Marc Estany: «La idea és continuar innovant dins de la mateixa filosofia de joc»

La relació entre Marc Estany i el BAXI Manresa és la d’un privilegi mutu. Per a l’entrenador assistent, per poder formar part des de ben jove del cos tècnic d’un equip ACB; pel club, per poder comptar amb els coneixements i l’entrega d’una persona de la casa, que estima el club. Estany, que des de petit ha crescut en un entorn de bàsquet (el seu pare, Jordi Estany, és un històric entrenador manresà), viurà enguany la seva desena temporada consecutiva a la banqueta del Bàsquet Manresa. Les tres primeres, com a delegat; les set següents, com a tècnic ajudant. Amb només 32 anys, ha estat treballant i formant-se al costat d’entrenadors com Ibon Navarro, Joan Peñarroya o Pedro Martínez, entre d’altres.

Parlem amb ell abans de l’inici de les competicions oficials, quan el BAXI Manresa es troba immers en la pretemporada.

Durant l’estiu pots desconnectar o continues lligat al bàsquet?

Des de fa anys, als estius faig entrenaments individuals a jugadors professionals. També hi ha moments, durant la confecció de la plantilla, que el Pedro o el Xevi em demanen opinió sobre algun jugador: «mira aquest i digues què en penses». Però són ells els qui porten el pes principal en aquest tema, jo només dono un cop de mà si m’ho demanen. La veritat és que a l’estiu puc fer vacances i estic més tranquil.

I quan et demanen opinió què fas, busques partits del jugador?

Sí. Pots mirar clips, però no m’agrada. És cert que tenim un programa en el qual pots buscar el que necessites d’un jugador. Per exemple: vull veure com juga el pick&roll de dretes aquest jugador, i com ho va fer en cinc partits concrets. I el programa et dóna talls de vídeo amb totes les jugades que has demanat. Amb tot, m’agrada més mirar els partits. Així veus coses que en els clips no pots apreciar: si es comunica amb els companys, com interactua… I temes més de bàsquet que no pots veure en vídeos curts, com per exemple com defensa quan el seu jugador no té la pilota. Però com et deia, a l’estiu estic tranquil. Crec que, en aquest tema, canvia molt si ets primer entrenador o ajudant. És una feinada brutal el que fan el Xevi i el Pedro.

Un dels moviments de l’estiu ha sigut la sortida de Salva Camps i l’arribada de Salva Maldonado. Com ho has viscut?

Quan m’ho van dir em va sorprendre, més per la part de Maldonado que feia molts anys que no feia d’entrenador assistent, però des del primer moment em va agradar molt. Estar al costat de dos primers entrenadors, és a dir que l’altre ajudant també tingui molta experiència com a primer, és una gran oportunitat per a continuar aprenent. Vaig aprendre moltes coses del Camps, i ara ho podré fer d’un altre perfil.

Canvien molt les teves tasques?

Ho hem d’acabar de concretar. Els últims anys portava tot el que és l’scouting de l’equip rival i el Camps el que es coneix com el postpartit, que és l’anàlisi dels partits que juguem. A falta de veure com ho acabem definint, només veig coses positives amb la seva arribada. Amb el Pedro veuen el bàsquet d’una forma molt similar, però potser per arribar a un punt X (que és el mateix pels dos) ho fan a través de diferents camins. I això per mi és molt enriquidor.
Aquest serà el cinquè any amb el Pedro, que m’ha marcat molt i he agafat moltes coses d’ell. Ara, veure quelcom diferent dins de la mateixa línia, és molt positiu.

T’esperaves el fitxatge de Camps com a primer entrenador del Girona?

La veritat és que no. Crec que és molt positiu que un ajudant d’un equip passi a primer entrenador d’un altre club de la mateixa lliga, és quelcom que no recordo que hagués passat. El més habitual és si puges de la LEB com a primer t’hi quedis o que passis de segon a primer dins del mateix club. Però aquest any hi ha hagut dos casos, el seu i el de Marco Justo (ha fitxat pel Palència com a primer entrenador després de 10 anys com a ajudant al Tenerife), que han passat de fer d’ajudants a ser primers. És molt positiu pels ajudants que volen ser primers entrenadors, és una via que estava una mica morta i ara s’ha obert.

Al Salva el veig preparat tècnica i tàcticament i crec que ho farà bé. No és fàcil, crec que el més complicat de fer de primer entrenador és la gestió del grup. La part tècnica i tàctica l’has de tenir, ja que al final ets qui pren l’última decisió, però la part de gestionar un grup de 12 jugadors és difícil.

Tu et veus preparat per fer aquest salt?

Cada any em veig més preparat. A curt termini, no és quelcom que em plantegi el dia d’avui. Però sí que em comparo amb fa 4 anys, quan ho veia molt lluny… Ara ho continuo veient lluny, però no tant.

És el teu objectiu?

No és una cosa que em marqui com a objectiu per ara, però sí a mitjà-llarg termini. Sóc un privilegiat de poder estar d’ajudant a una banqueta ACB i a sobre que sigui aquí, al club de casa meva, amb un entrenador com el Pedro i durant tant de temps. A dintre teu, cada cop et veus més preparat i penses «algun dia m’agradaria poder tenir l’oportunitat». Però això no depèn només de tu. I segon, no saps mai quin és el millor camí. Ser primer entrenador de l’ACB no és el mateix que ser-ho en una lliga menor. Aquí tant el nivell dels entrenadors com dels jugadors és molt alt, el que més d’Europa.

I la roda d’entrenadors és tancada.

Sí, per això destacava el tema del Camps i el Justo. És difícil fer una aposta, a nivell de club, per un entrenador sense experiència. I ho entenc. Però per sort es va fent, sinó no entraria ningú nou. És complicat i passa en molts esports: els clubs ho volen fer bé, i en teoria té més risc. Per això insisteixo en el d’abans, crec que és una notícia molt positiva.

Passem a parlar de l’equip. Es mantindrà l’estil de joc?

Sí. Una de les majors virtuts del Pedro és la seva capacitat per innovar, cada any planteja alguna cosa diferent, sempre dins de la mateixa filosofia: intentar jugar ràpid, no especular dins d’un cert criteri… Els últims anys hem sigut l’equip de l’ACB que ha jugat a més possessions, i això no canviarà. I lliga amb l’arribada de Maldonado, que pel que he vist aquestes setmanes i en els equips on havia entrenat, la seva filosofia de joc (amb matisos) és la mateixa.

I amb plantilla actual, encara s’ha d’accentuar més aquest estil?

D’entrada la part positiva, tot i que tampoc és garantia de res, és que dels 11 jugadors que tenim ara mateix, 9 ja hi eren l’any passat. Això et permet tenir els automatismes molt avançats, que els dos jugadors nous hauran d’agafar. Pel que he vist fins ara, Taylor encaixa especialment bé en aquest estil de jugar ràpid, de si no hi ha contraatac buscar treure avantatge com més aviat millor… És un jugador petit però ràpid, i se sent molt còmode amb aquest estil de joc. I en Travante, potser no és tan descarat, però també encaixa en aquesta idea, i en defensar agressius, pressionar a tota la pista… Així que la identitat de l’equip serà la mateixa. Farem coses diferents com cada any, que a vegades surten millor i d’altres pitjor, però la idea és continuar innovant dins la mateixa filosofia.

Aquesta continuïtat en la plantilla sembla molt positiva.

Correcte, però no es garantia de res. Realment creiem que és una gran notícia: coneixen el que vol l’entrenador, el club, els companys, la ciutat… avances molta feina d’entrada. No és una assegurança, crec que el Sevilla l’any passat van seguir una base gran de jugadors, i mira. Però a priori, és molt positiu. De fet, quan al principi de temporada jugues contra equips que mantenen molt el nucli, ho notes. Sobretot en els automatismes ofensius i defensius, que els tens més treballats.

D’això que dius, recordo el primer partit de la temporada passada a casa contra el Tenerife, que semblava que juguessin a una altra cosa.

Sí. Van fer menys pretemporada que nosaltres, van venir aquí i… En el seu cas, a més, el nucli fort porta moltes temporades junt. Hi ha molts aspectes positius en la continuïtat, com que hi ha punts que no has d’entrenar perquè ja els tens.

I els jugadors ja coneixen la lliga.

Això no sé com es veu des de fora, però quan estàs a dins t’adones que hi ha molts factors que no es veuen a simple vista i són molt importants: conèixer els àrbitres, els rivals… Et ficaré un exemple una mica extrem, però a vegades arriben jugadors que no saben qui és Rudy Fernández. I ho entenc, al final si vens de fora i no has jugat mai a Europa… Si ja has jugat a l’ACB, coneixes als rivals que et trobaràs. I també en l’àmbit intern, conèixer l’entrenador, a la majoria dels companys… I fora de la pista a la gent del club, la ciutat… Estàs més integrat.

Ara per exemple el Travante, que ve de Portugal. Creiem que funcionarà bé, però hem de tenir en compte que aquella competició és molt inferior en tots els sentits: arbitratge, equips, competitivitat… Això necessita un període d’adaptació que poden arribar a ser mesos. I no vol dir que abans no jugui bé, però sí que la seva millor versió pot trigar més a arribar.

Hi ha molts aspectes que potser no es veuen des de fora, que es pensa que un jugador no juga bé per un tema de qualitat o de bàsquet, i hi ha altres factors que influeixen en el rendiment.

En aquestes situacions, la teva tasca és ajudar i informar al jugador?

Sí, però intentem no sobre informar perquè sinó el jugador es pot atabalar. Que sàpiguen contra quin tipus de jugador s’enfrontaran. A vegades són tonteries, però per exemple l’altre dia els hi explicàvem als nous la norma de sacar ràpid. Algunes normes són pròpies de la lliga, hi ha el tema dels àrbitres… Les antiesportives mateixes, a la BCL hi havia un criteri i a l’ACB un altre. S’ha d’explicar, i requereix temps interioritzar-ho.

Això es veu molt amb els jugadors interiors, que sempre a les primeres jornades veus que es carreguen ràpidament de faltes.

Sí, i això només parlant de l’arbitratge. Després hi ha el tema de conèixer als rivals, però no només com juguen sinó com es comporten: hi ha el típic que intentarà dir-te coses per treure’t del partit, o que et fotrà putades a nivell de joc… Són moltes coses. Hi ha jugadors que són cabrons, nosaltres per sort generalment tenim bons nois, però et ve un al temps mort i et diu «aquest m’ha fotut el peu perquè no passi?» I tu li expliques, que aquí l’últim… També hi ha l’ambient dels pavellons, depèn d’on vinguis. El Taylor l’altre dia a Sant Julià, a l’autobús deia que els fans del Manresa són diferents, en sentit positiu: va sortir del pavelló i tothom el va aplaudir, li va demanar fotos… El que passa sempre aquí, que és una meravella i ho tenim normalitzat. Però clar, depèn d’on vinguis és un contrast.

Aquesta temporada no es jugarà a Europa. Com us afecta això?

Pel que fa a la confecció de plantilla, tinc entès que hi ha jugadors que prefereixen jugar dues competicions. Estar més exposat perquè et vegin. A nivell equip, entrenes més. Quan jugues a Europa hi ha setmanes que només fas tres entrenaments, i ara tindrem setmanes de cinc o sis, en funció de quan juguem.

Entrenarem més i haurem de buscar la fórmula dins l’entrenament perquè la setmana no es faci molt llarga. Al final el jugador vol competir, vol jugar partits. Ara haurem de ficar coses de competició durant la setmana, perquè hi hagi un estímul competitiu, que abans tenies a BCL i ara no.

A nivell de treball canvia això, però en la resta fas el mateix. Tens més temps per preparar el partit, per fer scouting, però això no sempre és bo. A vegades es pensa que per tenir més temps prepararàs millor el partit. Aquests anys ens ha anat molt bé jugar Europa: el jugador arriba amb més confiança el dissabte perquè ha jugat dimecres, i amb dos dies per preparar el següent partit en tens suficient. No per tenir més dies el prepares més bé.

Pot afectar en el tema de rols o repartiment de minuts?

Sí, totalment. Ens agrada jugar amb molts jugadors, perquè una de les màximes que tenim és que jugant al ritme que volem jugar, estar a pista molts minuts seguits és una mica contradictori: si vols que defensi agressiu, que corri… Les rotacions han de ser més curtes. Estar en dues competicions és perfecte, perquè si un juga menys en una ho pots gestionar, que no vol dir que ho facis sempre, però tens la possibilitat que jugui a l’altre. En aquest sentit, no ho podrem fer.

Pel que fa als rols, seran els mateixos, però sí que repartiment de minuts et pots trobar amb el que comentava. És el que hi ha, ho saps i et prepares.

Quins són els objectius aquesta temporada?

Intentar treure el màxim rendiment dels jugadors i fer-ho el millor possible. No m’agrada marcar segons quin tipus d’objectius, no hi crec perquè hi ha molts factors que no controles. Els rivals, per exemple. L’altre dia parlava amb gent de l’Andorra, que crec que van perdre només 5 partits en tot l’any, el que en circumstàncies normals els hauria significat assolir l’ascens directe a l’abril. Però hi va haver un altre equip (Palència) que va aguantar el ritme i van haver d’esperar fins al final per pujar.

Així doncs, no crec en això de marcar-te un número de victòries. «En necessitem 12 per salvar-nos». Per què? Ja ho veuràs. Centrem-nos a treure el millor de la plantilla i veure fins on podem arribar.

Seguiu molt el mercat ACB? És a dir quins equips s’han reforçat millor, etc.

Sí, sobretot a partir de l’inici de la pretemporada, que és quan comences a veure els equips. Amb això dels fitxatges passa molt que, en aquest moment del curs, tothom ha fet bons equips. Jo ara mateix hi ha jugadors que han arribat a la lliga que no conec, aleshores li demano opinió al Pujol, que els té a tots controlats. Ara tens una idea de quin tipus de jugador han fitxat, però després que funcionin és un altre tema.

Pots pensar que han fitxat bé i després…

Com dic, ara mateix tothom ha fitxat bé. Qui creus que estarà a dalt o a baix? Ara a baix, no hi veus a ningú, i després sempre hi ha equips allà. Ficar-me ara a mirar jugadors o partits d’un equip al qual ens enfrontarem a la jornada 11, doncs per analitzar no ho faré, si de cas com a hobby. Ara mires sobretot els que jugues al principi, els vas seguint més i tens idea de quin tipus d’equip han fet pel que han fitxat.

Durant la temporada, i a banda del que et toca per feina, mires molt bàsquet?

Sí, principalment segueixo l’ACB i l’Eurolliga. Després algun partit de l’Eurocup, les estadístiques de tots els partits de la LEB, alguna vegada m’escapo a Lleida a veure un partit… Però seguir-ho bé, a fons, dues competicions. Crec que més és molt difícil… També em passa que a vegades em poso a mirar un partit de l’Eurolliga per hobby, i d’ençà que sóc entrenador ajudant em plantejo només gaudir-lo, però acabes analitzant els sistemes, com defensen… És difícil deixar de banda el punt de vista més analític.

Després hi ha dies que vols desconnectar. Portes des de les 9 del matí amb bàsquet, arribes al vespre a casa i hi ha Eurolliga, però acabes mirant una pel·lícula o una sèrie.

Hi ha alguna norma de l’ACB que canviaries? 

Un canvi que està molt bé és el de les faltes antiesportives, trobo que està bé intentar sancionar les faltes tàctiques. Són difícils de xiular perquè la intenció mai la saps, però sí mirar de penalitzar les faltes que es fan per frenar el joc ràpid.

Sí que crec que s’hauria d’ampliar el camp per la banda, d’ample. Ara ja no passa tant perquè els jugadors s’adapten, però a les cantonades molt sovint quan arranques trepitges la línia. Des d’aquesta posició molts jugadors ja no ataquen, només tiren. A més, s’intenta jugar lluny de la línia de 3 per generar espais, però clar, des de la cantonada no tens espai per anar endarrere.

Per acabar, a nivell anímic, com es gestiona passar d’una temporada històrica a una com la passada?

És complicat. En cert punt és lògic, i amb això no vull dir que siguem conformistes ni res per l’estil, però en un club com el nostre és normal perdre més partits dels que guanyes. Ho passes malament, però t’has d’adaptar, no te’n queda una altra.

Per mi una cosa important és que cada temporada és nova, i l’anterior l’has d’oblidar el més ràpid possible, tant si ha sigut bona com dolenta. Aquest és el procés que vam fer l’any passat. Les comparacions són inevitables, però en l’àmbit intern et centres en la temporada en la qual estàs. Perquè si penses en l’anterior, perds focus i energia, i és inútil. S’ha acabat: no tens els mateixos jugadors, els rivals canvien… I hi ha un tema molt rellevant de dinàmiques. Hi ha coses que es poden explicar en paraules, però no tenen un sentit molt clar, recordo moments en els quals estàs en bona dinàmica i no saps com, partits que en una altra dinàmica perdries segur, com que vens en ratxa positiva els guanyes. Sembla que tens més sort. Com ho canvies això? No coneixem una altra manera que no sigui persistir i treballar, i a partir del treball intentar-ho canviar.

Tornant a l’aspecte mental, es porta com es pot. Has d’afrontar la situació que tens al moment, si és bona intentar-la allargar i si és dolenta fer tot el possible per revertir-la.


Vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost? Fes-te subscriptor!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *