Martynas Sajus no enganya
El segon fitxatge de la temporada del BAXI Manresa va néixer a la petita localitat lituana de Kelmė ara fa 24 anys. Si fem cas a la Wikipedia, la localitat té uns 8.000 habitants. I si mirem a Google Imatges, no és d’aquells llocs que mataries per visitar. Així que sobre el paper Sajus no hauria de tenir cap problema per adaptar-se a la vida a Manresa.
Però com juga Martynas Sajus? Què en podem esperar? Parlem d’ell amb Juan Carlos Gallego Serrano, un dels grans experts en el bàsquet lituà del nostre país, autor de Cròniques lituanes. «La meva fascinació pels lituans ve del Zalgiris dels vuitanta. Aquell equip em va atraure molt perquè em semblava molt irreverent, sortia dels patrons als quals estàvem acostumats: tiraven moltíssim de llarga distància, jugaven sense un base definit, amb jugadors molt polivalents i de molta qualitat; i a més hi havia Arvydas Sabonis, que en aquella època era com un marcià. Després el públic era molt cridaner i això contrastava amb la fredor del CSKA». I aquesta atracció pels lituans va anar creixent: «Com que m’atreia vaig començar a investigar jugadors, equips i relacions amb l’URSS; d’allà van sortir les Cròniques lituanes». I avui en dia? «Els segueixo més per curiositat que per admiració. Des de fa uns anys que no m’agrada com tenen plantejada l’estructura i la seva filosofia de formació». Presentat Gallego, anem al que interessa.
Mai és tard
Gallego afirma que segueix «la LKL (Lietuvos Krepšinio Lyga) i la NKL (Nacionalinė Krepšinio Lyga) -el que serien la primera i segona divisió del bàsquet lituà-, i també les fases finals dels tornejos de formació«, de manera que «a Sajus l’he vist jugar d’ençà que era junior». I abans de continuar, vol remarcar que «s’ha d’aclarir que és un jugador que arriba molt tard al bàsquet, comença jugar amb 15-16 anys i la seva primera temporada de competició és en el campionat U17 de Lituània amb l’Academeia de Sabonis». Un aspecte important i que és probable que ajudi a explicar el Sajus actual, tal com explica: «És un jugador que no s’ha acabat de fer i que llasta aquesta tardana incorporació al bàsquet».
Tot i iniciar-se en edad avançada al nostre esport, Sajus (24 anys i 2.08m) va generar grans expectatives en els seus inicis, i fins i tot va cridar l’atenció d’alguns scoutings de l’NBA. Gallego ens exposa el perquè: «Al seu voltant es van crear expectatives irreals perquè en un campionat sub-20 va destacar una mica, però hi ha trampa: la seva generació és la més fluixa que ha donat Lituània en l’última dècada i només tres d’aquells jugadors han acabat jugant a primera divisió, si exceptuem a Sabonis que es va formar a Màlaga. Als lituans els hi agrada molt «hypejar» a jugadors que destaquen una mica i amb Sajus la bola es va fer massa gran».
Gallego fa referència a l’Europeu sub-20 que es va disputar a Hèlsinki l’any 2016, en el qual la selecció lituana va guanyar la medalla de plata en caure a la final contra la selecció espanyola. Sajus va ser un dels referents del combinat lituà, amb 9’7 punts (segon màxim anotador de l’equip), 5’9 rebots i 1’3 taps (sisè millor de tot el torneig) en 21’3 minuts de joc. La selecció espanyola que els va derrotar estava liderada pel manresà Marc Garcia (màxim anotador de la final amb 21 punts) i hi havia jugadors que estan fent carrera a l’ACB com l’exmanresà Sergi García, Santi Yusta, Jonathan Barreiro…i Yankuba Sima. El pivot gironí, que ara com ara comparteix equip amb Sajus a Manresa, va ser el quart màxim taponador del torneig, i en la final va viure un duel amb Sajus marcat pel desencert: 2 punts amb 1/7 en tirs de camp i 5 rebots pel gironí; 2 punts (1/5) i 8 rebots pel lituà.
El gran salt
«Sajus no enganya: és un jugador amb virtuts i defectes molt marcats. Una altra cosa és al·lucinar-se com van fer a Lituània amb previsions NBA fins que es va filtrar l’informe d’un scout que deia que era un pivot de moviments robòtics i no va sortir ben parat», continua Gallego parlant del jugador en el qual s’ha convertit Sajus, un pivot que arriba a Manresa per donar descans a Eatherton a l’espera que es tanqui del tot la plantilla manresana. Però quines són aquestes virtuts i aquestes defectes?
«Martynas té un joc molt limitat en atac: continuacions, rebot ofensiu o pilotes doblades. Per ara és incapaç de fabricar-se els seus propis tirs i depèn del que es jugui amb ell. No té tir, tot es limita a semiganxos sota cistella, safates o esmaixades. No té mal tacte, però sempre partint amb avantatge. Ha d’anar amb compte amb els bloquejos, ja que apura massa i abusa de les pantalles en moviment. No té radi de passada, només passades a la mà i treure la pilota a exteriors propers (no arrisca en inversions)». Tot això pel que fa a l’aspecte ofensiu, però i a l’altre cantó de la cistella? «Li agrada fer servir el cos, però abusa de ficar les mans i tocar massa als rivals, el que li pot costar moltes faltes. No és lent però és molt poc explosiu, se li veuen les costures en la defensa d’ajudes i rotacions, gestiona malament els segons esforços i moviments curts, dubte molt a l’hora de sortir a l’ajuda d’exteriors… Tàcticament li queda molt per aprendre», exposa Gallego, que afirma que «el rebot és la seva millor virtut juntament amb les continuacions».
Ara li toca fer el salt a una gran lliga com és l’ACB, després de jugar a Lituània i a Polònia, dues lligues d’un nivell molt inferior al de la competició espanyola: «La lliga lituana cada any té menys nivell i sobretot té una manera de jugar molt estranya, amb molts exteriors i pocs interiors. Els pocs interiors que hi ha destaquen més del que ho farien en altres lligues, i hi sol haver molta estadística enganyosa». Abans de fer les maletes cap a Polònia, Sajus va tenir una breu experiència a l’Eurolliga sent un jugador molt jove, quan militava al Zalgiris, que podríem considerar testimonial: la temporada 2015/16 va disputar un total de 68 minuts repartits en 11 partits, destacant la seva actuació contra el Reial Madrid (4 punts, 5 rebots i 2 taps per un 10 de valoració en 11 minuts; davant d’Ayón, Lima i Felipe Reyes); i la temporada següent els seus minuts es van reduir a un total de 37 dividits en 12 partits a les ordres de Sarunas Jasikevicius.
«A l’ACB es trobarà jugadors tan corpulents com ell i molt més ràpids, i això li pot costar. En alguns partits aportarà i en altres passarà molt desapercebut: ja dic que depèn exclusivament de les bones pilotes que li arribin des de l’exterior», exposa Gallego. Aquesta temporada Sagus ha militat a les files del Lietkabelis, sent un dels jugadors importants de l’equip i acabant el curs amb bons números: 9’2 punts i 4’6 rebots a la lliga domèstica; i 8’4 punts i 5 rebots a la Basketball Champions League.
Precisament en la competició europea és on tant els aficionats manresans com el cos tècnic de l’equip van poder veure en directe al lituà, gràcies al doble enfrontament que van disputar Lietkabelis i BAXI Manresa. I és que Sasgus va rendir a la perfecció en els dos partits, demostrant totes les seves virtuts. En el primer partit disputat al Nou Congost i resolt amb victòria manresana (76-70), Sajus va acabar amb 9 punts i 7 rebots per un 14 de valoració en 24 minuts a pista, sent el més valorat del seu equip però amb problemes per frenar un David Kravish que es va enfilar fins als 19 punts. En el partit de la segona volta a Panevezys, el Lietkabelis va passar per sobre dels homes de Pedro Martínez (77-61), amb un Sajus que en 24 minuts va anotar 14 punts (màxim anotador del seu equip empatat amb Sakic i Dimsa) i va capturar 6 rebots per un 9 de valoració, i un +26 amb ell a pista.
Gallego espera que a Manresa i amb Pedro Martínez dirigint-lo, Sajus «millori la seva visió de joc i la seva tàctica individual i col·lectiva», ja que en els altres aspectes «no veig com podrà aportar quelcom diferent del que aporta ara, no li veig marge de millor en aquest aspecte«. L’especialista en el bàsquet d’aquesta república bàltica creu que Sajus «farà feina com a suplent, més enllà és plantejar-se un horitzó per ara irreal. Si és complidor, ja us podeu donar per satisfets».
Personalment, el seu fitxatge em recorda per perfil i rol dins l’equip al del Maksym Sandul de la temporada 2015/16, un jugador de brega i treball, intens, dur i aportant lluny dels focus; que ha de servir per donar minuts de descans a Eatherton, l’autèntic referent interior de l’equip, com Sandul feia amb Dejan Musli. I des d’aquí, firmem que la parella Eatherton-Sajus doni el mateix rendiment que la formada per Musli i Sandul.