Jou: «Estem molt contents amb el bon ambient que hi ha l’equip»

Parlem amb Guillem Jou (Llagostera, 1997) dos dies després de la derrota del BAXI Manresa a la pista del Reial Madrid, en un partit on el capità del conjunt manresà va tornar a les pistes després de perdre’s les dues anteriors jornades per una lesió.

-Què tal el retorn a les pistes? Estàs del tot recuperat?
Contra el Tenerife vaig arribar molt just, ho vaig intentar, però era massa just; i a Madrid ja estava en perfectes condicions.

-Com et vas sentir en aquest retorn a la competició? Amb un rival així i després d’unes setmanes aturat…
Va ser complicat pel rival i per com va anar el partit, però pel que fa al turmell i la càrrega física estava bé. Potser una mica més cansat que en altres setmanes, però res transcendent ni important.

-El balanç és de 6 victòries i 6 derrotes: esteu a la mateixa distància del líder que del cuer, i en posicions de lluitar per la Copa del Rei. Com valores aquest inici de temporada?
Hem fet un bon inici de temporada, intentant ser regulars i jugant com volem jugar per la nostra filosofia. Crec que hem d’estar contents, per les victòries que tenim, per l’adaptació dels companys a l’equip i a l’estil de joc… Ara a continuar així i veure fins on ens porta.

-Què creus que és el millor de l’equip en aquest inici? I el que més heu de millorar?
El millor crec que és la forma de joc: com ens passem la pilota, com flueix l’atac… Aquesta és una de les parts més positives. El pitjor… En les primeres jornades va ser el rebot, però crec que ara hem de continuar millorant a darrere en diferents aspectes, a vegades ens deixem fer punts molt fàcils.

-Amb només vint-i-tres anys has sigut escollit com a capità de l’equip, i en una plantilla amb jugadores que gairebé podrien ser els teus pares. Com ho portes? T’ho esperaves?
L’any passat vaig ser el segon capità, però aquest any amb el retorn del Rafa Martínez no esperava ser el primer capità. L’entrenador ho va creure oportú i jo endavant amb ell, i a fer el que sigui millor per l’equip i els companys, perquè se sentin integrats. També tinc sempre en Báez, en Rafa o en Tabu que em poden donar consells i sempre estan allà per ajudar. Si s’ha de solucionar un problema, estan al meu costat.

-Què implica en el dia a dia ser el capità?
Si hi ha algun tema intern amb el club, si hi ha algun jugador que té algun malentès, o problemes d’aquest estil. No són massa coses.

-Ara que parles de jugadors, la situació de Jõesaar es veu difícil des de fora: no juga massa, no compte amb minuts… Com es viu una situació així dins el vestidor?
És una situació complicada, però nosaltres l’intentem ajudar i animar a seguir treballant. Ell sempre ha sigut 100% professional, no ha fet mai cap mala cara ni cap comentari negatiu cap a ningú. Intentem portar la situació el millor possible, tot i que sabem que és complicada.

-En general, sembla que s’ha fet una pinya i hi ha bon ambient entre els jugadors.
Sí, hi ha molt bon feeling i tots ens portem bé uns amb els altres. Som molt bona gent i estem força units. Estem molt contents amb aquest bon ambient que hi ha l’equip.

-En l’àmbit individual, estàs vivint la temporada de la teva explosió. T’has sorprès a tu mateix o ja t’ho esperaves?
Una mica sorprès sí que m’he quedat, no t’enganyaré. No esperava començar tal com ho vaig fer. Ara intentar continuar a seguir en aquesta línia i trobar la meva millor versió, que sempre serà la millor per l’equip. I anar aconseguint victòries per assolir els nostres objectius.

-Has passat de ser el cinquè exterior el curs passat, a ser el jugador amb més minuts de tot l’equip en aquest inici de temporada. A què creus que es deu aquest canvi?
Per una part, ja coneixia el Pedro de l’any passat i sabia el que demanava i el que volia. I en aquest inici, quan hi havia jugadors que encara s’havien d’adaptar, jo podia donar ja el que demana.

-Què et demana el Pedro?
Sobretot intensitat, en especial en defensa. Fer les coses bé, jugar amb disciplina i rigor tant en atac com en defensa… Mirar cistella quan pugui. En definitiva, estar al millor possible per ajudar a assolir els detalls que busquem.

-Has començat a notar que et defensen diferent? Que per temes de scouting al principi no et tenien present i ara sí i et fiquen defensors més bons?
No, defensors més bons no. Però sí que he notat que abans en algunes situacions et flotaven més i ara estan més pendents de tu. A l’hora d’anar al rebot ofensiu, també em tenen més controlat. Però res de l’altre món, perquè al final el joc que faig jo tampoc necessito pilota ni jugar pick&roll, sinó aprofitar el que generin els altres.

-En el que ajudes molt és en el rebot. He vist que ets el segon que més n’agafa per partit, se’t dóna bé aquesta faceta del joc, no?
Al final és anar-hi sempre. Hi ha dies que hi vas i en pots agafar més i d’altres que no t’anirà tan bé, però l’important és anar-hi i fer-ho en el moment adequat.

-Esperaves ser convocat per la selecció espanyola en aquesta finestra?
No, no és una cosa que hagi tingut present. No m’ha sorprès que no em seleccionessin.

-Com porteu l’absència de públic a les graderies? En especial al Nou Congost.
És estrany. Si haguéssim tingut públic al Nou Congost, tindríem més victòries en els partits de casa. El factor públic és una cosa que a vegades va millor i d’altres pitjor, però nosaltres amb l’afició que tenim aquí al Nou Congost, hi sortim perdent si no hi són.

-Podem somiar amb la Copa?
(riu) Ara ens venen rivals complicats i haurem de fer les coses molt bé, i a mesura que anem aconseguint més victòries i quedi menys pel tall… Veurem si ho podem aconseguir o no. Crec que estem en una bona situació, hem de continuar treballant com fins ara.

-Per anar acabant, d’ençà que estàs a l’ACB, quin és el jugador que t’ha impressionat més dins la pista?
Tavares. És molt gran, intimida moltíssim i fa canviar molts llançaments. A vegades, només saber que està per allà, ja et fa cosa anar cap a la cistella… Després potser diria l’Erick Green, que estava al Betis l’any passat, era un espectacle: rapidíssim, podia tirar des de fora, anar cap a dins…

-I el que t’ha costat més de defensar? El Green també?
Sí… i després tots els del Barça i el Madrid. El Green era molt difícil per totes les coses que podia fer i la velocitat i efectivitat amb les que ho feia. I els dels grans: Llull, Carroll, Kuric, Higgins… són els més complicats.

-Potser pels àrbitres també, no? No pots defensar-los igual que amb un del Betis.
Bé, això depèn del partit, de com estiguin xiulant els àrbitres i si deixen més o menys contactes.

-Què fa Guillem Jou quan no està dins la pista? Que es pugui dir.
Ara amb tot tancat poca cosa. Intento baixar pel centre de Manresa, també quan puc anar a veure la meva família a Llagostera, o sortir a sopar amb els amics… Com fa tothom.

-I el confinament, què?
Va ser dur, la veritat. Tants dies tancat a casa, sense veure la família…