Les notes del Movistar Estudiantes-BAXI Manresa

Estrena somiada del BAXI Manresa a la pista del Movistar Estudiantes (84-88), en un partit trepidant que s’ha decidit en els instants finals. Repassem el més interessant del duel utilitzant el sistema educatiu de qualificacions.

10 – Guillem Jou

El seu nom no ha aparegut a cap prèvia, i és que el de Llagostera havia tornat a quedar fora del radar, eclipsat pels nous fitxatges. Però com cada any, Jou ha fet un pas endavant, i aquest sembla que serà el de la seva explosió definitiva. A la pista d’Estudiantes ha demostrat que el càrrec de capità li va com anell al dit: no només pot ser un gran líder dins del vestidor, també a dins a pista. Va aguantar l’equip quan pitjor anaven les coses, es va encarregar de defensar els anotadors rivals i va aportar en diferents facetes. Va ser el més valorat, qui més minuts va estar a pista, el màxim anotador (empatat amb Rafa Martínez) i el segon que més rebots va capturar.

9 – El marcador

La de Madrid no va ser la millor versió del BAXI Manresa, i així i tot es van anotar 88 punts a domicili i es va aconseguir la victòria contra un dels rivals directes en la lluita per la permanència. Aquest equip no té sostre.

8 – Rafa Martínez

El retorn oficial del de Santpedor ens va mostrar tot el que pot aportar a l’equip: punts, lideratge i instint assassí en els moments decisius. Rafa Martínez va liderar la brillant sortida dels manresans, amb tres triples sense error en el primer quart, que van acabar sent quatre al descans. En menys de 15 minuts a pista en va tenir prou per sumar 16 punts (màxim anotador empatat amb Jou) amb només dos errors en el tir, i 17 de valoració (el segon més valorat de l’equip). Va sortir en els instants finals per certificar la victòria des del tir lliure, i amb aquest nivell de productivitat no necessita estar gaires minuts a pista per a ser decisiu.

7 – El rebot

Tot l’estiu sentint que tindrem problemes amb el rebot, que ens falten centímetres, que els pivots rivals faran el que voldran amb nosaltres… Arriba el primer partit, contra un equip amb tres jugadors per sobre dels 2,08 m., i el BAXI Manresa va acabar sumant vuit rebots més que el rival (32-40), dominant també l’apartat del rebot ofensiu (11-14). Tant de bo tots els problemes siguin com aquest.

6 – La veterania

Diuen que és un grau, i pel BAXI Manresa va ser un punt de suport amb el qual mantenir l’equilibri en els moments de més incertesa. Tabu, Báez i Rafa Martínez, cadascú a la seva manera i en un moment diferent de partit, van ser claus: primer per aconseguir els primers avantatges, després per mantenir-los i recuperar-los quan pitjor pintava tot; i finalment per certificar el triomf. Entre els tres van anotar 34 dels 88 punts de l’equip (un 38%).

5 – Caràcter guanyador

No és fàcil anar guanyant durant gran part del partit, controlant sempre el marcador, i que de cop i volta et vegis per sota. Això li va passar al BAXI Manresa al WiZink Center, primer en el tercer quart i després en el darrer: a només quatre minuts pel final, l’Estudiantes es va ficar amb un 76-71 al marcador. Molts equips s’haurien enfonsat anímicament, rendit i entregat les armes. El Manresa de fa uns anys hauria acabat perdent per més de 10 punts. Aquest equip va fer un parcial de 0-9 per donar la volta al marcador i acabar sumant la victòria.

4 – Irregularitat

Una de les poques coses negatives del partit del BAXI Manresa va ser la falta de constància en el seu joc, especialment en l’apartat ofensiu, on es van viure moments de descontrol i incapacitat de produir amb continuïtat. Es van alternar moments brillants (com el primer quart i els últims quatre minuts de partit) amb d’altres d’inquietants. A aquestes altures de la temporada això és quelcom lògic i comprensible, però s’haurà d’anar erradicant amb el pas de les jornades. Aquestes desconnexions, contra un altre rival, et poden costar el partit.

3 – L’adaptació

Que als nous els hi costaria adaptar-se a l’ACB i, en especial, als seus àrbitres, era quelcom que ens podíem imaginar. Però s’ha de treballar perquè aquesta adaptació sigui la més ràpida i eficient possible. Ahir va tornar a ser preocupant el cas d’Eatherton, que va jugar un bon partit (8 punts i 8 rebots en 20 minuts de joc) però que no va poder ajudar prou a l’equip a causa dels seus constants problemes de faltes. Als 5 minuts de joc ja en portava dues, i va acabar expulsat quan estava tot per decidir. S’ho ha de fer mirar, que no és Sakho. L’altra cara de la moneda és un Mason totalment adaptat, que està sabent aportar des del primer dia tant en atac com en defensa, i no es va carregar de faltes tot i defensar sempre a l’estrella rival que estava a pista.

2 – Tirs lliures

Segur que vam ser varis els que vam estar a punt de tirar el comandament contra la televisió al segon quart, quan Sima i Sajus es van anar alternant per fallar un tir lliure rere l’altre. En total, el BAXI Manresa en va fallar 12, el que suposa regalar un avantatge massa gran al rival. L’equip va acabar amb un 67% d’encert des de la línia, i a un equip professional se li ha d’exigir un 75% com a mínim. Gràcies a Déu a l’últim quart es va fer un 11/14, i els decisius no es van fallar, excepte el que Sajus va errar voluntàriament per agafar el rebot i sumar una jugada de tres punts.

1 – Dani Pérez

Aquest estiu es va fer un esforç per mantenir Dani Pérez a la plantilla, renovant-lo i entregant-li les claus de l’equip perquè en fos el director general de l’orquestra. I en aquest primer partit de lliga, Pérez no va estar a l’altura. Cvetkovic va fer el que va voler amb ell a la primera part, superant-lo una vegada i una altra en el pick&roll. I en atac la cosa encara va ser més terrorífica: Pérez va ser incapaç de generar avantatges pels seus companys ja que no va amenaçar al rival mirant la cistella, i quan ho va fer el resultat va ser tràgic. Sabem que el llançament no és el seu fort i que no és un anotador, però del base titular, que està 20 minuts a pista, n’esperem 7-8 punts per partit. Ahir va acabar amb dos punts amb una sèrie d’1/6 en tirs de camp. Va sumar 5 assistències però va perdre 5 pilotes, i va tenir problemes amb les faltes, cometent-ne alguna d’infantil. El seu problema amb la cistella sembla quelcom psicològic (l’únic triple que va anotar va ser quan el joc estava parat i no valia), i si és així s’haurà de buscar un psicòleg, un xaman, un coach o qualsevol derivació d’aquestes professions. Els dos últims minuts de partit vam veure al Pérez que esperem veure sempre, i aquests minuts han de ser l’espurna que tornin a encendre la seva màgia. Aquestes línies us poden semblar molt dures, però Dani Pérez ha de ser un dels referents de l’equip, i com a tal se l’ha d’exigir.