Mercat ACB (II): Rivals del BAXI Manresa
Un cop repassat el primer bloc de rivals del BAXI Manresa per a la pròxima temporada, aquells que haurien de lluitar per entrar a la Copa del Rei i els Play-offs, arriba el torn dels que tenen com a objectiu principal la permanència. Com s’han reforçat en aquest mercat de fitxatges?
Bilbao Basket
El millor: La continuïtat de Mumbrú com a entrenador, que ha demostrat estar més que capacitat per dirigir l’equip i treure’n un bon rendiment, tant en els anys bons (Copa del Rei) com en els dolents (permanència en l’última jornada). A més, han sabut suplir la baixa de Balvin, el seu millor jugador, amb l’arribada de Delgado i Whitney.
El pitjor: Sobre el paper, serà una de les plantilles més fluixes de la lliga i de les menys profundes: hi ha una diferència gran de nivell entre els teòrics titulars i els suplents en la majoria de posicions (i tot això comptant que totes les apostes els hi surtin bé).
Genera dubtes: La química del vestuari i l’adaptació als rols de l’equip. Goudelock i Delgado hauran de ser els referents i tirar del carro, però són jugadors que acostumen a mirar més pels seus números que pel rendiment de l’equip. I això, si els resultats no arriben de pressa, es pot convertir en una bomba de rellotgeria.
Nota: 6
Coosur Real Betis
El millor: La renovació de Plaza, un entrenador de nivell que és l’estrella de l’equip i que el curs passar ja va demostrar estar capacitat per adaptar-se a equips de la zona baixa; i el fitxatge de Pozas, un base experimentat i solvent, que els donarà estabilitat i lideratge en una posició clau. Bertans i Burjanadze també coneixen la lliga i haurien de ser importants a la pista i al vestidor. Si Todorovic torna a ser el d’abans de marxar a la Xina, pot ser un jugador dominant pels andalusos.
El pitjor: La quantitat de canvis de la plantilla, amb fins a set fitxatges a aquestes altures (encara no tenen la plantilla tancada), i la importància de les baixes: dels 9 jugadors més valorats de l’equip la temporada passada, no en continua cap. Això se li ha de sumar que alguns dels fitxatges són apostes arriscades, el que sumat a l’anterior crea una situació imprevisible de les quals no agraden als entrenadors.
Genera dubtes: L’estat físic de jugadors que han de ser importants, com Carrington (només va poder disputar tres partits la temporada passada) o Burjanadze (fa anys que no pot jugar una temporada completa per lesió). S’ha de veure l’adaptació a la lliga d’Evans o Bleijenbergh, i com es distribueixen els rols en un equip amb molts jugadors que volen ser protagonistes.
Nota: 6,5
Monbus Obradoiro
El millor: És difícil quedar-se amb una sola cosa, ja que l’estiu dels gallecs és gairebé perfecte. Han aconseguit mantenir Moncho Fernández, una institució i el gran artífex dels èxits del club en els darrers anys, i també alguns dels jugadors més importants de la temporada passada: Robertson, Birutis i Beliauskas (els dos primers van ser els màxims anotadors de l’equip). Per si no n’hi hagués prou, tots els fitxatges que han realitzat són il·lusionants, combinant jugadors amb molta experiència a Europa amb d’altres de més joves i un gran potencial. Sobre el paper, l’equip millora respecte a la temporada anterior.
El pitjor: La marxa d’una llegenda com Pozas, capità de l’equip les últimes cinc temporades i l’ànima dins i fora la pista. També han abandonat la disciplina gallega jugadors que van tenir un rol important com Cohen, Enoch, Daum i Czerapowicz.
Genera dubtes: L’adaptació a l’ACB d’alguns dels nous fitxatges, que venen per ser importants, però que no han jugat mai en una lliga tan competitiva i exigent. A Galícia les apostes els hi acostumen a sortir sempre bé, però veurem si segueixen en la mateixa dinàmica.
Nota: 9,5
Río Breogán
El millor: Els sorprenents fitxatges que han realitzat, molts d’ells (sobre el paper) lluny de l’abast d’un equip que acaba de pujar de la LEB Or. Especialment destacats són els de Bell-Haynes, un dels millors bases de la lliga alemanya el curs passat; Mahalbasic, un dels millors pivots de l’Eurocup de l’últim lustre; i Musa, una de les grans promeses del panorama europeu d’aquest segle, que això sí ha fracassat a l’NBA i a l’Anadolu Efes. I ull amb Kalinoski, un canoner que pot ser una de les sensacions de la lliga.
El pitjor: El canvi d’entrenador. El club gallec, com a part de l’acord amb l’agència BeoBasket, va decidir prescindir de Diego Epifaino, tècnic amb el qual van aconseguir l’ascens a l’ACB, i portar en el seu lloc a Paco Olmos. Parlem d’un entrenador que fa gairebé una dècada que no entrena a l’ACB i que feia anys que entrenava per Amèrica, sent el Fuerza Regia de Monterrey de Mèxic el seu últim equip.
Genera dubtes: El resultat d’un còctel amb molts ingredients que semblen difícils de combinar: entrenador nou que fa anys que està lluny de l’elit, fitxatges de pedigrí i molt de nom, i una base de jugadors LEB que es mantenen de l’any passat. Les expectatives són altes, i quan es puja acostuma a ser millor anar pas a pas i no voler cremar etapes massa ràpid. La gestió dels rols i protagonisme dels nouvinguts serà clau per veure que en surt de tot això. Del trident estrella, no em jugaria diners a què tots tres acaben la temporada a Lugo.
Nota: 7,5
UCAM Múrcia
El millor: L’aposta per la continuïtat. Els murcians només presentaran dues cares noves aquesta temporada, McFadden i Czerapowicz, que a sobre són jugadors experimentats, que coneixen la lliga i podran aportar des del primer dia. Han aconseguit renovar peces importants i tenen una plantilla molt equilibrada i profunda, amb molts punts tant a l’exterior com a l’interior.
El pitjor: La baixa de Frankamp, el seu millor jugador la temporada passada, i la continuïtat de Sito Alonso a la banqueta, qui des de la seva arribada a Múrcia no ha sabut mai treure el rendiment que se li pressuposava a la plantilla.
Genera dubtes: Si seran capaços, a la fi, de complir les expectatives. Fa anys que presenten plantilles interessants que acaben rendint per sota de l’esperat, i la temporada passada van tenir moments on el joc era molt dolent.
Nota: 8
Urbas Fuenlabrada
El millor: Que encara no ha acabat l’estiu i els queden fitxatges per fer. Han renovat jugadors importants com Eyenga, Emegano o Meindl, i Ristic és un fitxatge que els garanteix punts i rebots a sota la zona. Esperem que el millor estigui per arribar.
El pitjor: Han perdut a Trimble, la seva gran estrella i segon màxim anotador de l’ACB el curs passat, i altres jugadors importants com Alexander (segon més valorat de l’equip) i Marc Garcia (tercer màxim anotador i millor jugador del món contra el BAXI Manresa). I de moment, no els han suplit.
Genera dubtes: El nivell i la qualitat dels fitxatges que els hi falten fer. Perquè necessiten que siguin importants, ja que la plantilla ara mateix és la més fluixa de tota l’ACB.
Nota: 3