recuperades (2,3) i el tercer en rebots (4,6), i va conduir l’equip fins a l’Elite 8. En la ronda prèvia, el Sweet 16, van eliminar als Gonzaga Bulldogs de les futures estrelles de l’NBA Chet Holgrem i Andrew Nembhard, amb una exhibició de Notae: 21 punts, 6 rebots i 6 assistències. En el duel de l’Elite 8, van caure contra els Duke Blue Devils de Paolo Banchero, tot i els 14 punts, 4 rebots i 4 assistències de Notae. El de Covington va ser escollit al West Regional all-tournament team juntament amb el seu company Jaylin Williams (campió de l’NBA amb els Oklahoma City Thunder). També compartia vestidor amb Stanley Umude, fitxat pel Barça aquest estiu.
Notae va tancar el seu periple universitari sent escollit en el millor equip de la conferència i al tercer equip de l’All-American. Estava preparat pel següent pas.
El salt al món professional
En aquesta ocasió, Notae va decidir utilitzar Instagram per explicar el seu nou pas: «En primer lloc, vull agrair a Déu el regal de jugar a l’esport que estimo. També vull agrair a la meva família el seu suport inesgotable i la seva guia al llarg d’aquest procés. Vull agrair als meus companys d’equip i al cos tècnic per creure en mi i posar-me en una posició per tenir èxit. Gràcies a la nació Razorback, ha estat un plaer jugar davant dels millors aficionats del país! […] He somiat jugar a bàsquet professional des de ben petit i, després d’una profunda consideració, he decidit signar amb un agent i posar el meu nom al Draft de l’NBA de 2022».
El 23 de juny de 2022, al Barclays Center de Brooklyn, cap franquícia va seleccionar Notae. Va ser el Draft on les dues primeres posicions van ser per Banchero i Holgrem, rivals seus al March Madness; i en el que el seu company d’equip, Jaylin Willians, va ser seleccionat pels Thunder en la 34a posició. Amb aquesta porta tancada, i després de disputar la Summer League i continuar sense rebre cap oferta, va decidir fer el salt al professionalisme a Europa. Concretament, a Salònica.
A l’Aris es va erigir en un dels referents de l’equip des del primer dia, sense cap problema per adaptar-se al joc europeu. Notae va ser el màxim anotador de l’equip amb 15,7 punts, i va formar una tripleta exterior de primer nivell amb Vasileios Toliopoulos i Elijah Mitrou-Long (als quals es podria enfrontar aquest any a l’Eurocup amb el Kids&Us Manresa). Després de quedar eliminats a la fase prèvia de la FIBA Europe Cup (18 punts i 7 rebots de Notae en el duel decisiu), van tenir una temporada irregular a Grècia i van acabar escombrats per l’Olympiacos en els Play-offs (97-73 al primer partit, amb 15 punts i 4 assistències de Notae; i 58-82 en el segon, amb 8 punts del nostre protagonista). En l’individual, havia quedat demostrat que estava preparat per jugar al primer nivell europeu.
Per això va sorprendre el seu següent moviment, fitxant pel Trapani Shark de la segona divisió italiana. Es tractava d’un projecte nou i molt ambiciós, amb un pressupost elevat i amb l’objectiu únic d’aconseguir l’ascens. Al costat d’altres jugadors amb qualitat per estar en una categoria superior, com Chris Horton o Amar Alibegovic, Notae es va destapar com l’estrella de l’equip: 17,5 punts, 4,6 rebots i 3,1 assistències per partit durant la fase regular. El club va aconseguir el seu objectiu després de derrotar a un clàssic com la Fortitudo Bolonya en la final dels Play-offs, en els quals Notae va aportar 16,5 punts, 3,4 rebots i 3,2 assistències.
En la seva estrena a la Lega, tant Notae com l’equip van demostrar estar més que preparats per afrontar el salt de categoria. El Trapani Shark va acabar la fase regular amb un registre de 22 victòries i 8 derrotes, el segon millor de tota la lliga, només superats pel 23-7 de la Virtus Bolonya. Notae va veure reduïts els seus minuts a pista i part del seu protagonisme ofensiu per l’arribada de Justin Robinson (fitxat pel Barça aquest estiu) i Langston Galloway (453 partits a l’NBA), però va tornar a rendir a un alt nivell, amb 13,2 punts i 3,2 assistències en 21 minuts de joc, sent escollit millor jugador de la jornada de la Lega en dues ocasions (en la jornada 22, gràcies als seus 21 punts, 6 assistències i 26 de valoració; i en la 23, amb 26 punts, 7 assistències i 27 de valoració). Els homes de Jasmin Repesa van eliminar al Pallacanestro Reggiana als quarts de final dels Play-offs per 3-0, però a les semifinals es van veure totalment superats pel Germani Basket Brescia (0-3). En aquests sis duels pel títol, Notae va reduir els seus punts fins al 8,8, però va incrementar les assistències fins a les 5,3.
La temporada passada el club es preparava per estrenar-se en competicions europees, concretament a la BCL. Entre altres jugadors van incorporar a Timmy Allen, amb qui Notae es retrobarà al Nou Congost, i en el seu article ja vam explicar la rocambolesca situació que va viure el club sicilià (ho podeu recuperar aquí). Abans que tot explotes, els dos nous jugadors manresans van liderar l’anotació de l’equip, amb Notae aportant 13,4 punts a la Lega i 20 a la BCL. L’escorta va patir una greu lesió al menisc que el va obligar a passar pel quiròfan, i això va fer que s’acabés passant la resta de la temporada en blanc. Al gener, el periodista italià Matteo Andreani, va explicar que dos equips d’Eurolliga, Partizan i Virtus, estaven interessats en els seus serveis, però que no es van acabar de decidir pels incerts terminis de recuperació.
Ara, amb els problemes físics superats, Notae arriba a Manresa per estrenar-se a l’Eurocup i demostrar que està preparat per competir amb els millors a l’ACB.
Si vols ajudar a fer sostenible aquest projecte, fes-te mecenes aquí.