El BAXI Manresa va de compres per Alemanya
Recomanem llegir aquest article amb el Das lied der Deutschen (himne alemany) de fons.
Des dels millors anys d’Angela Merkel que no es veia a ningú dominar el mercat alemany com ho ha fet en Xevi Pujol aquestes primeres setmanes d’estiu. El jove manresà ha necessitat molt poc temps per fer callar els que qüestionaven la seva elecció com a nou director esportiu del BAXI Manresa, i ha esvaït els dubtes dels més incrèduls fent el que els creients sabíem que faria: rastrejar el mercat per construir un equip millor que el de la temporada passada.
I ho ha fet posant la diana a Alemanya. L’amo d’Europa en l’àmbit geopolític té una lliga, la Basketball Bundesliga (BBL), que és una de les més afectades per la crisi del coronavirus. D’això i dels dos nous fitxatges provinents d’aquesta lliga en parlem amb Danel Agirre, periodista de Zarautz que resideix a Berlín des del 2012. Gran aficionat al basquetbol, és seguidor de l’Alba Berlín i cada setmana veu diversos partits de la BBL i dels equips alemanys en competicions europees. Un dels grans especialistes del bàsquet teutó del nostre país.
Doble sorpresa
És molt probable que l’aficionat estàndard del BAXI Manresa se sorprengués en veure els fitxatges de Makai Mason i Scott Eatherton; bàsicament perquè no els havia sentit mai abans. I és lògic: s’ha de tenir un nivell d’afició al bàsquet (eufemisme de frikisme) molt elevat per seguir la BBL. Però encara es devia sorprendre més, en veure que un d’ells ve de jugar l’Eurolliga i de guanyar la lliga i la copa alemanyes; i l’altre ha sigut l’MVP i màxim anotador de la competició. Aleshores, com s’explica l’arribada de dos jugadors d’aquest perfil a un club com el BAXI Manresa, ja de per si un supervivent econòmic, que enguany veurà reduït el seu pressupost?
«La BBL ha anat a poc a poc pujant de nivell, però no al nivell que esperaven els seus responsables, que fa anys van dir que volien ser la millor lliga d’Europa l’any 2020. Hi ha un fre clar: a Alemanya els clubs -gairebé- no reben diners d’institucions públiques, només hi ha un mecenes (el propietari del Brose a Bamberg, i cada vegada fica menys diners), i només un equip relacionat amb un club de futbol, el Bayern», explica Agirre per ajudar-nos a conèixer més la situació del bàsquet al país teutó, i afegeix: «La normativa diu que si un club s’endarrereix un dia en un pagament, baixa de categoria. Al dependre únicament de recursos propis generats i la normativa estricta pel que fa als números vermells fa difícil créixer al nivell de l’ACB, on les coses es fan amb més «alegria»». Us imagineu una normativa així a la nostra lliga? Ai las, quina desgràcia!
Per si això no fos suficient, com en tota història actual hi apareix la Covid-19: «La pandèmia ha suposat -pels mateixos motius- un cop duríssim per a la BBL. En finançar-se principalment dels abonaments i les entrades, hi ha clubs que estan treballant amb pressupostos que suposen únicament el 30% o 40% del pressupost de la temporada anterior. Aquest estiu la BBL viatjarà enrere en el temps 15 anys de cop, tot i que quan torni la normalitat crec que també es recuperaran ràpid, perquè aquí els pavellons s’omplen sempre». I aquesta és la situació que Pujol ha aprofitat, movent-se amb rapidesa i criteri, per pescar dues peces de caça major.
Mason: l’home sense por
Agirre reconeix que el va sorprendre el fitxatge de Mason pels manresans: «En ser un cupo alemany no esperava la seva sortida de la lliga, i al tenir contracte per a tres anys a Berlín, donava per fer que continuaria». Així doncs, amb contracte, sent jove i després d’un sol any a l’equip, com s’explica la seva sortida de l’Alba? «Potser el fet que no tornes d’Estats Units pel torneig final de la BBL hi va tenir a veure, no crec que aquesta decisió es rebés bé a l’Alba», exposa el periodista basc, però no es queda aquí: «Durant l’any, tot i que ha tingut moments molt bons, es veia que el seu joc potser no encaixava molt bé amb la proposta coral d’Aíto. A més a més, a l’Alba se li ha posat a tir un cupo de gran projecció com Louis Olinde, i altres joves de la casa com Jonas Mattisseck o Malte Delow estan creixent en la mateixa posició que Mason. L’equip de l’Alba pinta també a més físic aquest any». I conclou afirmant que «segurament ha sigut una conjunció de factors, potser el mateix Mason no estava del tot còmode com a peça de rotació».
Mason va disputar 15 partits de la BBL amb l’Alba, amb una mitjana de 3’9 punts en gairebé 8 minuts de joc, unes xifres que va incrementar a l’Eurolliga: 6’3 punts en 11 minuts de joc en els 20 partits que va jugar amb els berlinesos. Però, en quins aspectes destaca Mason? «És un jugador que sap trobar camins directes a cistella, sigui amb els seus propis llançaments o amb passades. En aquest sentit, recorda a jugadors com J.J. Barea», exposa Agirre, que destaca el seu aspecte físic: «Quan el veieu escalfar en el primer partit, segurament pensareu que Pedro Martínez ha convocat a algun cadet. Mason no fa ni de lluny 1.85 (no crec que arribi a l’1.80), i té cara de nen. Però després se les arregla per a superar els seus defensors, i fins i tot a la zona aconsegueix anotar contra jugadors molt grans». I és que la capacitat anotadora és una de les seves grans virtuts: «És capaç de fer molts punts en pocs minuts, aquest any a l’Eurolliga va tenir diverses ratxes d’aquestes. I també va sortir a la pròrroga en algun partit sense haver jugat durant els 40 minuts i immediatament es va posar a anotar. No li té por a res».
Bona pinta, eh? Parlem ara dels seus punts febles: «Els seus conceptes de 5vs5 encara són millorables, i sobretot el seu físic. No sé molt bé quina és la idea del Manresa, però Mason ho passarà malament si ha de defensar escoltes a l’ACB. Com he dit, no és un jugador que s’espanti amb res o que es vagi a esborrar, però és realment petit». Amb això present, i tenint en compte que només compte amb un any d’experiència com a professional, als aficionats manresans ens pot generar dubtes la seva adaptació a una lliga com l’ACB. «No m’imagino que pugui tenir grans problemes en atac. Com he dit, les seves dificultats poden arribar al darrere, i també en l’adaptació al que li demani Pedro Martínez. A l’Alba en alguns moments es notava que feia molt poc temps que era professional. És molt «canchero» (també té experiència amb la selecció alemanya des de molt jovenet), però encara pot aprendre quant a com s’estructura el joc a Europa».
Respecte al tema del seu físic i la seva posició, des del club sempre s’ha assegurat que arriba per jugar de 2, on a Agirre li costa veure’l. “No sóc entrenador, però la veritat és que em costa imaginar que pugui tenir una carrera llarga i exitosa a Europa al 2 amb aquest cos. En la meva opinió, el més normal és que acabi sent un base que pugui jugar d’escolta en situacions especials, com en alguns finals de partit». El periodista basc tanca el tema Mason afirmant que «tinc moltes ganes de veure’l a Manresa, perquè no tinc ni idea de com li anirà i em sembla una aposta curiosa fitxar-lo com a 2. Les seves virtuts i defectes són tan marcats que sóc incapaç d’emetre un pronòstic».
Eatherton: un xec al portador
Com pot ser que el màxim anotador (17’7 punts), líder en rebots (8’2) i MVP (22’2 de valoració) de la BBL hagi acabat, als seus 28 anys, a Manresa? «Aquí segurament la mateixa situació de la BBL durant la pandèmia hi ha tingut molt a veure. Mentre que a l’ACB s’ha continuat fitxant durant l’abril i el maig, a la BBL no s’ha mogut ningú per la incertesa econòmica. A més, segurament pocs equips a Alemanya podrien pagar el que mereixia Eatherton aquest estiu». Sorprèn doncs, el seu fitxatge pel BAXI Manresa? «Una mica. Suposo que alguns directors esportius hauran vist en ell el clàssic jugador que destaca en equips petits però sense algunes qualitats necessàries per a un gran. Semblava que aquest era l’estiu de provar quelcom nou, i crec que el BAXI Manresa pot ser ideal en aquest sentit, amb exigències superiors però en un equip en el qual tindrà galons».
Aquesta va ser la quarta temporada d’Eatherton a Alemanya, on «després d’un any d’adaptació a Göttingen, ha completat tres anys espectaculars a Braunchsweig». Per a Agirre, «el més cridaner sobre ell és que no li recordo un partit dolent. La seva regularitat és increïble, no sé la de dobles-dobles que haurà fet en aquests tres anys». Nascut a l’estat de Pennsilvània, es tracta d’un pivot que «no té defectes clars en el seu joc». Agirre analitza així el seu joc: «En atac ocupa els espais amb molta intel·ligència, juga el pick&roll amb eficàcia, corre en transició, té bona mà… I en defensa és esforçat i sempre acaba amb bons números en el rebot. La seva debilitat són les seves dimensions relacionades amb la posició que ocupa».
Sobre aquest últim punt, explica que «és un 5 clar, però que serà gairebé sempre més petit i lleuger que els seus rivals. A la BBL no ho ha acusat gairebé mai, a l’ACB s’haurà de veure»; i afegeix que, a favor seu, «als estius ha acostumat a treballar en el seu físic i en el seu joc, i no m’estranyaria que arribi una mica més ample a Manresa. O que hagi treballat el seu tir de tres, que ha ensenyat només a estones en els últims anys. Tenint en compte que té un bon canell, afegiria una nova dimensió al seu joc i no sembla quelcom fora del seu abast». I és que un 5 amb una altura de 2.03 m fa patir a l’ACB, però en aquest sentit Agirre assegura que «no tinc cap dubte de què pot patir amb Edy Tavares o Youssoupha Fall, però això els hi passa a la majoria de pivots».
El que sí que està clar és que Eatherton arriba a Manresa per ser la referència interior i un dels jugadors més importants de l’equip. Està preparat per complir amb aquesta responsabilitat? «Per descomptat, és al que apuntava la seva progressió dels últims anys. És impossible que repeteixi els seus números de la BBL, però si s’adapta, la seva virtut que és un xec al portador. Oferint menys espectacle que altres, sempre acaba produint per l’equip». I ens deixa una pista sobre com veu el seu futur al Bages: «Jo arrancaré amb ell en el meu equip del SuperManager».