Ludwigsburg: un equip d’autor amb trampes pel BAXI Manresa

El 2013 és un any clau per entendre l’èxit actual del MHP Riesen Ludwigsburg, rival del BAXI Manresa a les semifinals de la Basketball Champions League. Aquella va ser la primera temporada amb John Patrick a la banqueta, i l’equip va finalitzar en la 17a posició de la Basketball Bundesliga. Patrick va arribar al gener amb l’objectiu de mantenir al Ludwigsburg a la màxima categoria, però no ho va aconseguir. Per sort pel club de l’estat federal Baden-Württemberg, la Bundesliga els va donar una invitació per continuar a la primera divisió.

Des d’aleshores, Patrick ha continuat a la banqueta i ha portat al club a disputar la final de la lliga (la 2019/20, perdent contra l’Alba Berlín per 2-0) i la Final Four de la BCL en dues ocasions: la d’aquest any, i la del curs 2017/18, quan van caure a les semifinals davant el Mònaco i després van perdre el partit pel tercer lloc contra l’UCAM Múrcia. Aquella temporada Patrick va ser escollit millor entrenador de la BCL, un reconeixement que ha guanyat tres cops a la BBL. L’últim, el curs passat, quan el Ludwigsburg va acabar la fase regular com a primer classificat amb un balanç de 30 victòries i 4 derrotes. Als play-offs, va quedar eliminat a les semifinals pel Bayern (1-3). Com es veu, no es pot entendre el club alemany sense la figura del tècnic nord-americà.

Per conèixer millor al MHP Riesen Ludwigsburg parlem amb Iván Fernández, un dels grans experts en bàsquet europeu de l’estat.

Trajectòria regular

A principi de temporada eren pocs els aficionats manresans, i del bàsquet espanyol en general, que coneixien al Ludwigsburg. No era, tampoc, un dels favorits a arribar lluny. Però ràpid es van donar a conèixer: van guanyar els tres primers partits de la BCL, per acabar com a primers del grup A amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes, per davant del Tenerife (4-2), el Prometey (3-3) i el Sassari (1-5). El Tenerife era un dels clars candidats al títol, i els alemanys els van superar en els dos enfrontaments: 80-69 a casa i 83-99 a domicili.

En la següent fase de grups, es van classificar com a segons amb 4 victòries i 2 derrotes, per darrere de l’Hapoel Holon (4-2) i per davant de Dijon (3-3) i Galatasaray (1-5). I ho van fer sent la segona millor defensa de la competició en aquesta fase, encaixant només 69 punts per partit. Les dues derrotes van arribar contra l’Holon, i és que els de Patrick s’han enfrontat ja a dos equips que estaran a la Final Four. L’últim bitllet per Bilbao el van assolir eliminant al Cluj Napoca amb el factor camp en contra per 1-2, perdent el primer partit i guanyant els dos següents. Els romanesos són el segon millor atac de la competició (només superat pel BAXI Manresa), i els alemanys els van deixar en 76, 75 i 73 punts en els tres partits de l’eliminatòria.

Podem considerar la seva classificació com una sorpresa? «No del tot», assegura Fernández, que s’explica: «Per potencial no tinc clar que sigui un Top 4 de la competició, però, alhora, la trajectòria recent de l’equip és molt bona i el format els ve bé perquè són un equip que es desenvolupa bé en situacions de pressió. El deixaria en sorpresa agradable però no del tot inesperada. Si cal tenir en compte, que és un equip amb bastants canvis respecte al que va començar la temporada. La configuració actual li encaixa de cine a Patrick».

Un mur defensiu

Una de les claus per entendre el bon rendiment del Ludwigsburg (10 victòries i 5 derrotes) és l’aspecte defensiu. Els homes de Patrick han encaixat 72,5 punts per partit en aquesta BCL, la xifra més baixa dels equips classificats per a la Final Four (Tenerife, 72,6; Holon, 74,5; Manresa, 77,1). Només en 3 dels 15 partits que han disputat el seu rival ha anotat 80 punts o més, i en quatre s’han quedat per sota els 70. Fernández qualifica la seva defensa de «peculiar» i explica que és «el canvi més gran de l’equip aquesta temporada perquè gairebé sempre, en l’era Patrick, han sigut un equip de molta vocació ofensiva i aquest any la seva fortalesa és una altra».

«Juguen amb moltes configuracions petites i aposten per l’agressivitat: molta pressió a la pilota, canvis constants, ajudes molt llargues i sense negociar l’esforç». Així defineix Fernández l’estratègia defensiva dels alemanys, i afegeix que «pateixen quan el rival explota el costat dèbil, i sovint tenen problemes per tancar el rebot. Però en general, defensivament sempre tenen moments d’un impacte enorme». També en destaca «la versatilitat. Simon, Darden, Bartolo… estan capacitats per defensar gairebé qualsevol posició, i així ho fan».

Són el tercer equip que més pilotes recupera per partit de tota la BCL (8,3), i el primer dels classificats per Bilbao (Manresa, 8,1; Holon, 6,4; Tenerife, 6,2).

Velocitat i falta d’idees

Si en l’aspecte defensiu són el millor equip de la Final Four, en l’ofensiu tenen més problemes. En aquesta BCL anoten 78,4 punts per partit, la xifra més baixa d’entre els presents a Bilbao: el BAXI n’anota 85,8 (millor marca de la competició), i el Tenerife i l’Holon 79,5. Fernández ens resumeix el seu atac: «Es basa en la velocitat. Si poden córrer, mai hi renuncien. En estàtic els hi està costant més. De fet, el principal problema que estan tenint aquest any són les apagades. És estrany el partit en el qual no en pateixin una. Tendeixen molt al spacing i a partir d’aquí explotar l’u contra u. Si els hi tanquen, excepte el que aporta Happ al pal baix, els porta a dependre del tir exterior… I pateixen. En tot cas, aposten molt per l’small-ball».

Aquest resum ens porta a analitzar diferents dades. Per una banda, han tingut el segon pitjor percentatge d’encert des del triple (32,8%) de tota la BCL, i dels equips classificats són els que menys n’anoten per partit amb 8,4: el Tenerife en fica 10,6 (38,9%), el Manresa 10,1 (33,9%) i l’Holon 9,1 (35,8%). I pel que fa a l’aposta per quintets petits, és quelcom lògic si tenim en compte que només tenen tres jugadors que superin els 2 metres d’altura, sent la mitjana de l’equip 1,94 m.

Referents clars

En l’aspecte individual, dos jugadors destaquen per sobre de la resta: Justin Simon i Jonah Radebaugh. Són dos dels tres màxims anotadors que hi haurà a la Final Four (juntament amb Chris Johnson, de l’Holon), i entre els dos anoten el 36% dels punts del Ludwigsburg. I aquesta importància, «és un altre dels grans canvis. Venien de ser un equip molt coral i aquest any han polaritzat més el seu atac. Al marge de qüestions de scouting, el que més destacaria de la parella és la seva activitat: molt moviment, agressius amb pilota en l’u contra u, saben alternar-se com a opció principal…», exposa Fernández.

Radebaugh és el tercer jugador que més minuts juga per partit de tota la BCL (33,8), en els quals aporta 14,3 punts (54,2% en tirs de 2 i 43,8% en triples), 5,5 rebots i 3 assistències per a un 16,7 de valoració. «Genera força joc com a generador secundari. No és un director de joc, però a través del bot sap crear avantatges. A més ha guanyat força confiança en el tir exterior, tot i que és més un tirador d’espai que de ratxes. Simplificant, és el que es coneix com a un jugón», el defineix Fernández.

Pel que fa a Simon, l’especialista en bàsquet europeu explica que «és un jugador peculiar, però amb una capacitat defensiva enorme, que se sacrifica en el rebot i amb una facilitat innata per anotar en transició o per la línia de fons. De fora li costa més». El jugador de Los Ángeles aporta 14,6 punts (43,3% en tirs de 2 i 17,9% en triples), 7,5 rebots, 1,9 pilotes recuperades i 0,9 taps en 29,4 minuts de joc, per a un 15,5 de valoració.

A banda d’aquestes dues estrelles, Fernández destaca «la tercera joventut de Tremmell Darden, l’esforç de Yorman Polas Bartolo i la personalitat de Jordan Hulls. Aquest últim és el contrapès, un mini Pangos a pista amb molta ascendència i que acostuma a aparèixer en els moments més crítics. Després per números la temporada d’Ethan Happ no sembla espectacular, però fa una mica de referència interior, pot jugar de 4 i dóna aire a l’atac estàtic amb la seva capacitat per passar la pilota».

El segell Patrick i un favorit per a la semifinal

Una de les coses que més sorprenen del Ludwisburg és la continuïtat a la banqueta, quelcom poc habitual en els nostres dies. Per a Fernández, això s’explica «per una banda, a la BBL hi ha més paciència; i per l’altre, fa la sensació que Patrick està molt a gust. A banda d’entrenador, és el general manager del club, hi han debutat els seus fills… i sempre ha gaudit de molta confiança. De fet, fitxa ell als jugadors, i no és estrany que hi hagi forces canvis durant l’any. Els resultats i, sobretot, el joc sempre han estat a l’altura».

Aquest joc es basa en un llibret «molt particular», que Fernández analitza: «molt small ball -a vegades extrem-, simplicitat de sistemes, velocitat, cert aire NCAA en alguns aspectes, moltes rotacions curtes però amb confiança en el nucli dur, al·lèrgia posicional… És gairebé un laboratori del bàsquet».

Pel que fa a la semifinal contra el BAXI Manresa, Fernández la veu «molt bonica perquè pot ser una mica un xoc d’estils per una banda, i per l’altre l’eliminatòria entre dos equips que juguen sense miraments i sense massa lligaments tàctics». L’especialista considera que «Ludwisburg és un equip molt incòmode per a qualsevol», però veu favorit al Manresa: «La dinàmica és tremenda, hi ha més qualitat individual, pot imposar el seu joc interior i fins i tot, en cas de no fer-ho, pot apostar per fórmules d’ajustar amb Moneke de 5 -per dir alguna cosa- i no caure en les trampes dels alemanys».