El camí d’Alston Jr. fins al BAXI Manresa

El tercer fitxatge del BAXI Manresa per a la temporada 2024/05 és d’aquells que generen expectatives i fan trempar als aficionats només amb el nom. Derrick Samuel Alston Jr. (1997, Texas), fill del mític Derrick Alston, un dels principals artífexs del títol de lliga del TDK Manresa l’any 1998 i un dels millors nord-americans que han passat mai pel club manresà. Si el pare va arribar des de Turquia, amb experiència a l’NBA, el fill ho fa des d’Alemanya i sense tancar la porta a la millor lliga del món, on fins ara no ha pogut accedir.

Alston Jr. és un jugador diferent del que va ser el seu pare, quelcom lògic si tenim en compte l’evolució del bàsquet en aquests gairebé 30 anys de diferència. Ambdós, això sí, tenen en comú que ocuparan i han ocupat posicions interiors en el sistema de l’equip manresà. Serà difícil no comparar-los, no pensar en el pare quan veiem al fill saltar a la pista amb la samarreta vermella. Però ara és l’hora de Jr., de deixar-lo volar lliure i crear el seu propi camí a Manresa. Una ciutat que, abans que debuti, ja s’ha entregat a ell.

Centrem-nos doncs en la seva figura i el seu camí fins a aterrar al Nou Congost, amb 26 anys i amb el cartell de ser un dels millors anotadors de la lliga alemanya.

Influència familiar i una experiència especial

Derrick Alston Jr. va néixer el 17 de setembre de 1997 a Texas. Quatre dies després el seu pare anotava 14 punts i capturava 8 rebots en la victòria del TDK Manresa davant el Caja San Fernardo (74-55). Era el seu quart partit amb la samarreta manresana. Alston Jr. viuria dos anys a Espanya abans de tornar als Estats Units, on va créixer en un ambient on l’esport tenia una gran importància. A banda del pare, el seu avi matern Jimmy Raye va guanyar un títol nacional l’any 1966 com a quarterback de Michigan State. Alston gaudiria d’una exitosa carrera a l’ACB (a banda de Manresa va passar per Barça, València, Madrid i Lleida) i a Europa, i l’acabaria a l’Argentina jugant per Boca Juniors, on Alston Jr. el visitava sovint, ja com a adolescent.

Un cop retirat, Alston va continuar lligat al bàsquet de primer nivell. Un any després de penjar les botes va entrar a formar part del cos tècnic dels Houston Rockets de l’NBA, com a entrenador de desenvolupament de jugadors, treballant amb jugadors de la talla de James Harden. Hi va estar tres temporades abans d’acceptar una oferta per ser primer entrenador dels Westchester Knicks de la D-League. «Tenia 40 anys i estava a Argentina, lluny de la família… era el moment de deixar-ho i retirar-me com a jugador. Amb molta persistència i una mica de sort vaig tenir l’oportunitat d’entrar al cos tècnic dels Houston Rockets. Va ser un gran moment perquè de nou tenia l’oportunitat d’estar a l’NBA», recordava Alston a SoloBasket, i afegia que «la vida de jugador és molt més divertida que la d’entrenador, però adoro aquest nou viatge».

Aquest retorn a l’NBA (hi va disputar 139 partits com a jugadors als inicis de la seva carrera) també va servir per obrir les portes de la competició de primer nivell al seu fill. Així va ser com Alston Jr. va començar a treballar com a ball boy als Rockets, sent l’encarregat d’agafar els rebots i passar la pilota durant els escalfaments dels equips rivals els dies de partit. Una experiència de les que deixa marca. «Aprofitava aquells moments per fixar-me en tot i parlar amb els jugadors rivals. Guardo molts moments especials», recorda Jr., que rememora algunes d’aquestes interaccions: «Quan van venir els Milwaukee Bucks, Giannis Antetokounmpo em va dir que m’assemblava a ell quan tenia la meva edat», o quan va parlar amb Damian Lillard i «uns anys més tard en un entrenament al gimnàs de Boise State em va reconèixer dels meus temps com a recullpilotes. Va ser el primer que em va dir que podia arribar a ser jugador professional».

Un problema de pes i la visió de Rillie

Més enllà d’aquesta anecdòtica experiència als Rockets, els primers passos en el món del bàsquet no van ser fàcils. Tot i tenir un físic especial… O per això mateix. Ara hi arribarem.

Alston Jr. va estudiar secundària al Strake Jesuit College Preparatory de Houston, on va destacar 14,6 punts i 5,1 rebots per partit durant els dos anys que hi va estar. Aquest bon rendiment va cridar l’atenció de diverses universitats de la segona divisió de la NCAA, però cap de la primera. Quan ja estava pensant si fer un any a l’escola preparatòria mentre esperava una oportunitat, el cos tècnic dels Boise State Broncos (primera divisió) van rebre un vídeo d’Alston JR. que els va convèncer. Parcialment: va ser convidat a unir-se a l’equip com a walk-on, que és quan pots unir-te a un equip universitari sense rebre una beca esportiva. És una modalitat que, per norma general, s’aplica als jugadors menys importants (pot ser que no se’ls inclogui en la llista de convocats), mentre que el protagonisme és pels jugadors becats.

«El primer que vam pensar en veure’ls entrar a l’habitació va ser: que alts! I després em vaig dir: Déu meu, està molt prim». Així recorda Justinian Jessup la primera vegada que va veure a Alston Jr., quan aquest va entrar a l’habitació amb el seu pare. Era l’estiu del 2016 i els havia tocat compartir habitació. Alston Jr. ja feia més de dos metres d’alçada… i pesava 67 kg. «Era un perill per a la seva seguretat fer-lo jugar contra els titulars de l’equip», recorda mig de broma Leon Rice, tècnic dels Broncos des de l’any 2010 fins a l’actualitat, sent l’entrenador amb més victòries de la història de la Universitat.

Les probabilitats que un jugador amb el seu físic pogués competir en l’All Mountain West (conferència de la primera divisió de la NCAA) semblaven poques. Però Alston Jr. no era dels que es rendeixen davant les adversitats. «Els inicis van ser complicats. Hi havia jugadors que ens miraven de reüll preguntant-se en què estàvem pensant», rememora John Rillie, entrenador assistent en aquella època. «Érem conscients que no seria un procés de la nit al dia, però aquest noi tenia una creença molt forta en què seria un bon jugador, tenia l’empenta per arribar on volia», afegeix.

La figura de Rillie és clau per entendre la trajectòria d’Alston Jr. És ell qui va rebre el vídeo d’un entrenador d’Arizona, i va veure-hi un jugador llarguerut amb un gran atleticisme, i amb un sentit del joc difícil d’ensenyar. Tot i la falta de quilos, Alston Jr. no tenia por al contacte físic. Rillie s’havia enfrontat al seu pare a la NBL australiana durant la temporada 2007-08, i explicava que «m’encanta reclutar als fills d’antics jugadors. Sempre m’he considerat un jugador tardà, em vaig assabentar que el seu pare ho era i vaig poder veure que ell també». Igual que el seu pare, Alston Jr. necessitava guanyar pes i massa muscular. La diferència és que ell havia de fer tot aquest treball sense una beca.

Treball a l’ombra i l’elecció dels Bulls

Un sandvitx de mantega de cacauet i melmelada amb un got de llet abans d’anar a dormir. Aquest era un dels requisits diaris que es va imposar Alston Jr. aquell estiu del 2016. Un exemple del procés que ningú veia, amb molts temps al gimnàs i intentant menjar sis o set vegades al dia. Era un camí llarg i poc gloriós, però estava decidit a fer-lo. En el seu primer any amb els Broncos no va anar convocat, i en el segon només va disputar un total de 26 minuts repartits en 11 partits. Ell seguia a la seva: preparat pels entrenaments del matí, menjant, aixecant pes i anant a classe. Tot, amb poques possibilitats de poder jugar minuts. «Durant dos anys només vaig treballar en la foscor, sense expectatives», recorda Alston Jr., que afegeix que «només havia d’aixecar-me cada dia i deixar-me la pell… Volia guanyar una beca».

El juny de 2018 els Chicago Bulls van seleccionar a Chandler Hutchison en la 22a posició del Draft de l’NBA. Era l’aler titular dels Broncos, que ara necessitaven un aler atlètic per ocupar el seu lloc. Alston Jr. havia estat treballant per poder-hi jugar, i es va guanyar l’oportunitat. Estava per sobre dels 86 quilos de pes. «És extraordinari, no sé si hi ha gaires casos de jugadors que han fet un salt tan gran en un sol any en la seva carrera universitària. És realment impressionant, i dóna crèdit al seu treball, a la fortalesa que ha mostrat per no rendir-se i continuar lluitant». Així ho explicava Rice, l’entrenador dels Broncos. Parla de com Alston Jr. va passar d’anotar 0,6 punts per partit com a estudiant de primer any, a anotar-ne 13,4 el curs següent. Va ser el segon increment més alt d’un any a l’altre d’aquell curs a la Divisió I de la NCAA. I així va ser com, l’estiu següent, Alston Jr. va aconseguir la beca.

«L’estiu del 2018 va ser increïble. L’entrenador Rice m’havia dit que tindria un paper més important, així que m’hi vaig deixar la pell. Vaig arribar a l’inici de temporada preparat, i això em va donar confiança i em va ajudar a situar-me en el mapa», recorda el nou jugador del BAXI Manresa.

«Hi ha dies que m’aixeco, fins i tot en dies de partit, i sento una por que em diu: He de treballar. És una cosa que tinc arrelada des d’aquells dos primers anys, tot i que el meu paper hagi canviat», explicava el jugador, i afegia que «hauria estat feliç simplement formant part de la rotació i amb una beca». Però no era un jugador qualsevol: s’havia convertit en un referent de l’equip i el seu nom començava a sonar com a futurible NBA.

Ètica de treball i talent anotador

Amb una beca a la butxaca i més de 30 quilos de pes després, Alston Jr. va ser el màxim anotador de l’equip en la seva tercera temporada. Amb 17,3 punts superava al seu company d’habitació Jessup (16), i era també el màxim assistent (3,1) i el segon que més rebots capturava (5,2). «Sé quin és el meu paper en aquest equip, no sempre es tracta d’anotar… El meu objectiu és imposar la meva voluntat a l’altre equip, anotant, rebotejant, defensant… El que faci falta», explicava Alston Jr. «No s’agafa cap dia lliure, no es perd cap partir», explicava el seu company de posició R.J. Williams, que comentava que «veure la seva ètica de treball cada dia, l’home en el qual s’està convertint, és increïble. Vaig més al gimnàs només per ell».

Passar de ser un jugador residual, sense protagonisme, a ser el referent ofensiu de l’equip no és un procés fàcil i parla de la mentalitat d’Alston Jr. Especialment, quan havia de superar ratxes dolentes, de poc encert, com les que tenen tots els anotadors. Ho recordava Rice, que abans de dirigir la universitat de Boise State va estar 12 temporades fent d’assistent a Gonzaga. Allà va dirigir a anotadors naturals com Adam Morrison o Dan Dickau. «Ells ho havien fet tota la seva vida… Però Alston Jr. mai va ser un noi de primera fila que anotes 25 punts cada nit, era un terreny desconegut», i profunditzava més en aquest punt: «Mai havia sigut el jugador en el qual tota la defensa rival es prepara per vigilar. Ha de ser un repte, i hi ha moments en els quals al seu cap probablement pensa: «Això és diferent, ho he de resoldre». Per això crec que encara farà una o dues passes més en aquesta direcció». En la mateixa línia s’expressava el seu ajudant, Rillie: «Està començant a maximitzar les seves virtuts, i el seu creixement serà diferent del d’altres jugadors, més si tens en compte des d’on ve».

El treball físic dels anys anteriors estava donant els seus fruits. La seva potència, per exemple, li permetia anar sovint a la línia de tirs lliures. «Una cosa que he après aquest any, més que mai, és que anar a la línia és una habilitat en si mateixa», deia Jessup, el jugador que més triples ha anotat en la història de la Mountain West. «És difícil de fer. Els jugadors que ho fan, com en Derrick, anoten més de 20 punts per partit. Això és, sense cap mena de dubte, producte del treball que ha fet», concloïa.

En el seu darrer any a la universitat, Alston Jr. va tornar a liderar l’equip en anotació (17 per partit), posant fi a la seva carrera universitària amb una mitjana de 14,2 punts per partit, que puja fins als 15,8 si no comptem el primer any en què va jugar només 26 minuts. D’aquesta època, recorda especialment les figures de Jessup i Rice. Del primer, amb qui va compartir habitació durant tres anys i que va estar al Saragossa la temporada 2022-23 i que l’últim curs s’ha enfrontat a Alston Jr. amb el Ratiopharm Ulm, explica que «som germans de per vida. Vam tenir els nostres alts-i-baixos, però hem mantingut una gran relació i seguim en contacte. Ens vam donar suport mútuament, i hem acabat complint el somni que teníem de jugar en les millors lligues del món».

Del segon, en parlava en aquests termes en una entrevista del 2022: «Sempre va tenir molta confiança en mi. Em va posar en situacions en les quals hauria pogut fracassar, però em va donar la confiança necessària per ser el jugador que vull ser. Em va deixar viure i morir amb les meves errades. Això és un luxe del qual molts no poden gaudir a l’inici del seu desenvolupament. El suport que vaig rebre per part seva des del primer dia va ser increïble. Sempre li estaré agraït».

L’NBA passa de llarg

Alston Jr. es va presentar al Draft de l’NBA de l’any 2021, però cap franquícia el va seleccionar. I això que el seu nom va sonar per diverses franquícies. El periodista Juan Estevez en va fer un perfil dins d’una sèrie d’articles «sobre els millors jugadors» de cara al Draft, pocs dies abans que es celebrés. Estevez començava dient que es tractava d’un aler que «a més de la seva alçada, parlem d’un exterior de braços llarguíssims, tot i que també amb una clara falta de quilos que haurà d’anar corregint dins del professionalisme».

Estevez considerava, en aquell estiu de l’any 2021, que «el potencial més gran d’Alston Jr. està vinculat a la seva combinació d’alçada i tir. La seva gran especialitat: el llançament des de les cantonades. És més segur llançant a peus parats que des del bot, i sense tenir la millor mecànica de llançament, és capaç d’anotar tirs oberts». I recordava, per reforçar aquesta idea, que en aquell darrer curs universitari va tenir un 38% d’encert des del triple tenint un volum molt alt de llançament (6,4 per partit). També en destacava «la bona combinació d’alçada i sòlida capacitat atlètica, que el van convertir en un bon finalitzador a la NCAA, especialment via talls sense pilota i en transició».

Un darrer aspecte ofensiu que destacava era la seva fiabilitat des del tir lliure, sense baixar del 80% d’encert en cap temporada. Tanmateix, «a l’hora de jugar amb la pilota a les mans, no ofereix gran cosa per ser un exterior. No té bon tir en moviment i tampoc un domini segur de la pilota com per a crear-se els seus propis llançaments i penetrar botant fins a cistella de forma regular», comentava un Estevez que l’acabava definint com a un «jugador exterior de joc majoritàriament sense pilota».

Entrant en la parcel·la defensiva, dins d’aquest perfil s’explicava que «es beneficiaria d’enfortir el seu cos, però té un bon potencial i rendiment. Combina alçada, braços llargs i bona capacitat atlètica amb un bon nivell de concentració». Finalment, es destacava la seva «versatilitat» amb un «gran mida i agilitat com per a realitzar canvis defensius i subjectar jugadors més petits».

Tot i no fer-se un lloc en el Draft, els Golden State Warriors el van convidar a participar en la Summer League aquell mateix estiu. Alston Jr. va disputar quatre partits i va acabar amb 5,8 punts i 4 rebots de mitjana. «Recordo que vaig pensar en el dia del Draft, quan els Warriors van seleccionar a Kuminga i Moody, i ara eren els meus companys d’equip. Veure a Stephen Curry i Draymond Green a la grada, seguint els partits, va ser genial. Va ser una gran experiència jugar a aquella velocitat i amb regles de l’NBA. Em va obrir els ulls», rememorava un temps després.

Amb l’NBA entre cella i cella, la temporada següent la va començar amb els Salt Lake City Stars, l’equip de la G-League vinculat als Utah Jazz de l’NBA. «Vaig tenir un inici complicat i vaig necessitar un període d’adaptació», recordava Alston Jr. un any després, i afegia que «un cop vaig trobar el meu joc, vaig estar a punt de ser convocat per jugar a l’NBA, però no va ser així. Vaig agafar molta confiança i sentia que podia jugar a aquell nivell». Tot i aquest complicat inici, va acabar amb 16,6 punts i 5,4 rebots de mitjana en 30 minuts de joc, disputant un total de 29 partits. Va acabar a un nivell altíssim, anotant en dobles digitis en 25 partits seguits.

Un any després va participar en una altra Summer League, ara amb els Dallas Mavericks i compartint vestidor amb Jerrick Harding, que aquell mateix estiu acabaria fitxant pel BAXI Manresa. D’aquest darrer intent d’entrar a l’NBA, Alston Jr. comentava que el seu objectiu «sempre serà jugar al més alt nivell, sigui a Europa o a l’NBA», i afegia que «vull continuar sent el millor jugador possible en la meva posició. He rebut bones crítiques dels Mavericks. El més important és millorar com a tirador, que és un punt molt important avui en dia. A més he de continuar treballant en el domini de la pilota, la finalització interior i en ser capaç de generar pels meus companys».

El salt a Europa

Fidel a les seves paraules de voler jugar al màxim nivell possible, Alston Jr. va aparcar el somni de l’NBA i va fer les maletes cap a Europa. Concretament a Rostock, una ciutat de poc més de 200.000 habitants situada al nord d’Alemanya, on va fitxar pels Seawolves de la primera divisió. Un club fundat l’any 1994 i que no va arribar a la màxima categoria fins al 2007. Equip ascensor, quan el de Texas hi va aterrar feia quatre anys que estaven a la BBL. Un club especial que en nou anys va passar de la quarta divisió a la primera. «Vaig notar una sinergia col·lectiva des del principi. El suport dels aficionats és fascinant i tot és excel·lent en l’organització. No m’ho esperava», rememora Alston Jr. sobre la seva arribada a terres germàniques.

L’impacte d’Alston Jr. en l’equip i la lliga va ser immediat i notori. Reubicat a la posició de 4 obert, es va convertir en el segon màxim anotador de l’equip (15,4 punts), el tercer millor en rebots (4,2) i el tercer que més minuts jugava (27,2). Va compartir vestidor amb Elias Valtonen (cedit pel BAXI Manresa en la segona part de la temporada) i va fer parella interior amb Selom Mawugbe, que va acabar el curs passat amb els manresans. Amb aquest ja hi havia coincidit a la G-League, i explicava que «ha sigut una gran notícia tornar a ser companys d’equip. És un gran jugador interior». El seu bon rendiment va influir en una bona temporada de l’equip, que es va quedar a les portes dels play-offs, finalitzant novens amb un balanç de 16 victòries i 18 derrotes, el mateix que el vuitè classificat (els Niners Chemnitz, rival del Manresa en la pròxima BCL).

Part de l’èxit d’aquesta temporada va ser gràcies a l’entrenador Christian Held, que formava una parella curiosa… amb el seu pare, Ralph Held. El pare, feia d’assistent, i Alston Jr. recorda que «és una situació sorprenent, però treballen molt bé junts i faciliten el treball de tots els jugadors. Ens han ajudat a aprofitar les nostres fortaleses i és molt especial veure la seva dinàmica diària».

Aquesta bona estrena a Europa va cridar l’atenció de diversos equips, entre ells un Obradoiro que va intentar, sense èxit, el seu fitxatge l’estiu passat.

L’explosió definitiva

En el seu segon any com a professional, tot just el curs passat, Alston Jr. va explotar definitivament i es va convertir en un dels millors jugadors de la BBL: quart màxim anotador (18,5 punts), quart en minuts (31,7), setè en triples intentats (6,3 amb un 36% d’encert) i novè en tirs lliures anotats per partit (4 i un encert del 87,2%). A això hi va sumar 3,7 rebots i 2,5 assistències per partit.

Ja fos jugant de 4 a temps complet o de 3 en moments puntuals, va ser el referent anotador de l’equip. I un dels principals líders dins el vestidor. Ho va demostrar el curs anterior fent de mentor d’una de les grans promeses del bàsquet alemany, Roy Krupnikas, que amb 16 va estar en dinàmica del primer equip i l’estiu passat va fitxar per l’Asvel francès. Fa un any explicava que «és com un germà petit per a mi. Els nostres camins als 16 anys són similars, en ser molt prims i tenir la necessitat d’engreixar i agafar massa muscular. Parlem molt, el faig menjar tant com és possible i l’animo a continuar treballant fort. És un noi molt especial».

El Rostock Seawolves va començar l’última temporada amb un balanç inicial de 4 victòries i cap derrota, en un període en el qual Alston Jr. es va destapar amb 24,5 punts per partit, amb un 47% d’encert des del triple. En una entrevista al portal GermanHoops explicava algunes claus per entendre el seu bon inici: «Vam tenir una pretemporada molt llarga i se’m va permetre cometre errors i provar coses noves. L’entrenador Held em va donar molta llibertat i em va situar en una posició excel·lent per a poder anotar, i els meus companys també em van ajudar. No he hagut de forçar molt, només fer el meu joc».

En el mitjà alemany especialitzat en bàsquet, afirmaven que el seu joc recordava al de jugadors com «Kevin Durant o Jayson Tatum», i creien que havia de millorar en l’aspecte rebotejador, quelcom que el mateix jugador creia que aniria millorant amb el temps «vaig tenir bons números en el rebot a la G-League, però a Europa el joc és més físic. Aquí es tracta més de bloquejar el meu home i deixar els altres agafin el rebot. Milloraré. Vull centrar-me a poder aconseguir rebots clau en els finals de partit», afirmava a l’inici de la temporada passada.

Alston Jr. també era conscient que necessitava continuar treballant la seva fortalesa física al gimnàs, així com la lectura del joc. I en aquest punt destacava la importància del seu pare en el seu desenvolupament com a jugador: «Ha sigut fonamental en la meva transició a l’estranger. M’ha ensenyat a ser un professional dins i fora la pista. I a ser un gran treballador. Sempre m’ha donat consells sobre petits matisos del joc». Ara, com abans el seu pare, agafa la via manresana per fer un pas més en la seva carrera. I ho fa amb convenciment, renunciant a altres ofertes.

Alston Jr. abandona Rostock deixant una empremta impossible d’esborrar al club i la ciutat. En el comunicat dels Seawolves per explicar la seva sortida, afirmaven que «amb la seva producció anotadora, és el millor jugador de la història del club a la BBL». Ell s’acomiadava donant les gràcies «al club, els entrenadors, companys i especialment als aficionats per dos anys increïbles. Va ser una gran experiència jugar a Europa per primera vegada i fer-ho en un club així. Em va ajudar molt tan personal com esportivament».

A Manresa se l’espera amb els braços oberts, i es trobarà amb una afició fidel i entregada, la qual cosa valora molt. Que es preparin els rivals… i les fleques manresanes. Preguntat fa tres mesos sobre què era el que més havia gaudit a Alemanya, Alston Jr. va explicar que «fora de la pista el que més he gaudit han sigut les fleques. He gaudit molt d’aquesta rutina diària».