Brandon Taylor, una arma ofensiva pel BAXI Manresa
Els aficionats del BAXI Manresa han hagut d’esperar fins al primer dia del mes d’agost per veure el primer fitxatge de la temporada 2023/24. Després de tancar renovacions importants, el club bagenc ha anunciat el fitxatge de Brandon Taylor per una temporada. Nascut l’any 1994 a West Hollywood, el nord-americà arriba al Nou Congost per compartir la posició de base amb Dani Pérez i Dani Garcia, tot i que des del club creuen que pot jugar de 2 en moments puntuals.
Anotador contrastat arreu del món
L’any 2012 Taylor va ser un dels escollits per l’Utah Utes, l’equip de bàsquet de la Universitat de Utah, per canviar la dinàmica negativa de l’entitat en les últimes temporades. El de Califòrnia arribava així a una Universitat que havia acollit a jugadors que van acabar tenint una bona carrera a l’NBA com Keith Van Horn, André Miller o Andrew Bogut. I, en els seus quatre anys a Salt Lake City, va compartir vestidor amb altres que van seguir un camí similar a la millor lliga del món com Delon Wright (número 20 al Draft de 2015), Jakob Poeltl (novè al de 2016) o Kyle Kuzma (27 al 2017). I amb tot, Taylor va ser sempre un dels referents de l’equip: 10 punts i 3,3 assistències de mitjana en els 117 partits que va disputar defensant els colors blanc-i-vermells. En el seu penúltim any, els Utes van arribar al Sweet 16 del March Madness de l’NCAA, caient contra Duke (acabarien sent campions) amb un gran partit de Taylor: 15 punts, 5 rebots i 3 pilotes recuperades.
Al 2016, just després d’acabar el seu periple universitari, Taylor es va presentar al Draft de l’NBA, però cap franquícia el va escollir. Els seus 1,78 m el van penalitzar, i cap director esportiu va creure que podria traslladar el seu joc a l’elit mundial. Taylor ho va intentar per la via de la Summer League, participant amb l’equip dels Atlanta Hawks, però tampoc va aconseguir fer-se un lloc. En aquella època abans del Draft, i com compartia Gerard Pujadas a Twitter, des de B-Hoops (un mitjà nord-americà que es dedica al scouting de jugadors) van publicar aquest vídeo analitzant el seu joc.
Aparcat el somni de l’NBA, Taylor va iniciar el seu camí professional a Europa. Concretament a Székesfehérvár, una ciutat hongaresa de dimensions similars a Manresa, on va fitxar per l’Alba Fehérvár. Allà va compartir vestidor amb Peter Lorant (8 partits disputats amb el Ricoh Manresa la temporada 2006/07, substituint al lesionat Guillem Rubio) i es va convertir en un dels referents de l’equip des del primer dia: 12,3 punts (42,6% en triples amb 4,6 intents per partit), 4,7 assistències, 2,4 rebots i una pilota recuperada en 26,8 minuts de joc. L’Alba es va proclamar campió de la Copa d’Hongria i de la Lliga, i va arribar a la segona fase de la FIBA Europe Cup.
El curs següent va fer les maletes cap a Romania, incorporant-se al Steaua Bucarest. Taylor va acabar com al màxim assistent de la competició i va ser escollit a l’equip ideal, i va portar el Steaua fins a la final de la lliga, on van caure davant la CSU Oradea. El nord-americà va millorar els seus registres, acabant el curs amb 14,4 punts (43% en triples amb 4,2 llançaments per partit), 6,3 assistències, 4 rebots i 1,6 pilotes recuperades en 29,7 minuts de joc. A Europa, el Steaua va caure en la fase prèvia de la FIBA Europe Cup, en la qual Taylor va aportar 22 punts i 6 assistències de mitjana en dos partits.
El salt a les grans lligues i l’interès manresà
Tot i el bon rendiment en els seus dos primers anys com a professional, Taylor no va aconseguir fer-se un lloc en una gran lliga. Li quedava un pas previ més. I aquest es produiria a la ciutat de Bèrgam, coneguda per l’equip de futbol de l’Atalanta. El base va fitxar pel Bergamo Basket de la segona divisió italiana, on ben aviat va demostrar que la competició li quedava petita. Fent una parella espectacular amb Terrence Roderick, va liderar l’equip fins a les semifinals dels play-offs d’ascens, on van acabar caient davant el Capo d’Orlando de Joe Trapani (la temporada 2016/17 va estar a l’ICL Manresa). L’ascens a la primera divisió va ser per tres històrics del bàsquet transalpí com Treviso, Fortitudo Bolonya i Virtus Roma. Taylor va acabar en el TOP 10 de la competició en punts i assistències, i en els 29 partits de lliga que va disputar va firmar uns números magnífics: 17,2 punts (37,7% en triples amb 5 intents), 5,8 assistències, 3,4 rebots i 2,2 pilotes recuperades.
Ara sí, li arribava l’oportunitat que estava esperant. En el seu quart any com a jugador professional va acceptar l’oferta del Le Mans, un dels millors equips de la primera divisió francesa. El seu impacte va ser immediat: màxim anotador i assistent de l’equip (on compartia vestuari amb dos jugadors coneguts de l’ACB com Obi Emegano i Valentin Bigote), estava en 15,2 punts (37,7% en tirs de tres amb 4,9 intents), 7,1 assistències, 2,1 rebots i 1,4 pilotes recuperades en 28,1 minuts de joc. La seva explosió era definitiva, apareixent en el TOP 10 d’anotadors de la lliga i en el TOP 5 d’assistents. Però, com a molts us sonarà, va arribar una pandèmia que va parar el món.
Taylor havia esvaït tots els dubtes sobre el seu encaix en equips del primer nivell europeu. L’estiu següent, segons el portal Sportando, va rebre una oferta del BAXI Manresa. En la notícia, també es parlava d’interès per part del Stelmet Zielona Gora i l’Hapoel Tel Aviv, però finalment Taylor va decidir retornar a Itàlia, ara per jugar a la primera divisió amb el Reggio Emilia. El canvi de lliga no el va afectar, i va tornar a liderar el seu equip en punts i assistències. Compartint vestidor amb Henry Sims (va passar pel Nou Congost amb el Treviso fa un parell de temporades) i el veterà Petteri Koponen, va portar l’equip fins al TOP 8 de la FIBA Europe Cup (15,4 punts i 4,2 assistències). En la competició domèstica va tornar a firmar grans estadístiques: 14,8 punts (36,7% en triples amb 6 intents), 4,7 assistències, 2,9 rebots i 1,3 pilotes recuperades en 30,2 minuts de joc.
En la seva sisena temporada a Europa, i en una espècie d’efecte bumerang, Taylor va tornar a la lliga francesa, ara a les files del BCM Gravelines, un club d’una petita localitat francesa de poc més de 10.000 habitants. Va tornar a liderar el seu equip en punts i assistències (va acabar en el TOP 10 de la lliga en ambdues categories) i va ser escollit per disputar el partit de l’All Star, en el qual va rebre el premi de MVP. Una lesió al peu el va deixar fora els darrers dos mesos de competició, acabant el curs amb 15,6 punts (41,2% en triples amb 5,6 intents), 5,1 assistències, 2,1 rebots i 1,1 pilotes recuperades en 30,2 minuts de joc.
Aventura xinesa
Un cop consolidat a Europa, Taylor va fer un canvi de rumb i va decidir canviar de continent per jugar a la lliga xinesa, concretament als Ningbo Rockets. Allà va compartir vestidor amb un vell conegut de l’ACB com Marko Todorovic, però no van poder evitar la mala temporada de l’equip: 4 victòries i 38 derrotes. Taylor va ser el millor dels de Ningbo, amb 18,5 punts (35,6% en triples amb 7,5 intents), 5,9 assistències i 4 rebots en 29,3 minuts de joc. La CBA li va concedir una menció honorífica pel seu bon rendiment.
Valoració del fitxatge
D’entrada ens sembla un magnífic fitxatge, especialment després de les renovacions de Jou, Robinson i Geben. Llegint les reaccions dels aficionats del BAXI Manresa, hi ha tres dubtes que apareixen i que intentarem explicar.
1) És un meló per obrir. Hi estem en contra. Això es podia pensar després dels seus tres primers anys a Europa (lligues menors), però parlem d’un jugador que ha estat tres temporades a França i Itàlia, competicions que, sent cert que són inferiors a l’ACB, són de primer nivell europeu. Podrà funcionar o no, però Harding era una aposta més arriscada segons aquest raonament.
2) Ve de la Xina. I aquí apareix el fantasma de Hamilton, però la situació és molt diferent. El pivot portava cinc anys allà, acumulava problemes físics i tenia 32 anys. Taylor només hi ha estat un curs, en té 29 i físicament és tot potència.
3) Alçada i defensa. Els seus 1,78 m preocupen a alguns seguidors, especialment pel que fa a l’aspecte defensiu. Deixant de banda que la defensa és quelcom col·lectiu, Taylor té més capacitats físiques i tàctiques per aguantar atacants més alts, i no hauria de tenir cap problema per millorar el rendiment de Harding en aquesta faceta. I tornant a l’alçada, Marcus Howard juga de 2 a l’Eurolliga amb els mateixos centímetres que Taylor, i Facundo Campazzo és dels millors bases d’Europa amb 1,80 m.
Taylor és un jugador amb una gran capacitat anotadora, desequilibrant en l’1×1 i amb capacitat per trencar defenses en estàtic. I una amenaça des del tir exterior, que es pot generar per si sol: en les seves tres temporades a l’elit (Le Mans, Reggio Emilia i Gravelines) ha acabat amb un 38,3% d’encert en triples amb un volum alt de llançaments (5,6 per partit). També finalitza bé (50,7% en tirs de dos) i és una assegurança des del tir lliure (88,4%).
Aquesta capacitat ofensiva li permet ocupar la posició de 2 en moments puntuals, especialment en atac i ben cobert en defensa pels companys. Però Taylor on destaca és en la posició de base, ja que a banda d’anotar sap moure l’equip i repartir joc, com acrediten les 5,3 assistències de mitjana que va repartir a la LNB i la Lega. D’essència entregada a l’espectacle, perdia 2,8 pilotes per partit, una xifra similar a la de Harding (2,3) i Dani Pérez (2,1) però disputant molts més minuts (30,5). Per contra, en va recuperar 1,2 per partit (Jou i Robinson, amb 1, van ser els millors del BAXI en aquest aspecte).
Precisament el protagonisme és quelcom que haurà d’assimilar, ja que al Nou Congost no tindrà les minutades que va tenir a Itàlia i França. Veure’m com s’adapta, però això li hauria de permetre poder jugar amb més energia i intensitat els minuts que estigui a pista.
Habitual en les primeres posicions d’anotació i assistències a la Lega i la LNB, veurem com s’adapta a l’ACB i a l’estil de joc del BAXI Manresa, sobre el paper ideal per explotar totes les seves virtuts.