La confirmació d’un gran estiu i apunts europeus

D’ençà que Sitapha Savané va assolir la presidència del Gran Canària, el club insular ha anat millorant any rere any, desenvolupant una idea de treball i una filosofia pròpies. I aquest estiu han fet un nou pas endavant, firmant un dels millors mercats de fitxatges de tota l’ACB. Han aconseguit l’objectiu que busquen tots els equips, i que per molt evident que sigui no deixa de ser molt complicat: millorar la plantilla respecte al curs anterior.

El primer pas, i segurament el més important, va ser retenir un any més a Jaka Lakovic a la banqueta, un dels entrenadors més cotitzats del panorama europeu (va sonar per diversos equips, des de Barça fins a Baskonia). L’eslovè ha creat un segell propi que ha encaixat a la perfecció amb la idiosincràsia del club. I amb ell, han mantingut jugadors importants que formen la columna vertebral de l’equip: Brussino, Albicy, Shurna, Pelos, Salvó…

La confecció de la plantilla ha tingut canvis considerables, i en posicions delicades, però tots apunten a ser positius. En la direcció de joc han substituït al veterà Bassas pel jove Alocén, una aposta arriscada per un jugador que per lesions només va poder disputar 29 partits en les dues últimes temporades. Com en totes les apostes de risc, el benefici pot ser elevat si tot surt de cara, i de moment és així: és el més valorat de l’equip a l’ACB, amb 10,5 punts, 3 rebots i 3 assistències en 17 minuts de joc. La mostra és petita (com no pot ser d’altra manera en aquests moments del curs), però il·lusionant.

En la línia exterior, la posició d’escolta anotador s’ha canviat per complet. Les sortides de Landesberg i Slaughter, de rendiment irregular els dos, s’han substituït per dos jugadors contrastats, més joves i de més talent com són Thomasson i Homesley. El primer coneix la lliga i és una garantia (9,5 punts i 4 rebots en aquest inici), mentre que el segon s’està adaptant a l’ACB, però té potencial per ser determinant. Aquest procés d’adaptació es veu en el contrast entre el seu rendiment a l’ACB (12 punts amb un 16,7% en triples) i a l’Eurocup (14 punts amb un 35,7%). També pot jugar de tres, el que està fent que Salvó tingui menys minuts que el curs passat, mentre que Brussino continua sent importantíssim, però sense que l’equip tingui tanta dependència del seu rendiment.

Per dins, la posició de 4 es manté idèntica amb Shurna i Pelos, amb el segon més adaptat a la lliga i el club en aquest segon any, on està rendint molt millor (de 6,9 punts i 7,4 de valoració a 10,5 i 14). La revolució ha arribat en el 5, on per segon estiu consecutiu s’han canviat les peces per complet. Si a Diop i Balcerowski els van substituir Lammers i Happ, a aquests els han rellevat Tobey i Conditt IV. Són perfils diferents i complementaris: Tobey és més experimentat, té una major amenaça exterior i és més tou; mentre que Conditt IV és una bèstia física, imponent en atac i en defensa però amb menys recursos tècnics. Un any més, l’han encertat amb la parella.

Sobre el paper ja semblava que l’equip havia millorat, amb més profunditat de plantilla, més físic i qualitat. I ho estan confirmant en aquest inici de temporada: 5 victòries i cap derrota entre ACB i Eurocup. En la competició domèstica han superat amb comoditat a Andorra i Corunya, exhibint una defensa espectacular: 71,5 punts encaixats per 85,5 anotats. A Europa han demostrat que saben patir i resoldre els partits en els finals ajustats (han guanyat els tres partits per tres punts de diferència), i venen de deixar al Bahcesehir en només 63 punts (els turcs n’havien anotat 83,5 en els dos partits anteriors).

Arriba al Nou Congost un dels equips que millor ha treballat als despatxos a l’estiu, amb la maquinària ben greixada i en una dinàmica positiva. El BAXI Manresa haurà de mostrar la seva millor versió durant els 40 minuts si vol que el primer partit perdut pels grancanaris sigui al Bages. I el factor afició tindrà més importància que mai.

Apunts europeus

Les primeres jornades de competicions europees estan deixant aspectes interessants. Un d’ells, lligat també amb el de l’ACB, és el poc protagonisme de Dani García a l’UCAM Múrcia. Sabíem que el del Maresme ho tindria complicat per guanyar-se els minuts, compartint posició amb Hakanson i Caupain, dos jugadors de qualitat i que ja estaven a l’equip el curs passat. Però no esperava que tan poc: va disputar 13 minuts en el primer partit de l’ACB contra el Joventut, i en el segon contra el Bilbao no va jugar; i a la BCL va saltar a pista tres segons en el debut contra el Manisa, i en el darrer contra el Peristeri no va sortir. En total, 13 minuts i una aparició (no comptem els tres segons de la BCL) en quatre partits. És evident que el canvi ha sigut positiu en l’aspecte econòmic, però en l’esportiu de moment ha fet un pas enrere. Esperem que això canviï durant la temporada.

I continuant a la BCL, hem de parlar de l’equip revelació d’aquest inici, el Manisa turc. I, més concretament, de la seva estrella: Saben Lee. L’equip turc va sorprendre en la primera jornada derrotant al Múrcia a domicili en un duel decidit a la pròrroga (97-103), amb una actuació prodigiosa de Lee: 36 punts (10/14 en tirs de camp i 14/14 en tirs lliures), 6 rebots i 6 assistències per a un 38 de valoració. En la segona jornada, nova victòria a domicili superant els 100 punts (97-101 davant el FMP) i Lee en mode històric: 43 punts (13/21 en tirs de camp i 14/18 en tirs lliures), 4 rebots i 3 assistències en 35 minuts de joc, per a un 41 de valoració.

Els números (sí, són només dos partits) espanten: 39,5 punts (66,7% en tirs de dos i 62,5% en triples), 5 rebots i 4,5 assistències. La part negativa pels que seguim la BCL és que no podrem veure més exhibicions seves, ja que acaba de fitxar pel Maccabi per disputar l’Eurolliga. Veurem com es mou el Manisa per suplir-lo, un equip que en el Power Ranking previ a l’inici que va publicar la BCL, el situaven com el quart pitjor equip de la competició.